Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "palpada" dins totes les àrees temàtiques

àguila calçada comuna àguila calçada comuna

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  àguila calçada comuna, n f
  • ca  àguila calçada, n f sin. compl.
  • es  águila calzada
  • fr  aigle botté
  • en  booted eagle
  • de  Zwergadler
  • nc  Hieraaetus pennatus
  • nc  Aquila pennata alt. sin.

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

àguila calçada comuna àguila calçada comuna

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  àguila calçada comuna, n f
  • ca  àguila calçada, n f sin. compl.
  • es  águila calzada
  • fr  aigle botté
  • en  booted eagle
  • de  Zwergadler
  • nc  Hieraaetus pennatus
  • nc  Aquila pennata alt. sin.

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

agulla del paladar agulla del paladar

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulla del paladar, n f
  • ca  marlí, n m
  • ca  agulla, n f sin. compl.
  • ca  agulla de paladar, n f sin. compl.
  • ca  agulla imperial, n f sin. compl.
  • ca  peix vela, n m sin. compl.
  • ca  aguya, n f var. ling.
  • ca  gúia del paladar, n f var. ling.
  • ca  guya de paladá, n f var. ling.
  • ca  guya del paladar, n f var. ling.
  • nc  Tetrapturus belone
  • es  aguja paladar
  • es  agujón
  • es  marlín del Mediterráneo
  • fr  marlin de la Mediterranée
  • en  Mediterranean spearfish

<Peixos > Istiofòrids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - guya de paladá (RPCE3): Mallorca

    - guya del paladar (DCVB-E): Mallorca

    - gúia del paladar (RANDA11): Mallorca
agulla del paladar agulla del paladar

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulla del paladar, n f
  • ca  marlí, n m
  • ca  agulla, n f sin. compl.
  • ca  agulla de paladar, n f sin. compl.
  • ca  agulla imperial, n f sin. compl.
  • ca  peix vela, n m sin. compl.
  • ca  aguya, n f var. ling.
  • ca  gúia del paladar, n f var. ling.
  • ca  guya de paladá, n f var. ling.
  • ca  guya del paladar, n f var. ling.
  • nc  Tetrapturus belone
  • es  aguja paladar
  • es  agujón
  • es  marlín del Mediterráneo
  • fr  marlin de la Mediterranée
  • en  Mediterranean spearfish

<Peixos > Istiofòrids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - guya de paladá (RPCE3): Mallorca

    - guya del paladar (DCVB-E): Mallorca

    - gúia del paladar (RANDA11): Mallorca
agulla tonyinera agulla tonyinera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulla tonyinera, n f
  • ca  agulla, n f sin. compl.
  • ca  saltó, n m sin. compl.
  • ca  trumfau, n m sin. compl.
  • ca  agulla tunaira, n f var. ling.
  • nc  Scomberesox saurus
  • nc  Scomberesox saurus saurus var. ling.
  • es  paparda
  • es  paparda del Altántico
  • fr  balaou atlantique
  • en  Atlantic saury

<Peixos > Escomberesòcids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - saltó (EMMDENIA): Dénia
agulla tonyinera agulla tonyinera

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulla tonyinera, n f
  • ca  agulla, n f sin. compl.
  • ca  saltó, n m sin. compl.
  • ca  trumfau, n m sin. compl.
  • ca  agulla tunaira, n f var. ling.
  • nc  Scomberesox saurus
  • nc  Scomberesox saurus saurus var. ling.
  • es  paparda
  • es  paparda del Altántico
  • fr  balaou atlantique
  • en  Atlantic saury

<Peixos > Escomberesòcids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - saltó (EMMDENIA): Dénia
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  alardó, n m
  • es  empalizada
  • es  palizada

<Construcció > Obres públiques>

Definició
Estacada per a deturar la terra que el riu grata.
alardó alardó

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  alardó, n m
  • es  empalizada
  • es  palizada
  • en  palisade

<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>

Definició
Estacada per a deturar la terra que el riu grata.
amplitud d'estropada amplitud d'estropada

<Esport > Esports nàutics > Rem>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de rem. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 101 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 15)
ISBN 84-7739-233-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  amplitud d'estropada, n f
  • ca  longitud d'estropada, n f sin. compl.
  • es  amplitud de palada
  • fr  amplitude du coup
  • fr  longeur de coup
  • en  length og stroke
  • en  run

<Esport > Esports nàutics > Rem>

Definició
Distància que recorre la pala dins l'aigua, des de l'atac fins a la sortida.
amplitud d'estropada amplitud d'estropada

<11 Esports nàutics > 03 Rem>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  amplitud d'estropada, n f
  • ca  longitud d'estropada, n f sin. compl.
  • es  amplitud de palada
  • fr  amplitude du coup
  • fr  longueur de coup
  • en  length of stroke
  • en  run

<Esport > 11 Esports nàutics > 03 Rem>

Definició
Distància recorreguda per una pala dintre l'aigua, des de l'atac fins a la sortida.