Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "emborratxament" in all thematic areas

dolçamara dolçamara

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dolçamara, n f
  • ca  dulcamara, n f sin. compl.
  • ca  vidalbí, n m sin. compl.
  • ca  afrontacavadors, n m alt. sin.
  • ca  dolçamara (fruit), n f alt. sin.
  • ca  herba de la creu, n f alt. sin.
  • ca  herba de les tomatetes, n f alt. sin.
  • ca  herba dels humors picants, n f alt. sin.
  • ca  herba dulcamara, n f alt. sin.
  • ca  herba morera, n f alt. sin.
  • ca  metzina d'aucell, n f alt. sin.
  • ca  metzina d'ocell, n f alt. sin.
  • ca  metzines d'ocell, n f pl alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  morella amargant, n f alt. sin.
  • ca  morella de marge, n f alt. sin.
  • ca  morella emborratxadora, n f alt. sin.
  • ca  morella grimpant, n f alt. sin.
  • ca  panses de guineu, n f pl alt. sin.
  • ca  pet de dona rica, n m alt. sin.
  • ca  sarmentosa, n f alt. sin.
  • ca  solana, n f alt. sin.
  • ca  vidiella morada, n f alt. sin.
  • ca  vinya de Judea, n f alt. sin.
  • ca  camarg, n m var. ling.
  • ca  dolcamara, n f var. ling.
  • ca  dolçamare, n f var. ling.
  • ca  dolsamara, n f var. ling.
  • ca  juncamara, n f var. ling.
  • ca  morella emborratjadora, n f var. ling.
  • ca  solano, n m var. ling.
  • ca  vidaubi, n m var. ling.
  • ca  vidaubí, n m var. ling.
  • nc  Solanum dulcamara L.

<Botànica > solanàcies>

dolçamara dolçamara

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dolçamara, n f
  • ca  dulcamara, n f sin. compl.
  • ca  vidalbí, n m sin. compl.
  • ca  afrontacavadors, n m alt. sin.
  • ca  dolçamara (fruit), n f alt. sin.
  • ca  herba de la creu, n f alt. sin.
  • ca  herba de les tomatetes, n f alt. sin.
  • ca  herba dels humors picants, n f alt. sin.
  • ca  herba dulcamara, n f alt. sin.
  • ca  herba morera, n f alt. sin.
  • ca  metzina d'aucell, n f alt. sin.
  • ca  metzina d'ocell, n f alt. sin.
  • ca  metzines d'ocell, n f pl alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  morella amargant, n f alt. sin.
  • ca  morella de marge, n f alt. sin.
  • ca  morella emborratxadora, n f alt. sin.
  • ca  morella grimpant, n f alt. sin.
  • ca  panses de guineu, n f pl alt. sin.
  • ca  pet de dona rica, n m alt. sin.
  • ca  sarmentosa, n f alt. sin.
  • ca  solana, n f alt. sin.
  • ca  vidiella morada, n f alt. sin.
  • ca  vinya de Judea, n f alt. sin.
  • ca  camarg, n m var. ling.
  • ca  dolcamara, n f var. ling.
  • ca  dolçamare, n f var. ling.
  • ca  dolsamara, n f var. ling.
  • ca  juncamara, n f var. ling.
  • ca  morella emborratjadora, n f var. ling.
  • ca  solano, n m var. ling.
  • ca  vidaubi, n m var. ling.
  • ca  vidaubí, n m var. ling.
  • nc  Solanum dulcamara L.

<Botànica > solanàcies>

emborratxar-se emborratxar-se

<Salut mental>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  emborratxar-se, v intr pron
  • ca  embriagar-se, v intr pron sin. compl.
  • ca  inebriar-se, v intr pron sin. compl.

<Salut mental>

embotament embotament

<Vinificació. Enologia>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  embotament, n m
  • ca  embarrilament, n m sin. compl.
  • ca  encubada, n f sin. compl.
  • ca  encubament, n m sin. compl.
  • ca  entinament, n m sin. compl.
  • ca  envaixellament, n m sin. compl.
  • es  encubado
  • es  envasado
  • fr  cuvaison
  • fr  encuvage
  • fr  enfûtage
  • fr  entonnage
  • en  barrelling
  • en  filling into casks

<Vinificació. Enologia>

Definition
Operació d'encubar, especialment en l'elaboració de vins negres o rosats.
embrancament embrancament

<Ciències de la Terra>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  embrancament, n m
  • ca  fílum, n m sin. compl.
  • es  fílum
  • fr  embranchement
  • fr  phylum
  • en  phylum

<Geografia física > Biogeografia>

Definition
Tàxon animal, immediatament inferior al regne, que agrupa classes emparentades des del punt de vista filogenètic.
embrancament embrancament

<Geografia > Geografia física>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  embrancament, n m
  • ca  fílum, n m sin. compl.
  • es  fílum
  • fr  embranchement
  • fr  phylum
  • en  phylum

<Geografia física > Biogeografia>

Definition
Tàxon animal, immediatament inferior al regne, que agrupa classes emparentades des del punt de vista filogenètic.
embrancament embrancament

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  embrancament, n m
  • es  empalme
  • fr  embranchement
  • en  junction

<Trànsit > Via > Trams>

Definition
Indret d'una via on hi ha l'extrem d'una altra via que hi connecta.
esborronament esborronament

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  esborronament, n m

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definition
Acció d'esborronar o d'esborronar-se; l'efecte.
pastís emborratxat amb crema anglesa pastís emborratxat amb crema anglesa

<Gastronomia > Plats a la carta>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  pastís emborratxat amb crema anglesa
  • es  pastel borracho de crema inglesa
  • fr  gâteau imbibé à la creme anglaise
  • it  torta imbevuta alla crema inglese
  • en  soaked cake with custard
  • de  besoffener Kuchen mit englischer Creme

<Plats a la carta. Postres>

vergonya vergonya

<Sociologia i ciències socials>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  vergonya, n f
  • es  vergüenza, n f
  • en  embarrassment, n
  • en  shame, n

<Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia>, <Institucionalització > Vigilància i control social>

Definition
Torbament de l'ànim per una falta comesa, per una humiliació rebuda.

Note

  • 1. La vergonya és un mecanisme de control social molt potent i pot impulsar l'individu a amagar-se, fugir o, fins i tot, suïcidar-se.
  • 2. La vergonya és una emoció universal que es dona en totes les cultures i en tots els moments històrics, i és possible que hagi evolucionat perquè confereix èxit adaptatiu a l'espècie.