Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentació
sector de consum sector de consum

Lleure i consum > Estils de vida, moda i consum

  • ca  sector de consum, n m
  • es  sector de consumo, n m
  • en  consumption sector, n

Lleure i consum > Estils de vida, moda i consum

Definició
Grup social definit per la manera de consumir un determinat servei col·lectiu, especialment un servei públic, o un bé material.

Nota

  • Els dos grans sectors de consum són, d'una banda, les persones que poden satisfer les seves necessitats de consum a través de recursos propis, i de l'altra, les persones que depenen necessàriament de la provisió col·lectiva de l'Estat.
sector de serveis sector de serveis

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes econòmics

  • ca  sector terciari, n m
  • ca  sector de serveis, n m sin. compl.
  • es  sector servicios, n m
  • es  sector terciario, n m
  • fr  secteur tertiaire, n m
  • en  service sector, n
  • en  tertiary sector, n

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes econòmics

Definició
Sector econòmic orientat a la producció o prestació de serveis.

Nota

  • 1. Les finances, el comerç, el transport, el turisme, l'administració pública o les comunicacions formen part del sector terciari.
  • 2. En les societats postindustrials el sector terciari ocupa la major part de la població activa i és predominant en l'estructura econòmica.
sector primari sector primari

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes econòmics

  • ca  sector primari, n m
  • es  sector primario, n m
  • fr  secteur primaire, n m
  • en  primary sector, n

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes econòmics

Definició
Sector econòmic que comprèn les activitats econòmiques relacionades amb l'explotació de productes naturals sense cap procés de transformació.

Nota

  • 1. L'agricultura, la ramaderia, la pesca, la caça o l'explotació dels boscos formen part del sector primari.
  • 2. El pes del sector primari en una economia tendeix a reduir-se a mesura que augmenta el nivell de desenvolupament d'aquesta economia.
sector públic sector públic

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes de producció i distribució

  • ca  sector públic, n m
  • es  sector público, n m
  • fr  secteur public, n m
  • en  public sector, n

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes de producció i distribució

Definició
Sector de l'activitat econòmica que controla l'estat o en el qual aquest participa directament o indirectament.
sector secundari sector secundari

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes econòmics

  • ca  sector secundari, n m
  • es  sector secundario, n m
  • fr  secteur secondaire, n m
  • en  secondary sector, n

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes econòmics

Definició
Sector econòmic que comprèn les activitats relacionades amb la transformació de les matèries primeres en productes elaborats o semielaborats.

Nota

  • 1. La indústria, la construcció o la producció d'energia formen part del sector secundari.
  • 2. El sector secundari va ser el predominant a les economies occidentals des de la Revolució industrial fins a la Segona Guerra Mundial.
sector terciari sector terciari

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes econòmics

  • ca  sector terciari, n m
  • ca  sector de serveis, n m sin. compl.
  • es  sector servicios, n m
  • es  sector terciario, n m
  • fr  secteur tertiaire, n m
  • en  service sector, n
  • en  tertiary sector, n

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes econòmics

Definició
Sector econòmic orientat a la producció o prestació de serveis.

Nota

  • 1. Les finances, el comerç, el transport, el turisme, l'administració pública o les comunicacions formen part del sector terciari.
  • 2. En les societats postindustrials el sector terciari ocupa la major part de la població activa i és predominant en l'estructura econòmica.
secularisme secularisme

Religió > Crisi de les religions tradicionals

  • ca  secularisme, n m
  • es  secularismo, n m
  • fr  laïcité, n f
  • en  secularism, n

Religió > Crisi de les religions tradicionals

Definició
Concepció filosòfica que rebutja la religió i les consideracions religioses per explicar i organitzar la vida, i que lluita pel progrés social i la millora de les condicions materials de les classes treballadores.

Nota

  • El secularisme fou introduït cap a l'any 1850 per George Jacob Holyoake i desenvolupat per l'activista polític i ateista anglès Charles Bradlaugh a final del segle XIX.
secularització secularització

Religió > Crisi de les religions tradicionals

  • ca  secularització, n f
  • es  secularización, n f
  • en  secularization, n

Religió > Crisi de les religions tradicionals

Definició
Procés pel qual les creences i les institucions religioses perden poder explicatiu i referencial, que s'evidencia en la disminució de gent activament involucrada en organitzacions i activitats religioses, o en la pèrdua d'influència dels valors religiosos com a conformadors de les normes socials o de les institucions religioses en general en la societat.

Nota

  • Segons el sociòleg estatunidenc d'origen austríac Peter L. Berger (1929-2017), la teoria de la secularització lligada a la modernització de les societats és errònia i només se sosté a l'Europa occidental i entre les elits culturals i acadèmiques.
sedentarisme sedentarisme

Modernització i globalització > Estructura i dinàmica demogràfiques

  • ca  sedentarisme, n m
  • es  sedentarismo, n m
  • fr  sédentarisme, n m
  • en  sedentarism, n

Modernització i globalització > Estructura i dinàmica demogràfiques

Definició
Sistema de vida que es caracteritza per l'assentament en un lloc fix de residència.

Nota

  • El sedentarisme s'oposa al nomadisme.
segmentació segmentació

Conflicte, desigualtat i exclusió social > Divisió social del treball

  • ca  segmentació, n f
  • es  segmentación, n f
  • en  segmentation, n

Conflicte, desigualtat i exclusió social > Divisió social del treball

Definició
Divisió d'un grup en subconjunts de caràcter estable que es mantenen estructuralment, dins o fora del conjunt, per la seva organització i activitat.

Nota

  • El terme segmentació va ser encunyat pel sociòleg francès Émile Durkheim i el seu deixeble Marcel Mauss.