datooga
datooga
Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental > Nilòtic, Àfrica > Tanzània
- ca datoga
- ca datooga sin. compl.
- ca tatog sin. compl.
- ca tatoga sin. compl.
- ca taturu sin. compl.
- ar داتوغا
- cy Datoga
- cy Datooga sin. compl.
- cy Tatog sin. compl.
- cy Tatoga sin. compl.
- cy Taturu sin. compl.
- de Datoga
- de Datooga sin. compl.
- de Tatog sin. compl.
- de Tatoga sin. compl.
- de Taturu sin. compl.
- en Datooga
- en Datog sin. compl.
- en Datoga sin. compl.
- en Tatog sin. compl.
- en Tatoga sin. compl.
- en Taturu sin. compl.
- es datoga
- es datooga sin. compl.
- es tatog sin. compl.
- es tatoga sin. compl.
- es taturu sin. compl.
- eu datoogera
- eu datoga sin. compl.
- eu datooga sin. compl.
- eu tatog sin. compl.
- eu tatoga sin. compl.
- eu taturu sin. compl.
- fr datoga
- fr datooga sin. compl.
- fr tatog sin. compl.
- fr tatoga sin. compl.
- fr taturu sin. compl.
- gl datoga
- gl datooga sin. compl.
- gl tatog sin. compl.
- gl tatoga sin. compl.
- gl taturu sin. compl.
- gn datoga
- gn datooga sin. compl.
- gn tatog sin. compl.
- gn tatoga sin. compl.
- gn taturu sin. compl.
- it datoga
- it datooga sin. compl.
- it tatog sin. compl.
- it tatoga sin. compl.
- it taturu sin. compl.
- pt datoga
- pt datooga sin. compl.
- pt tatog sin. compl.
- pt tatoga sin. compl.
- pt taturu sin. compl.
- tmh Tadatugat
- tmh Datooga sin. compl.
- tmh tatog sin. compl.
- tmh tatoga sin. compl.
- tmh taturu sin. compl.
- zh 达托加语
- num Sistema aràbic
Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental > Nilòtic, Àfrica > Tanzània
Definition
Els datogues tenen un contacte intens amb els iraqws, ja que es produeixen força matrimonis mixtos de datoga amb iraqw, i és habitual l'assimilació cultural entre aquests grups. Aquest contacte també es basa en intercanvis comercials.
Bona part dels parlants del datoga tenen com a segona llengua el suahili, que és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i que és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
El datoga és una llengua nilosahariana que es parla al nord de Tanzània, principalment a a les regions de Singida i Mara. El territori lingüístic del datoga limita amb zones on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nilosahariana (que inclou el datoga i el massai), la nigerocongolesa (rangi), l'afroasiàtica (iraqw) i la khoisan (hadza, sandawe).
Bona part dels parlants del datoga tenen com a segona llengua el suahili, que és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i que és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
El datoga és una llengua nilosahariana que es parla al nord de Tanzània, principalment a a les regions de Singida i Mara. El territori lingüístic del datoga limita amb zones on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nilosahariana (que inclou el datoga i el massai), la nigerocongolesa (rangi), l'afroasiàtica (iraqw) i la khoisan (hadza, sandawe).
davaoeño
davaoeño
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca davaweño
- ca damaweño sin. compl.
- ca davaoeño sin. compl.
- ca davawenyo sin. compl.
- ca matino sin. compl.
- ar دافاوينيو
- cy Davaweño
- cy Damaweño sin. compl.
- cy Davaoeño sin. compl.
- cy Davawenyo sin. compl.
- cy Matino sin. compl.
- de Dabaweño
- de Davaoeno sin. compl.
- de Davaoeño sin. compl.
- de Davaweno sin. compl.
- de Davawenyo sin. compl.
- de Davaweño sin. compl.
- de Matino sin. compl.
- en Davaweño
- en Davaoeño sin. compl.
- en Davawenyo sin. compl.
- en Matino sin. compl.
- es davaweño
- es damaweño sin. compl.
- es davaoeño sin. compl.
- es davawenyo sin. compl.
- es matino sin. compl.
- eu davaweñoera
- eu damaweño sin. compl.
- eu davaoeño sin. compl.
- eu davawenyo sin. compl.
- eu davaweño sin. compl.
- eu matino sin. compl.
- fr davawenyo
- fr davaoenyo sin. compl.
- fr davaoeño sin. compl.
- fr davaweno sin. compl.
- fr davaweño sin. compl.
- fr matino sin. compl.
- gl davaweño
- gl damaweño sin. compl.
- gl davaoeño sin. compl.
- gl davawenyo sin. compl.
- gl matino sin. compl.
- gn davaguéño
- gn damaweño sin. compl.
- gn davaoeño sin. compl.
- gn davaweño sin. compl.
- gn matino sin. compl.
- it davaweño
- it dabaweño sin. compl.
- it damaweño sin. compl.
- it davaoeño sin. compl.
- it matino sin. compl.
- pt davaweño
- pt damaweño sin. compl.
- pt davaoeño sin. compl.
- pt davawenyo sin. compl.
- pt matino sin. compl.
- zh 达沃语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definition
Els davaweño són un dels grups etnolingüístics establerts a la regió nord-est de l'illa de Mindanao, la més meridional i la segona en extensió de les Filipines. La llengua davaweño s'inclou dins el grup de llengües mindanao oriental, les quals són parlades a la línia costanera de Mindanao, des de la península de Surigao fins a Davao del Sud.
El davaweño és la llengua majoritària a diversos municipis de la província de Davao Oriental: Cateel, Caraga, Baganga, Manay, Boston i Tarragona.
El davaweño és la llengua majoritària a diversos municipis de la província de Davao Oriental: Cateel, Caraga, Baganga, Manay, Boston i Tarragona.
davaweño
davaweño
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca davaweño
- ca damaweño sin. compl.
- ca davaoeño sin. compl.
- ca davawenyo sin. compl.
- ca matino sin. compl.
- ar دافاوينيو
- cy Davaweño
- cy Damaweño sin. compl.
- cy Davaoeño sin. compl.
- cy Davawenyo sin. compl.
- cy Matino sin. compl.
- de Dabaweño
- de Davaoeno sin. compl.
- de Davaoeño sin. compl.
- de Davaweno sin. compl.
- de Davawenyo sin. compl.
- de Davaweño sin. compl.
- de Matino sin. compl.
- en Davaweño
- en Davaoeño sin. compl.
- en Davawenyo sin. compl.
- en Matino sin. compl.
- es davaweño
- es damaweño sin. compl.
- es davaoeño sin. compl.
- es davawenyo sin. compl.
- es matino sin. compl.
- eu davaweñoera
- eu damaweño sin. compl.
- eu davaoeño sin. compl.
- eu davawenyo sin. compl.
- eu davaweño sin. compl.
- eu matino sin. compl.
- fr davawenyo
- fr davaoenyo sin. compl.
- fr davaoeño sin. compl.
- fr davaweno sin. compl.
- fr davaweño sin. compl.
- fr matino sin. compl.
- gl davaweño
- gl damaweño sin. compl.
- gl davaoeño sin. compl.
- gl davawenyo sin. compl.
- gl matino sin. compl.
- gn davaguéño
- gn damaweño sin. compl.
- gn davaoeño sin. compl.
- gn davaweño sin. compl.
- gn matino sin. compl.
- it davaweño
- it dabaweño sin. compl.
- it damaweño sin. compl.
- it davaoeño sin. compl.
- it matino sin. compl.
- pt davaweño
- pt damaweño sin. compl.
- pt davaoeño sin. compl.
- pt davawenyo sin. compl.
- pt matino sin. compl.
- zh 达沃语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definition
Els davaweño són un dels grups etnolingüístics establerts a la regió nord-est de l'illa de Mindanao, la més meridional i la segona en extensió de les Filipines. La llengua davaweño s'inclou dins el grup de llengües mindanao oriental, les quals són parlades a la línia costanera de Mindanao, des de la península de Surigao fins a Davao del Sud.
El davaweño és la llengua majoritària a diversos municipis de la província de Davao Oriental: Cateel, Caraga, Baganga, Manay, Boston i Tarragona.
El davaweño és la llengua majoritària a diversos municipis de la província de Davao Oriental: Cateel, Caraga, Baganga, Manay, Boston i Tarragona.
davawenyo
davawenyo
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca davaweño
- ca damaweño sin. compl.
- ca davaoeño sin. compl.
- ca davawenyo sin. compl.
- ca matino sin. compl.
- ar دافاوينيو
- cy Davaweño
- cy Damaweño sin. compl.
- cy Davaoeño sin. compl.
- cy Davawenyo sin. compl.
- cy Matino sin. compl.
- de Dabaweño
- de Davaoeno sin. compl.
- de Davaoeño sin. compl.
- de Davaweno sin. compl.
- de Davawenyo sin. compl.
- de Davaweño sin. compl.
- de Matino sin. compl.
- en Davaweño
- en Davaoeño sin. compl.
- en Davawenyo sin. compl.
- en Matino sin. compl.
- es davaweño
- es damaweño sin. compl.
- es davaoeño sin. compl.
- es davawenyo sin. compl.
- es matino sin. compl.
- eu davaweñoera
- eu damaweño sin. compl.
- eu davaoeño sin. compl.
- eu davawenyo sin. compl.
- eu davaweño sin. compl.
- eu matino sin. compl.
- fr davawenyo
- fr davaoenyo sin. compl.
- fr davaoeño sin. compl.
- fr davaweno sin. compl.
- fr davaweño sin. compl.
- fr matino sin. compl.
- gl davaweño
- gl damaweño sin. compl.
- gl davaoeño sin. compl.
- gl davawenyo sin. compl.
- gl matino sin. compl.
- gn davaguéño
- gn damaweño sin. compl.
- gn davaoeño sin. compl.
- gn davaweño sin. compl.
- gn matino sin. compl.
- it davaweño
- it dabaweño sin. compl.
- it damaweño sin. compl.
- it davaoeño sin. compl.
- it matino sin. compl.
- pt davaweño
- pt damaweño sin. compl.
- pt davaoeño sin. compl.
- pt davawenyo sin. compl.
- pt matino sin. compl.
- zh 达沃语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definition
Els davaweño són un dels grups etnolingüístics establerts a la regió nord-est de l'illa de Mindanao, la més meridional i la segona en extensió de les Filipines. La llengua davaweño s'inclou dins el grup de llengües mindanao oriental, les quals són parlades a la línia costanera de Mindanao, des de la península de Surigao fins a Davao del Sud.
El davaweño és la llengua majoritària a diversos municipis de la província de Davao Oriental: Cateel, Caraga, Baganga, Manay, Boston i Tarragona.
El davaweño és la llengua majoritària a diversos municipis de la província de Davao Oriental: Cateel, Caraga, Baganga, Manay, Boston i Tarragona.
dâw
dâw
Makú, Amèrica > Brasil
- ca dâw
- ca kamã sin. compl.
- ar داوية
- cy Dâw
- cy Kamã (difrïol) sin. compl.
- de Dâw
- de Kamã (abwertend) sin. compl.
- en Dâw
- en Kamã (pejorative) sin. compl.
- es dâw
- es kamã (peyorativo) sin. compl.
- eu dawera
- eu kamã (gutxiesgarri) sin. compl.
- fr dâw
- fr kamã (péjoratif) sin. compl.
- gl dâw
- gl kamã (pexorativo) sin. compl.
- gn daw
- gn kamã (ñembohory) sin. compl.
- it dâw
- it kamã (peggiorativo) sin. compl.
- ja ダウ語
- ja ケマ語(軽蔑表現) sin. compl.
- nl Dâw
- nl Kamã (denigrerend) sin. compl.
- pt dâw
- pt kamã (pejorativo) sin. compl.
- ru Дау
- ru Каман (уничижительное название) sin. compl.
- sw Dâw
- sw Kamã sin. compl.
- tmh Tadawt
- zh 达奥
- zh 卡玛 （贬义） sin. compl.
Makú, Amèrica > Brasil
Definition
Alguns autors inclouen les llengües makú dins la família puinave. D'altres consideren que no s'ha demostrat cap vinculació amb aquesta família i les mantenen com a família independent.
El terme makú és usat de manera pejorativa en les varietats de portuguès de la zona de l'alt Rio Negro. Es tracta probablement d'un terme arawak que significa 'aquells que no poden parlar' (hi ha altres llengües a les quals s'aplica la denominació makú sense cap relació amb les d'aquesta família, fet que pot crear una certa confusió).
Els makú són caçadors-recol·lectors nòmades amb una baixa consideració social entre els pobles indígenes de la regió. Viuen en petits grups i proveeixen grups veïns amb verí per pescar i caçar, a canvi de mandioca. No practiquen l'intercanvi matrimonial estès en aquesta zona.
La major part dels makú van tenir els primers contactes amb occidentals al principi del segle XX. Alguns, però, eren completament desconeguts fins als anys 80.
Els homes solen parlar una mica de lingua geral, tucano o portuguès. Les dones i els nens tendeixen a ser monolingües.
El terme makú és usat de manera pejorativa en les varietats de portuguès de la zona de l'alt Rio Negro. Es tracta probablement d'un terme arawak que significa 'aquells que no poden parlar' (hi ha altres llengües a les quals s'aplica la denominació makú sense cap relació amb les d'aquesta família, fet que pot crear una certa confusió).
Els makú són caçadors-recol·lectors nòmades amb una baixa consideració social entre els pobles indígenes de la regió. Viuen en petits grups i proveeixen grups veïns amb verí per pescar i caçar, a canvi de mandioca. No practiquen l'intercanvi matrimonial estès en aquesta zona.
La major part dels makú van tenir els primers contactes amb occidentals al principi del segle XX. Alguns, però, eren completament desconeguts fins als anys 80.
Els homes solen parlar una mica de lingua geral, tucano o portuguès. Les dones i els nens tendeixen a ser monolingües.
dawson
dawson
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca han
- ca dawson sin. compl.
- ca hän sin. compl.
- ca han-kutchin sin. compl.
- ca moosehide sin. compl.
- cy Han
- cy Dawson sin. compl.
- cy Hän sin. compl.
- cy Han-kutchin sin. compl.
- cy Moosehide sin. compl.
- de Han
- de Dawson sin. compl.
- de Hän sin. compl.
- de Han-Kutchin sin. compl.
- de Moosehide sin. compl.
- en Han
- en Dawson sin. compl.
- en Hän sin. compl.
- en Han-Kutchin sin. compl.
- en Hankutchin sin. compl.
- en Moosehide sin. compl.
- es haní
- es dawson sin. compl.
- es han sin. compl.
- es hän sin. compl.
- es han-kutchin sin. compl.
- es moosehide sin. compl.
- eu han
- eu dawson sin. compl.
- eu hän sin. compl.
- eu han-kutchin sin. compl.
- eu moosehide sin. compl.
- fr han
- fr dawson sin. compl.
- fr gens du fou sin. compl.
- fr hän sin. compl.
- fr han gwich-in sin. compl.
- fr han-kootchin sin. compl.
- fr hankutchin sin. compl.
- fr moosehide sin. compl.
- gl han
- gl dawson sin. compl.
- gl hän sin. compl.
- gl han-kutchin sin. compl.
- gl moosehide sin. compl.
- gn han
- gn dawson sin. compl.
- gn hän sin. compl.
- gn han-kutchin sin. compl.
- gn moosehide sin. compl.
- it han
- it dawson sin. compl.
- it hän sin. compl.
- it han-kutchin sin. compl.
- it moosehide sin. compl.
- pt han
- pt dawson sin. compl.
- pt hän sin. compl.
- pt han-kutchin sin. compl.
- pt moosehide sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, llengua que fins llavors no es coneixia i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit. Per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els escassos parlants de han són adults grans, per la qual cosa la llengua viu un procés d'extinció molt avançat.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els escassos parlants de han són adults grans, per la qual cosa la llengua viu un procés d'extinció molt avançat.
de'aruwa
de'aruwa
Sàliba, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
- ca piaroa
- ca de'aruwa sin. compl.
- ca guagua sin. compl.
- ca kuakua sin. compl.
- ca piaroa-maco sin. compl.
- ca u'wuthuja sin. compl.
- ca wothuha sin. compl.
- ca wuöthuja sin. compl.
- cod wóthuha
- ar البياروا
- cy Piaroa
- cy De'aruwa sin. compl.
- cy Guagua sin. compl.
- cy Kuakua sin. compl.
- cy Piaroa-maco sin. compl.
- cy U'wuthuja sin. compl.
- cy Wothuha sin. compl.
- cy Wuöthuja sin. compl.
- de Piaroa
- de De'aruwa sin. compl.
- de Guagua sin. compl.
- de Kuakua sin. compl.
- de Piaroa-Maco sin. compl.
- de U'wuthuja sin. compl.
- de Wothuha sin. compl.
- de Wuöthuja sin. compl.
- en Piaroa
- en De'aruwa sin. compl.
- en Guagua sin. compl.
- en Kuakua sin. compl.
- en Piaroa-Maco sin. compl.
- en Quaqua sin. compl.
- en Wothuha sin. compl.
- en Wóthuha sin. compl.
- es piaroa
- es de'aruwa sin. compl.
- es guagua sin. compl.
- es kuakua sin. compl.
- es piaroa-maco sin. compl.
- es u'wuthuja sin. compl.
- es wothuha sin. compl.
- es wuöthuja sin. compl.
- eu piaroera
- eu de'aruwa sin. compl.
- eu guagua sin. compl.
- eu kuakua sin. compl.
- eu piaroa-maco sin. compl.
- eu u'wuthuja sin. compl.
- eu wothuha sin. compl.
- eu wuöthuja sin. compl.
- fr piaroa
- fr de'aruwa sin. compl.
- fr guagua sin. compl.
- fr kuakua sin. compl.
- fr piaroa-maco sin. compl.
- fr u'wuthuja sin. compl.
- fr wothuha sin. compl.
- fr wuöthuja sin. compl.
- gn piaroa
- gn de'aruwa sin. compl.
- gn guagua sin. compl.
- gn kuakua sin. compl.
- gn piaroa-maco sin. compl.
- gn u'wuthuja sin. compl.
- gn wothuha sin. compl.
- gn wuöthuja sin. compl.
- it piaroa
- it de'aruwa sin. compl.
- it guagua sin. compl.
- it kuakua sin. compl.
- it piaroa-maco sin. compl.
- it u'wuthuja sin. compl.
- it wothuha sin. compl.
- it wuöthuja sin. compl.
- ja ピアロア語
- ja ウウツハ語 sin. compl.
- ja ウォツハ語 sin. compl.
- ja ウオツハ語 sin. compl.
- ja クアクア語 sin. compl.
- ja グアグア語 sin. compl.
- ja デアルワ語 sin. compl.
- ja ピアロア・マコ語 sin. compl.
- nl Piaroa
- nl De'aruwa sin. compl.
- nl Guagua sin. compl.
- nl Kuakua sin. compl.
- nl Piaroa-Maco sin. compl.
- nl U'wuthuja sin. compl.
- nl Wothuha sin. compl.
- nl Wuöthuja sin. compl.
- pt piaroa
- pt de'aruwa sin. compl.
- pt guagua sin. compl.
- pt kuakua sin. compl.
- pt piaroa-maco sin. compl.
- pt u'wuthuja sin. compl.
- pt wothuha sin. compl.
- pt wuöthuja sin. compl.
- ru Пиароа
- ru Вотуа sin. compl.
- ru Уотуа sin. compl.
- ru Гуагуа sin. compl.
- ru Куакуа sin. compl.
- ru Де'арува sin. compl.
- ru Пиароа-мако sin. compl.
- zh 皮亚罗亚语
- zh 皮亚罗亚－马可、乌图哈、沃图哈、德阿鲁瓦、夸夸、瓜瓜 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Sàliba, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
Definition
Els piaroes mantenen molts lligams històrics amb els sàlibes. Sembla que les llengües d'ambdós grups podrien pertànyer a la mateixa família, però el parentiu encara no ha estat prou ben estudiat. La família sàliba incloïa una tercera llengua, l'ature, ja extingida.
La llengua piaroa conté dos dialectes: el piaroa pròpiament dit, parlat a la zona nord-central del domini lingüístic, i el maco (o wirö), parlat al sud.
El nom maco s'aplica a diversos grups indígenes de la regió, ja que era la manera com es designaven els esclaus que treballaven per a d'altres comunitats.
Si bé eren coneguts pels missioners jesuïtes de la zona, habitaven una regió de difícil accés i van viure força aïllats de la societat neobrasilera fins a la dècada del 1960.
Gràcies a la forta consciència identitària del grup, la llengua piaroa es manté vital, tot i que cada cop el castellà s'empra més a l'escola i el piaroa es limita més a l'àmbit familiar. Es calcula que un 10% de la població és monolingüe castellana.
La llengua piaroa conté dos dialectes: el piaroa pròpiament dit, parlat a la zona nord-central del domini lingüístic, i el maco (o wirö), parlat al sud.
El nom maco s'aplica a diversos grups indígenes de la regió, ja que era la manera com es designaven els esclaus que treballaven per a d'altres comunitats.
Si bé eren coneguts pels missioners jesuïtes de la zona, habitaven una regió de difícil accés i van viure força aïllats de la societat neobrasilera fins a la dècada del 1960.
Gràcies a la forta consciència identitària del grup, la llengua piaroa es manté vital, tot i que cada cop el castellà s'empra més a l'escola i el piaroa es limita més a l'àmbit familiar. Es calcula que un 10% de la població és monolingüe castellana.
de'kwana
de'kwana
Carib > Branca central > Makiritare, Amèrica > Brasil, Amèrica > Veneçuela
- ca yecuana
- ca de'kwana sin. compl.
- ca maiongong sin. compl.
- ca makiritari sin. compl.
- ca maquiritare sin. compl.
- ca soto sin. compl.
- ca ye'kuana sin. compl.
- ca yekuana sin. compl.
- cod ye'kuana
- ar يكوانية
- cy Yecuana
- cy De'kwana sin. compl.
- cy Maiongong sin. compl.
- cy Makiritari sin. compl.
- cy Maquiritare sin. compl.
- cy Soto sin. compl.
- cy Ye'kuana sin. compl.
- cy Yekuana sin. compl.
- de Yekuana
- de De'kwana sin. compl.
- de Maiongong sin. compl.
- de Makiritari sin. compl.
- de Maquiritare sin. compl.
- de Soto sin. compl.
- de Ye'kuana sin. compl.
- de Yecuana sin. compl.
- en Yekuana
- en De'cuana sin. compl.
- en De'kwana sin. compl.
- en Maiongong sin. compl.
- en Makiritari sin. compl.
- en Maquiritai sin. compl.
- en Maquiritare sin. compl.
- en Maquiritari sin. compl.
- en Soto sin. compl.
- en Ye'cuana sin. compl.
- en Ye'kuana sin. compl.
- en Yekwana sin. compl.
- es yecuana
- es de'kwana sin. compl.
- es maiongong sin. compl.
- es makiritari sin. compl.
- es maquiritare sin. compl.
- es soto sin. compl.
- es ye'kuana sin. compl.
- es yekuana sin. compl.
- eu yecuanera
- eu de'kwana sin. compl.
- eu makiritari sin. compl.
- eu maquiritare sin. compl.
- eu ye'kuana sin. compl.
- eu yekuana sin. compl.
- fr yecuana
- fr de'kwana sin. compl.
- fr maiongong sin. compl.
- fr makiritari sin. compl.
- fr maquiritare sin. compl.
- fr soto sin. compl.
- fr ye'kuana sin. compl.
- fr yekuana sin. compl.
- gn jekuana
- gn de'kwana sin. compl.
- gn maiongong sin. compl.
- gn makiritari sin. compl.
- gn maquiritare sin. compl.
- gn soto sin. compl.
- gn ye'kuana sin. compl.
- gn yekuana sin. compl.
- it ye'kuana
- it de'kwana sin. compl.
- it maiongong sin. compl.
- it makiritari sin. compl.
- it maquiritare sin. compl.
- it soto sin. compl.
- it yecuana sin. compl.
- it yekuana sin. compl.
- ja イェクアナ語
- ja ソト語 sin. compl.
- ja デクワナ語 sin. compl.
- ja マキリタリ語 sin. compl.
- ja マキリタレ語 sin. compl.
- ja マイオンゴング語 sin. compl.
- nl Yecuana
- nl De'kwana sin. compl.
- nl Maiongong sin. compl.
- nl Makiritari sin. compl.
- nl Maquiritare sin. compl.
- nl Soto sin. compl.
- nl Ye'kuana sin. compl.
- nl Yekuana sin. compl.
- pt yecuana
- pt de'kwana sin. compl.
- pt maiongong sin. compl.
- pt makiritari sin. compl.
- pt maquiritare sin. compl.
- pt soto sin. compl.
- pt ye'kuana sin. compl.
- pt yekuana sin. compl.
- ru Екуана
- ru Сото sin. compl.
- ru Еквана sin. compl.
- ru Деквана sin. compl.
- ru Декуана sin. compl.
- ru Майонгонг sin. compl.
- ru Макиритай sin. compl.
- ru Макиритаре sin. compl.
- ru Макиритари sin. compl.
- zh 耶瓜纳语
- zh 耶夸纳、耶'瓜纳、德夸纳、马基利塔勒、马基利塔里、麦昂贡、索托 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Carib > Branca central > Makiritare, Amèrica > Brasil, Amèrica > Veneçuela
Definition
La denominació maiongong és emprada exclusivament al Brasil.
Durant el segle XVIII van ser obligats a treballar com a esclaus per als blancs i al començament del segle XX el seu territori va ser envaït per explotadors de cautxú.
Són veïns dels piaroes i els yavaranes (a l'oest), els arekunes i els makuxis (tots dos al nord-est) i els yanomamis (al sud-est).
Tots els individus del grup ètnic parlen la llengua autòctona. La generació més gran és majoritàriament monolingüe en yecuana, mentre que els joves també parlen castellà.
Durant el segle XVIII van ser obligats a treballar com a esclaus per als blancs i al començament del segle XX el seu territori va ser envaït per explotadors de cautxú.
Són veïns dels piaroes i els yavaranes (a l'oest), els arekunes i els makuxis (tots dos al nord-est) i els yanomamis (al sud-est).
Tots els individus del grup ètnic parlen la llengua autòctona. La generació més gran és majoritàriament monolingüe en yecuana, mentre que els joves també parlen castellà.
debabaon
debabaon
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca dibabawon
- ca debabaon sin. compl.
- ca dibabaon sin. compl.
- ca mandaya sin. compl.
- ar ديباباوونية
- cy Dibabawon
- cy Debabaon sin. compl.
- cy Dibabaon sin. compl.
- cy Mandaya sin. compl.
- de Dibabawon
- de Debabaon sin. compl.
- de Dibabaon sin. compl.
- de Mandaya sin. compl.
- en Dibabawon Manobo
- en Debabaon sin. compl.
- en Dibabaon sin. compl.
- en Dibabawon sin. compl.
- en Mandaya sin. compl.
- es dibabawon
- es debabaon sin. compl.
- es dibabaon sin. compl.
- es mandaya sin. compl.
- eu dibabawonera
- eu debabaon sin. compl.
- eu dibabaon sin. compl.
- eu dibabawon sin. compl.
- eu mandaya sin. compl.
- fr dibabawon
- fr debabaon sin. compl.
- fr dibabaon sin. compl.
- fr mandaya sin. compl.
- gl dibabawon
- gl debabaon sin. compl.
- gl dibabaon sin. compl.
- gl mandaya sin. compl.
- gn divavawon
- gn debabaon sin. compl.
- gn dibabaon sin. compl.
- gn mandaya sin. compl.
- it dibabawon
- it debabaon sin. compl.
- it dibabaon sin. compl.
- it mandaya sin. compl.
- pt dibabawon
- pt debabaon sin. compl.
- pt dibabaon sin. compl.
- pt mandaya sin. compl.
- zh 迪巴巴望语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definition
Els terme dibabawon fa referència a un dels grups indígenes de l'illa de Mindanao, la més meridional i la segona en extensió de les Filipines.
L'àrea lingüística del grup dibabawon limita amb el territori on viuen els manobo (agusan), al nord; els manobo (ata) de Davao, a l'oest, i els mansakan, al sud i l'est. El cebuano s'utilitza com a llengua franca a la regió.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els dibabawon s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, manobo i subanen.
L'àrea lingüística del grup dibabawon limita amb el territori on viuen els manobo (agusan), al nord; els manobo (ata) de Davao, a l'oest, i els mansakan, al sud i l'est. El cebuano s'utilitza com a llengua franca a la regió.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els dibabawon s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, manobo i subanen.
deg hit'an
deg hit'an
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca deg xinag
- ca deg hit'an sin. compl.
- ca degexit'an sin. compl.
- ca ingalik sin. compl.
- cy Deg Xinag
- cy Ingalik
- cy Deg hit'an sin. compl.
- cy Degexit'an sin. compl.
- cy Ingalik sin. compl.
- de Deg Xinag
- de Deg Hit'an sin. compl.
- de Deg Hitan sin. compl.
- de Deg Xit'an sin. compl.
- de Degexit'an sin. compl.
- de Ingalik sin. compl.
- de Ingalit sin. compl.
- en Deg Xinag
- en Deg Hit'an sin. compl.
- en Deg Xit'an sin. compl.
- en Degexit'an sin. compl.
- en Ingalik sin. compl.
- es ingalí
- es deg hit'an sin. compl.
- es deg xinag sin. compl.
- es degexit'an sin. compl.
- es ingalik sin. compl.
- eu deg Xinagera
- eu deg hit'an sin. compl.
- eu deg xinag sin. compl.
- eu degexit'an sin. compl.
- eu ingalik sin. compl.
- eu ingalikera sin. compl.
- fr deg hitʾan
- fr ingalik
- fr deg xinag sin. compl.
- fr degexit'an sin. compl.
- fr ingalik sin. compl.
- gl deg xinag
- gl ingalik
- gl deg hit'an sin. compl.
- gl degexit'an sin. compl.
- gl ingalik sin. compl.
- gn deg xinag
- gn ingalik
- gn deg hit'an sin. compl.
- gn degexit'an sin. compl.
- gn ingalik sin. compl.
- it deg xinag
- it deg hit'an sin. compl.
- it degexit'an sin. compl.
- it ingalik sin. compl.
- pt deg xinag
- pt deg hit'an sin. compl.
- pt degexit'an sin. compl.
- pt ingalik sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els parlars del riu Yukon i els del Kuskokwim constitueixen les dues varietats dialectals bàsiques de la llengua deg xinag.
El grup ètnic, anomenat deg hit'an està integrat per unes 250 persones. Tots els parlants competents de la llengua tenen més de 50 anys, és a dir, les noves generacions ja no aprenen la llengua.
L'antiga designació ingalik, que també s'aplica a l'alt kuskokwim, té connotacions pejoratives.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els parlars del riu Yukon i els del Kuskokwim constitueixen les dues varietats dialectals bàsiques de la llengua deg xinag.
El grup ètnic, anomenat deg hit'an està integrat per unes 250 persones. Tots els parlants competents de la llengua tenen més de 50 anys, és a dir, les noves generacions ja no aprenen la llengua.
L'antiga designació ingalik, que també s'aplica a l'alt kuskokwim, té connotacions pejoratives.
