Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentació
òptim demogràfic òptim demogràfic

Modernització i globalització > Estructura i dinàmica demogràfiques, Metodologia > Eines estadístiques i indicadors

  • ca  òptim demogràfic, n m
  • ca  òptim de població, n m sin. compl.
  • es  óptimo de población, n m
  • es  población óptima, n f
  • fr  optimum de population, n m
  • fr  population optimale, n f
  • en  optimum population, n

Modernització i globalització > Estructura i dinàmica demogràfiques, Metodologia > Eines estadístiques i indicadors

Definició
Nombre ideal d'habitants en una zona geogràfica que permetria la millor utilització dels recursos naturals.
ordre ordre

Institucionalització > Vigilància i control social

  • ca  ordre públic, n m
  • ca  ordre, n m sin. compl.
  • es  orden público, n m
  • fr  ordre public, n m
  • en  public order, n

Institucionalització > Vigilància i control social

Definició
Situació de respecte de les normes establertes per la societat que permeten la convivència.
ordre públic ordre públic

Institucionalització > Vigilància i control social

  • ca  ordre públic, n m
  • ca  ordre, n m sin. compl.
  • es  orden público, n m
  • fr  ordre public, n m
  • en  public order, n

Institucionalització > Vigilància i control social

Definició
Situació de respecte de les normes establertes per la societat que permeten la convivència.
ordre social ordre social

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics

  • ca  ordre social, n m
  • es  orden social, n m
  • en  social order, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics

Definició
Sistema de normes legitimades que constitueixen la base coercitiva sobre la qual es desenvolupa la vida social d'un grup d'individus.
organicisme organicisme

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions filosòfiques

  • ca  organicisme, n m
  • es  organicismo, n m
  • en  organicism, n

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions filosòfiques

Definició
Teoria sociològica que estableix una analogia entre el funcionament de la societat, i les lleis que la regeixen, i el dels éssers vius, segons la qual les institucions i els sectors socials tenen funcions útils per al conjunt del sistema social.
organigrama organigrama

Metodologia > Presentació dels resultats

  • ca  organigrama, n m
  • es  organigrama, n m
  • fr  organigramme, n m
  • en  organization chart, n

Metodologia > Presentació dels resultats

Definició
Representació gràfica de l'estructura organitzativa d'una institució que identifica i relaciona esquemàticament les unitats que la conformen.
organisme organisme

Classes, grups i categories socials > Organitzacions formals

  • ca  organisme, n m
  • es  organismo, n m
  • fr  organisme, n m
  • en  organisation, n
  • en  organization, n

Classes, grups i categories socials > Organitzacions formals

Definició
Conjunt de persones constituït d'una manera conscientment apta per a una finalitat social.
organització organització

Classes, grups i categories socials > Organitzacions formals

  • ca  organització, n f
  • es  organización, n f
  • fr  organisation, n f
  • en  organisation, n
  • en  organization, n

Classes, grups i categories socials > Organitzacions formals

Definició
Conjunt de persones que tenen funcions pròpies amb una disposició de responsabilitats, autoritats i relacions establertes amb la finalitat d'assolir els seus objectius.

Nota

  • En les societats industrials hi ha molts tipus d'organitzacions que influeixen en la majoria d'aspectes de les nostres vides. Malgrat que no totes les organitzacions són burocràtiques, es pot afirmar que hi ha una relació clara entre burocràcia i organització.
organització científica del treball organització científica del treball

Treball > Organització del treball

  • ca  taylorisme, n m
  • ca  organització científica del treball, n f sin. compl.
  • es  organización científica del trabajo, n f
  • es  taylorismo, n m
  • fr  organisation scintifique du travail, n f
  • fr  taylorisme, n m
  • en  scientific organization of work, n
  • en  Taylorism, n

Treball > Organització del treball

Definició
Sistema d'organització social del treball que consisteix fonamentalment en l'estudi detallat dels processos de treball, que són descompostos en diverses tasques, el temps d'execució de les quals es determina mitjançant cronometratges, i en l'establiment, com a incentiu, del pagament de primes lligades al rendiment.

Nota

  • El taylorisme va ser teoritzat per l'enginyer estatunidenc Frederick Winslow Taylor a l'obra The Principles of Scientific Management, publicada el 1911.
organització formal organització formal

Classes, grups i categories socials > Organitzacions formals

  • ca  organització formal, n f
  • es  organización formal, n f
  • fr  organisation formelle, n f
  • en  formal organization, n

Classes, grups i categories socials > Organitzacions formals

Definició
Conjunt de normes, estructures i procediments que permeten organitzar les activitats d'una societat o una organització social i, per tant, el seu funcionament.

Nota

  • En les organitzacions formals, la racionalitat predomina sobre l'espontaneïtat i les relacions que s'estableixen entre els individus són de tipus impersonal i indirecte.