Diccionari nàutic

Estructura que pot emmagatzemar.

Element sobrer o que no s'aprofita procedent d'un tot que s'ha sotmès a una acció o a una transformació.

Residu que pot transformar les seves característiques químiques per mitjà d'organismes vius, de manera que el seu substrat complex és canviat en substàncies més simples.

Residu obtingut en una operació química, juntament amb el producte principal, o que resta després d'un tractament industrial o d'una transformació.

Residu la constitució química del qual no és transformable en substàncies més simples per l'acció d'organismes vius.

Residu que conté elements o compostos químics que fan emmalaltir els organismes vius o que els provoquen la mort.

Residu generat pels nuclis de població i constituït principalment per les escombraries domèstiques i per les aigües de les clavegueres.

Força d'oposició de l'aigua contra el buc, que dificulta l'avanç del bot.

Suport vertical situat a la proa dels bots amb timoner, on aquest, estirat al bot, recolza el cap.

Orifici practicat a la coberta de les embarcacions que permet la respiració dels compartiments interiors.