Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de dret processal

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  incongruència ultra petitum [ultra petitum: la], n f
  • ca  incongruència supra petitum [supra petitum: la], n f sin. compl.
  • es  incongruencia supra petitum, n f
  • es  incongruencia ultra petitum, n f

Conceptes generals > Resolucions judicials

Definició
Incongruència produïda quan l'òrgan jurisdiccional concedeix en una resolució judicial més del que s'ha demanat.

Nota

  • Ultra petitum i supra petitum, que són locucions d'origen llatí, signifiquen literalment 'més del que s'ha demanat'.
  • ca  incongruència ultra petitum [ultra petitum: la], n f
  • ca  incongruència supra petitum [supra petitum: la], n f sin. compl.
  • es  incongruencia supra petitum, n f
  • es  incongruencia ultra petitum, n f

Conceptes generals > Resolucions judicials

Definició
Incongruència produïda quan l'òrgan jurisdiccional concedeix en una resolució judicial més del que s'ha demanat.

Nota

  • Ultra petitum i supra petitum, que són locucions d'origen llatí, signifiquen literalment 'més del que s'ha demanat'.
  • ca  incriminació, n f
  • ca  inculpació, n f sin. compl.
  • es  incriminación, n f
  • es  inculpación, n f

Instrucció del procés penal > Fase intermèdia

Definició
Acció d'acusar una persona d'un delicte.
  • ca  incriminació, n f
  • ca  inculpació, n f sin. compl.
  • es  incriminación, n f
  • es  inculpación, n f

Instrucció del procés penal > Fase intermèdia

Definició
Acció d'acusar una persona d'un delicte.
  • ca  inculpat | inculpada, n m, f
  • es  inculpado | inculpada, n m, f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definició
Persona física o jurídica assenyalada com a sospitosa de la comissió d'un delicte, contra la qual es dirigeix una investigació penal.

Nota

  • Un inculpat és, al mateix temps, un investigat. Actualment, el terme inculpat té un ús residual.
  • ca  incurs -a, adj
  • es  incurso -sa, adj

Conceptes generals > Subjectes processals

Definició
Dit d'una persona física o jurídica que ha dut a terme una acció, especialment delictuosa, que implica que es trobi en un dels supòsits previstos per la llei i que en rebi les conseqüències jurídiques.

Nota

  • 1. L'adjectiu incurs -a regeix habitualment la preposició en. Per exemple, una persona incursa en una causa.
  • 2. La perífrasi que ha incorregut en és semànticament equivalent a incurs -a en.
  • ca  indagatòria, n f
  • es  indagatoria, n f

Instrucció del procés penal > Diligències de la instrucció

Definició
Declaració d'un reu, pròpia del procediment ordinari, que se celebra amb posterioritat a la interlocutòria de processament.
  • ca  indefensió, n f
  • es  indefensión, n f

Conceptes generals > Drets fonamentals

Definició
Situació en què es nega o es limita il·lícitament el dret de defensa de les parts.

Nota

  • L'apreciació de la indefensió comporta la nul·litat de totes les actuacions processals que se'n deriven.
  • ca  independència judicial, n f
  • es  independencia, n f
  • es  independencia judicial, n f

Conceptes generals > Drets fonamentals

Definició
Dret que garanteix que la decisió adoptada per un jutge és sobirana, autònoma i està sotmesa únicament a la llei, sense influència ni pressions d'altres poders de l'Estat o de poders fàctics.

Nota

  • Algunes de les mesures per a garantir la independència judicial són la inamovibilitat, el dret a un jutge predeterminat per llei i la immunitat.
  • ca  indici, n m
  • es  indicio, n m

Instrucció del procés penal

Definició
Dada probatòria d'un procés.

Nota

  • Sovint un indici és referit, de manera antiquada, com una prova d'escassa qualitat o d'una força probatòria embrionària, per influència del sistema medieval de valoració de la prova, actualment superat.