congènere
congènere
- ca congènere, n m
- es congénere, n m
- fr congénère, n m
- it congenere, n m
- pt congénere, n m
- ptBR congênere, n m
- en congener, n
- de Kongener, n n
- de Congener, n n var. ling.
- cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
Química > Química física, **Denominació catalana 1: Prefix + base monolèxica**
Definició
Cadascuna de les substàncies químiques relacionades entre si per l'origen, l'estructura o la funció.
Nota
- Són exemples de congèneres els elements pertanyents a la mateixa columna de la taula periòdica o els diferents derivats d'un mateix compost inicial, els quals presenten una estructura molt semblant que varia pel que fa al nombre i a la posició dels àtoms substitutius de l'hidrogen.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme congènere
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma congènere.
Criteris aplicats
·És una denominació lingüísticament adequada, resultat de la substantivació de l'adjectiu congènere, que ja té al diccionari normatiu dues accepcions relacionades: "Del mateix gènere", de biologia, i "Connex en natura, caràcter o acció amb una altra persona o amb una altra cosa", inespecífica.
·Té ús en textos especialitzats.
·Té l'aval dels especialistes.
·Es documenten formes equivalents en totes les llengües de referència: congénere (en castellà), congénère (en francès), congenere (en italià), congênere (en portuguès), congener (en anglès).
·La forma anglesa està avalada per la IUPAC.
[Acta 696, 19 de setembre de 2022]
