Quan els experts en salut ens alerten de la necessitat d'abandonar hàbits poc saludables, com ara el tabaquisme, l'exposició solar excessiva o el sedentarisme, tenen raons poderoses per fer-ho: aquestes pràctiques poden deixar marques en l'epigenoma i modificar la química de l'ADN mitjançant mecanismes epigenètics de regulació gènica que, per exemple, poden alterar la nostra edat biològica i fer que sigui molt més avançada que l'edat cronològica, o desencadenar malalties com el càncer.
L'epigenètica, denominació formada a partir del grec epi- (‘sobre’) i genètica (el camp de la biologia que estudia els fenòmens de l'herència i de la variació de les espècies), és la branca de la genètica que estudia els canvis hereditaris d'expressió gènica que no comporten una modificació en la seqüència del DNA. Anàlogament, si el genoma és el contingut total de DNA propi del conjunt de cromosomes d'una espècie, quan parlem de l’epigenoma d'un organisme, ens estem referint al conjunt dels canvis epigenètics del seu genoma.
Una de les característiques de l'epigenoma, doncs, és que no és estàtic i pot modificar-se al llarg de la nostra vida, com a conseqüència de les experiències que passem o de la influència del medi en què vivim. Aquesta mal·leabilitat de l'expressió gènica té implicacions directes: l'herència de l'ADN que rebem dels pares no és del tot determinant per saber si patirem o no una malaltia, perquè hi ha altres factors epigenètics que poden influir en l'expressió dels gens que portem. Així, la pràctica d'hàbits saludables i el desenvolupament de la nostra vida en un ambient allunyat de tòxics fa menys probable l'aparició d'alteracions químiques que ens deteriorin la salut a nivell cel·lular i molecular.
(Font: TERMCAT)
