Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari bàsic del gènere de punt

Presentació
  • ca  màquina de gènere de punt, n f
  • ca  màquina de teixir punt, n f sin. compl.
  • ca  teler de punt, n m sin. compl.
  • es  máquina de género de punto, n f
  • es  máquina de punto, n f
  • fr  machine à tricote, n f
  • en  knitting machine, n
  • fi  neulekoneet, n

Maquinària tèxtil > Telers de punt

Definició
Teler de fabricació de gèneres de punt que té com a òrgan principal l'agulla allotjada a la fontura, la qual, mitjançant uns moviments en conjunció amb altres dispositius de la màquina, transforma el fil que rep en una malla, que és l'element bàsic dels teixits de punt.

Nota

  • 1. Les màquines de gèneres de punt poden classificar-se d'acord amb els criteris següents:
    - Tècnica i arquitectura de teixidura: Recollida (màquina de gènere de punt per recollida) o ordit (màquina de gènere de punt per ordit)
    - Moviment de les agulles: Conjunt o individual
    - Arquitectura del teler: Circular o rectilini
    - Nombre de fontures
    - Tipologia de les agulles

    La classificació més habitual és la que agrupa les màquines segons la tècnica i l'arquitectura (veg. el quadre de la imatge), que també determina els tipus de teixits que poden produir.
    No obstant això, com s'ha dit, les màquines també poden classificar-se addicionalment segons el nombre de fontures i la tipologia d'agulla.

    Pel que fa al nombre de fontures:
    - Les màquines poden disposar d'una o dues fontures. Així, les màquines circulars i la tricotosa poden fer teixits a una i dues fontures d'acord amb les fontures de la màquina:
    . Màquines circulars: Monocilíndrica (estàndard), plat i cilindre, i doble cilindre.
    . Tricotosa: Doble fontura en V invertida, doble fontura plana, d'una fontura domèstica
    Les màquines de gènere de punt per ordit també poden construir-se amb una fontura o dues fontures.

    Antigament, les màquines es classificaven a partir del tipus d'agulla. Els dos tipus d'agulla més freqüents eren l'agulla de llengüeta i l'agulla de bec. En destaquen:
    - Màquines rectilínies amb agulles de bec o punta flexible: Teler quadrat, teler xerric, teler Paget (recte), teler recte de punys, teler Cotton.
    - Màquines circulars amb agulla de bec: Circular de platines (Berthelot), circular anglès (bateria), circular francès de malloses, circular alemany (Schubert & Salzer), circular per a fer mitges. (Les màquines amb agulla de bec de recollida, actualment en desús, són màquines d'una sola fontura.)
  • 2. Les formes màquina i teler s'empren indistintament. Acadèmicament predomina l'ús de teler, però la forma d'ús comú del sector de gèneres de punt és màquina, que sovint s'obvia quan es parla de màquines concretes (com ara tricotosa, circular de gran diàmetre, circular de petit diàmetre, cotton, raschel, kette, crochet, monocilíndrica, de cilindre i plat o de doble cilindre, entre d'altres).

    Així, Paul Émile Müller, a Tractat pràctic sobre les màquines tricotoses (Generalitat de Catalunya, 1935), parla indistintament de teler i de màquina. És la primera obra que intenta fer una sistematització del llenguatge tècnic específic de gèneres de punt:
    - teler de teixir punt (pàg. 11)
    - màquina de teixir punt (pàg. 12)
    - màquina tricotosa rectilínia (pàg. 13)

    Cal dir que entre el 1933 i el 1936 es va fer un esforç important per a normalitzar els termes de l'àmbit en llengua catalana.
  • ca  màquina de gènere de punt per ordit, n f
  • ca  teler de gènere de punt per ordit, n m
  • ca  teler d'ordit, n m sin. compl.
  • es  máquina de género de punto por urdimbre, n f
  • es  telar de género de punto por urdimbre, n m
  • en  warp knitting machine, n
  • de  Wirkmaschine, n f
  • fi  loimineulekone, n

Maquinària tèxtil > Telers de punt

Definició
Màquina de gènere de punt en què cada agulla de la fontura és alimentada individualment per un fil provinent d'un plegador i la malla es forma d'una manera simultània en tot l'ample del teixit, substancialment en direcció vertical.

Nota

  • 1. La fontura de les màquines de gènere de punt per ordit pot ser recta (com en les raschel, les màquines kette i les màquines crochet) o circular (com en les màquines de cordons o de malles per a envasar).
  • 2. Els principals tipus de màquines de gènere de punt per ordit són les raschel, les màquines kette i les màquines crochet. Originàriament les raschel utilitzaven agulla de llengüeta i les màquines kette agulla de bec, però actualment la tendència és l'ús d'agulla composta en tots dos tipus de teler.
  • ca  màquina de gènere de punt per recollida, n f
  • ca  teler de gènere de punt per recollida, n m
  • es  máquina de género de punto por recogida, n f
  • fr  machine à tricoter à mailles cueillies, n f
  • en  weft knitting machine, n
  • de  Kulierwirkmaschine, n f
  • fi  kudeneulekone, n

Maquinària tèxtil > Telers de punt

Definició
Màquina de gènere de punt en què un sol fil pot alimentar totes les agulles de la fontura i la malla es forma horitzontalment d'una manera simultània o consecutiva en tot l'ample del teixit.

Nota

  • 1. Les màquines de gènere de punt per recollida de formació consecutiva són les més nombroses: la fontura pot ser recta, com en les tricotoses, o circular, com les circulars de gran diàmetre i les circulars de petit diàmetre.
  • 2. Per exemple, el teler rectilini de recollida amb agulla de bec (o teler Cotton) i el teler francès són màquines de gènere de punt per recollida de formació simultània. Actualment el teler Cotton està en retrocés i el teler francès està en desús.
  • ca  circular de petit diàmetre, n f
  • ca  màquina circular de petit diàmetre, n f sin. compl.
  • ca  màquina de calceteria, n f sin. compl.
  • ca  màquina de mitjons, n f sin. compl.
  • ca  estàndard, n m alt. sin.
  • es  circular de pequeño diámetro, n f
  • es  circular standard, n f sin. compl.
  • es  máquina circular de pequeño diámetro, n f sin. compl.
  • es  máquina de calcetería, n f sin. compl.
  • en  small-diameter circular knitting machine, n
  • en  hosiery knitting machine, n sin. compl.
  • fi  pyörösukkakone, n

Maquinària tèxtil > Telers de punt

Definició
Màquina circular monocilíndrica, de doble cilindre o de cilindre i plat que té com a fontura un cilindre de diàmetre igual o inferior a 165 mm, utilitzada per a teixir mitjons, mitges, bufandes i altres productes de calceteria.

Nota

  • 1. Les circulars de petit diàmetre tenen entre un i quatre jocs, i a cada gir de màquina efectuen una passada per joc.
  • 2. Les circulars de petit diàmetre per a mitjons van equipades amb dispositius per a la fabricació de les vores, els talons i les puntes per a calceteria, per exemple el mecanisme de moviment alternatiu; la peça només requereix la confecció de la puntera, procés que actualment també pot fer-se a la mateixa màquina. El producte s'extreu de la màquina pneumàticament, com una peça conformada individual.
  • 3. Les circulars de petit diàmetre poden correspondre a monocilíndriques, circulars de doble cilindre i circulars de plat i cilindre.
  • ca  màquina de gènere de punt, n f
  • ca  màquina de teixir punt, n f sin. compl.
  • ca  teler de punt, n m sin. compl.
  • es  máquina de género de punto, n f
  • es  máquina de punto, n f
  • fr  machine à tricote, n f
  • en  knitting machine, n
  • fi  neulekoneet, n

Maquinària tèxtil > Telers de punt

Definició
Teler de fabricació de gèneres de punt que té com a òrgan principal l'agulla allotjada a la fontura, la qual, mitjançant uns moviments en conjunció amb altres dispositius de la màquina, transforma el fil que rep en una malla, que és l'element bàsic dels teixits de punt.

Nota

  • 1. Les màquines de gèneres de punt poden classificar-se d'acord amb els criteris següents:
    - Tècnica i arquitectura de teixidura: Recollida (màquina de gènere de punt per recollida) o ordit (màquina de gènere de punt per ordit)
    - Moviment de les agulles: Conjunt o individual
    - Arquitectura del teler: Circular o rectilini
    - Nombre de fontures
    - Tipologia de les agulles

    La classificació més habitual és la que agrupa les màquines segons la tècnica i l'arquitectura (veg. el quadre de la imatge), que també determina els tipus de teixits que poden produir.
    No obstant això, com s'ha dit, les màquines també poden classificar-se addicionalment segons el nombre de fontures i la tipologia d'agulla.

    Pel que fa al nombre de fontures:
    - Les màquines poden disposar d'una o dues fontures. Així, les màquines circulars i la tricotosa poden fer teixits a una i dues fontures d'acord amb les fontures de la màquina:
    . Màquines circulars: Monocilíndrica (estàndard), plat i cilindre, i doble cilindre.
    . Tricotosa: Doble fontura en V invertida, doble fontura plana, d'una fontura domèstica
    Les màquines de gènere de punt per ordit també poden construir-se amb una fontura o dues fontures.

    Antigament, les màquines es classificaven a partir del tipus d'agulla. Els dos tipus d'agulla més freqüents eren l'agulla de llengüeta i l'agulla de bec. En destaquen:
    - Màquines rectilínies amb agulles de bec o punta flexible: Teler quadrat, teler xerric, teler Paget (recte), teler recte de punys, teler Cotton.
    - Màquines circulars amb agulla de bec: Circular de platines (Berthelot), circular anglès (bateria), circular francès de malloses, circular alemany (Schubert & Salzer), circular per a fer mitges. (Les màquines amb agulla de bec de recollida, actualment en desús, són màquines d'una sola fontura.)
  • 2. Les formes màquina i teler s'empren indistintament. Acadèmicament predomina l'ús de teler, però la forma d'ús comú del sector de gèneres de punt és màquina, que sovint s'obvia quan es parla de màquines concretes (com ara tricotosa, circular de gran diàmetre, circular de petit diàmetre, cotton, raschel, kette, crochet, monocilíndrica, de cilindre i plat o de doble cilindre, entre d'altres).

    Així, Paul Émile Müller, a Tractat pràctic sobre les màquines tricotoses (Generalitat de Catalunya, 1935), parla indistintament de teler i de màquina. És la primera obra que intenta fer una sistematització del llenguatge tècnic específic de gèneres de punt:
    - teler de teixir punt (pàg. 11)
    - màquina de teixir punt (pàg. 12)
    - màquina tricotosa rectilínia (pàg. 13)

    Cal dir que entre el 1933 i el 1936 es va fer un esforç important per a normalitzar els termes de l'àmbit en llengua catalana.
  • ca  màquina kette, n f
  • ca  màquina d'ordit amb agulles de bec, n f sin. compl.
  • ca  kette, n f alt. sin.
  • es  kette, n f
  • es  máquina de urdimbre con agujas de prensa, n f sin. compl.
  • es  máquina kette, n f sin. compl.
  • fr  métier tricot chaine, n m
  • en  tricot warp-knitting machine, n
  • de  Kettenwirkmaschine, n f
  • fi  tricot-loimineulekone, n

Maquinària tèxtil > Telers de punt

Definició
Teler rectilini d'ordit d'alta productivitat d'una o dues fontures verticals, amb agulla composta o agulla de bec i platines compostes, que s'utilitza per a fer teixit d'ordit en peça, generalment en roba de bany i d'esport.

Nota

  • 1. La forma kette, present en diverses denominacions i equivalents, prové del terme alemany kette, que vol dir 'cadena'.
  • 2. Originàriament les màquines kette anaven equipades amb agulles de bec, i per això la seva denominació descriptiva era màquina de gènere de punt d'ordit amb agulles de premsa.
  • 3. És un tipus de màquina kette la kette de doble fontura.
  • ca  kette de doble fontura, n f
  • ca  màquina kette de doble fontura, n f sin. compl.
  • ca  màquina símplex, n f sin. compl.
  • es  kette de doble fontura, n f
  • es  máquina kette de doble fontura, n f sin. compl.
  • es  máquina Simplex, n f sin. compl.
  • en  double needle bar tricot warp knitting machine, n
  • en  double warp knitting machine, n sin. compl.
  • en  simplex machine, n sin. compl.
  • fi  simplex-loimineulekone, n

Maquinària tèxtil > Telers de punt

Definició
Màquina kette de dues fontures, amb agulles de bec i platines compostes, que s'utilitza per a fabricar teixits símplex d'ordit caracteritzats per una finor excepcional, generalment destinats a peces de cotilleria i a roba interior i exterior femenina.

Nota

  • 1. Es pot aconseguir un teixit semblant al de la kette de doble fontura amb una raschel de doble fontura. A causa de la seva inferior productivitat, actualment és un teler en regressió que ja no es construeix.
  • 2. El teixit símplex de la kette de doble fontura també s'havia utilitzat per a la fabricació de guants.
  • ca  tricotosa, n f
  • ca  teler rectilini de recollida amb agulla de llengüeta, n m sin. compl.
  • ca  tricotosa rectilínia, n f sin. compl.
  • ca  màquina Lamb, n f alt. sin.
  • es  tricotosa rectilínea, n f
  • es  telar rectilíneo de recogida con aguja de lengüeta, n m sin. compl.
  • en  flat bed knitting machine, n
  • en  v-bed flat knitting machine, n
  • en  double bed flat knitting machine, n sin. compl.

Maquinària tèxtil > Telers de punt

Definició
Teler rectilini de fabricació de gèneres de punt de recollida caracteritzat per la disposició de les dues fontures situades l'una enfront de l'altra, en forma de V invertida, on s'allotgen les agulles de llengüeta que llisquen de forma individual per unes ranures paral·leles formant la malla del teixit.

Nota

  • 1. La tricotosa típica té les dues fontanes disposades en posició obliqua (creuada, no enfrontada) de les fontures, per tal que les agulles de cada fontura no topin en el moviment d'ascens quan treballen simultàniament.

    Això no obstant, hi ha alguns tipus de tricotoses que no s'ajusten a aquesta definició, com ara la tricotosa de fontura plana, la tricotosa domèstica d'una fontura i la tricotosa manual.

    També hi ha tricotoses especials per a fer guants i mitjons.
  • 2. La tricotosa és una màquina molt versàtil, amb un ampli ventall de possibilitats tècniques, fet que li permet fabricar una àmplia gamma d'estructures. Així, pot produir teixits d'un fontura, de doble fontura, llarg de peça de vestir, teixits semiintegrals i integrals, peça completa, teixits afaiçonats i complements de peça (colls, punys, baixos), i també estructures tridimensionals d'aplicació tècnica.

    Històricament s'emprava com a màquina auxiliar per a fer punys, colls i baixos de peces de vestir, paneaux (davants, darreres i mànigues) i guants, gorres i mitjons; la producció actual en indumentària és de peça de vestir completa sense costures, llesta per a ser posada sortint de la màquina.
  • 3. L'adjectiu flat dels equivalents anglesos prové del fet que les primeres tricotoses tenien la fontura plana.
  • ca  circular de doble cilindre, n f
  • ca  màquina circular de doble cilindre, n f sin. compl.
  • ca  màquina links-links, n f alt. sin.
  • es  máquina circular de doble cilindro, n f
  • en  double cylinder circular machine, n
  • en  LL circular knitting machine, n
  • en  purl circular knitting machine, n sin. compl.
  • fi  links-links-pyörökone, n

Maquinària tèxtil > Telers de punt

Definició
Màquina circular que té com a fontures dos cilindres amb els fresats encarats i disposats l'un sobre l'altre i està equipada amb agulles de dos caps que poden passar d'un cilindre a l'altre, utilitzada per a produir teixits de punt llis, acanalats i de malles girades i combinacions de lligats a simple cara i doble cara.

Nota

  • 1. La disposició de la circular de doble cilindre és habitual en màquines de calceteria de petit diàmetre i en màquines de llarg de peça de gran diàmetre.
  • 2. Les circulars de doble cilindre es classifiquen en circulars de gran diàmetre i circulars de petit diàmetre.
  • ca  raschel, n f
  • ca  màquina d'ordit amb agulles de llengüeta, n f sin. compl.
  • ca  màquina Raschel, n f sin. compl.
  • es  raschel, n f
  • es  máquina de urdimbre con agujas de lengüeta, n f sin. compl.
  • es  máquina Raschel, n f sin. compl.
  • en  Raschel machine, n
  • en  Raschel warp knitting machine, n sin. compl.

Maquinària tèxtil > Telers de punt

Definició
Teler rectilini d'ordit d'una o dues fontures, amb agulla composta o de llengüeta, que s'utilitza per a la fabricació de teixits d'ordit amb una estructura de malla resistent i petita, generalment blondes, xarxes, cortines, geotèxtils i altres productes d'ús tècnic.

Nota

  • 1. És un tipus de raschel la raschel de doble fontura.
  • 2. La denominació raschel prové de l'actriu francesa Élisa Félix Rachel (1821-1858), que portava xals teòricament fabricats en aquests telers d'ordit de dues fontures. L'empresa alemanya Zimmermann & Sohn va tenir la idea de denominar els seus xals com a tricots a la Rachel i Wilheim Barfus va denominar les màquines que construïa com a Rachel Machines. Actualment, amb l'addició de la s, és el nom més utilitzat.

    D'altra banda, la denominació màquina d'ordit amb agulles de llengüeta va ser la forma principal fins a la introducció de l'agulla composta en aquest tipus de telers.