La fibra òptica és una fibra de material aïllant, no conductor, i transparent, formada per diverses capes i de diàmetre molt petit, que transmet la llum d'un extrem a l'altre. A través d’aquesta llum pot transportar el senyal, i ho fa a una velocitat més alta que el cable de coure del mateix diàmetre, i amb menys distorsió.
Aquests avantatges l’han convertit en un sistema millor per a la transmissió de dades, i n'han impulsat el desplegament en xarxes, des de l’oficina central de l’operador fins al punt més proper possible a la ubicació del client i usuari final.
Si ens fixem en la terminologia que denomina els diversos conceptes implicats en aquesta tècnica, en totes les etapes trobem termes distintius que convé tenir ben presents en català:
Parts i característiques del cable: nucli, coberta, preforma, fibra òptica monomode, fibra òptica de salt d’índex...
Assajos durant la fabricació: assaig d’impacte, assaig d’escalfament, assaig de cicles tèrmics, assaig de flexió per esforç...
Mecanismes per a la instal·lació: estesa per bufament, estesa per flotació, repartidor òptic, localització visual de fallades...
Tipologia de distribució segons la configuració de la xarxa: fibra fins a l’antena (FTTA), fibra fins a l’edifici (FTTB), fibra fins a la cantonada (FTTC), fibra fins a la llar (FTTH)...
Trobareu aquests termes entre les més de 110 entrades que recull la Terminologia de la fibra òptica, amb equivalents en diverses llengües i definicions, i també amb un filtre temàtic que permet seleccionar els termes que s’utilitzen en cadascuna de les etapes.
