dido
dido
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Dido, Àsia > Geòrgia, Àsia > Rússia
- ca dido
- ca tsez sin. compl.
- cod Цейос миц (Tseios mits)
- ar الديدوية
- cy Dido
- cy Tsez sin. compl.
- de Didoisch
- en Dido
- en Tsez sin. compl.
- es dido
- es tsez sin. compl.
- eu didoera
- fr dido
- fr tsez sin. compl.
- gn dido
- gn tses sin. compl.
- it dido
- it tsez sin. compl.
- ja ツェズ語
- ja ディド語 sin. compl.
- nl Dido
- nl Tsez sin. compl.
- pt dido
- pt tsez sin. compl.
- ru Цезский язык
- ru Дидойский sin. compl.
- ru Цунтинский sin. compl.
- tmh Dido
- zh 迪多语
- scr Sense tradició escrita
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Dido, Àsia > Geòrgia, Àsia > Rússia
Definition
Els didos (o tsez) constitueixen un dels molts grups ètnics petits de la República del Daguestan. Tradicionalment han habitat un territori muntanyós a l'interior del sud-oest del Daguestan, al curs alt del riu Andijskoje-Kojsu, tot just tocant a la frontera amb Geòrgia, tot i que avui dia també viuen a les planes del sud del país.
El poble dido té relacions històriques estretes amb l'Avaristan, el país dels àvars, des del segle XI. Abans n'havia tingut amb el kanat de Khakhètia (Regne de Geòrgia). La influència georgiana és més notòria en la cultura dido que en la d'altres pobles daguestànics. La llengua és el tret bàsic que diferencia els didos de la resta de pobles de l'entorn.
La llengua dido té una gran variació lingüística interna. Es divideix en dos blocs dialectals:
- el dido pròpiament (amb cinc subdialectes: l'asakh, el kidero, el shaitl, el shapikh, el dido de Turquia i l'elbrok)
- el sagada, que és el que més es diferencia de la resta de varietats.
Antigament, les altres llengües del grup dido (bezhta, hunzib, hinukh i khvarshi) havien estat considerades dialectes del dido. El dido ha rebut moltes influències d'altres llengües com ara l'àvar, el georgià, el turc i l'àrab, i ha incorporat molts manlleus del rus en l'etapa soviètica.
El dido és una llengua oral, només usada com a llengua familiar. Malgrat això, el seu aïllament a la muntanya els ha permès de conservar la llengua i cultura pròpies. No s'ensenya a les escoles, on les llengües de l'educació són l'àvar, en els primers anys, i el rus en els cursos superiors, ja des del període soviètic. Per comunicar-se amb la resta de pobles, els didos han fet servir normalment l'àvar. Per escriure, fins al 1957 havien utilitzat l'àrab i el rus, i des d'aleshores, l'àvar.
Com la resta de llengües del Daguestan amb poc nombre de parlants, el dido presenta greus problemes de supervivència, tant per l'àmplia difusió actual del rus com per l'expansió cultural històrica de l'àvar. Aquests fets se sumen al creixement dels matrimonis mixtos, l'emigració per motius econòmics a zones on es parla rus o àvar i la manca d'un estàndard escrit per a ensenyar la llengua als centres escolars.
Actualment, però, s'estan fent esforços per obtenir una norma estàndard per escriure en dido. Des de 1993 hi ha un alfabet basat en el ciríl·lic i es publiquen articles esporàdicament en aquesta llengua.
A final del segle XIX i principi del XX els didos, com molts altres pobles de la regió, van emigrar cap a l'Imperi otomà. Actualment hi ha grups de parlants a Turquia i Geòrgia.
El poble dido té relacions històriques estretes amb l'Avaristan, el país dels àvars, des del segle XI. Abans n'havia tingut amb el kanat de Khakhètia (Regne de Geòrgia). La influència georgiana és més notòria en la cultura dido que en la d'altres pobles daguestànics. La llengua és el tret bàsic que diferencia els didos de la resta de pobles de l'entorn.
La llengua dido té una gran variació lingüística interna. Es divideix en dos blocs dialectals:
- el dido pròpiament (amb cinc subdialectes: l'asakh, el kidero, el shaitl, el shapikh, el dido de Turquia i l'elbrok)
- el sagada, que és el que més es diferencia de la resta de varietats.
Antigament, les altres llengües del grup dido (bezhta, hunzib, hinukh i khvarshi) havien estat considerades dialectes del dido. El dido ha rebut moltes influències d'altres llengües com ara l'àvar, el georgià, el turc i l'àrab, i ha incorporat molts manlleus del rus en l'etapa soviètica.
El dido és una llengua oral, només usada com a llengua familiar. Malgrat això, el seu aïllament a la muntanya els ha permès de conservar la llengua i cultura pròpies. No s'ensenya a les escoles, on les llengües de l'educació són l'àvar, en els primers anys, i el rus en els cursos superiors, ja des del període soviètic. Per comunicar-se amb la resta de pobles, els didos han fet servir normalment l'àvar. Per escriure, fins al 1957 havien utilitzat l'àrab i el rus, i des d'aleshores, l'àvar.
Com la resta de llengües del Daguestan amb poc nombre de parlants, el dido presenta greus problemes de supervivència, tant per l'àmplia difusió actual del rus com per l'expansió cultural històrica de l'àvar. Aquests fets se sumen al creixement dels matrimonis mixtos, l'emigració per motius econòmics a zones on es parla rus o àvar i la manca d'un estàndard escrit per a ensenyar la llengua als centres escolars.
Actualment, però, s'estan fent esforços per obtenir una norma estàndard per escriure en dido. Des de 1993 hi ha un alfabet basat en el ciríl·lic i es publiquen articles esporàdicament en aquesta llengua.
A final del segle XIX i principi del XX els didos, com molts altres pobles de la regió, van emigrar cap a l'Imperi otomà. Actualment hi ha grups de parlants a Turquia i Geòrgia.
diegueño
diegueño
Yuma > Califòrnia-Delta > Califòrnia, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Mèxic
- ca diegueño
- ca kumeyaay sin. compl.
- cod kumeyaay
- de Kumiai
- de Campo sin. compl.
- de Digueño sin. compl.
- de Kumeyaay sin. compl.
- en Diegueño
- en Kumeyaay sin. compl.
- es diegueño
- es kumeyaay sin. compl.
- eu diegueño
- eu kumeyaay sin. compl.
- fr diegueño
- fr kumeyaay sin. compl.
- fr kumiai sin. compl.
- gl diegueño
- gl kumeyaay sin. compl.
- it diegueño
- it kumeyaay sin. compl.
- nl Diegueño
- nl Kumeyaay sin. compl.
- nl Kumiai sin. compl.
- pt diegueño
- pt kumeyaay sin. compl.
Yuma > Califòrnia-Delta > Califòrnia, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Mèxic
Definition
La família yuma s'estén al llarg del riu Colorado a l'extrem sud de Califòrnia i el nord de Baixa Califòrnia, i per l'oest d'Arizona i nord de Sonora.
Consta de diverses branques amb llengües que encara són vives: califòrnia-delta, yuma del riu i pai. A més, en formava part també la branca cochimí, tots els parlars de la qual es van extingir al començament del segle XIX.
El diegueño és el que en lingüística es coneix amb el nom de contínuum dialectal. Es tracta d'una sèrie de varietats lingüístiques parlades en regions contigües, sense gaires diferències dialectals entre una i les immediatament adjacents, però que a mesura que creix la distància geogràfica esdevenen més i més divergents fins arribar al punt que els dos extrems de la cadena ja no són mútuament intel·ligibles.
En el contínuum diegueño distingim els següents dialectes:
* ipai, amb els subdialectes de Mesa Grande, Santa Isabel, San Pasqual i Barona, al nord;
* kumeyaay, amb els subdialectes de Baron Long, Inaja, Campo, Imperial i kumeyaay, al centre-est, i
* tipai o tiipai, amb els subdialectes de Jamul, San José, la Huerta, San José de la Zorra i Neji, al sud.
Els dialectes més extrems -és a dir, els de més al nord i els de més al sud- són els que tenen més diferències gramaticals i no són intercomprensibles.
Abans del contacte amb els europeus, el grup ètnic diegueño (nom donat al grup pels espanyols de la missió de San Diego) o kumeyaay (autodenominació) estava integrat per uns 3.000 individus. Van tenir el primer contacte amb els colonitzadors espanyols vers el 1540. Actualment, la comunitat està dividida a banda i banda de la frontera Estats Units-Mèxic.
La varietat més parlada actualment és la tiipai, amb un centenar de parlants. El kumeyaay en té uns cinquanta i l'ipai només uns vint-i-cinc.
Els termes ipai i tipai signifiquen 'persona'.
Amb la col·laboració de lingüistes especialitzats, la comunitat ha desenvolupat un alfabet i ha elaborat materials didàctics.
Consta de diverses branques amb llengües que encara són vives: califòrnia-delta, yuma del riu i pai. A més, en formava part també la branca cochimí, tots els parlars de la qual es van extingir al començament del segle XIX.
El diegueño és el que en lingüística es coneix amb el nom de contínuum dialectal. Es tracta d'una sèrie de varietats lingüístiques parlades en regions contigües, sense gaires diferències dialectals entre una i les immediatament adjacents, però que a mesura que creix la distància geogràfica esdevenen més i més divergents fins arribar al punt que els dos extrems de la cadena ja no són mútuament intel·ligibles.
En el contínuum diegueño distingim els següents dialectes:
* ipai, amb els subdialectes de Mesa Grande, Santa Isabel, San Pasqual i Barona, al nord;
* kumeyaay, amb els subdialectes de Baron Long, Inaja, Campo, Imperial i kumeyaay, al centre-est, i
* tipai o tiipai, amb els subdialectes de Jamul, San José, la Huerta, San José de la Zorra i Neji, al sud.
Els dialectes més extrems -és a dir, els de més al nord i els de més al sud- són els que tenen més diferències gramaticals i no són intercomprensibles.
Abans del contacte amb els europeus, el grup ètnic diegueño (nom donat al grup pels espanyols de la missió de San Diego) o kumeyaay (autodenominació) estava integrat per uns 3.000 individus. Van tenir el primer contacte amb els colonitzadors espanyols vers el 1540. Actualment, la comunitat està dividida a banda i banda de la frontera Estats Units-Mèxic.
La varietat més parlada actualment és la tiipai, amb un centenar de parlants. El kumeyaay en té uns cinquanta i l'ipai només uns vint-i-cinc.
Els termes ipai i tipai signifiquen 'persona'.
Amb la col·laboració de lingüistes especialitzats, la comunitat ha desenvolupat un alfabet i ha elaborat materials didàctics.
digo
digo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània
- ca digo
- ca chidigo sin. compl.
- ca kidigo sin. compl.
- de Chidigo
- de Digo sin. compl.
- de Kidigo sin. compl.
- en Digo
- en Chidigo sin. compl.
- en Kidigo sin. compl.
- es digo
- es chidigo sin. compl.
- es kidigo sin. compl.
- eu digo
- eu chidigo sin. compl.
- eu kidigo sin. compl.
- fr chidigo
- fr digo sin. compl.
- fr kidigo sin. compl.
- gl digo
- gl chidigo sin. compl.
- gl kidigo sin. compl.
- it digo
- it chidigo sin. compl.
- it kidigo sin. compl.
- nl Digo
- nl Chidigo sin. compl.
- nl Kidigo sin. compl.
- pt digo
- pt chidigo sin. compl.
- pt kidigo sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània
Definition
El digo es parla als dos costats de la frontera entre Tanzània i Kenya. El seu territori tradicional se situa entre Mombasa (Kenya) al nord i Tanga (Tanzània) al sud.
Els digos són un dels grups ètnics més nombrosos a la regió de Tanga (al nord-est de Tanzània), juntament amb els sambaes, els zigües i els bondeis. Són el grup majoritari al districte de Tanga (18% de la població) i part del districte de Muheza (13,8%).
Els parlants de digo generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzat en l'administració i l'ensenyament.
Podem distingir quatre varietats dialectals d'aquesta llengua: el chinondo (digo septentrional), l'ungu (o lungu, digo meridional), el ts'imba i el tsw'aka (o chw'aka).
El digo s'inclou dins les llengües bantús i forma part del grup de llengües sabakis, concretament del subgrup miji kenda, que inclou el giriama, el kauma, el chonyi, el jibana, el kambe, el ribe, el rabai i el duruma.
Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions: kidigo i chidigo. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kidigo, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chidigo, chichewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc) i que afegit a l'arrel, indica que es tracta d'un glotònim, és a dir del nom d'una llengua, en oposició a un etnònim, o nom d'un grup ètnic (wadigo, wasuahili, watutsi), o un topònim, o nom propi de lloc (Botswana, Congo, Uganda).
Els digos són un dels grups ètnics més nombrosos a la regió de Tanga (al nord-est de Tanzània), juntament amb els sambaes, els zigües i els bondeis. Són el grup majoritari al districte de Tanga (18% de la població) i part del districte de Muheza (13,8%).
Els parlants de digo generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzat en l'administració i l'ensenyament.
Podem distingir quatre varietats dialectals d'aquesta llengua: el chinondo (digo septentrional), l'ungu (o lungu, digo meridional), el ts'imba i el tsw'aka (o chw'aka).
El digo s'inclou dins les llengües bantús i forma part del grup de llengües sabakis, concretament del subgrup miji kenda, que inclou el giriama, el kauma, el chonyi, el jibana, el kambe, el ribe, el rabai i el duruma.
Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions: kidigo i chidigo. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kidigo, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chidigo, chichewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc) i que afegit a l'arrel, indica que es tracta d'un glotònim, és a dir del nom d'una llengua, en oposició a un etnònim, o nom d'un grup ètnic (wadigo, wasuahili, watutsi), o un topònim, o nom propi de lloc (Botswana, Congo, Uganda).
digüt
digüt
Tupí > Mondé, Amèrica > Brasil
- ca gavião
- ca digüt sin. compl.
- ca gavião de Rondônia sin. compl.
- ca gavião do Ji-Paraná sin. compl.
- ca ikõro sin. compl.
- ar غافياو
- cy Gavião
- cy Digüt sin. compl.
- cy Gavião de Rondônia sin. compl.
- cy Gavião do Jiparaná sin. compl.
- cy Ikõro sin. compl.
- de Gavião
- de Digut sin. compl.
- de Digüt sin. compl.
- de Gavião de Rondônia sin. compl.
- de Gavião do Jiparaná sin. compl.
- de Ikolen sin. compl.
- de Ikõro sin. compl.
- en Gavião
- en Digüt sin. compl.
- en Gavião do Jiparaná sin. compl.
- en Gavião do Rondônia sin. compl.
- en Ikõro sin. compl.
- es gaviao
- es digüt sin. compl.
- es gaviao de Jiparaná sin. compl.
- es gaviao de Rondonia sin. compl.
- es ikõro sin. compl.
- eu gaviãoera
- eu digüt sin. compl.
- eu gavião sin. compl.
- eu gavião de Rondônia sin. compl.
- eu gavião do Jiparaná sin. compl.
- eu ikõro sin. compl.
- fr gavião
- fr digüt sin. compl.
- fr gavião de Rondônia sin. compl.
- fr gavião do Jiparaná sin. compl.
- fr ikõro sin. compl.
- gl gavião
- gl digüt sin. compl.
- gl gavião de Rondônia sin. compl.
- gl gavião do Jiparaná sin. compl.
- gl ikõro sin. compl.
- it gavião
- it digüt sin. compl.
- it gavião de Rondônia sin. compl.
- it gavião do Jiparaná sin. compl.
- it ikõro sin. compl.
- ja ガヴィアオ語
- nl Gavião
- nl Digüt sin. compl.
- nl Gavião de Rondônia sin. compl.
- nl Gavião do Jiparaná sin. compl.
- nl Ikõro sin. compl.
- pt gavião
- pt digüt sin. compl.
- pt gavião de Rondônia sin. compl.
- pt gavião do Jiparaná sin. compl.
- pt ikõro sin. compl.
- ru Гавьяу
- ru Дигыт sin. compl.
- ru Икору sin. compl.
- ru Гавьяу-ду-шипарана sin. compl.
- ru Гавьяу-ди-рондония sin. compl.
- zh 加维奥语
- zh 吉帕拉那加维奥语、隆多尼亚加维奥语、依考罗语、迪古特语 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Tupí > Mondé, Amèrica > Brasil
Definition
Alguns autors consideren que el gavião, el zoró, l'aruà i el cinta-larga són variants d'una mateixa llengua. Des d'un punt de vista ètnic, però, es tracta de quatre grups diferenciats. El suruí-paiter, llengua del mateix grup, presenta més diferències, tot i que hi ha un cert nivell d'intercomprensió.
Tots els membres d'aquesta ètnia parlen la llengua gavião i tan sols el 25% és bilingüe en portuguès.
No s'ha de confondre el gavião, de la família tupí, amb la variant homònima de la llengua timbira (família je).
Tots els membres d'aquesta ètnia parlen la llengua gavião i tan sols el 25% és bilingüe en portuguès.
No s'ha de confondre el gavião, de la família tupí, amb la variant homònima de la llengua timbira (família je).
din
din
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Beboide oriental, Àfrica > Camerun
- ca noni
- ca din sin. compl.
- ca noone sin. compl.
- ca nóóni sin. compl.
- ca noori sin. compl.
- cod nooni
- de Noone
- de Noni sin. compl.
- de Nooni sin. compl.
- en Noni
- en Din sin. compl.
- en Noone sin. compl.
- en Nóóni sin. compl.
- en Noori sin. compl.
- es noni
- es din sin. compl.
- es noone sin. compl.
- es nóóni sin. compl.
- es noori sin. compl.
- eu noni
- eu din sin. compl.
- eu noone sin. compl.
- eu nóóni sin. compl.
- eu noori sin. compl.
- fr noone
- fr noni sin. compl.
- fr nooni sin. compl.
- fr noori sin. compl.
- gl noni
- gl din sin. compl.
- gl noone sin. compl.
- gl nóóni sin. compl.
- gl noori sin. compl.
- it noni
- it din sin. compl.
- it noone sin. compl.
- it nóóni sin. compl.
- it noori sin. compl.
- nl Noni
- nl Noone sin. compl.
- nl Nooni sin. compl.
- nl Noori sin. compl.
- pt noni
- pt din sin. compl.
- pt noone sin. compl.
- pt nóóni sin. compl.
- pt noori sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Beboide oriental, Àfrica > Camerun
Definition
El noni s'inclou dins el grup beboide oriental, juntament amb el kamazung, el bebe, el nsari i el ncane; algunes fonts inclouen també el cung. Els darrers anys alguns autors han proposat classificar el naki, inclòs dins el grup occidental, dins el beboide oriental. També s'ha proposat una classificació interna que distingeix un subgrup format pel kamazung i el bebe, i un altre subgrup format pel ncane, el nsari i el noni. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup oriental es feia servir el terme geogràfic Misaje.
Els grups veïns dels nonis són els bums a l'oest, els kakes al nord, els limbums i lamnsos a l'est, i els okus al sud. Tots ells pertanyen a d'altres grups lingüístics.
Sembla que entre el noni i el ncane hi ha un elevat nivell d'intercomprensió; tot i admetre que comparteixen una cultura comuna, veuen les seves llengües com a entitats separades. El nsari és també un grup culturalment i lingüísticament proper.
El mungong (o djue mungong) és una varietat lingüística parlada al poble de Mungong per 1.200-1.500 persones. Segons diuen els mungongs, eren originalment membres del grup noni quan vivien a la selva. En van sortir tots junts, alguns van anar a Din, altres a Njottin i ells van ser ubicats a la localització actual per l'Administració. Consideren que formen un mateix grup, amb uns orígens i una llengua comuna, amb els nonis i el nsaris. Algunes fonts consideren el mungong com una variant dialectal del nsari.
S'han desenvolupat diversos materials en llengua noni des de la dècada de 1990.
Els grups veïns dels nonis són els bums a l'oest, els kakes al nord, els limbums i lamnsos a l'est, i els okus al sud. Tots ells pertanyen a d'altres grups lingüístics.
Sembla que entre el noni i el ncane hi ha un elevat nivell d'intercomprensió; tot i admetre que comparteixen una cultura comuna, veuen les seves llengües com a entitats separades. El nsari és també un grup culturalment i lingüísticament proper.
El mungong (o djue mungong) és una varietat lingüística parlada al poble de Mungong per 1.200-1.500 persones. Segons diuen els mungongs, eren originalment membres del grup noni quan vivien a la selva. En van sortir tots junts, alguns van anar a Din, altres a Njottin i ells van ser ubicats a la localització actual per l'Administració. Consideren que formen un mateix grup, amb uns orígens i una llengua comuna, amb els nonis i el nsaris. Algunes fonts consideren el mungong com una variant dialectal del nsari.
S'han desenvolupat diversos materials en llengua noni des de la dècada de 1990.
dineh
dineh
Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca apatxe occidental
- ca coyote sin. compl.
- ca dineh sin. compl.
- ca na'isha sin. compl.
- ca nde sin. compl.
- ca ndee sin. compl.
- ca tinde sin. compl.
- cy Apatshi Gorllewinol
- cy Coyote sin. compl.
- cy Dineh sin. compl.
- cy Na'isha sin. compl.
- cy Nde sin. compl.
- cy Ndee sin. compl.
- cy Tinde sin. compl.
- de West-Apache
- de Coyotero sin. compl.
- de Dineh sin. compl.
- de Na'isha sin. compl.
- de Nde sin. compl.
- de Ndee sin. compl.
- de Tinde sin. compl.
- en Western Apache
- en Coyotero sin. compl.
- en Dineh sin. compl.
- en Na'isha sin. compl.
- en Nde sin. compl.
- en Ndee sin. compl.
- en Tinde sin. compl.
- en Tineh sin. compl.
- es apache occidental
- es coyote sin. compl.
- es dineh sin. compl.
- es na'isha sin. compl.
- es nde sin. compl.
- es ndee sin. compl.
- es tinde sin. compl.
- eu mendebaldeko apachea
- eu coyote sin. compl.
- eu dineh sin. compl.
- eu na'isha sin. compl.
- eu nde sin. compl.
- eu ndee sin. compl.
- eu tinde sin. compl.
- fr apache occidental
- fr coyote sin. compl.
- fr dineh sin. compl.
- fr na'isha sin. compl.
- fr nde sin. compl.
- fr ndee sin. compl.
- fr tinde sin. compl.
- fr western apache sin. compl.
- gl apache occidental
- gl coiote sin. compl.
- gl dineh sin. compl.
- gl na'isha sin. compl.
- gl nde sin. compl.
- gl ndee sin. compl.
- gl tinde sin. compl.
- gn apáche occidental
- gn coyote sin. compl.
- gn dineh sin. compl.
- gn na'isha sin. compl.
- gn nde sin. compl.
- gn ndee sin. compl.
- gn tinde sin. compl.
- it apache occidentale
- it coyote sin. compl.
- it dineh sin. compl.
- it na'isha sin. compl.
- it nde sin. compl.
- it ndee sin. compl.
- it tinde sin. compl.
- pt apache ocidental
- pt coyote sin. compl.
- pt dineh sin. compl.
- pt na'isha sin. compl.
- pt nde sin. compl.
- pt ndee sin. compl.
- pt tinde sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun, 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell, 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Les llengües del grup apatxe són força similars entre si. L'apatxe occidental és molt proper al navaho, al chiricahua i al mescalero. Alguns lingüistes consideren el chiricahua i el mescalero dialectes de l'apatxe occidental, mentre que per a d'altres lingüistes, són llengües independents. Totes les llengües són inintel·ligibles entre si.
Sembla que les comunitats apatxes van migrar des del nord cap al sud-oest vers l'any 1500 o potser abans.
Es distingeixen cinc dialectes de l'apatxe occidental: el de San Carlos, el White Mountain, el Cibecue, el Tonto meridional i el Tonto septentrional. L'apatxe occidental compta amb parlants de totes les edats, fins i tot de les generacions més joves. Per aquest motiu, es considera una de les llengües apatxes més viables.
S'observa, tanmateix, un clar retrocés en l'ús de la llengua i en la transmissió intergeneracional: els infants i els adults joves prefereixen parlar i estudiar anglès, fet pel qual es considera l'apatxe occidental una llengua amenaçada.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Les llengües del grup apatxe són força similars entre si. L'apatxe occidental és molt proper al navaho, al chiricahua i al mescalero. Alguns lingüistes consideren el chiricahua i el mescalero dialectes de l'apatxe occidental, mentre que per a d'altres lingüistes, són llengües independents. Totes les llengües són inintel·ligibles entre si.
Sembla que les comunitats apatxes van migrar des del nord cap al sud-oest vers l'any 1500 o potser abans.
Es distingeixen cinc dialectes de l'apatxe occidental: el de San Carlos, el White Mountain, el Cibecue, el Tonto meridional i el Tonto septentrional. L'apatxe occidental compta amb parlants de totes les edats, fins i tot de les generacions més joves. Per aquest motiu, es considera una de les llengües apatxes més viables.
S'observa, tanmateix, un clar retrocés en l'ús de la llengua i en la transmissió intergeneracional: els infants i els adults joves prefereixen parlar i estudiar anglès, fet pel qual es considera l'apatxe occidental una llengua amenaçada.
dinik
dinik
Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental, Àfrica > Sudan
- ca afitti, n m
- ca dinik, n m sin. compl.
- ca ditti, n m sin. compl.
- ca unietti, n m sin. compl.
- en Afitti, n
- en Dinik, n
- en Ditti, n
- en Unietti, n
- es afitti, n m
- es dinik, n m
- es ditti, n m
- es unietti, n m
- fr afitti, n m
- fr dinik, n m
- fr ditti, n m
- fr unietti, n m
Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental, Àfrica > Sudan
Definition
Llengua nilosahariana parlada a la província de Kordofan del Nord, al Sudan. Té uns 4.000 parlants.
diola
diola
Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Gàmbia, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Senegal
- ca diola
- ca diola-fogny sin. compl.
- ca jola sin. compl.
- ar ديولا
- cy Diola
- cy Diola-fogny sin. compl.
- cy Jola sin. compl.
- de Diola
- de Diola-Fogny sin. compl.
- de Jola sin. compl.
- en Diola
- en Diola-Fogny sin. compl.
- en Jola sin. compl.
- en Jola-Fogny sin. compl.
- en Jola-Fonyi sin. compl.
- en Yola sin. compl.
- es diola
- es diola-fogny sin. compl.
- es jola sin. compl.
- es yola sin. compl.
- eu diolera
- eu diola sin. compl.
- eu diola-fogny sin. compl.
- eu jola sin. compl.
- fr diola
- fr diola-fogny sin. compl.
- fr jola sin. compl.
- gl diola
- gl diola-fogny sin. compl.
- gl jola sin. compl.
- gn diola
- gn diola-fogny sin. compl.
- gn jola sin. compl.
- it diola
- it diola-fogny sin. compl.
- it jola sin. compl.
- ja ジョラ語
- ja ジョラ・フォニイ語 sin. compl.
- nl Diola
- nl Diola-Fogny sin. compl.
- nl Jola sin. compl.
- pt diola
- pt diola-fogny sin. compl.
- pt jola sin. compl.
- ru Диола
- ru Йола sin. compl.
- ru Джола sin. compl.
- ru Диола-фони sin. compl.
- zh 迪奥拉语
- zh 乔拉 sin. compl.
- zh 迪奥拉－佛戈尼 sin. compl.
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Gàmbia, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Senegal
Definition
Tant la tradició oral com la història escrita fan pensar que els dioles són el poble que fa més temps que resideix a Gàmbia i que es compta entre els indígenes de la regió de Senegàmbia.
Els dioles, juntament amb els manjacs, els balantes i els papels, va ser un dels pobles que més cruelment va patir el comerç d'esclaus de la regió costanera entre els rius Gàmbia i Casamance. Entre el 1446 i el 1600, centenars de milers de persones de la regió van ser esclavitzades i dutes a Amèrica.
La cultura diola és molt apreciada pels pobles veïns.
La variació dialectal del diola és gran, i no sempre els parlants d'una varietat s'entenen amb els d'una altra. Els dialectes del diola són els següents:
- el banjaal, parlat en una petita contrada al sud del riu Casamance;
- el bayot, parlat als voltants de Ziguinchor;
- l'ejamat, parlat en un grapat de pobles al sud d'Ussuye;
- el fonyi (kujumatay), parlat als voltants de Binyona;
- el gusilay, parlat al poble de Tionk Essil;
- el karon, parlat al llarg de la costa de Casamance al sud de Diululu;
- el kasa, parlat al voltant d'Ussuye;
- el kuwatay, parlat al llarg de la costa sud del riu Casamance, i
- el mlomp, parlat al poble de Mlomp.
De tots aquests dialectes, el diola fonyi és el que té un nombre més alt de parlants i, alhora, el més comprensible per tots els dioles.
Malgrat la manca d'oficialitat, el diola té força presència en la vida social, fins i tot en l'administració. A l'ensenyament té una presència només informal.
La majoria de dioles parlen altres llengües, especialment el wòlof, el francès i el mandinga. Menys del 10% de dioles són monolingües.
Els dioles, juntament amb els manjacs, els balantes i els papels, va ser un dels pobles que més cruelment va patir el comerç d'esclaus de la regió costanera entre els rius Gàmbia i Casamance. Entre el 1446 i el 1600, centenars de milers de persones de la regió van ser esclavitzades i dutes a Amèrica.
La cultura diola és molt apreciada pels pobles veïns.
La variació dialectal del diola és gran, i no sempre els parlants d'una varietat s'entenen amb els d'una altra. Els dialectes del diola són els següents:
- el banjaal, parlat en una petita contrada al sud del riu Casamance;
- el bayot, parlat als voltants de Ziguinchor;
- l'ejamat, parlat en un grapat de pobles al sud d'Ussuye;
- el fonyi (kujumatay), parlat als voltants de Binyona;
- el gusilay, parlat al poble de Tionk Essil;
- el karon, parlat al llarg de la costa de Casamance al sud de Diululu;
- el kasa, parlat al voltant d'Ussuye;
- el kuwatay, parlat al llarg de la costa sud del riu Casamance, i
- el mlomp, parlat al poble de Mlomp.
De tots aquests dialectes, el diola fonyi és el que té un nombre més alt de parlants i, alhora, el més comprensible per tots els dioles.
Malgrat la manca d'oficialitat, el diola té força presència en la vida social, fins i tot en l'administració. A l'ensenyament té una presència només informal.
La majoria de dioles parlen altres llengües, especialment el wòlof, el francès i el mandinga. Menys del 10% de dioles són monolingües.
diola-fogny
diola-fogny
Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Gàmbia, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Senegal
- ca diola
- ca diola-fogny sin. compl.
- ca jola sin. compl.
- ar ديولا
- cy Diola
- cy Diola-fogny sin. compl.
- cy Jola sin. compl.
- de Diola
- de Diola-Fogny sin. compl.
- de Jola sin. compl.
- en Diola
- en Diola-Fogny sin. compl.
- en Jola sin. compl.
- en Jola-Fogny sin. compl.
- en Jola-Fonyi sin. compl.
- en Yola sin. compl.
- es diola
- es diola-fogny sin. compl.
- es jola sin. compl.
- es yola sin. compl.
- eu diolera
- eu diola sin. compl.
- eu diola-fogny sin. compl.
- eu jola sin. compl.
- fr diola
- fr diola-fogny sin. compl.
- fr jola sin. compl.
- gl diola
- gl diola-fogny sin. compl.
- gl jola sin. compl.
- gn diola
- gn diola-fogny sin. compl.
- gn jola sin. compl.
- it diola
- it diola-fogny sin. compl.
- it jola sin. compl.
- ja ジョラ語
- ja ジョラ・フォニイ語 sin. compl.
- nl Diola
- nl Diola-Fogny sin. compl.
- nl Jola sin. compl.
- pt diola
- pt diola-fogny sin. compl.
- pt jola sin. compl.
- ru Диола
- ru Йола sin. compl.
- ru Джола sin. compl.
- ru Диола-фони sin. compl.
- zh 迪奥拉语
- zh 乔拉 sin. compl.
- zh 迪奥拉－佛戈尼 sin. compl.
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Gàmbia, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Senegal
Definition
Tant la tradició oral com la història escrita fan pensar que els dioles són el poble que fa més temps que resideix a Gàmbia i que es compta entre els indígenes de la regió de Senegàmbia.
Els dioles, juntament amb els manjacs, els balantes i els papels, va ser un dels pobles que més cruelment va patir el comerç d'esclaus de la regió costanera entre els rius Gàmbia i Casamance. Entre el 1446 i el 1600, centenars de milers de persones de la regió van ser esclavitzades i dutes a Amèrica.
La cultura diola és molt apreciada pels pobles veïns.
La variació dialectal del diola és gran, i no sempre els parlants d'una varietat s'entenen amb els d'una altra. Els dialectes del diola són els següents:
- el banjaal, parlat en una petita contrada al sud del riu Casamance;
- el bayot, parlat als voltants de Ziguinchor;
- l'ejamat, parlat en un grapat de pobles al sud d'Ussuye;
- el fonyi (kujumatay), parlat als voltants de Binyona;
- el gusilay, parlat al poble de Tionk Essil;
- el karon, parlat al llarg de la costa de Casamance al sud de Diululu;
- el kasa, parlat al voltant d'Ussuye;
- el kuwatay, parlat al llarg de la costa sud del riu Casamance, i
- el mlomp, parlat al poble de Mlomp.
De tots aquests dialectes, el diola fonyi és el que té un nombre més alt de parlants i, alhora, el més comprensible per tots els dioles.
Malgrat la manca d'oficialitat, el diola té força presència en la vida social, fins i tot en l'administració. A l'ensenyament té una presència només informal.
La majoria de dioles parlen altres llengües, especialment el wòlof, el francès i el mandinga. Menys del 10% de dioles són monolingües.
Els dioles, juntament amb els manjacs, els balantes i els papels, va ser un dels pobles que més cruelment va patir el comerç d'esclaus de la regió costanera entre els rius Gàmbia i Casamance. Entre el 1446 i el 1600, centenars de milers de persones de la regió van ser esclavitzades i dutes a Amèrica.
La cultura diola és molt apreciada pels pobles veïns.
La variació dialectal del diola és gran, i no sempre els parlants d'una varietat s'entenen amb els d'una altra. Els dialectes del diola són els següents:
- el banjaal, parlat en una petita contrada al sud del riu Casamance;
- el bayot, parlat als voltants de Ziguinchor;
- l'ejamat, parlat en un grapat de pobles al sud d'Ussuye;
- el fonyi (kujumatay), parlat als voltants de Binyona;
- el gusilay, parlat al poble de Tionk Essil;
- el karon, parlat al llarg de la costa de Casamance al sud de Diululu;
- el kasa, parlat al voltant d'Ussuye;
- el kuwatay, parlat al llarg de la costa sud del riu Casamance, i
- el mlomp, parlat al poble de Mlomp.
De tots aquests dialectes, el diola fonyi és el que té un nombre més alt de parlants i, alhora, el més comprensible per tots els dioles.
Malgrat la manca d'oficialitat, el diola té força presència en la vida social, fins i tot en l'administració. A l'ensenyament té una presència només informal.
La majoria de dioles parlen altres llengües, especialment el wòlof, el francès i el mandinga. Menys del 10% de dioles són monolingües.
diria
diria
Otomang > Occidental > Tlapanec-mangue > Mangue, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Nicaragua
- ca chorotega
- ca choluteca sin. compl.
- ca diria sin. compl.
- ca mangue sin. compl.
- ca monimbó sin. compl.
- ca nagranda sin. compl.
- ca orotiña sin. compl.
- ca paro sin. compl.
- ar تشوروطيغا
- cy Chorotega
- cy Choluteca sin. compl.
- cy Diria sin. compl.
- cy Mangue sin. compl.
- cy Monimbó sin. compl.
- cy Nagranda sin. compl.
- cy Orotiña sin. compl.
- cy Paro sin. compl.
- de Chorotega
- de Choluteca sin. compl.
- de Diria sin. compl.
- de Mangue sin. compl.
- de Monimbó sin. compl.
- de Nagranda sin. compl.
- de Orotiña sin. compl.
- de Paro sin. compl.
- en Chorotega
- en Choluteca sin. compl.
- en Diria sin. compl.
- en Mangue sin. compl.
- en Monimbó sin. compl.
- en Orotina sin. compl.
- es chorotega
- es choluteca sin. compl.
- es diria sin. compl.
- es mangue sin. compl.
- es nagranda sin. compl.
- es nonimbó sin. compl.
- es orotiña sin. compl.
- es paro sin. compl.
- eu chorotegera
- eu choluteca sin. compl.
- eu diria sin. compl.
- eu mangue sin. compl.
- eu monimbo sin. compl.
- eu nagranda sin. compl.
- eu orotiña sin. compl.
- eu paro sin. compl.
- fr chorotega
- fr choluteca sin. compl.
- fr diria sin. compl.
- fr mangue sin. compl.
- fr monimbó sin. compl.
- fr nagranda sin. compl.
- fr orotiña sin. compl.
- fr paro sin. compl.
- gn chorotega
- gn choluteca sin. compl.
- gn diria sin. compl.
- gn mangue sin. compl.
- gn monimbo sin. compl.
- gn nagranda sin. compl.
- gn orotiña sin. compl.
- gn paro sin. compl.
- it chorotega
- it choluteca sin. compl.
- it diria sin. compl.
- it mangue sin. compl.
- it monimbó sin. compl.
- it nagranda sin. compl.
- it orotiña sin. compl.
- it paro sin. compl.
- ja チョロテガ語
- ja パロ語 sin. compl.
- ja マンゲ語 sin. compl.
- ja モニンボ語 sin. compl.
- ja ﾃﾞｨﾘｱ語 sin. compl.
- ja ﾁｮﾙﾃｶ語 sin. compl.
- ja ｵﾛﾃｨﾆｬｺ語 sin. compl.
- ja ﾅｸﾞﾗﾝﾀﾞｺ語 sin. compl.
- nl Chorotega
- nl Choluteca sin. compl.
- nl Diria sin. compl.
- nl Mangue sin. compl.
- nl Monimbó sin. compl.
- nl Nagranda sin. compl.
- nl Orotiña sin. compl.
- nl Paro sin. compl.
- pt chorotega
- pt choluteca sin. compl.
- pt diria sin. compl.
- pt mangue sin. compl.
- pt monimbó sin. compl.
- pt nagranda sin. compl.
- pt orotiña sin. compl.
- pt paro sin. compl.
- ru Чоротега
- ru Дириа sin. compl.
- ru Манге sin. compl.
- ru Монимбо sin. compl.
- ru Оротина sin. compl.
- ru Чолутека sin. compl.
- zh 乔罗特加语
- zh 帕罗语 sin. compl.
- zh 芒戈语 sin. compl.
- zh 迪利亚语 sin. compl.
- zh 乔鲁特加语 sin. compl.
- zh 莫尼姆波语 sin. compl.
- zh 纳格兰达语 sin. compl.
- zh 奥罗提尼亚语 sin. compl.
- num Sistema aràbic
Otomang > Occidental > Tlapanec-mangue > Mangue, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Nicaragua
Definition
Una part dels membres del grup ètnic viu actualment a prop de Turrialba, a Costa Rica; es consideren camperols, més que no pas indígenes, tot i ser-ne descendents. Els monimbós de Nicaragua viuen actualment al departament de Masaya, a la zona de Monimbó; tot i que se'ls considera molt aculturats, segons una enquesta de 1993, el 86% de la població es considera indígena.
Els chorotegues eren originaris de la regió de Guanacaste, a prop de la frontera amb Nicaragua. Sembla que aquesta llengua s'havia parlat també a Hondures, a la zona de Choluteca, i a El Salvador.
La llengua chorotega estava emparentada amb el chiapaneco de Mèxic; totes dues llengües formaven el subgrup mangue dins la família otomang.
Els chorotegues eren originaris de la regió de Guanacaste, a prop de la frontera amb Nicaragua. Sembla que aquesta llengua s'havia parlat també a Hondures, a la zona de Choluteca, i a El Salvador.
La llengua chorotega estava emparentada amb el chiapaneco de Mèxic; totes dues llengües formaven el subgrup mangue dins la família otomang.
