Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "palpada" in all thematic areas

àguila calçada comuna àguila calçada comuna

<Zoologia > Ocells>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  àguila calçada comuna, n f
  • ca  àguila calçada, n f sin. compl.
  • es  águila calzada
  • fr  aigle botté
  • en  booted eagle
  • de  Zwergadler
  • nc  Hieraaetus pennatus
  • nc  Aquila pennata alt. sin.

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

àguila calçada comuna àguila calçada comuna

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  àguila calçada comuna, n f
  • ca  àguila calçada, n f sin. compl.
  • es  águila calzada
  • fr  aigle botté
  • en  booted eagle
  • de  Zwergadler
  • nc  Hieraaetus pennatus
  • nc  Aquila pennata alt. sin.

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

agulla del paladar agulla del paladar

<Zoologia > Peixos>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulla del paladar, n f
  • ca  marlí, n m
  • ca  agulla, n f sin. compl.
  • ca  agulla de paladar, n f sin. compl.
  • ca  agulla imperial, n f sin. compl.
  • ca  peix vela, n m sin. compl.
  • ca  aguya, n f var. ling.
  • ca  gúia del paladar, n f var. ling.
  • ca  guya de paladá, n f var. ling.
  • ca  guya del paladar, n f var. ling.
  • nc  Tetrapturus belone
  • es  aguja paladar
  • es  agujón
  • es  marlín del Mediterráneo
  • fr  marlin de la Mediterranée
  • en  Mediterranean spearfish

<Peixos > Istiofòrids>

Note

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - guya de paladá (RPCE3): Mallorca

    - guya del paladar (DCVB-E): Mallorca

    - gúia del paladar (RANDA11): Mallorca
agulla del paladar agulla del paladar

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulla del paladar, n f
  • ca  marlí, n m
  • ca  agulla, n f sin. compl.
  • ca  agulla de paladar, n f sin. compl.
  • ca  agulla imperial, n f sin. compl.
  • ca  peix vela, n m sin. compl.
  • ca  aguya, n f var. ling.
  • ca  gúia del paladar, n f var. ling.
  • ca  guya de paladá, n f var. ling.
  • ca  guya del paladar, n f var. ling.
  • nc  Tetrapturus belone
  • es  aguja paladar
  • es  agujón
  • es  marlín del Mediterráneo
  • fr  marlin de la Mediterranée
  • en  Mediterranean spearfish

<Peixos > Istiofòrids>

Note

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - guya de paladá (RPCE3): Mallorca

    - guya del paladar (DCVB-E): Mallorca

    - gúia del paladar (RANDA11): Mallorca
agulla tonyinera agulla tonyinera

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulla tonyinera, n f
  • ca  agulla, n f sin. compl.
  • ca  saltó, n m sin. compl.
  • ca  trumfau, n m sin. compl.
  • ca  agulla tunaira, n f var. ling.
  • nc  Scomberesox saurus
  • nc  Scomberesox saurus saurus var. ling.
  • es  paparda
  • es  paparda del Altántico
  • fr  balaou atlantique
  • en  Atlantic saury

<Peixos > Escomberesòcids>

Note

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - saltó (EMMDENIA): Dénia
agulla tonyinera agulla tonyinera

<Zoologia > Peixos>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulla tonyinera, n f
  • ca  agulla, n f sin. compl.
  • ca  saltó, n m sin. compl.
  • ca  trumfau, n m sin. compl.
  • ca  agulla tunaira, n f var. ling.
  • nc  Scomberesox saurus
  • nc  Scomberesox saurus saurus var. ling.
  • es  paparda
  • es  paparda del Altántico
  • fr  balaou atlantique
  • en  Atlantic saury

<Peixos > Escomberesòcids>

Note

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - saltó (EMMDENIA): Dénia
Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  alardó, n m
  • es  empalizada
  • es  palizada

<Construcció > Obres públiques>

Definition
Estacada per a deturar la terra que el riu grata.
alardó alardó

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  alardó, n m
  • es  empalizada
  • es  palizada
  • en  palisade

<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>

Definition
Estacada per a deturar la terra que el riu grata.
amplitud d'estropada amplitud d'estropada

<Esport > Esports nàutics > Rem>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de rem. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 101 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 15)
ISBN 84-7739-233-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  amplitud d'estropada, n f
  • ca  longitud d'estropada, n f sin. compl.
  • es  amplitud de palada
  • fr  amplitude du coup
  • fr  longeur de coup
  • en  length og stroke
  • en  run

<Esport > Esports nàutics > Rem>

Definition
Distància que recorre la pala dins l'aigua, des de l'atac fins a la sortida.
amplitud d'estropada amplitud d'estropada

<11 Esports nàutics > 03 Rem>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  amplitud d'estropada, n f
  • ca  longitud d'estropada, n f sin. compl.
  • es  amplitud de palada
  • fr  amplitude du coup
  • fr  longueur de coup
  • en  length of stroke
  • en  run

<Esport > 11 Esports nàutics > 03 Rem>

Definition
Distància recorreguda per una pala dintre l'aigua, des de l'atac fins a la sortida.