El terme més teclejat al cercador del portal d’alimentació i gastronomia durant l’any 2020 és cecina. Per què? No ho sabem, però parlem-ne.
La cecina és carn de vedella, de vaca o de bou, fins i tot de cavall o de cabra, salada i assecada a l’aire, al sol o al fum. És una salaó, no un embotit ni un pernil, encara que vegem en algunes botigues (una servidora ho va veure per primera vegada a Morella) les enormes potes de vaca penjades, de color marró grisenc per fora i de tota la gamma de vermell per dins, amb vetes de greix.
La cecina és originària de la regió espanyola de Lleó, on compta amb una indicació geogràfica protegida, però la seva elaboració s’ha estès a altres zones. Com passa amb tantes elaboracions gastronòmiques, l’expansió del producte porta associada l’expansió del nom, per això el català, com les altres llengües, ha adoptat el manlleu del castellà en l’escriptura, però en la parla l’adapta a la fonètica del català. Això vol dir que en català pronunciem les dues ces amb so d’essa sorda.
Si no n’heu tastat mai, proveu de tallar-la a talls molt prims i acompanyar-la amb formatge. La cecina té moltes proteïnes i menys greixos que els embotits, i una aroma i un gust potents.
Podeu consultar la fitxa d’aquest terme al Cercaterm i al diccionari en línia Plats a la carta.
