ratolí 3D
ratolí 3D
- ca ratolí 3D, n m
- es ratón 3D
- fr souris 3D
- it mouse 3D
- en 3D mouse
Informàtica > Maquinari
Definició
Ratolí que permet la translació i la rotació per la pantalla d'un objecte gràfic tridimensional en qualsevol dels seus eixos.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ratolí 3D i ratolí aeri:
S'aproven els termes ratolí 3D i ratolí aeri, tots dos calcs de l'anglès (de 3D mouse i aerial mouse, respectivament), pels motius següents:
·són les formes més utilitzades per a designar aquest tipus de ratolins;
·són formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: 3D, d'una banda, és l'abreviació internacional de tres dimensions i s'explica pel fet que aquest tipus de ratolins permeten moure's per la pantalla en les tres dimensions reals de l'espai (alçària, amplària i profunditat); aeri ("Relatiu o pertanyent a l'aire", segons el diccionari normatiu), al seu torn, es refereix al fet que el ratolí funciona sense necessitat de superfície física de suport, movent-lo en l'aire;
·en altres llengües es documenten denominacions paral·leles;
·tenen el vistiplau de tots els especialistes consultats.
Per a 3D mouse, es descarten les formes ratolí en 3D i ratolí tridimensional perquè són semànticament inadequades: 3D a 3D mouse no fa referència a les dimensions del ratolí (tots els ratolins tenen tres dimensions), sinó al fet que permet manipular objectes tridimensionals i desplaçar-se en entorns virtuals tridimensionals. En aquest sentit, ratolí 3D pot considerar-se una reducció de ratolí per a 3D. La forma ratolí de 3D també s'ha desestimat perquè remet igualment a 'ratolí de tres dimensions'.
Com a alternatives a air mouse, d'altra banda, s'han tingut en compte també les formes ratolí volador, ratolí volant i ratolí flotant, però s'han descartat perquè tenen menys ús que ratolí aeri i menys suport entre els experts. La forma ratolí giroscòpic, que també s'ha valorat, s'ha bandejat perquè no té ús i perquè no és del tot precisa semànticament: per a detectar la posició del dispositiu en l'aire s'utilitza generalment un giroscopi, però també es poden fer servir altres mecanismes, com ara acceleròmetres, segons els especialistes.