Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de dret processal

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  indult, n m
  • es  indulto, n m

Conceptes generals

Definició
Gràcia especial per la qual l'autoritat perdona algú de tota o part de la pena a què havia estat condemnat, la qual es concedeix tan sols amb la tramitació prèvia de l'expedient personal.
  • ca  fitxa dactiloscòpica, n f
  • ca  informe dactiloscòpic, n m sin. compl.
  • es  ficha dactiloscópica, n f
  • es  informe dactiloscópico, n m

Conceptes generals > Activitats preliminars i mesures cautelars

Definició
Dictamen que té per objecte l'estudi i l'exposició de les característiques de les empremtes dactilars trobades en la investigació d'un delicte.
  • ca  inhibició, n f
  • es  inhibición, n f

Conceptes generals > Jurisdicció i competència

Definició
Decisió d'un òrgan jurisdiccional d'eludir el coneixement d'una causa a favor de l'òrgan competent.
  • ca  inhibitòria, n f
  • es  inhibitoria, n f

Conceptes generals > Jurisdicció i competència

Definició
Mecanisme de què disposen les parts per a denunciar davant de l'òrgan considerat competent la incompetència de l'òrgan jurisdiccional que està coneixent una causa, perquè en reclami les actuacions.
  • ca  causa general, n f
  • ca  inquisició general, n f sin. compl.
  • ca  investigació general, n f sin. compl.
  • ca  investigació prospectiva, n f sin. compl.
  • es  causa general, n f
  • es  inquisición general, n f
  • es  investigación general, n f
  • es  investigación prospectiva, n f

Instrucció del procés penal

Definició
Investigació genèrica sobre una persona o una activitat, que es realitza sense cap indici concret de la comissió d'un delicte.

Nota

  • Les causes generals estan prohibides.
  • ca  inspecció corporal, n f
  • es  inspección corporal, n f
  • es  registro corporal, n m

Instrucció del procés penal > Diligències de la instrucció

Definició
Examen del cos d'una persona amb l'objectiu d'identificar-la o de recollir vestigis amagats, que no comporta un risc per a la seva integritat física.

Nota

  • 1. La majoria d'inspeccions corporals es poden dur a terme sense el consentiment de la persona a qui es practiquen, però en algunes diligències, sobretot si recauen en parts íntimes del cos, el consentiment és imprescindible.
  • 2. Les inspeccions corporals poden afectar el dret a la intimitat.
  • 3. Són tipus d'inspeccions corporals els escorcolls personals, les exploracions radiològiques i l'exploració de cavitats corporals. Generalment també s'hi consideren les exploracions radiològiques, malgrat que la STC 207/1996, de 16 de desembre, inclou aquestes pràctiques dins la categoria d'intervencions corporals.
  • ca  instància, n f
  • es  instancia, n f

Conceptes generals > Resolucions judicials

Definició
Grau jurisdiccional dels que la llei té establerts per ordre consecutiu per a resoldre els afers de justícia.

Nota

  • Les instàncies judicials són la primera instància i la segona instància. En alguns processos, només hi ha una instància, anomenada única instància.
  • ca  institut de medicina legal, n m
  • es  instituto de medicina legal, n m

Conceptes generals

Definició
Òrgan de suport de l'Administració de justícia en l'àmbit de la medicina forense que s'encarrega de la pràctica de proves pericials.

Nota

  • 1. Els instituts de medicina legal s'encarreguen de peritatges medicoforenses en casos d'autòpsies, lesions, valoracions de danys corporals, o exàmens de víctimes d'agressions o abusos, entre d'altres.
  • 2. Els instituts de medicina legals estan adscrits al Ministeri de Justícia o a les conselleries de justícia de les comunitats autònomes.
  • ca  instrucció, n f
  • es  instrucción, n f

Instrucció del procés penal

Definició
Fase procedimental del procés penal que té com a objectiu la preparació del judici consistent en la recollida de vestigis d'un delicte i l'assegurament de la presència de les persones sospitoses i dels seus béns.

Nota

  • L'encarregat de dur a terme una instrucció pot ser un jutge d'instrucció o un fiscal, assistits per la policia judicial.
  • ca  jutge d'instrucció | jutge d'instrucció, jutgessa d'instrucció, n m, f
  • ca  instructor | instructora, n m, f sin. compl.
  • ca  jutge instructor | jutge instructora, jutgessa instructora, n m, f sin. compl.
  • es  instructor | instructora, n m, f
  • es  juez de instrucción | juez de instrucción, jueza de instrucción, n m, f
  • es  juez instructor | juez instructora, jueza instructora, n m, f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definició
Jutge titular d'un jutjat d'instrucció competent per a dirigir la instrucció.

Nota

  • 1. Arran de l'entrada en vigor de la Llei orgànica 1/2025 de mesures en matèria d'eficiència del servei públic de justícia, ja no s'utilitza el terme jutge d'instrucció | jutge d'instrucció, jutgessa d'instrucció, atès que els jutjats d'instrucció s'extingeixen com a òrgan jurisdiccional unipersonal i es transformen en les seccions d'instrucció dins dels tribunals d'instància.