El terme bottarga s’ha normalitzat en català amb la forma botàriga. És una menja pròpia de la cuina italiana feta d’ous de peix, generalment de llissa o de tonyina, adobats amb sal, premsats i assecats al sol, que se serveix tallada en làmines, com a aperitiu, o ratllada o en pols, com a condiment d’alguns plats.
Bottarga és la forma italiana, originària de l’àrab بطارخ [butârih], vinculat amb el grec ἁβροτάριχον, de ἁβρός [habros] ‘delicat’ i τάριχον [tárikhon] ‘salaó’.
El català botàriga és la forma utilitzada tradicionalment en alguerès (procedent del sard) per a designar el concepte, fet especialment important en aquest cas tenint en compte que es tracta, justament, d’una menja popular a Sardenya. És una forma ja documentada en fonts especialitzades i en obres lexicogràfiques alguereses com ara el Diccionari català de l’Alguer, de Josep Sanna.
La forma botarga, en canvi, adaptació de l’italià bottarga, es descarta per a designar aquest concepte perquè es documenta en català amb altres sentits: segons el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, botarga és un “mot a penes existent en català, on només s’ha usat en alguns llocs (avui generalment antiquat) en el sentit d’‘embolcall ample i balder’, ‘persona grassa o embotornada’”; i, segons el Diccionari català-valencià-balear, té el sentit de ‘taüt’ o ‘home molt gras’.
En valencià es documenta al Diccionari normatiu valencià el terme garrofeta per a referir-se a una menja molt similar: ‘Ous de certs peixos, especialment melva o bonítol, salats, premsats i secats’.
