Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentació
  • ca  objecció de consciència, n f
  • es  objeción de conciencia, n f
  • fr  objection de conscience, n f
  • en  conscientious objection, n

Classes, grups i categories socials > Moviments socioculturals

Definició
Posicionament de qui es nega a obeir una ordre o a dur a terme una activitat determinada perquè la considera injusta o inacceptable segons el seu sistema de valors, i fa prevaler la decisió de la pròpia consciència sobre la llei positiva o l'autoritat competent.

Nota

  • A Catalunya, l'objecció de consciència es va popularitzar arran de la lluita contra el servei militar obligatori, que fou una reivindicació iniciada a Catalunya pel Moviment d'Objectors de Consciència (MOC) el 1977.
  • ca  objectivació, n f
  • es  objetivación, n f
  • en  objectivation, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Institucionalització > Interacció social i institucionalització

Definició
Procés pel qual la realitat social, creada al llarg del temps mitjançant l'acció humana, pren caràcter de realitat objectiva i és percebuda com a externa per aquells qui l'han produït i pels seus descendents.
  • ca  objectivisme, n m
  • es  objetivismo, n m
  • en  objectivism, n

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions filosòfiques

Definició
Doctrina filosòfica segons la qual la realitat externa té una validesa objectiva i universal, independent del subjecte.
  • ca  objectivitat, n f
  • es  objetividad, n f
  • en  objectivity, n

Metodologia > Bases epistemològiques

Definició
Criteri de rigor metodològic segons el qual la descripció d'un fenomen es correspon imparcialment amb la realitat, sense biaix causat per qui expressa l'enunciat.
  • ca  objectivitat intersubjectiva, n f
  • es  objetividad intersubjetiva, n f
  • en  intersubjective objectivity, n

Metodologia > Bases epistemològiques

Definició
Criteri metodològic pel qual la descripció d'un fenomen es correspon amb la realitat, que es fonamenta en la interrelació entre diferents subjectes mitjançant la publicitat, la transparència i la crítica, no pas a partir d'un esforç individual sinó com a resultat social.
  • ca  obrer | obrera, n m, f
  • ca  operari | operària, n m, f
  • es  obrero | obrera, n m, f
  • es  operario | operaria, n m, f
  • fr  col bleu, n m, f
  • fr  ouvrier | ouvrière, n m, f
  • fr  travailleur manuel | travailleuse manuelle, n m, f
  • en  blue-collar worker, n
  • en  labourer, n
  • en  manual worker, n

Treball > Organització del treball

Definició
Treballador d'un ofici manual, especialment en una fàbrica, un taller o una obra pública.
  • ca  obscurantisme, n m
  • es  oscurantismo, n m
  • en  obscurantism, n

Religió > Religió i religiositat

Definició
Oposició sistemàtica a la difusió de la cultura i del progrés, sovint per motius religiosos.

Nota

  • El terme obscurantisme s'aplicava originàriament als catòlics conservadors que s'oposaven activament als valors de la Il·lustració i de la Revolució francesa.
  • ca  observació, n f
  • es  observación, n f
  • fr  observation, n f
  • en  observation, n

Metodologia > Eines metodològiques

Definició
Tècnica de recerca per a obtenir dades primàries en què l'investigador registra fets, accions o comportaments perceptibles relacionats amb el seu objecte d'estudi.

Nota

  • Els dos tipus d'observació més coneguts són l'observació participant i l'observació no participant.
  • ca  observació no participant, n f
  • es  observación no participante, n f
  • es  observación no participativa, n f
  • fr  observation non participante, n f
  • en  nonparticipant observation, n

Metodologia > Eines metodològiques

Definició
Observació en què l'investigador resta fora del sistema o de la situació que estudia.
  • ca  observació participant, n f
  • es  observación participante, n f
  • es  observación participativa, n f
  • fr  observation participante, n f
  • en  participant observation, n

Metodologia > Eines metodològiques

Definició
Observació en què l'investigador pren part activa en les activitats del grup o comunitat sotmès a estudi i s'hi compromet.