banquina - Neoloteca

Nota

• La denominació cadireta té ús sobretot en contextos divulgatius.
• Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de les subàrees d'equilibrisme, acrobàcia i exercicis aeris:
  
  El Consell Supervisor ratifica les propostes de denominació catalana acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 24 de novembre de 2010), seguint els criteris següents:
  
  ·es tracta en general de les formes que utilitzen habitualment els especialistes de l'àmbit: alçada, patxisca, polpiruet, banquina, estafa, perxa aèria, cascada, corbeta, etc.;
  
  ·la majoria de denominacions aprovades són lingüísticament adequades en català i transparents des d'un punt de vista semàntic: alçada, cap-cap, mans-mans, peus-mans, perxa oscil·lant, portador -a, àgil, etc.;
  
  ·en alguns casos són alternatives catalanes a manlleus o calcs d'altres llengües: portador -a (per portor -a), quinta (per petite boule o cannonball), equilibrisme acrobàtic o equilibris acrobàtics (per portés acrobàtics), bastons d'equilibri (per pulls), etc.;
  
  ·únicament s'ha recorregut a la incorporació de manlleus en termes ja molt implantats, en què l'estrangerisme seria difícil de substituir per qualsevol altra alternativa; en aquests casos s'ha optat sempre per l'adaptació ortogràfica (banquina, de l'italià banchina; polpiruet, del rus полпируэт, etc.); en un parell de casos, a més, s'ha afegit al manlleu un sinònim considerat més transparent que, en contextos divulgatius, es creu que podria tenir una bona acceptació (es tracta, concretament, de cadireta com a sinònim complementari de banquina, i de estrep com a sinònim complementari de estafa).
  
  [Acta 520, 16 de desembre de 2010]
• Observacions del Consell Supervisor sobre els termes banquina i cadireta:
  
  El Consell Supervisor aprova la denominació banquina, manlleu adaptat de l'italià banchina, amb el sinònim complementari cadireta, pels motius següents:
  
  Pel que fa al manlleu banquina:
  
  ·és pràcticament l'única denominació que té ús en l'àmbit del circ per a fer referència a aquests dos conceptes, i està molt arrelat entre els especialistes;
  
  ·es documenta i s'utilitza també en la resta de llengües;
  
  ·la forma adaptada s'inscriu sense problemes al sistema ortogràfic i de pronúncia de la llengua catalana.
  
  Quant a cadireta:
  
  ·és una alternativa catalana lingüísticament adequada i motivada des del punt de vista semàntic, tenint en compte l'accepció de "Seient fet amb les quatre mans de dues persones de manera que cada mà cenyeixi un puny. Fer la cadireta. Dur a la cadireta" amb què el diccionari normatiu defineix cadireta en la llengua general;
  
  ·és una denominació que s'ha començat a introduir en textos periodístics i de divulgació i que, per tant, també pot tenir acceptació en determinats contextos.
  
  [Acta 520, 16 de desembre de 2010]