quinta - Neoloteca

Nota

• Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de les subàrees d'equilibrisme, acrobàcia i exercicis aeris:
  
  El Consell Supervisor ratifica les propostes de denominació catalana acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 24 de novembre de 2010), seguint els criteris següents:
  
  El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les propostes de denominació catalana acordades a la sessió de normalització (únicament, com a punt de divergència, planteja d'afegir en algun cas puntual una relació de sinonímia entre la forma acordada pels experts i una altra de diferent), seguint els criteris següents:
  
  ·es tracta en general de les formes que utilitzen habitualment els especialistes de l'àmbit: alçada, patxisca, polpiruet, banquina, estafa, perxa aèria, cascada, corbeta, etc.;
  
  ·la majoria de denominacions aprovades són lingüísticament adequades en català i transparents des d'un punt de vista semàntic: alçada, cap-cap, mans-mans, peus-mans, perxa oscil·lant, portador -a, àgil, etc.;
  
  ·en alguns casos són alternatives catalanes a manlleus o calcs d'altres llengües: portador -a (per portor -a), quinta (per petite boule o cannonball), equilibrisme acrobàtic o equilibris acrobàtics (per portés acrobàtics), bastons d'equilibri (per pulls), etc.;
  
  ·únicament s'ha recorregut a la incorporació de manlleus en termes ja molt implantats, en què l'estrangerisme seria difícil de substituir per qualsevol altra alternativa; en aquests casos s'ha optat sempre per l'adaptació ortogràfica (banquina, de l'italià banchina; polpiruet, del rus полпируэт, etc.); en un parell de casos, a més, s'ha afegit al manlleu un sinònim considerat més transparent que, en contextos divulgatius, es creu que podria tenir una bona acceptació (es tracta, concretament, de cadireta com a sinònim complementari de banquina, i de estrep com a sinònim complementari de estafa).
  
  [Acta 520, 16 de desembre de 2010]
• Observacions del Consell Supervisor sobre el terme quinta:
  
  El Consell Supervisor ratifica la decisió acordada a la sessió de normalització i aprova la forma quinta per l'analogia que pot establir-se entre aquest exercici d'equilibrisme i la figura de l'àmbit de la gimnàstica coneguda entre els especialistes amb aquest mateix nom, consistent a fer una tombarella enrere amb un recolzament invertit intermedi.
  
  Tot i que a les obres terminològiques sobre gimnàstica aquesta figura es recull en català amb la forma capivolta, que és la designació que es va proposar l'any 1991 per al Diccionari de gimnàstica(1) i la que s'ha difós fins ara des del Termcat, els especialistes asseguren que capivolta no s'ha implantat i que té molt poc ús. Per aquest motiu, el Consell Supervisor resol d'aprovar, tant en equilibrisme acrobàtic com en gimnàstica, la forma quinta, d'origen desconegut (potser calc del castellà), però habitual entre els gimnastes. La forma capivolta es manté com a sinònim complementari en l'àmbit de la gimnàstica, tenint en compte la difusió que ha tingut en català des de fa anys a les obres terminològiques i el fet que, malgrat que no té gaire ús, és reconeguda per molts especialistes.
  
  Els experts avalen quinta com a solució en equilibrisme: creuen que pot identificar-se sense dificultat ni ambigüitat amb el concepte i que té possibilitats d'implantació.
  
  Quant a l'alternativa pujada amb balanceig (en equilibrisme), s'ha desestimat perquè, segons els experts, no és del tot adequada semànticament, ja que en l'exercici no es fa estrictament un balanceig complet de l'àgil, sinó més aviat una mena d'arrencada.
  
  (1)TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gimnàstica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 140 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 5)
  
  [Acta 520, 16 de desembre de 2010]