ditidat
ditidat
Wakashana > Meridional o nootka, Amèrica > Canadà
- ca nitinat
- ca didinaht sin. compl.
- ca ditidat sin. compl.
- ca nitinaht sin. compl.
- ca nootka meridional sin. compl.
- de Nitinat
- de Didinaht sin. compl.
- de Ditidat sin. compl.
- de Nitinaht sin. compl.
- de Süd-Nootka sin. compl.
- en Nitinat
- en Didinaht sin. compl.
- en Ditidat sin. compl.
- en Nitinaht sin. compl.
- en Nootka meridional sin. compl.
- es nitinat
- es didinaht sin. compl.
- es ditidat sin. compl.
- es nitinaht sin. compl.
- es nootka meridional sin. compl.
- eu nitinat
- eu didinaht sin. compl.
- eu ditidat sin. compl.
- eu nitinaht sin. compl.
- eu nootka Hegoaldekoa sin. compl.
- fr nitinaht
- fr didinaht sin. compl.
- fr ditidat sin. compl.
- fr nitinat sin. compl.
- gl nitinat
- gl didinaht sin. compl.
- gl ditidat sin. compl.
- gl nitinaht sin. compl.
- gl nootka meridional sin. compl.
- it nitinat
- it didinaht sin. compl.
- it ditidat sin. compl.
- it nitinaht sin. compl.
- it nootka meridionale sin. compl.
- nl Nitinat
- nl Didinaht sin. compl.
- nl Ditidat sin. compl.
- nl Nitinaht sin. compl.
- pt nitinat
- pt didinaht sin. compl.
- pt ditidat sin. compl.
- pt nitinaht sin. compl.
- pt nootka meridional sin. compl.
Wakashana > Meridional o nootka, Amèrica > Canadà
Definition
El territori originari de la família wakashana coincideix grosso modo amb l'actual: regió nord-occidental de l'illa de Vancouver i costa central de la Colúmbia Britànica, al voltant de l'illa. Ja al segle XIX els lingüistes van observar la distinció de dues branques dins de la família, la del nord i la del sud.
La influència de l'entorn marítim és molt palesa en les llengües d'aquesta família, especialment pel que fa a la riquesa de vocabulari del mar.
Alguns lingüistes consideren el nitinat com el dialecte més meridional de la llengua nootka. Les diferències interlingüístiques, tanmateix, són força grans.
Juntament amb el makah i alguna de les llengües salish veïnes, el nitinat conforma una àrea lingüística amb característiques gramaticals molt particulars, com ara l'absència de consonants nasals. Aquestes consonants s'haurien perdut en els darrers segles, fet que ha portat a l'aparició de la designació ditidat per a la llengua.
Es considera que el primer europeu a trepitjar territori nootka va ser el capità Cook el 29 de març de 1778. Ben aviat la colonització es va escampar cap al sud per la costa de l'illa de Vancouver i va afectar els nitinats. Durant el segle XIX es van establir contactes permanents amb comerciants de pells i es van instal·lar a la zona les primeres missions presbiterianes.
Tots els parlants de nitinat són adults grans, ja que no es transmet a les noves generacions. La llengua viu un procés d'extinció molt avançat.
Des de la fi del segle XX, el nitinat s'ensenya a les escoles. S'ha elaborat una ortografia i materials per a l'ensenyament.
La influència de l'entorn marítim és molt palesa en les llengües d'aquesta família, especialment pel que fa a la riquesa de vocabulari del mar.
Alguns lingüistes consideren el nitinat com el dialecte més meridional de la llengua nootka. Les diferències interlingüístiques, tanmateix, són força grans.
Juntament amb el makah i alguna de les llengües salish veïnes, el nitinat conforma una àrea lingüística amb característiques gramaticals molt particulars, com ara l'absència de consonants nasals. Aquestes consonants s'haurien perdut en els darrers segles, fet que ha portat a l'aparició de la designació ditidat per a la llengua.
Es considera que el primer europeu a trepitjar territori nootka va ser el capità Cook el 29 de març de 1778. Ben aviat la colonització es va escampar cap al sud per la costa de l'illa de Vancouver i va afectar els nitinats. Durant el segle XIX es van establir contactes permanents amb comerciants de pells i es van instal·lar a la zona les primeres missions presbiterianes.
Tots els parlants de nitinat són adults grans, ja que no es transmet a les noves generacions. La llengua viu un procés d'extinció molt avançat.
Des de la fi del segle XX, el nitinat s'ensenya a les escoles. S'ha elaborat una ortografia i materials per a l'ensenyament.
ditti
ditti
Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental, Àfrica > Sudan
- ca afitti, n m
- ca dinik, n m sin. compl.
- ca ditti, n m sin. compl.
- ca unietti, n m sin. compl.
- en Afitti, n
- en Dinik, n
- en Ditti, n
- en Unietti, n
- es afitti, n m
- es dinik, n m
- es ditti, n m
- es unietti, n m
- fr afitti, n m
- fr dinik, n m
- fr ditti, n m
- fr unietti, n m
Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental, Àfrica > Sudan
Definition
Llengua nilosahariana parlada a la província de Kordofan del Nord, al Sudan. Té uns 4.000 parlants.
diula
diula
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Costa d'Ivori, Àfrica > Gàmbia, Àfrica > Guinea, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Libèria, Àfrica > Mali, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Senegal
- ca mandinga
- ca bàmbara sin. compl.
- ca diula sin. compl.
- ca malinke sin. compl.
- ca mandinka sin. compl.
- ca maninka sin. compl.
- ca manna kankan sin. compl.
- ar ماندينغا
- cy Mandinga
- cy Bambara (Mali) sin. compl.
- cy Diula (Burkina Faso a'r Traeth Ifori) sin. compl.
- cy Gambia (a Gini Bisssau) sin. compl.
- cy Malinke (Senegal a Mali) sin. compl.
- cy Mandinka (Senegal) sin. compl.
- cy Maninka (Mali) sin. compl.
- cy Mannka Kankan (Gini) sin. compl.
- de Manding
- de Bambara (Mali) sin. compl.
- de Dioula (Burkina Faso und Elfenbeinküste) sin. compl.
- de Malinke (Senegal und Mali) sin. compl.
- de Mandinka (Senegal) sin. compl.
- de Maninka (Mali) sin. compl.
- de Maninkakan (Guinea) sin. compl.
- en Manding
- en Bambara sin. compl.
- en Diula sin. compl.
- en Kankan Maninka sin. compl.
- en Malinke sin. compl.
- en Mandinka sin. compl.
- en Maninka sin. compl.
- es mandinga
- es bambara (Malí) sin. compl.
- es diula (Burkina Faso y Costa de Marfil) sin. compl.
- es malinke (Senegal y Malí) sin. compl.
- es mandinka (Senegal) sin. compl.
- es maninka (Malí) sin. compl.
- es mannka kankan (Guinea) sin. compl.
- eu mandinkera
- eu bambarera sin. compl.
- eu diulera sin. compl.
- eu kankan maninkera sin. compl.
- eu malinkera sin. compl.
- eu mandinkera sin. compl.
- eu maninkera sin. compl.
- fr mandingue
- fr ainsi que manding sin. compl.
- fr bambara (Mali) sin. compl.
- fr dioula (Burkina Faso et Côte d'Ivoire) sin. compl.
- fr malinké (Sénégal et Mali) sin. compl.
- fr mande et socé sin. compl.
- fr mandingo sin. compl.
- fr mandinka (Sénégal) sin. compl.
- fr mandinque sin. compl.
- fr maninka (Mali) sin. compl.
- fr mannka kankan (Guinée) sin. compl.
- gl mandé
- gl bambara sin. compl.
- gl diula sin. compl.
- gl malinke sin. compl.
- gl mandinka sin. compl.
- gl maninka sin. compl.
- gl mannka kankan sin. compl.
- gn mandinga
- gn diula sin. compl.
- gn malinke sin. compl.
- gn mandinka sin. compl.
- gn maninka sin. compl.
- gn mannka kankan sin. compl.
- gn vámbara sin. compl.
- it mandingo
- it bambara sin. compl.
- it dioula sin. compl.
- it malinke sin. compl.
- it mandinka sin. compl.
- it maninka sin. compl.
- it mannka kankan sin. compl.
- ja マンディンカ語
- ja マニンカ語 、マリンケ語 、バンバラ語 、ジュラ語 、マンカ・カンカン語 sin. compl.
- nl Mandinga
- nl Bambara sin. compl.
- nl Diula sin. compl.
- nl Malinke sin. compl.
- nl Mandinka sin. compl.
- nl Maninka sin. compl.
- nl Mannka Kankan sin. compl.
- pt mandinga
- pt bambara (Mali) sin. compl.
- pt diula (Burkina Faso e Costa do Marfim) sin. compl.
- pt malinke (Senegal e Mali) sin. compl.
- pt mandinka (Senegal) sin. compl.
- pt maninka (Mali) sin. compl.
- pt mannka kankan (Guiné) sin. compl.
- ru Мандинго
- ru Гамбия и Гвинея-Биссау) sin. compl.
- ru Бамбара (Мали) sin. compl.
- ru Манинка (Мали) sin. compl.
- ru Манинка канкан (Гвинея) sin. compl.
- ru Мандинка (Сенегал sin. compl.
- ru Малинке (Сенегал и Мали) sin. compl.
- ru Диула (Буркина-Фасо и Кот-д'Ивуар) sin. compl.
- zh 曼丁加语
- zh 曼宁卡 (马里) sin. compl.
- zh 班巴拉 (马里) sin. compl.
- zh 曼恩卡坎坎 (几内亚) sin. compl.
- zh 马林科 (塞内加尔、马里) sin. compl.
- zh 迪乌拉(布基纳法索、科特迪瓦) sin. compl.
- zh 曼丁卡(塞内加尔、冈比亚、几内亚比绍) sin. compl.
- scr Alfabet aràbic
- scr Alfabet llatí
- scr Alfabet n ko
- num Sistema aràbic
- num Sistema n ko
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Costa d'Ivori, Àfrica > Gàmbia, Àfrica > Guinea, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Libèria, Àfrica > Mali, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Senegal
Definition
El mandinga és un entramat de dialectes mútuament intel·ligibles (amb major o menor facilitat, segons les varietats) parlat en molts països de l'Àfrica occidental. Es distingeixen bàsicament cinc blocs dialectals mandingues: el mandinga oriental, el mandinga occidental, el bolon, el jahanka i el sininkere.
El bloc mandinga oriental es divideix en tres feixos dialectals: el marka (225.000 parlants a Burkina Fasso); el nord-oriental, que comprèn el bàmbara (3.527.000 parlants a Mali, bàsicament) i el diula (1.300.000 parlants, bàsicament entre Burkina Fasso i Costa d'Ivori), i el sud-oriental, que comprèn el mannka kankan (2.684.000 parlants a Guinea, bàsicament), el konyanka (128.400 parlants a Guinea) i el manya (70.400 parlants a Libèria), entre d'altres.
El bloc mandinga occidental inclou el xaasongaxango (128.170 parlants a Mali), el malinke (500.000 parlants, la majoria al Senegal), el mandinka (1.215.000 parlants al Senegal, Gàmbia i Guinea Bissau) i el maninka (992.000 parlants a Mali).
El bolon és un dialecte parlat per uns 17.000 individus a la regió de Kenedugu (Burkina Fasso), el jahanka és un dialecte parlat per uns 13.100 individus a Guinea i el sininkere és un dialecte parlat per uns 6.000 individus a Burkina Fasso.
Els dialectes mandingues de major pes demogràfic són, per aquest ordre, el bàmbara (3.527.000 parlants), el mannka kankan (2.684.000), el diula (1.300.000), el mandinka (1.215.000), el maninka (992.000) i el malinke (500.000). A més dels parlants nadius, el mandinga és emprat com a llengua d'intercanvi intercultural per més de cinc milions de persones a Mali, Costa d'Ivori, Burkina Fasso, Guinea i Ghana, principalment.
Els mandingues, encapçalats per Sundiata Keita, són els fundadors de l'imperi de Mali, al segle XIII. Molts grups mandingues van emigrar cap a l'oest a partir de la conca del riu Níger a la recerca de millors terres de conreu i més oportunitats de conquesta. Els mandingues van exercir la seva hegemonia a les regions actuals de Gàmbia fins a Guinea, on van fundar l'imperi de Kaabu, que comprenia vint regnes petits. Un gran nombre de mandingues van ser esclavitzats durant l'època del comerç d'esclaus.
La conversió a l'islam dels mandingues és força recent (data del període 1855-1890), però avui dia el 99% són musulmans. Es tracta d'un poble molt arrelat a la seva tradició cultural, que destaca per la riquesa i bellesa de la música (en què excel·leix l'instrument de corda anomenat kora), les cançons i la literatura oral, de la qual són dipositaris i transmissors els griots. Alhora, la cultura mandinga és molt receptiva a les cultures veïnes.
A la majoria dels estats on viuen, els mandingues no constitueixen una majoria ètnica: al Senegal predominen els wòlofs i els fuls; a Guinea els fuls (40%) predominen sobre els mandingues (30%); a Guinea Bissau els balantes (30%) i els fuls (20%) predominen sobre els mandingues (13%); a Burkina Fasso el mossi és, de llarg, la llengua amb més parlants (més del 40% de la població). Les excepcions són Gàmbia, on els mandingues són més nombrosos que els wòlofs, els fuls, els dioles i els soninkes; Costa d'Ivori, on el mandinga diula està àmpliament difós (també com a segona llengua), i, sobretot, Mali, on el mandinga bàmbara gaudeix d'una gran difusió i promoció.
La llengua mandinga no és oficial en cap dels territoris on es parla. A la majoria dels estats implicats, la llengua oficial és l'antiga llengua colonial, el francès (llevat de Guinea Bissau, on ho és el portuguès). El mandinga té, però, certa presència (variable segons els estats) en el sistema educatiu i els mitjans de comunicació. De tots els dialectes mandingues, el bàmbara és el que ha arribat a un grau més satisfactori d'estandardització, a tots els nivells, també en el registre escrit, mentre que oralment el dialecte que gaudeix d'una major difusió és el diula.
El bloc mandinga oriental es divideix en tres feixos dialectals: el marka (225.000 parlants a Burkina Fasso); el nord-oriental, que comprèn el bàmbara (3.527.000 parlants a Mali, bàsicament) i el diula (1.300.000 parlants, bàsicament entre Burkina Fasso i Costa d'Ivori), i el sud-oriental, que comprèn el mannka kankan (2.684.000 parlants a Guinea, bàsicament), el konyanka (128.400 parlants a Guinea) i el manya (70.400 parlants a Libèria), entre d'altres.
El bloc mandinga occidental inclou el xaasongaxango (128.170 parlants a Mali), el malinke (500.000 parlants, la majoria al Senegal), el mandinka (1.215.000 parlants al Senegal, Gàmbia i Guinea Bissau) i el maninka (992.000 parlants a Mali).
El bolon és un dialecte parlat per uns 17.000 individus a la regió de Kenedugu (Burkina Fasso), el jahanka és un dialecte parlat per uns 13.100 individus a Guinea i el sininkere és un dialecte parlat per uns 6.000 individus a Burkina Fasso.
Els dialectes mandingues de major pes demogràfic són, per aquest ordre, el bàmbara (3.527.000 parlants), el mannka kankan (2.684.000), el diula (1.300.000), el mandinka (1.215.000), el maninka (992.000) i el malinke (500.000). A més dels parlants nadius, el mandinga és emprat com a llengua d'intercanvi intercultural per més de cinc milions de persones a Mali, Costa d'Ivori, Burkina Fasso, Guinea i Ghana, principalment.
Els mandingues, encapçalats per Sundiata Keita, són els fundadors de l'imperi de Mali, al segle XIII. Molts grups mandingues van emigrar cap a l'oest a partir de la conca del riu Níger a la recerca de millors terres de conreu i més oportunitats de conquesta. Els mandingues van exercir la seva hegemonia a les regions actuals de Gàmbia fins a Guinea, on van fundar l'imperi de Kaabu, que comprenia vint regnes petits. Un gran nombre de mandingues van ser esclavitzats durant l'època del comerç d'esclaus.
La conversió a l'islam dels mandingues és força recent (data del període 1855-1890), però avui dia el 99% són musulmans. Es tracta d'un poble molt arrelat a la seva tradició cultural, que destaca per la riquesa i bellesa de la música (en què excel·leix l'instrument de corda anomenat kora), les cançons i la literatura oral, de la qual són dipositaris i transmissors els griots. Alhora, la cultura mandinga és molt receptiva a les cultures veïnes.
A la majoria dels estats on viuen, els mandingues no constitueixen una majoria ètnica: al Senegal predominen els wòlofs i els fuls; a Guinea els fuls (40%) predominen sobre els mandingues (30%); a Guinea Bissau els balantes (30%) i els fuls (20%) predominen sobre els mandingues (13%); a Burkina Fasso el mossi és, de llarg, la llengua amb més parlants (més del 40% de la població). Les excepcions són Gàmbia, on els mandingues són més nombrosos que els wòlofs, els fuls, els dioles i els soninkes; Costa d'Ivori, on el mandinga diula està àmpliament difós (també com a segona llengua), i, sobretot, Mali, on el mandinga bàmbara gaudeix d'una gran difusió i promoció.
La llengua mandinga no és oficial en cap dels territoris on es parla. A la majoria dels estats implicats, la llengua oficial és l'antiga llengua colonial, el francès (llevat de Guinea Bissau, on ho és el portuguès). El mandinga té, però, certa presència (variable segons els estats) en el sistema educatiu i els mitjans de comunicació. De tots els dialectes mandingues, el bàmbara és el que ha arribat a un grau més satisfactori d'estandardització, a tots els nivells, també en el registre escrit, mentre que oralment el dialecte que gaudeix d'una major difusió és el diula.
diula
diula
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Costa d'Ivori
- ca diula
- ca djula sin. compl.
- ca dyula sin. compl.
- ca jula sin. compl.
- ar ديوولا
- cy Diula
- cy Djula sin. compl.
- cy Dyula sin. compl.
- cy Jula sin. compl.
- de Dioula
- de Diula sin. compl.
- de Dyula sin. compl.
- de Jula sin. compl.
- en Diula
- en Dioula sin. compl.
- en Djula sin. compl.
- en Dyoula sin. compl.
- en Dyula sin. compl.
- en Jula sin. compl.
- es diula
- es dioula sin. compl.
- es djula sin. compl.
- es dyula sin. compl.
- es jula sin. compl.
- es yula sin. compl.
- eu diulera
- eu diula sin. compl.
- eu djula sin. compl.
- eu dyula sin. compl.
- eu jula sin. compl.
- fr dioula
- fr djula sin. compl.
- fr dyula sin. compl.
- fr jula sin. compl.
- gl diula
- gl djula sin. compl.
- gl dyula sin. compl.
- gl jula sin. compl.
- gn diula
- gn djula sin. compl.
- gn dyula sin. compl.
- gn jula sin. compl.
- it dioula
- it djula sin. compl.
- it dyula sin. compl.
- it jula sin. compl.
- ja ジュラ語
- nl Diula
- nl Djula sin. compl.
- nl Dyula sin. compl.
- nl Jula sin. compl.
- pt diula
- pt djula sin. compl.
- pt dyula sin. compl.
- pt jula sin. compl.
- ru Диула
- ru Дьюла sin. compl.
- ru Джула sin. compl.
- ru Дьула sin. compl.
- zh 迪乌拉语
- zh 迪尤拉、迪居拉、居拉 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- scr Alfabet n ko
- num Sistema aràbic
- num Sistema n ko
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Costa d'Ivori
Definition
El diula és lingüísticament molt proper al bàmbara. Malgrat que els parlants nadius de diula volten els 2 milions, el diula és àmpliament utilitzat a l'Àfrica occidental com a llengua de comerç. Per aquest motiu, més de 5 milions de persones el tenen com a segona llengua.
Els diules practiquen secularment un comerç de llarga distància. Van contribuir com cap altre poble a l'expansió pacífica de l'islam per bona part de l'Àfrica occidental.
Els diules practiquen secularment un comerç de llarga distància. Van contribuir com cap altre poble a l'expansió pacífica de l'islam per bona part de l'Àfrica occidental.
djao
djao
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
- ca yao
- ca achawa sin. compl.
- ca adsawa sin. compl.
- ca adsoa sin. compl.
- ca ajawa sin. compl.
- ca ayao sin. compl.
- ca ayawa sin. compl.
- ca ayo sin. compl.
- ca chiyao sin. compl.
- ca djao sin. compl.
- ca haiao sin. compl.
- ca hiao sin. compl.
- ca hyao sin. compl.
- ca jao sin. compl.
- ca veiao sin. compl.
- ca wajao sin. compl.
- ar ياو
- cy Yao
- cy Achawa sin. compl.
- cy Adsawa sin. compl.
- cy Adsoa sin. compl.
- cy Ajawa sin. compl.
- cy Ayao sin. compl.
- cy Ayawa sin. compl.
- cy Ayo sin. compl.
- cy Chiyao sin. compl.
- cy Djao sin. compl.
- cy Haiao sin. compl.
- cy Hiao sin. compl.
- cy Hyao sin. compl.
- cy Jao sin. compl.
- cy Veiao sin. compl.
- cy Wajao sin. compl.
- de Yao
- de Achawa sin. compl.
- de Adsawa sin. compl.
- de Adsoa sin. compl.
- de Ajawa sin. compl.
- de Ayao sin. compl.
- de Ayawa sin. compl.
- de Ayo sin. compl.
- de Chiyao sin. compl.
- de Djao sin. compl.
- de Haiao sin. compl.
- de Hiao sin. compl.
- de Hyao sin. compl.
- de Jao sin. compl.
- de Veiao sin. compl.
- de Wajao sin. compl.
- en Yao
- en Achawa sin. compl.
- en Adsawa sin. compl.
- en Adsoa sin. compl.
- en Ajawa sin. compl.
- en Ayao sin. compl.
- en Ayawa sin. compl.
- en Ayo sin. compl.
- en Chiyao sin. compl.
- en Ciyao sin. compl.
- en Djao sin. compl.
- en Haiao sin. compl.
- en Hajao sin. compl.
- en Hiao sin. compl.
- en Hyao sin. compl.
- en Jao sin. compl.
- en Veiao sin. compl.
- en Wajao sin. compl.
- es yao
- es achawa sin. compl.
- es adsawa sin. compl.
- es adsoa sin. compl.
- es ajawa sin. compl.
- es ayao sin. compl.
- es ayawa sin. compl.
- es ayo sin. compl.
- es chiyao sin. compl.
- es djao sin. compl.
- es haiao sin. compl.
- es hiao sin. compl.
- es hyao sin. compl.
- es jao sin. compl.
- es veiao sin. compl.
- es wajao sin. compl.
- eu yaoera
- eu achawa sin. compl.
- eu adsawa sin. compl.
- eu adsoa sin. compl.
- eu ajawa sin. compl.
- eu ayao sin. compl.
- eu ayawa sin. compl.
- eu ayo sin. compl.
- eu chiyao sin. compl.
- eu djao sin. compl.
- eu haiao sin. compl.
- eu hiao sin. compl.
- eu hyao sin. compl.
- eu jao sin. compl.
- eu veiao sin. compl.
- eu wajao sin. compl.
- eu yao sin. compl.
- fr yao
- fr achawa sin. compl.
- fr adsawa sin. compl.
- fr adsoa sin. compl.
- fr ajawa sin. compl.
- fr ayao sin. compl.
- fr ayawa sin. compl.
- fr ayo sin. compl.
- fr chiyao sin. compl.
- fr djao sin. compl.
- fr haiao sin. compl.
- fr hiao sin. compl.
- fr hyao sin. compl.
- fr jao sin. compl.
- fr veiao sin. compl.
- fr wajao sin. compl.
- gl yao
- gl achawa sin. compl.
- gl adsawa sin. compl.
- gl adsoa sin. compl.
- gl ajawa sin. compl.
- gl ayao sin. compl.
- gl ayawa sin. compl.
- gl ayo sin. compl.
- gl chiyao sin. compl.
- gl djao sin. compl.
- gl haiao sin. compl.
- gl hiao sin. compl.
- gl hyao sin. compl.
- gl jao sin. compl.
- gl veiao sin. compl.
- gl wajao sin. compl.
- gn yao
- gn achawa sin. compl.
- gn adsawa sin. compl.
- gn adsoa sin. compl.
- gn ajawa sin. compl.
- gn ayao sin. compl.
- gn ayawa sin. compl.
- gn ayo sin. compl.
- gn chiyao sin. compl.
- gn djao sin. compl.
- gn haiao sin. compl.
- gn hiao sin. compl.
- gn hyao sin. compl.
- gn jao sin. compl.
- gn veiao sin. compl.
- gn wajao sin. compl.
- it yao
- it achawa sin. compl.
- it adsawa sin. compl.
- it adsoa sin. compl.
- it ajawa sin. compl.
- it ayao sin. compl.
- it ayawa sin. compl.
- it ayo sin. compl.
- it chiyao sin. compl.
- it djao sin. compl.
- it haiao sin. compl.
- it hiao sin. compl.
- it hyao sin. compl.
- it jao sin. compl.
- it veiao sin. compl.
- it wajao sin. compl.
- pt yao
- pt achawa sin. compl.
- pt adsawa sin. compl.
- pt adsoa sin. compl.
- pt ajawa sin. compl.
- pt ayao sin. compl.
- pt ayawa sin. compl.
- pt ayo sin. compl.
- pt chiyao sin. compl.
- pt djao sin. compl.
- pt haiao sin. compl.
- pt hiao sin. compl.
- pt hyao sin. compl.
- pt jao sin. compl.
- pt veiao sin. compl.
- pt wajao sin. compl.
- tmh Tayaot
- tmh Achawa sin. compl.
- tmh adsawa sin. compl.
- tmh adsoa sin. compl.
- tmh ajawa sin. compl.
- tmh ayao sin. compl.
- tmh ayawa sin. compl.
- tmh ayo sin. compl.
- tmh chiyao sin. compl.
- tmh djao sin. compl.
- tmh haiao sin. compl.
- tmh hiao sin. compl.
- tmh hyao sin. compl.
- tmh jao sin. compl.
- tmh veiao sin. compl.
- tmh wajao sin. compl.
- zh 爻语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
Definition
El yao és una llengua bantú parlada a l'Àfrica oriental, i més concretament a Malawi, Tanzània i Moçambic. Els parlants de yao representen aproximadament el 10% de la població total de Malawi, l'1% de la població de Tanzània i l'1% de la població de Moçambic.
Els parlants de yao són generalment bilingües: el yao s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili o una altra llengua parlada a la regió .
Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Yao és el nom d'un turó on els yaos situen el seu lloc d'origen.
Els parlants de yao són generalment bilingües: el yao s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili o una altra llengua parlada a la regió .
Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Yao és el nom d'un turó on els yaos situen el seu lloc d'origen.
djedji
djedji
Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe, Àfrica > Benín, Àfrica > Nigèria, Àfrica > Togo
- ca fon
- ca dahomeen sin. compl.
- ca djedji sin. compl.
- ca fo sin. compl.
- ca fogbe sin. compl.
- ca fongbe sin. compl.
- ca fonnu sin. compl.
- cod fongbè
- ar فونية
- cy Fon
- cy Dahomeen sin. compl.
- cy Djedji sin. compl.
- cy Fo sin. compl.
- cy Fogbe sin. compl.
- cy Fongbe sin. compl.
- cy Fonnu sin. compl.
- de Fon
- de Dahomeen sin. compl.
- de Djedji sin. compl.
- de Fo sin. compl.
- de Fogbe sin. compl.
- de Fongbe sin. compl.
- de Fonnu sin. compl.
- en Fon
- en Dahomeen sin. compl.
- en Djedji sin. compl.
- en Fo sin. compl.
- en Fogbe sin. compl.
- en Fon-Gbe sin. compl.
- en Fongbe sin. compl.
- en Fonnu sin. compl.
- es fon
- es dahomeen sin. compl.
- es djedji sin. compl.
- es fo sin. compl.
- es fogbe sin. compl.
- es fon-be sin. compl.
- es fongbe sin. compl.
- es fonnu sin. compl.
- eu fongbe
- eu dahomeen sin. compl.
- eu djedji sin. compl.
- eu fo sin. compl.
- eu fogbe sin. compl.
- eu fon sin. compl.
- eu fonnu sin. compl.
- fr fon
- fr dahomeen sin. compl.
- fr djedji sin. compl.
- fr fo sin. compl.
- fr fogbe sin. compl.
- fr fongbe sin. compl.
- fr fonnu sin. compl.
- gl fon
- gl dahomeen sin. compl.
- gl djedji sin. compl.
- gl fo sin. compl.
- gl fogbe sin. compl.
- gl fongbe sin. compl.
- gl fonnu sin. compl.
- gn fon
- gn dahomeen sin. compl.
- gn djedji sin. compl.
- gn fo sin. compl.
- gn fogve sin. compl.
- gn fongbe sin. compl.
- gn fonnu sin. compl.
- it fon
- it dahomeen sin. compl.
- it djedji sin. compl.
- it fo sin. compl.
- it fogbe sin. compl.
- it fongbe sin. compl.
- it fonnu sin. compl.
- ja フォン語
- ja フォ語 sin. compl.
- ja フォグベ語 sin. compl.
- ja フォンヌ語 sin. compl.
- ja ジェッディ語 sin. compl.
- ja ダホメ－ン語 sin. compl.
- ja フォン・グベ語 sin. compl.
- nl Fon
- nl Dahomeen sin. compl.
- nl Djedji sin. compl.
- nl Fo sin. compl.
- nl Fogbe sin. compl.
- nl Fongbe sin. compl.
- nl Fonnu sin. compl.
- pt fon
- pt dahomeen sin. compl.
- pt djedji sin. compl.
- pt fo sin. compl.
- pt fogbe sin. compl.
- pt fongbe sin. compl.
- pt fonnu sin. compl.
- ru Фон
- ru Фо sin. compl.
- ru Фогбе sin. compl.
- ru Фонну sin. compl.
- ru Джеджи sin. compl.
- ru Фонгбе sin. compl.
- ru Дагомейский sin. compl.
- zh 丰语
- zh 弗、丰戈贝、丰努、弗戈贝、达霍米恩、德杰吉 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe, Àfrica > Benín, Àfrica > Nigèria, Àfrica > Togo
Definition
Com a llengua del grup gbe de la branca kwa, el fon és molt proper a l'ewe (Ghana i Togo). Els dialectes del fon són l'agbome, l'arohun, el gbekon i el kpase.
Es creu que el poble fon és originari de Tado, un poble situat al sud-est de Togo, a la vora de la frontera amb Benín. Els fons van construir ciutats històricament importants com Abomei (la capital de Dahomei) i Ouidah, que durant l'època colonial van ser centres cabdals en el comerç d'esclaus. El fon va influir força en el crioll haitià.
Malgrat la gran difusió que el fon té a Benín, no hi és llengua oficial i amb prou feines s'usa a l'administració. A l'ensenyament primari i secundari s'usa només de manera informal.
Es creu que el poble fon és originari de Tado, un poble situat al sud-est de Togo, a la vora de la frontera amb Benín. Els fons van construir ciutats històricament importants com Abomei (la capital de Dahomei) i Ouidah, que durant l'època colonial van ser centres cabdals en el comerç d'esclaus. El fon va influir força en el crioll haitià.
Malgrat la gran difusió que el fon té a Benín, no hi és llengua oficial i amb prou feines s'usa a l'administració. A l'ensenyament primari i secundari s'usa només de manera informal.
djimi
djimi
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca jimi
- ca djimi sin. compl.
- ca jimijimen sin. compl.
- ca 'um falin sin. compl.
- cod jimi
- cod jimijimen
- de Jimi
- de Djimi sin. compl.
- de Jimjimen sin. compl.
- de Um Falin sin. compl.
- en Jimi
- en Djimi sin. compl.
- en Jimijimen sin. compl.
- en Um falin sin. compl.
- es jimi
- es djimi sin. compl.
- es jimijimen sin. compl.
- es um falin sin. compl.
- eu jimi
- eu djimi sin. compl.
- eu jimijimen sin. compl.
- eu um falin sin. compl.
- fr jimi
- fr djimi sin. compl.
- fr jimjimen sin. compl.
- fr um Falin sin. compl.
- gl jimi
- gl djimi sin. compl.
- gl jimijimen sin. compl.
- gl um falin sin. compl.
- it jimi
- it djimi sin. compl.
- it jimijimen sin. compl.
- it um falin sin. compl.
- nl Jimi
- nl Djimi sin. compl.
- nl Jimjimen sin. compl.
- nl Um Falin sin. compl.
- pt jimi
- pt djimi sin. compl.
- pt jimijimen sin. compl.
- pt um falin sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definition
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. La llengua més propera al jimi, des del punt de vista lingüístic, és el gude.
Tot i que actualment se situa al Camerun, el grup ètnic jimi és originari de Nigèria, concretament de Sahuda, al peu de les muntanyes Hud. S'autodenomina majimen.
Tradicionalment són freqüents els matrimonis entre individus de les comunitats jimi, gude, daba i bana. En aquests casos, el membre de la parella que es trasllada adopta la llengua del nou lloc de residència.
La llengua jimi presenta poca variació dialectal. Entre els parlars de les diferents ciutats, només s'observen petites variacions. Segons l'opinió dels parlants, la llengua es manté especialment 'pura' a la localitat de Jimi, on viu el gruix principal de parlants.
Tots els jimis parlen ful en les interaccions amb altres grups de la regió. Fins i tot amb els gudes, la llengua dels quals és molt propera al jimi, la comprensió no és possible sense una llengua comuna com el ful. D'altra banda, a les escoles s'ensenya francès, si bé l'índex d'alfabetització és molt baix. El jimi es manté vital en tots els àmbits de la vida quotidiana dins de la comunitat.
No s'ha de confondre amb la llengua jimi de Nigèria, del grup txàdic occidental.
Tot i que actualment se situa al Camerun, el grup ètnic jimi és originari de Nigèria, concretament de Sahuda, al peu de les muntanyes Hud. S'autodenomina majimen.
Tradicionalment són freqüents els matrimonis entre individus de les comunitats jimi, gude, daba i bana. En aquests casos, el membre de la parella que es trasllada adopta la llengua del nou lloc de residència.
La llengua jimi presenta poca variació dialectal. Entre els parlars de les diferents ciutats, només s'observen petites variacions. Segons l'opinió dels parlants, la llengua es manté especialment 'pura' a la localitat de Jimi, on viu el gruix principal de parlants.
Tots els jimis parlen ful en les interaccions amb altres grups de la regió. Fins i tot amb els gudes, la llengua dels quals és molt propera al jimi, la comprensió no és possible sense una llengua comuna com el ful. D'altra banda, a les escoles s'ensenya francès, si bé l'índex d'alfabetització és molt baix. El jimi es manté vital en tots els àmbits de la vida quotidiana dins de la comunitat.
No s'ha de confondre amb la llengua jimi de Nigèria, del grup txàdic occidental.
djula
djula
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Costa d'Ivori
- ca diula
- ca djula sin. compl.
- ca dyula sin. compl.
- ca jula sin. compl.
- ar ديوولا
- cy Diula
- cy Djula sin. compl.
- cy Dyula sin. compl.
- cy Jula sin. compl.
- de Dioula
- de Diula sin. compl.
- de Dyula sin. compl.
- de Jula sin. compl.
- en Diula
- en Dioula sin. compl.
- en Djula sin. compl.
- en Dyoula sin. compl.
- en Dyula sin. compl.
- en Jula sin. compl.
- es diula
- es dioula sin. compl.
- es djula sin. compl.
- es dyula sin. compl.
- es jula sin. compl.
- es yula sin. compl.
- eu diulera
- eu diula sin. compl.
- eu djula sin. compl.
- eu dyula sin. compl.
- eu jula sin. compl.
- fr dioula
- fr djula sin. compl.
- fr dyula sin. compl.
- fr jula sin. compl.
- gl diula
- gl djula sin. compl.
- gl dyula sin. compl.
- gl jula sin. compl.
- gn diula
- gn djula sin. compl.
- gn dyula sin. compl.
- gn jula sin. compl.
- it dioula
- it djula sin. compl.
- it dyula sin. compl.
- it jula sin. compl.
- ja ジュラ語
- nl Diula
- nl Djula sin. compl.
- nl Dyula sin. compl.
- nl Jula sin. compl.
- pt diula
- pt djula sin. compl.
- pt dyula sin. compl.
- pt jula sin. compl.
- ru Диула
- ru Дьюла sin. compl.
- ru Джула sin. compl.
- ru Дьула sin. compl.
- zh 迪乌拉语
- zh 迪尤拉、迪居拉、居拉 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- scr Alfabet n ko
- num Sistema aràbic
- num Sistema n ko
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Costa d'Ivori
Definition
El diula és lingüísticament molt proper al bàmbara. Malgrat que els parlants nadius de diula volten els 2 milions, el diula és àmpliament utilitzat a l'Àfrica occidental com a llengua de comerç. Per aquest motiu, més de 5 milions de persones el tenen com a segona llengua.
Els diules practiquen secularment un comerç de llarga distància. Van contribuir com cap altre poble a l'expansió pacífica de l'islam per bona part de l'Àfrica occidental.
Els diules practiquen secularment un comerç de llarga distància. Van contribuir com cap altre poble a l'expansió pacífica de l'islam per bona part de l'Àfrica occidental.
doe
doe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca doe
- ca dohe sin. compl.
- ca kidoe sin. compl.
- de Doe
- de Dohe sin. compl.
- de Kidoe sin. compl.
- en Doe
- en Dohe sin. compl.
- en Kidoe sin. compl.
- es doe
- es dohe sin. compl.
- es kidoe sin. compl.
- eu doe
- eu dohe sin. compl.
- eu kidoe sin. compl.
- fr doe
- fr dohe sin. compl.
- fr kidoe sin. compl.
- gl doe
- gl dohe sin. compl.
- gl kidoe sin. compl.
- it doe
- it dohe sin. compl.
- it kidoe sin. compl.
- nl Doe
- nl Dohe sin. compl.
- nl Kidoe sin. compl.
- pt doe
- pt dohe sin. compl.
- pt kidoe sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic doe se situa a la costa nord de Tanzània, a la regió de Pwani. De fet, el terme pwani significa 'costa' en suahili.
Sembla que molts does han abandonat la seva llengua i han adoptat el suahili com a llengua d'ús habitual. Així, el doe és utilitzat principalment en certs rituals i en les pràctiques tradicionals.
El doe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kidoe. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kidoe, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wadoe, wasuahili, watutsi), o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Sembla que molts does han abandonat la seva llengua i han adoptat el suahili com a llengua d'ús habitual. Així, el doe és utilitzat principalment en certs rituals i en les pràctiques tradicionals.
El doe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kidoe. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kidoe, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wadoe, wasuahili, watutsi), o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
dogrib
dogrib
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
- ca dogrib
- ca thlingchadine sin. compl.
- ca tlicho sin. compl.
- cy Dogrib
- cy Thlingchadine sin. compl.
- cy Tlicho sin. compl.
- de Dogrib
- de Thlingchadine sin. compl.
- de Tlicho sin. compl.
- en Dogrib
- en Thlingchadine sin. compl.
- en Tlicho sin. compl.
- es dogrí
- es dogrib sin. compl.
- es thlingchadine sin. compl.
- es tlicho sin. compl.
- eu dogribera
- eu dogrib sin. compl.
- eu thlingchadine sin. compl.
- eu tlicho sin. compl.
- fr flanc-de-chien
- fr dogrib sin. compl.
- fr thlingchadine sin. compl.
- fr tlicho sin. compl.
- gl dogrib
- gl thlingchadine sin. compl.
- gl tlicho sin. compl.
- gn dogriv
- gn thlingchadine sin. compl.
- gn tlicho sin. compl.
- it dogrib
- it thlingchadine sin. compl.
- it tli cho sin. compl.
- it tlicho sin. compl.
- pt dogrib
- pt thlingchadine sin. compl.
- pt tlicho sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
Definition
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El dogrib ha estat considerat de vegades un dialecte del complex dialectal slavi. Sembla que els parlants molt competents poden arribar a entendre's, però amb força dificultat.
Els missioners europeus van entrar en contacte amb els dogribs a mitjan segle XIX, després que la comunitat patís una violenta massacre protagonitzada pel poble veí yellowknife. Des de l'any 1950 els infants són escolaritzats amb la intenció d'integrar-los a la societat occidental. Des de final del segle XX se'ls ensenya també cultura tradicional dogrib.
Els dogribs s'autodenominen dané, que significa 'persones'.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El dogrib ha estat considerat de vegades un dialecte del complex dialectal slavi. Sembla que els parlants molt competents poden arribar a entendre's, però amb força dificultat.
Els missioners europeus van entrar en contacte amb els dogribs a mitjan segle XIX, després que la comunitat patís una violenta massacre protagonitzada pel poble veí yellowknife. Des de l'any 1950 els infants són escolaritzats amb la intenció d'integrar-los a la societat occidental. Des de final del segle XX se'ls ensenya també cultura tradicional dogrib.
Els dogribs s'autodenominen dané, que significa 'persones'.
