Back to top
  • ca  jugador -a de tennis de taula, n m, f
  • ca  pingponguista, n m, f sin. compl.
  • es  jugador de tenis de mesa
  • fr  joueur de tennis de table
  • fr  pongiste
  • en  table tennis player

Tennis de taula

Definició
Esportista que practica el tennis de taula.
  • ca  pinyó, n m
  • es  piñón
  • fr  pignon
  • en  cog
  • en  pinion
  • en  sprocket-wheel

Ciclisme

Definició
Cadascuna de les rodetes dentades de mides diferents d'una bicicleta que engranen la cadena per l'extrem de la roda motriu.

Nota

  • Són pinyons el pinyó fix i el pinyó lliure.
  • ca  pinyó fix, n m
  • es  piñón fijo
  • fr  pignon fixe
  • en  fixed pinion

Ciclisme

Definició
Pinyó d'una bicicleta que no permet que la roda motriu giri lliurement sense necessitat de pedalejar ni tampoc l'existència de marxes.

Nota

  • El pinyó fix s'utilitza en les bicicletes de pista.
  • ca  pinyó lliure, n m
  • es  piñón libre
  • fr  pignon libre
  • en  free pinion

Ciclisme

Definició
Pinyó d'una bicicleta que permet que la roda motriu giri lliurement sense necessitat de pedalejar.

Nota

  • El pinyó lliure s'utilitza en les bicicletes de carretera.
  • ca  boia, n m, f
  • ca  avantpiquet, n m, f sin. compl.
  • ca  piquet, n m, f sin. compl.
  • es  avantpiquet
  • es  boya
  • es  piquet
  • fr  avantpiquet
  • fr  piquet
  • en  centre

Waterpolo

Definició
Atacant situat al centre de la primera línia, al límit de la línia de 2 m i, generalment, d'esquena a la porteria contrària, que s'encarrega d'acabar les accions ofensives del seu equip.
  • ca  piquet d'espera, n m
  • es  piqueta de espera
  • fr  piquet d'attente
  • en  waiting post

Tir amb arc

Definició
Barreta de metall o fusta que es clava a terra, utilitzada en les disciplines que consten d'un recorregut per a assenyalar el lloc on els arquers han d'esperar el torn de tirar a la diana.
  • ca  piquet de tir, n m
  • es  piqueta de tiro
  • fr  piquet de tir
  • en  shooting post

Tir amb arc

Definició
Barreta de metall o de fusta que es clava a terra, utilitzada en les disciplines que consten d'un recorregut per a assenyalar el lloc des d'on els arquers han de disparar.

Nota

  • Els piquets de tir són de colors diferents segons la modalitat.
  • ca  piragua, n f
  • es  piragua
  • fr  canoë
  • en  canoe

Piragüisme

Definició
Embarcació estreta i molt lleugera, amb les línies longitudinals del buc convexes, que es propulsa per mitjà de pales.

Nota

  • 1. Són piragües les canoes i els caiacs.
  • 2. La piragua s'utilitza en la pràctica del piragüisme.
  • ca  piragüisme, n m
  • ca  canotatge, n m sin. compl.
  • es  canotaje
  • es  piragüismo
  • fr  canoë-kayak
  • fr  canoéisme
  • en  canoe-kayak
  • en  canoeing

Piragüisme

Definició
Esport nàutic consistent a desplaçar-se amb una piragua per aigües tranquil·les o per aigües braves.

Nota

  • Són modalitats del piragüisme les aigües braves, les aigües tranquil·les, el descens i l'eslàlom.
  • ca  piragüista, n m, f
  • ca  palista, n m, f sin. compl.
  • es  palista
  • es  piragüista
  • fr  canoéiste
  • fr  pagayeur
  • en  canoeist
  • en  paddler

Piragüisme

Definició
Esportista que practica el piragüisme.