Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Ciències de la salut (Fisiologia patològica) [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2007. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>

ca arcada, n f
ca basca, n f
es arcada
es basca
fr nausée
en nausea
en retching

<Ciències de la salut > Fisiopatologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca arcada, n f
ca basca, n f
es arcada
es basca
fr nausée
en nausea
en retching

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Definition

Moviment vomitiu, sense expulsió del contingut de l'estómac, que acompanya la nàusea.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca arcada, n f
ca basca, n f
es arcada
es basca
fr nausée
en nausea
en retching

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Definition

Moviment vomitiu, sense expulsió del contingut de l'estómac, que acompanya la nàusea.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de cavall petita, n f
ca asprella, n f alt. sin.
ca aspreta, n f alt. sin.
ca canella, n f alt. sin.
ca canudets, n m pl alt. sin.
ca canuts, n m pl alt. sin.
ca coa de cavall, n f alt. sin.
ca coa de cavall petita, n f alt. sin.
ca coa de fardatxo, n f alt. sin.
ca cua d'euga, n f alt. sin.
ca cua de cavall, n f alt. sin.
ca cua de cavall de séquia, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de rata, n f alt. sin.
ca cuadella, n f alt. sin.
ca equiset, n m alt. sin.
ca equiset arvense, n m alt. sin.
ca escuraplata, n f alt. sin.
ca estanyera, n f alt. sin.
ca floreta, n f alt. sin.
ca herba de l'hemorràgia, n f alt. sin.
ca herba estanyera, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba presseguera, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca nuguet, n m alt. sin.
ca nusets, n m pl alt. sin.
ca piparrera, n f alt. sin.
ca rellotgets, n m pl alt. sin.
ca sangnua, n f alt. sin.
ca coua d'egu, n f var. ling.
ca coua de cavall, n f var. ling.
ca cua de cavall de sèquia, n f var. ling.
ca nudé, n m var. ling.
ca rabo de cavall, n m var. ling.
ca rabo de gat, n m var. ling.
ca salnua, n f var. ling.
nc Equisetum arvense L.

<Botànica > equisetàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de cavall petita, n f
ca asprella, n f alt. sin.
ca aspreta, n f alt. sin.
ca canella, n f alt. sin.
ca canudets, n m pl alt. sin.
ca canuts, n m pl alt. sin.
ca coa de cavall, n f alt. sin.
ca coa de cavall petita, n f alt. sin.
ca coa de fardatxo, n f alt. sin.
ca cua d'euga, n f alt. sin.
ca cua de cavall, n f alt. sin.
ca cua de cavall de séquia, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de rata, n f alt. sin.
ca cuadella, n f alt. sin.
ca equiset, n m alt. sin.
ca equiset arvense, n m alt. sin.
ca escuraplata, n f alt. sin.
ca estanyera, n f alt. sin.
ca floreta, n f alt. sin.
ca herba de l'hemorràgia, n f alt. sin.
ca herba estanyera, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba presseguera, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca nuguet, n m alt. sin.
ca nusets, n m pl alt. sin.
ca piparrera, n f alt. sin.
ca rellotgets, n m pl alt. sin.
ca sangnua, n f alt. sin.
ca coua d'egu, n f var. ling.
ca coua de cavall, n f var. ling.
ca cua de cavall de sèquia, n f var. ling.
ca nudé, n m var. ling.
ca rabo de cavall, n m var. ling.
ca rabo de gat, n m var. ling.
ca salnua, n f var. ling.
nc Equisetum arvense L.

<Botànica > equisetàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de cavall ramosa, n f
ca besnuga, n f alt. sin.
ca canudet, n m alt. sin.
ca canut, n m alt. sin.
ca canya que es romp i s'apanya, n f alt. sin.
ca coa de cavall, n f alt. sin.
ca coa de rata, n f alt. sin.
ca coeta de cavall, n f alt. sin.
ca cua de cavall, n f alt. sin.
ca cua de cavall de riu, n f alt. sin.
ca cua de rata, n f alt. sin.
ca cueta de cavall, n f alt. sin.
ca herba anusada, n f alt. sin.
ca herba cavallar, n f alt. sin.
ca herba de canudet, n f alt. sin.
ca herba de nusets, n f alt. sin.
ca herba nusera, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca nuguets, n m pl alt. sin.
ca pinet, n m alt. sin.
ca rellotges, n m pl alt. sin.
ca rellotgets, n m pl alt. sin.
ca sangnua, n f alt. sin.
ca sangnua ramosíssima, n f alt. sin.
ca trencanua, n f alt. sin.
ca trompera d'aigua, n f alt. sin.
ca cola de cavall, n f var. ling.
ca rabo de sargantana, n m var. ling.
ca relongets, n m pl var. ling.
nc Equisetum ramosissimum Desf. subsp. ramosissimum

<Botànica > equisetàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de cavall ramosa, n f
ca besnuga, n f alt. sin.
ca canudet, n m alt. sin.
ca canut, n m alt. sin.
ca canya que es romp i s'apanya, n f alt. sin.
ca coa de cavall, n f alt. sin.
ca coa de rata, n f alt. sin.
ca coeta de cavall, n f alt. sin.
ca cua de cavall, n f alt. sin.
ca cua de cavall de riu, n f alt. sin.
ca cua de rata, n f alt. sin.
ca cueta de cavall, n f alt. sin.
ca herba anusada, n f alt. sin.
ca herba cavallar, n f alt. sin.
ca herba de canudet, n f alt. sin.
ca herba de nusets, n f alt. sin.
ca herba nusera, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca nuguets, n m pl alt. sin.
ca pinet, n m alt. sin.
ca rellotges, n m pl alt. sin.
ca rellotgets, n m pl alt. sin.
ca sangnua, n f alt. sin.
ca sangnua ramosíssima, n f alt. sin.
ca trencanua, n f alt. sin.
ca trompera d'aigua, n f alt. sin.
ca cola de cavall, n f var. ling.
ca rabo de sargantana, n m var. ling.
ca relongets, n m pl var. ling.
nc Equisetum ramosissimum Desf. subsp. ramosissimum

<Botànica > equisetàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba prima, n f
ca herba de l'esquinància, n f sin. compl.
ca herba de la grava, n f sin. compl.
ca herba del nuset, n f sin. compl.
ca canyeta d'or, n f alt. sin.
ca espartet, n m alt. sin.
ca herba daurada, n f alt. sin.
ca herba de l'orina, n f alt. sin.
ca herba dels set nusets, n f alt. sin.
ca herba dels set nusos, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba pixadora, n f alt. sin.
ca herba prima vera, n f alt. sin.
ca junça vera, n f alt. sin.
ca pixadora de tardor, n f alt. sin.
ca serpentina, n f alt. sin.
ca vara d'or, n f alt. sin.
ca vareta d'or, n f alt. sin.
ca bregandia, n f var. ling.
ca herba dorada, n f var. ling.
ca poleo, n m var. ling.
ca xunsa vera, n f var. ling.
nc Asperula cynanchica L.

<Botànica > rubiàcies>

Note

Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba prima, n f
ca herba de l'esquinància, n f sin. compl.
ca herba de la grava, n f sin. compl.
ca herba del nuset, n f sin. compl.
ca canyeta d'or, n f alt. sin.
ca espartet, n m alt. sin.
ca herba daurada, n f alt. sin.
ca herba de l'orina, n f alt. sin.
ca herba dels set nusets, n f alt. sin.
ca herba dels set nusos, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba pixadora, n f alt. sin.
ca herba prima vera, n f alt. sin.
ca junça vera, n f alt. sin.
ca pixadora de tardor, n f alt. sin.
ca serpentina, n f alt. sin.
ca vara d'or, n f alt. sin.
ca vareta d'or, n f alt. sin.
ca bregandia, n f var. ling.
ca herba dorada, n f var. ling.
ca poleo, n m var. ling.
ca xunsa vera, n f var. ling.
nc Asperula cynanchica L.

<Botànica > rubiàcies>

Note

Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>

ca nàusea, n f
ca nàusees, n f pl
es náusea
fr nausée
en nausea

<Infermeria > Infermeria medicoquirúrgica>

Definition

Sensació desagradable que indica la proximitat del vòmit.

Basic search

Advanced search

Results for "n�usees" in all thematic areas

Definition

Definition

Note

Note

Definition