garnatxa peluda - Neoloteca

Nota

• 1. La denominació catalana lledoner pelut s'utilitza especialment al Llenguadoc.
• 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
• 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme garnatxa peluda (sin. compl. lledoner pelut):
  
  S'aproven la denominació garnatxa peluda i el sinònim complementari lledoner pelut pels motius següents:
  
  ·els textos especialitzats coincideixen a utilitzar, majoritàriament, la forma garnatxa peluda, que també és l'única present en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA);
  
  ·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;
  
  ·la variant lledoner pelut és la que s'utilitza al Llenguadoc (França), on es conrea aquesta varietat de raïm; així ho confirma l'Organització Internacional de la Vinya i del Vi;
  
  ·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.
  
  Si bé es documenta tant la forma lladoner com la forma lledoner, s'opta per lledoner perquè és la solució més adequada des del punt de vista lingüístic: prové, segons diferents fonts, del topònim empordanès Lledó (oficialment, malgrat tot, per motius extralingüístics, Lladó), procedent, al seu torn, de lledó (fruit del lledoner i, primitivament, l'arbre).
  
  Segons els especialistes, aquesta varietat de cep no es cultiva a l'Empordà, a diferència d'altres varietats de garnatxa. És típica, però, del Llenguadoc, cosa que justifica el manteniment de la forma lledoner pelut, tant per l'origen català d'aquesta forma com per l'analogia amb els altres tipus de garnatxa.
  
  [Acta 607, 17 de juny de 2016]