khanjira - Neoloteca

Nota

• És un instrument d'origen indi.
• El grup kh correspon a un so velar oclusiu aspirat. La transliteració segons el sistema internacional és khañjīra.
• Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'origen hindi ghata, khanjira, mridanga, dhol, dholaka, sarod, surbàhara, citra vina (sin. gotuvadhya), vícitra vina i mohana vina, relatius a instruments musicals:
  
  En tots els casos s'ha optat per l'adopció del manlleu al català i s'ha descartat la possibilitat de substituir-lo per denominacions alternatives pels motius següents:
  
  ·són formes que fan referència a instruments musicals que són propis de l'Índia i s'utilitzen exclusivament en la interpretació de música índia, de manera que si es fixessin denominacions catalanes alternatives es perdria informació sobre l'origen d'aquests instruments;
  
  ·en totes les llengües consultades s'utilitzen les formes procedents de l'hindi i no s'han documentat denominacions descriptives paral·leles;
  
  ·els especialistes consultats són partidaris de l'adopció dels manlleus.
  
  Pel que fa a la grafia dels manlleus, el Consell Supervisor ha optat per l'adaptació o per la semiadaptació de la forma d'origen a l'ortografia catalana, partint de la proposta de transliteració segons el sistema internacional(1). L'adaptació o semiadaptació ha comportat la supressió de tots els signes diacrítics de la transliteració estricta (els màcrons que marquen la llargada de les vocals, els punts sota de certes consonants que indiquen la realització retroflexa, la titlla sobre la n que fa referència a la pronúncia palatalitzada de la nasal, etc.), per així fer possible la representació d'aquestes formes en qualsevol context i facilitar la pronúncia d'unes denominacions que, en la llengua d'origen, inclouen sons i matisos fonètics inexistents en català. També s'han reduït les consonants dobles (gotuvadhya per gottuvadhya) i s'han aplicat les regles d'accentuació pròpies de l'ortografia catalana per reproduir la tonicitat de la llengua d'origen (surbàhara i vícitra, per exemple, s'han accentuat gràficament perquè aquestes formes són esdrúixoles en hindi). Totes aquestes decisions, de fet, són coherents amb el criteri seguit pel Consell Supervisor en altres ocasions en què també ha aprovat manlleus procedents de llengües escrites amb l'alfabet devanagari, segons el qual en general ha optat per l'adaptació o semiadaptació del manlleu (bansuri, dilruba, txatri, gòpura, vèdika, etc.) en comptes de fixar les formes transliterades estrictes (bānsuri, dilrubā, chattri, gopura, vedikā, etc.).
  
  Tot i així, s'han mantingut de la transliteració la grafia k i els dígrafs gh, kh i dh (ghata, khanjira, dhol, dholaka i gotuvadhya en comptes de *gata, *canjira, *dol, *dolaca i gotuvadya), ja que donen informació sobre l'origen forà dels termes. En general, doncs, s'han descartat naturalitzacions completes dels termes tenint en compte que designen conceptes propis d'una altra cultura. Altra vegada, aquesta decisió és coherent amb el criteri seguit en ocasions anteriors pel Consell Supervisor (en manlleus procedents del sànscrit com ara vèdika, amalaka o xíkhara).
  
  En els casos en què no s'ha optat per les adaptacions completes, s'ha fet constar en nota la pronúncia adequada segons la llengua d'origen. Així, per exemple, en la nota de l'entrada ghata s'explicita que la grafia gh correspon a un so velar aproximant aspirat, i en la nota de l'entrada mohana vina s'indica que la grafia h correspon a un so aspirat.
  
  Amb la finalitat de donar la màxima informació als usuaris, el Consell Supervisor proposa, tal com ja ha fet en altres ocasions, de fer constar en nota la forma corresponent a la transliteració estricta en aquells casos en què s'hagi fet una adaptació de la forma transliterada. La transliteració és la forma acadèmicament més rigorosa de traslladar els termes, té caràcter internacional i és també, per tant, una solució del tot adequada, especialment en textos altament especialitzats.
  
  Pel que fa al gènere dels termes, i atès que només en el cas de khanjira s'ha documentat una certa vacil·lació en català i en la resta de llengües romàniques pel que fa a l'ús del masculí i el femení, s'ha optat per seguir el model de la llengua d'origen. D'aquesta manera, s'han mantingut en femení els termes que en sànscrit són femenins i s'han deixat en masculí els termes que en sànscrit són masculins, independentment que, pel tipus de terminació o de referent, puguin suggerir en català el gènere contrari.
  
  Quant al nombre, es consideren formes regulars i, per tant, amb flexió de nombre.
  
  D'altra banda, s'ha optat per fixar les formes sense declinar (ghata, mridanga i gotuvadhya), tot i que les més difoses són les declinades (ghatam, mridangam i gotuvadhyam), perquè són més neutres i més rigoroses des d'un punt de vista lingüístic. En els casos afectats, s'ha fet constar en nota que la forma acabada amb m correspon a la forma declinada.
  
  (1)La forma d'escriptura que utilitza el sànscrit i també l'hindi és l'alfabet devanagari (devanāgarī, en transliteració estricta). El sistema de romanització del sànscrit més estès és l'alfabet internacional de transliteració sànscrita (AITS), paral·lel al sistema de transliteració proposat per l'ISO (norma ISO 15919) i basat en l'estàndard establert pel Congrés Internacional d'Orientalistes de Ginebra de 1894. Els sistemes de transliteració de la Library of Congress i de la Biblioteca Nacional de Calcuta són extensions d'aquest sistema de transliteració pensats per a la romanització de totes les escriptures índiques.
• Observacions del Consell Supervisor sobre el terme khanjira:
  
  El dígraf kh de la forma transliterada correspon a un so velar oclusiu aspirat, ñ a una palatal nasal sonora; j s'acosta a una fricativa prepalatal sonora, i el màcron sobre la i indica que es tracta d'una vocal llarga. Pel que fa a la tonicitat, es tracta d'un mot pla en la llengua d'origen.
  
  Malgrat que en la forma aprovada s'hagi substituït la grafia ñ per n, aquesta adaptació no afecta la pronúncia, ja que, en tot cas, el punt d'articulació de la nasal s'assimila al de la consonant posterior i es pronuncia com una palatal sonora.
  
  S'aprova com a substantiu masculí, tot i que en l'ús hi hagi una certa vacil·lació, perquè és el gènere que té aquest mot en hindi i en tots els casos s'ha seguit el model de la llengua d'origen.