piu de gos
piu de gos
orobancàcies
- ca frare de les faveres, n m
- ca espàrrec de favera, n m sin. compl.
- ca malespàrrec, n m sin. compl.
- ca matafaves, n f sin. compl.
- ca orobanque, n m sin. compl.
- ca espantallops, n m alt. sin.
- ca espàrec bord, n m alt. sin.
- ca espàrec de favera, n m alt. sin.
- ca espàrecs bords, n m pl alt. sin.
- ca filoses, n f pl alt. sin.
- ca frare, n m alt. sin.
- ca frare de faveres, n m alt. sin.
- ca frares, n m pl alt. sin.
- ca frares sense vergonya, n m pl alt. sin.
- ca frarets, n m pl alt. sin.
- ca herba del frare, n f alt. sin.
- ca herba frarera, n f alt. sin.
- ca herba sora, n f alt. sin.
- ca magraneta, n f alt. sin.
- ca matafrares, n m/f alt. sin.
- ca piu de gos, n m alt. sin.
- nc Orobanche crenata Forssk.
orobancàcies
pivet
pivet
pinàcies
- ca avet, n m
- ca pivet, n m sin. compl.
- nc Abies Mill.
pinàcies
pivet
pivet
pinàcies
- ca avet, n m
- ca pivet, n m sin. compl.
- ca avet blanc, n m alt. sin.
- ca avet comú, n m alt. sin.
- ca pi avet, n m alt. sin.
- ca sapí, n m alt. sin.
- nc Abies alba Mill.
pinàcies
Nota
- La denominació sapí, documentada en dues obres d'autors mallorquins (LLOFR i GENEST), acostuma a aplicar-se més estrictament a Pinus halepensis o d'altres espècies de Pinus (MASCLANS el recull per a P. halepensis i per a P. mugo subsp. uncinata, i LLENS1953 per a P. sylvestris). Aplicada a Abies, coincideix amb el francès sapin 'avet'.
pivet
pivet
pinàcies
- ca pi roig, n m
- ca alaga, n f sin. compl.
- ca pi cerrut, n m sin. compl.
- ca pi melis, n m sin. compl.
- ca pi rojal, n m sin. compl.
- ca pi rojalet, n m sin. compl.
- ca pi ros, n m sin. compl.
- ca pi urgellenc, n m sin. compl.
- ca pi vermell, n m sin. compl.
- ca pinassa, n f sin. compl.
- ca rojalet, n m sin. compl.
- ca sebó, n m sin. compl.
- ca pi, n m alt. sin.
- ca pi alaga, n m alt. sin.
- ca pi blanc, n m alt. sin.
- ca pi blancal, n m alt. sin.
- ca pi bord, n m alt. sin.
- ca pi brancal, n m alt. sin.
- ca pi de Flandes, n m alt. sin.
- ca pi de gargalla, n m alt. sin.
- ca pi de la terra, n m alt. sin.
- ca pi femella, n m alt. sin.
- ca pi Flandes, n m alt. sin.
- ca pi mascle, n m alt. sin.
- ca pi mèlic, n m alt. sin.
- ca pi melicà, n m alt. sin.
- ca pi negral, n m alt. sin.
- ca pi negre, n m alt. sin.
- ca pi negret, n m alt. sin.
- ca pina, n f alt. sin.
- ca pirineus, n m alt. sin.
- ca pivet, n m alt. sin.
- ca sapí, n m alt. sin.
- ca trementina, n f alt. sin.
- nc Pinus sylvestris L.
pinàcies
pivet
pivet
pinàcies
- ca pícea, n f
- ca avet roig, n m sin. compl.
- ca avet, n m alt. sin.
- ca avet de Noruega, n m alt. sin.
- ca avet vermell, n m alt. sin.
- ca pivet, n m alt. sin.
- nc Picea abies (L.) H. Karst. subsp. abies
pinàcies
pixa-sang
pixa-sang
cornàcies
- ca sanguinyol, n m
- ca corneller, n m sin. compl.
- ca pelabou, n m sin. compl.
- ca sangonell, n m sin. compl.
- ca cirerer bord, n m alt. sin.
- ca cornell, n m alt. sin.
- ca corner, n m alt. sin.
- ca cornies, n f pl alt. sin.
- ca corniol, n m alt. sin.
- ca herba sanguera, n f alt. sin.
- ca matabou, n m alt. sin.
- ca matabous, n m pl alt. sin.
- ca pelabous, n m pl alt. sin.
- ca pixa-sang, n m alt. sin.
- ca sangoll, n m alt. sin.
- ca sangony, n m alt. sin.
- ca sangrell, n m alt. sin.
- ca sanguinella, n f alt. sin.
- ca sanguinyol (fruit), n m alt. sin.
- ca sanguinyol roig, n m alt. sin.
- nc Cornus sanguinea L.
- nc Thelycrania sanguinea (L.) Fourr. sin. compl.
cornàcies
pixacà
pixacà
amarantàcies
- ca blet pudent, n m
- ca herba sardinera, n f sin. compl.
- ca pixacà, n m sin. compl.
- ca sardinera, n f sin. compl.
- ca blet, n m alt. sin.
- ca brossa pudent, n f alt. sin.
- ca herba pudent, n f alt. sin.
- ca peix, n m alt. sin.
- ca quenopodi, n m alt. sin.
- ca sardineta, n f alt. sin.
- ca vulvària, n f alt. sin.
- nc Chenopodium vulvaria L.
amarantàcies
Nota
- Cadoni (pron. 'caròni') és un nom alguerès provinent del sard cadone.
pixacà
pixacà
compostes / asteràcies
- ca angelets, n m pl
- ca apagallums, n m alt. sin.
- ca bufallums, n m alt. sin.
- ca collons de gall, n m pl alt. sin.
- ca dent de lleó, n f alt. sin.
- ca herba queixalera, n f alt. sin.
- ca lletsó, n m alt. sin.
- ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
- ca pixacà, n m alt. sin.
- ca pixacans, n m pl alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca pixallits (inflorescència), n m alt. sin.
- ca queixals de llop, n m pl alt. sin.
- ca queixals de vella, n m pl alt. sin.
- ca xicoia, n f alt. sin.
- ca xicoira, n f alt. sin.
- ca xicoira d'ase, n f alt. sin.
- ca xicoira de burro, n f alt. sin.
- nc Taraxacum F.H. Wigg.
compostes / asteràcies
pixacà
pixacà
compostes / asteràcies
- ca dent de lleó, n f
- ca angelets, n m pl sin. compl.
- ca apagallums, n m sin. compl.
- ca pixacà, n m sin. compl.
- ca pixallits, n m sin. compl.
- ca queixals de vella, n m pl sin. compl.
- ca bufallums, n m alt. sin.
- ca calceta, n f alt. sin.
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca dents de lleó, n f pl alt. sin.
- ca enciamets, n m pl alt. sin.
- ca flor de xicoira, n f alt. sin.
- ca herba amarga, n f alt. sin.
- ca lletissons petits, n m pl alt. sin.
- ca lletsó, n m alt. sin.
- ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
- ca lletsó de burro, n m alt. sin.
- ca llumenetes, n f pl alt. sin.
- ca paraigüets, n m pl alt. sin.
- ca perdigons, n m pl alt. sin.
- ca pixallit, n m alt. sin.
- ca queixal de vella, n m alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- ca tapaculs, n m alt. sin.
- ca xicoia, n f alt. sin.
- ca xicoia de muntanya, n f alt. sin.
- ca xicoira, n f alt. sin.
- ca xicoira borda, n f alt. sin.
- ca xicoira de burro, n f alt. sin.
- ca xicoira de muntanya, n f alt. sin.
- ca xicoira de prat, n f alt. sin.
- ca xicoires, n f pl alt. sin.
- nc Taraxacum officinale Weber in F.H. Wigg.
compostes / asteràcies
pixacà
pixacà
compostes / asteràcies
- ca milfulles, n f
- ca camamilla vera, n f sin. compl.
- ca flor de ploma, n f sin. compl.
- ca herba d'anyell, n f sin. compl.
- ca herba de corder, n f sin. compl.
- ca herba de les ferides, n f sin. compl.
- ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
- ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
- ca herba de xai, n f sin. compl.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
- ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
- ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
- ca camamilla de prat, n f alt. sin.
- ca camamilla del tros, n f alt. sin.
- ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
- ca camamil·la vera, n f alt. sin.
- ca camorro, n m alt. sin.
- ca camorros, n m pl alt. sin.
- ca cap de bou, n m alt. sin.
- ca cap de moro, n m alt. sin.
- ca ceguda, n f alt. sin.
- ca ceguda blanca, n f alt. sin.
- ca centenrama, n m alt. sin.
- ca centfulles, n f alt. sin.
- ca cordonet, n m alt. sin.
- ca curatalls, n m alt. sin.
- ca espina de peix, n f alt. sin.
- ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
- ca filera, n f alt. sin.
- ca fileres, n f pl alt. sin.
- ca guinça, n f alt. sin.
- ca guinces, n f pl alt. sin.
- ca herba bouera, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba currera, n f alt. sin.
- ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
- ca herba de ferides, n f alt. sin.
- ca herba de l'angina, n f alt. sin.
- ca herba de la Coma, n f alt. sin.
- ca herba de la tos, n f alt. sin.
- ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
- ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
- ca herba de tall, n f alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca herba de tos, n f alt. sin.
- ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
- ca herba dels conills, n f alt. sin.
- ca herba dels talls, n f alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba per al sucre, n f alt. sin.
- ca indianeta, n f alt. sin.
- ca lladracà, n m alt. sin.
- ca marfull, n m alt. sin.
- ca milenrama, n m alt. sin.
- ca milflors, n f alt. sin.
- ca milherbes, n f alt. sin.
- ca milifulla, n f alt. sin.
- ca miliuna, n f alt. sin.
- ca oriecà, n m alt. sin.
- ca percala, n f alt. sin.
- ca pixacà, n m alt. sin.
- ca sardineta, n f alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- nc Achillea millefolium L.
compostes / asteràcies
Nota
-
1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.