Diccionari nàutic

Cadascuna de les dues peces de fusta que van al costat de la quilla en la part exterior del buc de les embarcacions menors i que serveixen perquè la nau es mantingui dreta quan és en terra.

Estructura de secció triangular unida al pantoc que té per objecte reduir el balanceig.

Curvatura feta en la coberta principal que va des de la línia de crugia a les bandes amb objecte que l'aigua surti de la coberta exterior.

Punt més sortint de la quaderna mestra d'una embarcació.

Conjunt d'embarcacions, pilots i personal tècnic que formen part d'un mateix equip.

Fermar l'àncora arran de l'orla quan es navega.

Roca a flor d'aigua o a molt poca distància de la superfície de l'aigua.

Escull que és cobert i descobert alternativament per l'aigua de la mar.

Escull que es forma sobre alts fons submergits o que procedeix d'esculls de franja i que es troba separat de la costa a una distància i a una profunditat variables.

Escull, sovint de gran extensió, compost principalment de coral i els seus derivats.