Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentació
  • ca  segmentació, n f
  • es  segmentación, n f
  • en  segmentation, n

Conflicte, desigualtat i exclusió social > Divisió social del treball

Definició
Divisió d'un grup en subconjunts de caràcter estable que es mantenen estructuralment, dins o fora del conjunt, per la seva organització i activitat.

Nota

  • El terme segmentació va ser encunyat pel sociòleg francès Émile Durkheim i el seu deixeble Marcel Mauss.
  • ca  educació secundària obligatòria, n f
  • ca  segona ensenyança, n f sin. compl.
  • ca  ESO, n f sigla
  • es  educación secundaria obligatoria, n f
  • es  ESO, n f sigla
  • fr  collège, n m
  • en  compulsory lower secondary education, n
  • en  compulsory secondary education, n
  • en  lower secondary education, n

Educació > Currículum i cicles educatius

Definició
Etapa de l'educació secundària de caràcter obligatori que comprèn actualment quatre cursos acadèmics i que té la finalitat de transmetre a l'alumne els elements bàsics de la cultura, formar-lo per a assumir els seus deures i exercir els seus drets i preparar-lo o bé per a la incorporació a la vida activa, o bé per a accedir a la formació professional específica de grau mitjà o al batxillerat.

Nota

  • 1. La denominació catalana segona ensenyança és pròpia d'Andorra.
  • 2. L'educació secundària obligatòria actualment s'estructura en dos cicles de dos cursos acadèmics cadascun: primer cicle (12-14 anys) i segon cicle (14-16 anys). Si no es té el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria, a partir dels 16 anys es pot accedir als programes de formació i inserció (PFI) o, a partir dels 17 anys, es pot accedir als cicles formatius de grau mitjà si se supera la prova d'accés.
  • ca  modernitat tardana, n f
  • ca  alta modernitat, n f sin. compl.
  • ca  modernitat avançada, n f sin. compl.
  • ca  modernitat líquida, n f sin. compl.
  • ca  modernitat reflexiva, n f sin. compl.
  • ca  segona modernitat, n f sin. compl.
  • es  alta modernidad, n f
  • es  modernidad avanzada, n f
  • es  modernidad líquida, n f
  • es  modernidad reflexiva, n f
  • es  modernidad tardía, n f
  • es  segunda modernidad, n f
  • fr  deuxième modernité, n f
  • fr  haute modernité, n f
  • fr  modernité avancée, n f
  • fr  modernité liquide, n f
  • fr  modernité réflexive, n f
  • fr  modernité tardive, n f
  • en  advanced modernity, n
  • en  high modernity, n
  • en  late modernity, n
  • en  liquid modernity, n
  • en  reflexive modernity, n
  • en  second mdernity, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Modernització i globalització

Definició
Fase posterior a la modernitat caracteritzada pel desenvolupament de la consciència del risc, la dissolució del poder o la inaprehensibilitat de les categories sociològiques centrals de la modernitat, com ara la tecnologia, la ciutadania o l'individu.

Nota

  • 1. El concepte de modernitat tardana ha estat desenvolupat per diversos sociòlegs i filòsofs, com ara Ulrich Beck, Anthony Giddens, Gilles Lipovetsky, Zygmunt Bauman, Jean-François Lyotard, Jürgen Habermas o Gianni Vattimo.
  • 2. La modernitat tardana és un concepte equiparable, en el camp filosòfic o sociològic, a la postmodernitat o el postmaterialisme.
  • ca  segregació, n f
  • es  segregación, n f
  • fr  ségrégation, n f
  • en  segregation, n

Institucionalització > Normalitat, desviació i etiquetatge

Definició
Separació de persones o de col·lectius d'un entorn per raó de capacitats, d'origen o de condicions socials, culturals o ètniques, amb aplicació d'actituds discriminatòries per part d'un grup dominant de la població.
  • ca  segregació escolar, n f
  • es  segregación escolar, n f
  • fr  ségrégation scolaire, n f
  • en  school segregation, n

Educació

Definició
Distribució desigual de l'alumnat d'un territori entre els diferents centres educatius segons unes característiques sociodemogràfiques determinades.

Nota

  • La segregació escolar també pot donar-se dins dels centres educatius quan la distribució és desigual entre les diferents classes o grups per raó del nivell de rendiment acadèmic.
  • ca  segregació racial, n f
  • es  segregación racial, n f
  • fr  ségrégation raciale, n f
  • en  racial segregation, n

Conflicte, desigualtat i exclusió social > Prejudicis i discriminació social

Definició
Segregació que exerceix un grup sobre un altre grup de característiques racials diferents, el qual veu limitada institucionalment la plena participació en igualtat en el sistema social.

Nota

  • La segregació racial és una forma de discriminació racial.
  • L'apartheid és un exemple extrem de segregació racial.
  • ca  segregacionisme, n m
  • es  segregacionismo, n m
  • en  segregationist policy, n

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions polítiques

Definició
Conjunt de doctrines o de programes polítics favorables a la segregació, en què es proposen mesures com ara àrees de residència restringides, barreres a la interrelació social o serveis educatius separats.
  • ca  seguretat, n f
  • es  seguridad, n f
  • en  security, n

Modernització i globalització > Globalització i societat del risc > Seguretat i risc

Definició
Qualitat d'estar exempt de perill o de risc.
  • ca  seguretat social, n f
  • es  seguridad social, n f
  • fr  sécurité sociale, n f
  • en  social security, n

Polítiques socials i estat del benestar > Estat del benestar

Definició
Conjunt d'estructures, de normes i d'activitats per mitjà de les quals l'Administració pública ofereix al ciutadà la cobertura d'una sèrie de riscos que comporten la minva o la pèrdua d'ingressos i l'ajut per a assumir les seves càrregues familiars.
  • ca  seleccionador | seleccionadora, n m, f
  • ca  gatekeeper [en], n m, f sin. compl.
  • es  gatekeeper, n m, f
  • es  guardabarreras, n m, f
  • es  mediador | mediadora, n m, f
  • fr  médiateur | médiatrice, n m, f
  • fr  sélectionneur | sélectionneuse, n m, f
  • en  gatekeeper, n

Mitjans de comunicació social > Sistemes de comunicació convencionals

Definició
Persona que en una organització controla el flux d'informació i té la capacitat de decidir quina informació és important.

Nota

  • En l'àmbit dels mitjans de comunicació de massa es refereix a les persones que decideixen què és notícia, quines informacions es publiquen i de quina manera, com ara els corresponsals, els redactors o el director d'una publicació.