eslovè
eslovè
Indoeuropea > Eslava > Meridional, Europa > Àustria, Europa > Croàcia, Europa > Eslovènia, Europa > Hongria, Europa > Itàlia
- ca eslovè
- cod slovenski
- ar السلوفينية
- cy Slofeneg
- de Slowenisch
- en Slovenian
- es esloveno
- es eslovénico sin. compl.
- eu esloveniera
- fr slovène
- gl esloveno
- gl eslovénico sin. compl.
- gn eslovéno
- gn eslovéniko sin. compl.
- it sloveno
- it slovenico sin. compl.
- ja スロヴェニア語
- nl Sloveens
- oc eslovèn
- pt esloveno
- pt eslovénico sin. compl.
- ru Словенский язык
- sw Slovenian
- sw Slovene sin. compl.
- tmh Tisluvit
- tmh Tislovenikt sin. compl.
- zh 斯洛文尼亚语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Indoeuropea > Eslava > Meridional, Europa > Àustria, Europa > Croàcia, Europa > Eslovènia, Europa > Hongria, Europa > Itàlia
Definition
L'eslovè, que és molt fraccionat dialectalment, és pròxim al serbocroat, i també té trets en comú amb l'eslovac. Els primers testimonis escrits són del segle X, però en realitat no se'n va fer ús escrit fins al segle XVI, amb la Reforma protestant.
Des del segle VIII fins al 1918, gairebé tot el territori eslovè va ser governat per poders germànics, amb la qual cosa l'alemany va esdevenir la llengua de les elits urbanes i la llengua del país no va passar de ser durant molt de temps una parla rústica sense conreu. El ple desenvolupament com a llengua de cultura no va arribar fins al final del segle XVIII i, especialment, el segle XIX.
Des del segle VIII fins al 1918, gairebé tot el territori eslovè va ser governat per poders germànics, amb la qual cosa l'alemany va esdevenir la llengua de les elits urbanes i la llengua del país no va passar de ser durant molt de temps una parla rústica sense conreu. El ple desenvolupament com a llengua de cultura no va arribar fins al final del segle XVIII i, especialment, el segle XIX.
espanyol
espanyol
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Àfrica > Guinea Equatorial, Amèrica > Antilles Neerlandeses, Amèrica > Argentina, Amèrica > Aruba, Amèrica > Belize, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Cuba, Amèrica > El Salvador, Amèrica > Equador, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Hondures, Amèrica > Mèxic, Amèrica > Nicaragua, Amèrica > Panamà, Amèrica > Paraguai, Amèrica > Perú, Amèrica > Puerto Rico, Amèrica > República Dominicana, Amèrica > Trinitat i Tobago, Amèrica > Uruguai, Amèrica > Veneçuela, Amèrica > Xile, Europa > Espanya
- ca castellà
- ca espanyol sin. compl.
- cod español
- ar الإسبانية
- cy Sbaeneg
- cy Castileg sin. compl.
- de Spanisch
- de Kastilisch sin. compl.
- en Spanish
- en Castilian sin. compl.
- es español
- es castellano sin. compl.
- eu gaztelania
- eu espainiera sin. compl.
- eu espainol sin. compl.
- eu gaztelera sin. compl.
- fr espagnol
- fr castillan sin. compl.
- gl castelán
- gl español sin. compl.
- gn karaiñe'ê
- it spagnolo
- it castigliano sin. compl.
- ja カスティリャーノ語
- ja スペイン語 sin. compl.
- nl Spaans
- nl Castiliaans sin. compl.
- oc castelhan
- oc espanhòu sin. compl.
- pt castelhano
- pt espanhol sin. compl.
- ru Испанский язык
- ru Кастильский sin. compl.
- sw Kihespanyola
- sw Spanish sin. compl.
- tmh Takastiyant
- tmh Taspanyut sin. compl.
- zh 卡斯帝利亚语
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Àfrica > Guinea Equatorial, Amèrica > Antilles Neerlandeses, Amèrica > Argentina, Amèrica > Aruba, Amèrica > Belize, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Cuba, Amèrica > El Salvador, Amèrica > Equador, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Hondures, Amèrica > Mèxic, Amèrica > Nicaragua, Amèrica > Panamà, Amèrica > Paraguai, Amèrica > Perú, Amèrica > Puerto Rico, Amèrica > República Dominicana, Amèrica > Trinitat i Tobago, Amèrica > Uruguai, Amèrica > Veneçuela, Amèrica > Xile, Europa > Espanya
Definition
Els primers textos que conservem de la llengua castellana són del segle XI.
A la baixa edat mitjana, Castella va esdevenir políticament hegemònica a la península Ibèrica, i això li va permetre d'estendre la seva llengua: de primer, per les regions conquerides als àrabs, d'on van anar desapareixent els parlars mossàrabs i l'àrab, i, després, per terres lingüísticament lleoneses i aragoneses, d'on el castellà va començar a desallotjar el lleonès i l'aragonès, en un procés que ha dut aquests idiomes a la precària situació actual.
De manera semblant, el castellà ha fet recular la frontera del basc, i també, a l'extrem meridional, la del català. A partir de la fi del segle XV, si fa no fa a la mateixa època que l'idioma adquiria les seves característiques modernes, l'àmbit geogràfic de la llengua castellana es va eixamplar extraordinàriament amb la conquesta d'immensos territoris americans.
A la península Ibèrica, separats per unes diferències que no impedeixen en general la intel·ligibilitat mútua, s'hi distingeixen bàsicament dos blocs dialectals: el septentrional i el meridional. El castellà estàndard europeu es basa en la varietat septentrional, de la regió històrica de Castella la Vella, encara que avui també hi té un gran pes el parlar de Madrid, igualment septentrional.
A la baixa edat mitjana, Castella va esdevenir políticament hegemònica a la península Ibèrica, i això li va permetre d'estendre la seva llengua: de primer, per les regions conquerides als àrabs, d'on van anar desapareixent els parlars mossàrabs i l'àrab, i, després, per terres lingüísticament lleoneses i aragoneses, d'on el castellà va començar a desallotjar el lleonès i l'aragonès, en un procés que ha dut aquests idiomes a la precària situació actual.
De manera semblant, el castellà ha fet recular la frontera del basc, i també, a l'extrem meridional, la del català. A partir de la fi del segle XV, si fa no fa a la mateixa època que l'idioma adquiria les seves característiques modernes, l'àmbit geogràfic de la llengua castellana es va eixamplar extraordinàriament amb la conquesta d'immensos territoris americans.
A la península Ibèrica, separats per unes diferències que no impedeixen en general la intel·ligibilitat mútua, s'hi distingeixen bàsicament dos blocs dialectals: el septentrional i el meridional. El castellà estàndard europeu es basa en la varietat septentrional, de la regió històrica de Castella la Vella, encara que avui també hi té un gran pes el parlar de Madrid, igualment septentrional.
esperanto
esperanto
Llengua auxiliar internacional artificial, Europa
- ca esperanto
- cod esperanto
- ar اسبيرانتو
- cy Esperanto
- de Esperanto
- en Esperanto
- es esperanto
- eu esperantoa
- fr espéranto
- gl esperanto
- gn esperánto
- it esperanto
- ja エスペラント語
- nl Esperanto
- pt esperanto
- ru Эсперанто
- zh 世界语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Llengua auxiliar internacional artificial, Europa
Definition
L'esperanto és una llengua auxiliar internacional creada per l'oftalmòleg polonès Ludovic Lazarus Zamenhof als anys 1880. Se'n publicà la primera gramàtica el 1887.
Zamenhof va concebre una llengua senzilla i regular per a la comunicació internacional, bàsicament científica i, només secundàriament, literària i cultural.
Aquesta llengua artificial va ser construïda a partir d'un lèxic predominantment romànic (amb una certa contribució del germànic), una fonologia de base eslava i una morfologia basada en llengües indoeuropees occidentals. Altres aspectes, com la fraseologia i la pragmàtica, estan impregnats de la llengua materna dels parlants primerencs d'esperanto, sobretot del rus, el polonès, l'alemany i el francès.
L'esperanto de seguida va guanyar adeptes, primer a l'imperi rus i l'Europa de l'Est, i després a l'Europa occidental, Amèrica, la Xina i el Japó.
Zamenhof va concebre una llengua senzilla i regular per a la comunicació internacional, bàsicament científica i, només secundàriament, literària i cultural.
Aquesta llengua artificial va ser construïda a partir d'un lèxic predominantment romànic (amb una certa contribució del germànic), una fonologia de base eslava i una morfologia basada en llengües indoeuropees occidentals. Altres aspectes, com la fraseologia i la pragmàtica, estan impregnats de la llengua materna dels parlants primerencs d'esperanto, sobretot del rus, el polonès, l'alemany i el francès.
L'esperanto de seguida va guanyar adeptes, primer a l'imperi rus i l'Europa de l'Est, i després a l'Europa occidental, Amèrica, la Xina i el Japó.
esse ejja
esse ejja
Tacana > Chama, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Perú
- ca esse ejja
- ca chama (despectiu) sin. compl.
- ca chuncho sin. compl.
- ca echoja sin. compl.
- ca ese eja sin. compl.
- ca guacanahua sin. compl.
- ca guarayo sin. compl.
- ca huarayo sin. compl.
- ca tiatinagua sin. compl.
- cod ese'ejja (isi'ijja)
- ar إيسي إيخا
- cy Esse Ejja
- cy Chama (enw difrïol) sin. compl.
- cy Chuncho sin. compl.
- cy Echoja sin. compl.
- cy Ese eja sin. compl.
- cy Guacanahua sin. compl.
- cy Guarayo sin. compl.
- cy Huarayo sin. compl.
- cy Tiatinagua sin. compl.
- de Ese'ejja
- de Chama (abwertend) sin. compl.
- de Ese Eja sin. compl.
- de Guarayo sin. compl.
- de Tambopata-Huarayo sin. compl.
- de Tiatinaguae sin. compl.
- en Ese Ejja
- en Chama (derogatory) sin. compl.
- en Chuncho sin. compl.
- en Echoja sin. compl.
- en Ese Eja sin. compl.
- en Guacanawa sin. compl.
- en Guaraní sin. compl.
- en Huarayo sin. compl.
- en Tiatinagua sin. compl.
- es ese ejja
- es chama (despectivo) sin. compl.
- es chuncho sin. compl.
- es echoja sin. compl.
- es ese eja sin. compl.
- es guacanahua sin. compl.
- es guacanawa sin. compl.
- es guarayo sin. compl.
- es huarayo sin. compl.
- es tiatinagua sin. compl.
- eu ese'ejjera
- eu chama (mespretxuzkoa) sin. compl.
- eu chuncho sin. compl.
- eu echoja sin. compl.
- eu ese eja sin. compl.
- eu guacanahua sin. compl.
- eu guarayo sin. compl.
- eu huarayo sin. compl.
- eu tiatinagua sin. compl.
- fr ese ejja
- fr chama (péjoratif) sin. compl.
- fr chuncho sin. compl.
- fr echoja sin. compl.
- fr ese eja sin. compl.
- fr ese exa sin. compl.
- fr guacanahua sin. compl.
- fr guarayo sin. compl.
- fr huarayo sin. compl.
- fr tiatinagua sin. compl.
- gl esse ejja
- gl chama (despectivo) sin. compl.
- gl chuncho sin. compl.
- gl echoja sin. compl.
- gl ese eja sin. compl.
- gl guacanahua sin. compl.
- gl guarayo sin. compl.
- gl huarayo sin. compl.
- gl tiatinagua sin. compl.
- gn ese ejja
- gn chama (ñembohorýramo) sin. compl.
- gn chuncho sin. compl.
- gn echoja sin. compl.
- gn ese eja sin. compl.
- gn guakanahua sin. compl.
- gn guakanawa sin. compl.
- gn guarayo sin. compl.
- gn huarayo sin. compl.
- gn tiatinagua sin. compl.
- it esse ejja
- it chama (spregiativo) sin. compl.
- it chuncho sin. compl.
- it echoja sin. compl.
- it ese eja sin. compl.
- it guacanahua sin. compl.
- it guarayo sin. compl.
- it huarayo sin. compl.
- it tiatinagua sin. compl.
- ja エセエハ語
- ja チャマ語(軽蔑語)、ウラヨ語 sin. compl.
- ja ワラヨ語、ワカナワ語、エチョハ語、チュンチョ語、ティアティナワ語 sin. compl.
- nl Esse Ejja
- nl Chama (minachtend) sin. compl.
- nl Chuncho sin. compl.
- nl Echoja sin. compl.
- nl Ese Eja sin. compl.
- nl Guacanahua sin. compl.
- nl Guarayo sin. compl.
- nl Huarayo sin. compl.
- nl Tiatinagua sin. compl.
- pt esse ejja
- pt chama (depreciativo) sin. compl.
- pt chuncho sin. compl.
- pt echoja sin. compl.
- pt ese eja sin. compl.
- pt guacanahua sin. compl.
- pt guarayo sin. compl.
- pt huarayo sin. compl.
- pt tiatinagua sin. compl.
- ru Эссе-эхха
- ru Эсе эха sin. compl.
- ru Чунчо sin. compl.
- ru Эсеха sin. compl.
- ru Эчоха sin. compl.
- ru Уарайо sin. compl.
- ru Эсеэха sin. compl.
- ru Эссейя sin. compl.
- ru Гуарайо sin. compl.
- ru Гуаканава sin. compl.
- ru Тиатинагуа sin. compl.
- ru Чама (уничижительно) sin. compl.
- sw Ese ejja
- sw Chama (despectivo) sin. compl.
- sw Chuncho sin. compl.
- sw Echoja sin. compl.
- sw Ese eja sin. compl.
- sw Guacanahua sin. compl.
- sw Guacanawa sin. compl.
- sw Guarayo sin. compl.
- sw Huarayo sin. compl.
- sw Tiatinagua sin. compl.
- tmh Tassijat
- zh 埃塞埃哈
- zh 华拉尤 sin. compl.
- zh 厄楚哈 sin. compl.
- zh 楚恩楚 sin. compl.
- zh 瓜拉尼 sin. compl.
- zh 埃塞埃哈 sin. compl.
- zh 瓜卡纳瓦 sin. compl.
- zh 迪亚迪纳瓜 sin. compl.
- zh 查玛（已不用） sin. compl.
Tacana > Chama, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Perú
Definition
Esse ejja és el nom emprat per a designar l'ètnia integrada pels clans bahuajja, sonene i esse'eja. Aquesta ètnia és originària probablement del departament de Madre de Dios, al Perú, i es va dispersar a causa de les espoliacions dels europeus i de les campanyes d'explotació del cautxú dutes a terme a la zona durant el segle XIX.
Mentre que en algunes zones, com Sonene i Palma Real, tots els nens adquireixen la llengua, a Infierno depèn del fet que la mare sigui esse-ejja o no.
Mentre que en algunes zones, com Sonene i Palma Real, tots els nens adquireixen la llengua, a Infierno depèn del fet que la mare sigui esse-ejja o no.
essimbi
essimbi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca esimbi
- ca age sin. compl.
- ca bogue sin. compl.
- ca essimbi sin. compl.
- ca isimbi sin. compl.
- de Esimbi
- de Age sin. compl.
- de Bogue sin. compl.
- de Isimbi sin. compl.
- de Simpi sin. compl.
- en Esimbi
- en Age sin. compl.
- en Bogue sin. compl.
- en essimbi sin. compl.
- en Isimbi sin. compl.
- es esimbi
- es age sin. compl.
- es bogue sin. compl.
- es essimbi sin. compl.
- es isimbi sin. compl.
- eu esimbi
- eu age sin. compl.
- eu bogue sin. compl.
- eu essimbi sin. compl.
- eu isimbi sin. compl.
- fr esimbi
- fr age sin. compl.
- fr bogue sin. compl.
- fr isimbi sin. compl.
- fr simpi sin. compl.
- gl esimbi
- gl age sin. compl.
- gl bogue sin. compl.
- gl essimbi sin. compl.
- gl isimbi sin. compl.
- it esimbi
- it age sin. compl.
- it bogue sin. compl.
- it essimbi sin. compl.
- it isimbi sin. compl.
- nl Esimbi
- nl Age sin. compl.
- nl Bogue sin. compl.
- nl Isimbi sin. compl.
- nl Simpi sin. compl.
- pt esimbi
- pt age sin. compl.
- pt bogue sin. compl.
- pt essimbi sin. compl.
- pt isimbi sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definition
L'esimbi és una llengua del grup tivoide parlada en una zona fronterera entre el Camerun i Nigèria. Segons algunes fonts tan sols es parla a la banda camerunesa; d'altres inclouen també una petita zona de Nigèria. Pel que fa al nombre de parlants, només hi ha dades sobre el Camerun, on hi hauria uns 20.000 parlants d'esimbi.
El grup tivoide, al qual sembla que pertany l'esimbi, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'esimbi en podria constituir una de les quatre branques, al costat del tivoide central, el tivoide nord i l'ugare. Hi ha certs dubtes, però, sobre la pertinença de l'esimbi al grup tivoide, ja que presenta un percentatge important de vocabulari no compartit amb la resta de llengües del grup.
El grup tivoide, al qual sembla que pertany l'esimbi, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'esimbi en podria constituir una de les quatre branques, al costat del tivoide central, el tivoide nord i l'ugare. Hi ha certs dubtes, però, sobre la pertinença de l'esimbi al grup tivoide, ja que presenta un percentatge important de vocabulari no compartit amb la resta de llengües del grup.
estonià
estonià
Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Baltofinès, Europa > Estònia
- ca estonià
- cod eesti
- ar الأستونية
- cy Estoneg
- de Estnisch
- en Estonian
- es estonio
- eu estoniera
- fr estonien
- gl estoniano
- gn estónio
- it estone
- ja エストニア語
- nl Ests
- nl Estlands sin. compl.
- nl Ests sin. compl.
- oc estonian
- pt estónio
- pt estoniano sin. compl.
- pt estónico sin. compl.
- ru Эстонский язык
- sw Estonian
- tmh Tistunit
- zh 爱沙尼亚语
Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Baltofinès, Europa > Estònia
Definition
L'estonià pertany al grup finopermià de la família de llengües finoúgriques. No està emparentat, per tant, amb llengües veïnes del grup indoeuropeu, com ara el rus, el letó o el suec. Pertanyen al grup finoúgric, a més de l'estonià, llengües com ara el finès, l'hongarès, l'estonià meridional, el vot, el vepse, el carelià, el sami, el mordovià, l'udmurt, el mari i el komi, parlades d'Escandinàvia a Sibèria.
Els primers textos en estonià daten del segle XVI. El primer document conegut en estonià és del 1525, però no es conserva. Es conserven onze pàgines fragmentades del catecisme luterà publicat el 1535, escrit pel pastor alemany Simon Wanradt i traduït a l'estonià pel clergue Johan Koell.
L'estonià consta de dos blocs dialectals, el meridional i el septentrional. La llengua estàndard es basa en la varietat central del bloc septentrional. La llengua es va establir definitivament durant el primer terç del segle XX. Les diferències entre els dos blocs dialectals són molt grans, raó per la qual alguns autors els consideren llengües independents. El dialecte meridional de Vôru, parlat al sud-est del país, difereix molt de l'estàndard.
Com a resultat del sistema educatiu estonià i dels mitjans de comunicació, els dialectes estonians s'estan assimilant de forma remarcable. Tots els parlants d'estonià són competents en estonià escrit.
L'any 2004, el govern estonià va aprovar l'Estratègia de Desenvolupament de la Llengua Estoniana (2004-2010), amb l'objectiu de desenvolupar les àrees següents: terminologia específica en estonià per als diversos àmbits de la recerca, educació superior en estonià i suport tecnològic per a la llengua (recursos lingüístics, programari lingüístic i sistemes d'enginyeria lingüística). Durant l'any 2010 es preveu l'aprovació de les noves estratègies per al període 2011-2017.
Els primers textos en estonià daten del segle XVI. El primer document conegut en estonià és del 1525, però no es conserva. Es conserven onze pàgines fragmentades del catecisme luterà publicat el 1535, escrit pel pastor alemany Simon Wanradt i traduït a l'estonià pel clergue Johan Koell.
L'estonià consta de dos blocs dialectals, el meridional i el septentrional. La llengua estàndard es basa en la varietat central del bloc septentrional. La llengua es va establir definitivament durant el primer terç del segle XX. Les diferències entre els dos blocs dialectals són molt grans, raó per la qual alguns autors els consideren llengües independents. El dialecte meridional de Vôru, parlat al sud-est del país, difereix molt de l'estàndard.
Com a resultat del sistema educatiu estonià i dels mitjans de comunicació, els dialectes estonians s'estan assimilant de forma remarcable. Tots els parlants d'estonià són competents en estonià escrit.
L'any 2004, el govern estonià va aprovar l'Estratègia de Desenvolupament de la Llengua Estoniana (2004-2010), amb l'objectiu de desenvolupar les àrees següents: terminologia específica en estonià per als diversos àmbits de la recerca, educació superior en estonià i suport tecnològic per a la llengua (recursos lingüístics, programari lingüístic i sistemes d'enginyeria lingüística). Durant l'any 2010 es preveu l'aprovació de les noves estratègies per al període 2011-2017.
etelena
etelena
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior, Amèrica > Brasil
- ca terena
- ca etelena sin. compl.
- ca terêna sin. compl.
- ca tereno sin. compl.
- ar تيرينية
- cy Terena
- cy Etelena sin. compl.
- cy Terêna sin. compl.
- cy Tereno sin. compl.
- de Terena
- de Etelena sin. compl.
- de Terêna sin. compl.
- de Tereno sin. compl.
- en Terena
- en Etelena sin. compl.
- en Terêna sin. compl.
- en Tereno sin. compl.
- es terena
- es etelena sin. compl.
- es terêna sin. compl.
- es tereno sin. compl.
- eu terenera
- eu etelena sin. compl.
- eu terêna sin. compl.
- eu tereno sin. compl.
- fr terena
- fr etelena sin. compl.
- fr terêna sin. compl.
- fr tereno sin. compl.
- gn terena
- gn etelena sin. compl.
- gn terêna sin. compl.
- gn tereno sin. compl.
- it terena
- it etelena sin. compl.
- it terêna sin. compl.
- it tereno sin. compl.
- ja テレナ語
- ja テレノ語 sin. compl.
- ja エテレナ語 sin. compl.
- nl Terena
- nl Etelena sin. compl.
- nl Terêna sin. compl.
- nl Tereno sin. compl.
- pt terena
- pt etelena sin. compl.
- pt terêna sin. compl.
- pt tereno sin. compl.
- ru Терена
- ru Терено sin. compl.
- ru Этелена sin. compl.
- zh 特勒纳语
- zh 特勒诺、特列纳、埃特勒纳 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior, Amèrica > Brasil
Definition
La família lingüística arawak és una de les més grans del continent. Es parlen llengües arawaks a tots els països sud-americans, llevat de Xile i l'Uruguai.
Fins a mitjan segle XVIII els terenes ocupaven la zona oest del riu Paraguai, a la regió del Chaco. En aquell moment es van traslladar al sud del que avui és l'estat de Mato Grosso do Sul, on han mantingut sempre estrets vincles amb els kinikinaus, els kadiweus i altres indígenes de la regió.
La seva estructura social i el territori propi es van veure molt afectats per la guerra de la Triple Aliança contra Paraguai (mitjan segle XIX); des d'aleshores, els colonitzadors brasilers van instal·lar grans finques agrícoles i ramaderes, obligant els indígenes a dispersar-se.
Hi ha força estudis antropològics, històrics i lingüístics sobre els terenes.
En sentit ampli, el terme terena inclou diversos grups pertanyents a l'antiga nació guanà o xanè, com ara els terenes mateixos, els kinikinaus i els layanes. Són una comunitat molt permeable a influències foranes (indígenes o no), les quals es veuen com a una font de millora cultural. Se'ls qualifica d''indis urbans', ja que mantenen moltes relacions comercials i laborals amb altres poblats i ciutats de la regió.
Cada cop més els joves volen treballar a les ciutats, per la qual cosa es valora més el domini del portuguès. Les xifres indiquen que només un 50% de la població jove és competent en terena i es preveu que en dues generacions el portuguès serà la primera llengua de tots els infants.
La llengua no es concep com un tret integrador de l'individu en la societat que calgui defensar per preservar la identitat del grup. Al contrari, per als pares és un orgull que els fills aprenguin portuguès com abans millor i hi ha la creença que el bilingüisme afavoreix el fracàs escolar. El terena es parla gairebé només en família.
Fins a mitjan segle XVIII els terenes ocupaven la zona oest del riu Paraguai, a la regió del Chaco. En aquell moment es van traslladar al sud del que avui és l'estat de Mato Grosso do Sul, on han mantingut sempre estrets vincles amb els kinikinaus, els kadiweus i altres indígenes de la regió.
La seva estructura social i el territori propi es van veure molt afectats per la guerra de la Triple Aliança contra Paraguai (mitjan segle XIX); des d'aleshores, els colonitzadors brasilers van instal·lar grans finques agrícoles i ramaderes, obligant els indígenes a dispersar-se.
Hi ha força estudis antropològics, històrics i lingüístics sobre els terenes.
En sentit ampli, el terme terena inclou diversos grups pertanyents a l'antiga nació guanà o xanè, com ara els terenes mateixos, els kinikinaus i els layanes. Són una comunitat molt permeable a influències foranes (indígenes o no), les quals es veuen com a una font de millora cultural. Se'ls qualifica d''indis urbans', ja que mantenen moltes relacions comercials i laborals amb altres poblats i ciutats de la regió.
Cada cop més els joves volen treballar a les ciutats, per la qual cosa es valora més el domini del portuguès. Les xifres indiquen que només un 50% de la població jove és competent en terena i es preveu que en dues generacions el portuguès serà la primera llengua de tots els infants.
La llengua no es concep com un tret integrador de l'individu en la societat que calgui defensar per preservar la identitat del grup. Al contrari, per als pares és un orgull que els fills aprenguin portuguès com abans millor i hi ha la creença que el bilingüisme afavoreix el fracàs escolar. El terena es parla gairebé només en família.
eteteguaje
eteteguaje
Tucano > Occidental, Amèrica > Equador
- ca teteté
- ca eteteguaje sin. compl.
- ar التيتية
- cy Teteté
- cy Eteteguaje sin. compl.
- de Teteté
- de Eteteguaje sin. compl.
- en Tetete
- en Eteteguaje sin. compl.
- es teteté
- es eteteguaje sin. compl.
- eu teteteera
- eu eteteguaje sin. compl.
- fr teteté
- fr eteteguaje sin. compl.
- gl teteté
- gl eteteguaje sin. compl.
- gn tetete
- gn eteteguaje sin. compl.
- it teteté
- it eteteguaje sin. compl.
- ja テテテ語
- ja エテテワヘ語 sin. compl.
- nl Teteté
- nl Eteteguaje sin. compl.
- pt teteté
- pt eteteguaje sin. compl.
- ru Тетете
- ru Этетегуахе sin. compl.
- sw Teteté
- sw Eteteguaje sin. compl.
- tmh Tititi
- zh 特特特
- zh 埃特特瓜荷 sin. compl.
Tucano > Occidental, Amèrica > Equador
Definition
No s'han fet estudis lingüístics sobre el teteté. Sembla que era una llengua relativament pròxima al secoya, tot i que la intel·ligibilitat era força dificultosa.
Tradicionalment els tetetés vivien al Cuyabeno i sembla que es podrien haver escindit de l'ètnia siona.
Tradicionalment els tetetés vivien al Cuyabeno i sembla que es podrien haver escindit de l'ètnia siona.
etíop modern
etíop modern
Afroasiàtica > Semítica > Etiòpic, subgrup meridional, Àfrica > Etiòpia
- ca amhàric
- ca amarinya sin. compl.
- ca etíop modern sin. compl.
- cod amarinya
- ar أمهرية
- cy Amhareg
- cy Ethiopeg modern sin. compl.
- de Amharisch
- de Neu-Äthiopisch sin. compl.
- en Amharic
- en Abyssinian sin. compl.
- en Amarigna sin. compl.
- en Amarinya sin. compl.
- en Ethiopian sin. compl.
- es amárico
- es amhárico sin. compl.
- es etíope moderno sin. compl.
- eu amharera
- eu amharic sin. compl.
- eu etiopiar hizkuntza modernoa sin. compl.
- fr amharique
- fr amharigna sin. compl.
- fr éthiopien moderne sin. compl.
- gl amariña
- gl amariña sin. compl.
- gl amhárico sin. compl.
- gl etíope moderno sin. compl.
- gn amáriko
- gn amháriko sin. compl.
- gn etíope ágãgua sin. compl.
- it amarico
- it etiope moderno sin. compl.
- ja アムハラ語
- nl Amhaars
- nl Amhaars sin. compl.
- nl Modern Etiopisch sin. compl.
- pt amarinya
- pt amárico sin. compl.
- pt etíope moderno sin. compl.
- ru Амхарский
- ru Амаринья sin. compl.
- ru Абиссинский sin. compl.
- zh 阿姆哈拉语
- zh 阿姆哈拉语、现代埃塞俄比亚语 sin. compl.
- scr Alfabet amhàric
- num Sistema ge ez
Afroasiàtica > Semítica > Etiòpic, subgrup meridional, Àfrica > Etiòpia
Definition
Després de l'àrab, l'amhàric és la llengua semítica amb més parlants. Dins del grup etiòpic està emparentada amb el tigrinya (d'Eritrea) i el tigre (d'Eritrea i el Sudan). Totes provenen del ge'ez, llengua clàssica utilitzada actualment només en la litúrgia ortodoxa.
Els primers documents escrits en amhàric daten del segle XIV i són cançons imperials. Al segle XVII els missioners portuguesos van emprar la llengua per a difondre textos religiosos. Des del segle XVII és la llengua franca d'Etiòpia.
En el lèxic de l'amhàric es nota una forta influència del ge'ez clàssic. A més, també ha rebut influències de l'oromo (família cuixítica), la llengua més parlada a Etiòpia, amb més de 25 milions de parlants.
Els primers documents escrits en amhàric daten del segle XIV i són cançons imperials. Al segle XVII els missioners portuguesos van emprar la llengua per a difondre textos religiosos. Des del segle XVII és la llengua franca d'Etiòpia.
En el lèxic de l'amhàric es nota una forta influència del ge'ez clàssic. A més, també ha rebut influències de l'oromo (família cuixítica), la llengua més parlada a Etiòpia, amb més de 25 milions de parlants.
eton
eton
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca eton
- ca ìtón sin. compl.
- de Eton
- de Beyidzolo sin. compl.
- de Essele sin. compl.
- de Iton sin. compl.
- en Eton
- en Itón sin. compl.
- es eton
- es itón sin. compl.
- eu eton
- eu itón sin. compl.
- fr éton
- fr iton sin. compl.
- gl eton
- gl itón sin. compl.
- it eton
- it itón sin. compl.
- nl Eton
- nl Iton sin. compl.
- pt eton
- pt itón sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definition
L'eton es parla al sud del Camerun, concretament a la divisió de Lékié, una regió amb una gran densitat de població al nord de la capital, Yaoundé. La transmissió intergeneracional d'aquesta llengua és manté a les àrees rurals, però a Yaoundé s'ha interromput i la generació més jove sovint parla només francès.
Pel que fa al nombre de parlants d'eton, les dades disponibles són molt divergents: segons alguns autors la població eton és d'unes 250.000 persones; altres fonts, en canvi, fan estimacions molt més a la baixa, unes 50.000.
L'eton és lingüísticament proper a l'ewondo; de fet, hi ha un grau elevat d'intel·ligibilitat entre aquestes dues llengües.
Els parlants d'eton generalment distingeixen dues varietats dialectals: una varietat septentrional, ìtón ŋ ͡ke, i una varietat meridional, més pròxima a l'ewondo, anomenada ìtón ɛ́kwɛ́.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Pel que fa al nombre de parlants d'eton, les dades disponibles són molt divergents: segons alguns autors la població eton és d'unes 250.000 persones; altres fonts, en canvi, fan estimacions molt més a la baixa, unes 50.000.
L'eton és lingüísticament proper a l'ewondo; de fet, hi ha un grau elevat d'intel·ligibilitat entre aquestes dues llengües.
Els parlants d'eton generalment distingeixen dues varietats dialectals: una varietat septentrional, ìtón ŋ ͡ke, i una varietat meridional, més pròxima a l'ewondo, anomenada ìtón ɛ́kwɛ́.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
