Back to top
  • ca  espinavessa, n f
  • ca  arn, n m sin. compl.
  • ca  espina blanca, n f sin. compl.
  • ca  espina de Crist, n f sin. compl.
  • ca  espina santa, n f sin. compl.
  • ca  espina vera, n f sin. compl.
  • ca  arns, n m pl alt. sin.
  • ca  barretets (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  barretets d'espinavessa (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  barrets de capellà, n m pl alt. sin.
  • ca  barrets de capellà (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  espina negra, n f alt. sin.
  • ca  herba de la peluda, n f alt. sin.
  • ca  paliür, n m alt. sin.
  • ca  pometes de Sant Joan (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  ull de bou, n m alt. sin.
  • nc  Paliurus spina-christi Mill.

ramnàcies

  • ca  bufassa, n f
  • ca  cardalloba, n f sin. compl.
  • ca  cardiga, n f sin. compl.
  • ca  carnera borda, n f sin. compl.
  • ca  espina blanca, n f sin. compl.
  • ca  pet d'ase, n m sin. compl.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  card d'ase, n m alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cardinera borda, n f alt. sin.
  • ca  cardissa, n f alt. sin.
  • ca  cardot gros, n m alt. sin.
  • ca  escardasses blanques, n f pl alt. sin.
  • ca  penca borda, n f alt. sin.
  • ca  pet d'ànec, n m alt. sin.
  • ca  toves, n f pl alt. sin.
  • nc  Onopordum acanthium L.

compostes / asteràcies

  • ca  bufassa, n f
  • ca  card d'ase, n m alt. sin.
  • ca  card del dimoni, n m alt. sin.
  • ca  cardassa, n f alt. sin.
  • ca  cardiga, n f alt. sin.
  • ca  cardot macracant, n m alt. sin.
  • ca  carnera borda, n f alt. sin.
  • ca  espina blanca, n f alt. sin.
  • ca  pet d'ase, n m alt. sin.
  • nc  Onopordum macracanthum Schousb.

compostes / asteràcies

  • ca  espina cervina, n f
  • ca  cambró, n m sin. compl.
  • ca  aladern, n m alt. sin.
  • ca  arç, n m alt. sin.
  • ca  garguller, n m alt. sin.
  • ca  prunelló silvestre, n m alt. sin.
  • ca  ramn, n m alt. sin.
  • ca  ramnus catàrquic, n m alt. sin.
  • ca  sanguinària, n f alt. sin.
  • nc  Rhamnus cathartica L.

ramnàcies

  • ca  aladern, n m
  • ca  aladern menut, n m alt. sin.
  • ca  arç blanc, n m alt. sin.
  • ca  arç rupícola, n m alt. sin.
  • ca  espina cervina de fulla petita, n f alt. sin.
  • ca  granís, n m alt. sin.
  • ca  llampúdol fètid, n m alt. sin.
  • ca  traucaperols, n m alt. sin.
  • nc  Rhamnus saxatilis Jacq. subsp. saxatilis

ramnàcies

  • ca  espinavessa, n f
  • ca  arn, n m sin. compl.
  • ca  espina blanca, n f sin. compl.
  • ca  espina de Crist, n f sin. compl.
  • ca  espina santa, n f sin. compl.
  • ca  espina vera, n f sin. compl.
  • ca  arns, n m pl alt. sin.
  • ca  barretets (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  barretets d'espinavessa (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  barrets de capellà, n m pl alt. sin.
  • ca  barrets de capellà (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  espina negra, n f alt. sin.
  • ca  herba de la peluda, n f alt. sin.
  • ca  paliür, n m alt. sin.
  • ca  pometes de Sant Joan (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  ull de bou, n m alt. sin.
  • nc  Paliurus spina-christi Mill.

ramnàcies

  • ca  espina de Crist, n f
  • ca  corona d'espines, n f alt. sin.
  • ca  espines del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
  • ca  lletera espinosa, n f alt. sin.
  • ca  lletrera espinosa, n f alt. sin.
  • ca  marabú, n m alt. sin.
  • nc  Euphorbia milii Des Moul.

euforbiàcies

  • ca  coa de gat, n f
  • ca  espina de lluç, n f alt. sin.
  • nc  Nephrolepis cordifolia var. tuberosa (C. Presl) Baker in Mart.
  • nc  Nephrolepis tuberosa C. Presl sin. compl.

polipodiàcies

  • ca  milfulles, n f
  • ca  camamilla vera, n f sin. compl.
  • ca  flor de ploma, n f sin. compl.
  • ca  herba d'anyell, n f sin. compl.
  • ca  herba de corder, n f sin. compl.
  • ca  herba de les ferides, n f sin. compl.
  • ca  herba de les nou camises, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil fulles, n f sin. compl.
  • ca  herba de xai, n f sin. compl.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de les ribes, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de Meranges, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de prat, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del tros, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la vera, n f alt. sin.
  • ca  camorro, n m alt. sin.
  • ca  camorros, n m pl alt. sin.
  • ca  cap de bou, n m alt. sin.
  • ca  cap de moro, n m alt. sin.
  • ca  ceguda, n f alt. sin.
  • ca  ceguda blanca, n f alt. sin.
  • ca  centenrama, n m alt. sin.
  • ca  centfulles, n f alt. sin.
  • ca  cordonet, n m alt. sin.
  • ca  curatalls, n m alt. sin.
  • ca  espina de peix, n f alt. sin.
  • ca  estronca-sangs, n m pl alt. sin.
  • ca  filera, n f alt. sin.
  • ca  fileres, n f pl alt. sin.
  • ca  guinça, n f alt. sin.
  • ca  guinces, n f pl alt. sin.
  • ca  herba bouera, n f alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba currera, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de ferides, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'angina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Coma, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de les mil fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba de tos, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de coll, n f alt. sin.
  • ca  herba dels conills, n f alt. sin.
  • ca  herba dels talls, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba per al sucre, n f alt. sin.
  • ca  indianeta, n f alt. sin.
  • ca  lladracà, n m alt. sin.
  • ca  marfull, n m alt. sin.
  • ca  milenrama, n m alt. sin.
  • ca  milflors, n f alt. sin.
  • ca  milherbes, n f alt. sin.
  • ca  milifulla, n f alt. sin.
  • ca  miliuna, n f alt. sin.
  • ca  oriecà, n m alt. sin.
  • ca  percala, n f alt. sin.
  • ca  pixacà, n m alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • nc  Achillea millefolium L.

compostes / asteràcies

Nota

  • 1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
    2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.
  • ca  card cigrell, n m
  • ca  card negre, n m alt. sin.
  • ca  carlina corimbosa, n f alt. sin.
  • ca  espina de rata, n f alt. sin.
  • ca  espinacal groc, n m alt. sin.
  • nc  Carlina corymbosa L.

compostes / asteràcies