Diccionari nàutic

Conjunt de paràmetres que especifiquen la superfície o el sistema de coordenades de referència utilitzats pel suport geodèsic en el càlcul de coordenades de punts terrestres.

Peça cúbica de llautó o de ferro per dins la qual passa un eix al qual serveix de suport.

Pedaç quadrat de lona que se sobreposa a la principal d'una vela en diversos dels seus punts perquè no es trenqui.

Dau de fusta que es col·loca a la coberta d'una embarcació i que serveix per a donar-li més gruix i resistència per a sostenir l'arbre de la mitjana dins el forat.

Dau de metall que va cosit sobre el guardamà i que permet recolzar-hi l'agulla quan es cus.

Dau que en les embarcacions de gran port imprimeix el moviment de rotació a l'eix o fusell del timó.

Cap que en les embarcacions de vela llatina fa de braça de l'antena i en permet regular la inclinació

Barra de fusta que en les embarcacions de bou es col·loca sota la soleta de l'orla.

Llistó que en les embarcacions petites corre de proa a popa pels costats interiors i que serveix per a sostenir els bancs.

Fisca petita i de malla més cega, feta amb fil de niló en els arts grans i també amb fil de plàstic gruixut, en els arts petits.