Diccionari nàutic

Separar-se una nau del rumb que havia de seguir en direcció a sotavent.

Unitat pràctica de pressió per als treballs oceanogràfics.

Desena part del metre.

Fixar el vent la seva direcció i la seva força, després d'haver estat variable en ambdues.

Iniciar-se un temporal per una banda determinada després d'haver-se amagat diverses vegades.

Angle que forma un pla vertical amb el meridià.

Angle en el centre de l'esfera celeste, entre el radi que passa a través d'un cos celeste i el pla de l'equador celeste, que s'amida per l'arc del cercle horari entre el cos celeste i l'equador celeste.

Distància de l'equador a un astre mesurada de 0 a 90º des de l'equador, positivament cap al nord i negativament cap al sud.

Acció de desviar-se d'una direcció concreta.

Angle que formen la direcció del nord magnètic i la del nord geogràfic en un punt de la superfície terrestre.