Back to top
fly taal fly taal

Llengua mixta, Àfrica > República de Sud-àfrica

  • ca  flaaitaal
  • ca  fly taal sin. compl.
  • ca  himli sin. compl.
  • ca  himlu sin. compl.
  • ca  hova sin. compl.
  • ca  iscamtho sin. compl.
  • ca  isikhumsha sin. compl.
  • ca  ligam sin. compl.
  • ca  lingo sin. compl.
  • ca  sepantsula sin. compl.
  • ca  setsotsi sin. compl.
  • ca  shalambombo sin. compl.
  • ca  taal sin. compl.
  • ca  tsotsitaal sin. compl.
  • ca  withi sin. compl.
  • cod  fly taal
  • ar  فلايتال
  • cy  Flaaitaal
  • cy  Fly taal sin. compl.
  • cy  Himli sin. compl.
  • cy  Himlu sin. compl.
  • cy  Hova sin. compl.
  • cy  Iscamtho sin. compl.
  • cy  Isikhumsha sin. compl.
  • cy  Ligam sin. compl.
  • cy  Lingo sin. compl.
  • cy  Sepantsula sin. compl.
  • cy  Setsotsi sin. compl.
  • cy  Shalambombo sin. compl.
  • cy  Taal sin. compl.
  • cy  Tsotsitaal sin. compl.
  • cy  Withi sin. compl.
  • de  Flaaitaal
  • de  Camtho sin. compl.
  • de  Fly taal sin. compl.
  • de  Himli sin. compl.
  • de  Himlu sin. compl.
  • de  Hova sin. compl.
  • de  Isikhumsha sin. compl.
  • de  Ligam sin. compl.
  • de  Lingo sin. compl.
  • de  Sepantsula sin. compl.
  • de  Setsotsi sin. compl.
  • de  Shalambombo sin. compl.
  • de  Taal sin. compl.
  • de  Tsotsitaal sin. compl.
  • de  Withi sin. compl.
  • en  Flaaitaal
  • en  Flaai Taal sin. compl.
  • en  Fly Taal sin. compl.
  • en  Hova sin. compl.
  • en  Iscamtho sin. compl.
  • en  Isikumsha sin. compl.
  • en  Lingam sin. compl.
  • en  Lingo sin. compl.
  • en  Sepantsula sin. compl.
  • en  Setsotsi sin. compl.
  • en  Shalambombo sin. compl.
  • en  Taal sin. compl.
  • en  Tsotsitaal sin. compl.
  • en  Withi sin. compl.
  • es  flaaitaal
  • es  fly taal sin. compl.
  • es  himli sin. compl.
  • es  himlu sin. compl.
  • es  hova sin. compl.
  • es  iscamtho sin. compl.
  • es  isikhumsha sin. compl.
  • es  ligam sin. compl.
  • es  lingo sin. compl.
  • es  sepantsula sin. compl.
  • es  setsotsi sin. compl.
  • es  shalambombo sin. compl.
  • es  taal sin. compl.
  • es  tsotsitaal sin. compl.
  • es  withi sin. compl.
  • eu  flaaitaal
  • eu  fly taal sin. compl.
  • eu  himli sin. compl.
  • eu  himlu sin. compl.
  • eu  hova sin. compl.
  • eu  iscamtho sin. compl.
  • eu  isikhumsha sin. compl.
  • eu  ligam sin. compl.
  • eu  lingo sin. compl.
  • eu  sepantsula sin. compl.
  • eu  setsotsi sin. compl.
  • eu  shalambombo sin. compl.
  • eu  taal sin. compl.
  • eu  tsotsitaal sin. compl.
  • eu  withi sin. compl.
  • fr  flaaitaal
  • fr  flaaitaal fly taal sin. compl.
  • fr  himli sin. compl.
  • fr  himlu sin. compl.
  • fr  hova sin. compl.
  • fr  iscamtho sin. compl.
  • fr  isicamtho sin. compl.
  • fr  isikhumsha sin. compl.
  • fr  ligam sin. compl.
  • fr  lingo sin. compl.
  • fr  scamto sin. compl.
  • fr  sepantsula sin. compl.
  • fr  setsotsi sin. compl.
  • fr  shalambombo sin. compl.
  • fr  taal sin. compl.
  • fr  tsotsitaal sin. compl.
  • fr  withi sin. compl.
  • gl  flaaitaal
  • gl  fly taal sin. compl.
  • gl  himli sin. compl.
  • gl  himlu sin. compl.
  • gl  hova sin. compl.
  • gl  iscamtho sin. compl.
  • gl  isikhumsha sin. compl.
  • gl  ligam sin. compl.
  • gl  lingo sin. compl.
  • gl  sepantsula sin. compl.
  • gl  setsotsi sin. compl.
  • gl  shalambombo sin. compl.
  • gl  taal sin. compl.
  • gl  tsotsitaal sin. compl.
  • gl  withi sin. compl.
  • gn  flaaitaal
  • gn  fly taal sin. compl.
  • gn  himli sin. compl.
  • gn  himlu sin. compl.
  • gn  hova sin. compl.
  • gn  isikhumsha sin. compl.
  • gn  iskamtho sin. compl.
  • gn  ligam sin. compl.
  • gn  lingo sin. compl.
  • gn  sepantsula sin. compl.
  • gn  setsotsi sin. compl.
  • gn  shalambombo sin. compl.
  • gn  taal sin. compl.
  • gn  tsotsitaal sin. compl.
  • gn  withi sin. compl.
  • it  flaaitaal
  • it  fly taal sin. compl.
  • it  himli sin. compl.
  • it  himlu sin. compl.
  • it  hova sin. compl.
  • it  iscamtho sin. compl.
  • it  isikhumsha sin. compl.
  • it  ligam sin. compl.
  • it  lingo sin. compl.
  • it  sepantsula sin. compl.
  • it  setsotsi sin. compl.
  • it  shalambombo sin. compl.
  • it  taal sin. compl.
  • it  tsotsitaal sin. compl.
  • it  withi sin. compl.
  • pt  flaaitaal
  • pt  fly taal sin. compl.
  • pt  himli sin. compl.
  • pt  himlu sin. compl.
  • pt  hova sin. compl.
  • pt  iscamtho sin. compl.
  • pt  isikhumsha sin. compl.
  • pt  ligam sin. compl.
  • pt  lingo sin. compl.
  • pt  sepantsula sin. compl.
  • pt  setsotsi sin. compl.
  • pt  shalambombo sin. compl.
  • pt  taal sin. compl.
  • pt  tsotsitaal sin. compl.
  • pt  withi sin. compl.
  • tmh  Taflaaitaalt
  • tmh  fly taal sin. compl.
  • tmh  himli sin. compl.
  • tmh  himlu sin. compl.
  • tmh  hova sin. compl.
  • tmh  iscamtho sin. compl.
  • tmh  isikhumsha sin. compl.
  • tmh  ligam sin. compl.
  • tmh  lingo sin. compl.
  • tmh  sepantsula sin. compl.
  • tmh  setsotsi sin. compl.
  • tmh  shalambombo sin. compl.
  • tmh  taal sin. compl.
  • tmh  Tsotsitaal sin. compl.
  • tmh  withi sin. compl.
  • zh  弗莱塔尔语

Llengua mixta, Àfrica > República de Sud-àfrica

Definition
El terme flaaitaal fa referència a una llengua utilitzada a les àrees urbanes de la República de Sud-àfrica. Des d'un punt de vista estructural i gramatical, el flaaital es pot caracteritzar com un argot o registre, però des del punt de vista social i funcional, es pot considerar una llengua. El flaaitaal està basat gramaticalment en l'afrikaans i el seu lèxic deriva en bona part de diverses llengües bantús, de l'anglès i de l'afrikaans.

El flaaitaal probablement té el seu origen en el contacte de llengües, en un entorn multilingüe, a Sud-àfrica durant el segle XIX, i en les comunitats urbanes que es van desenvolupar en zones perifèriques de ciutats, com ara Johannesburg, durant els anys cinquanta.

Cap a la segona meitat del segle XIX, es van descobrir grans jaciments minerals a Sud-àfrica, principalment a la regió del Transvaal. Això va tenir com a conseqüència l'arribada massiva a la zona de persones d'orígens molt diversos: treballadors africans procedents d'altres zones de Sud-àfrica, majoritàriament parlants de llengües bantús (zulú, xhosa, sotho, tswana ...), i europeus que parlaven anglès, francès, alemany, neerlandès o ídix, entre altres llengües. Així doncs, el flaaitaal es va començar a desenvolupar per les necessitats comunicatives dels treballadors de les explotacions mineres i de la seva interacció amb els propietaris d'aquestes, ja que generalment formaven part de comunitats lingüístiques entre les quals no hi havia intercomprensió.

Sembla que el flaaitaal va desenvolupar la seva forma actual durant els anys cinquanta del segle XX. En aquest període, amb la implantació de l'apartheid, la població negra es va establir a la perifèria de les ciutats. El flaaitaal es va originar com a argot utilitzat per bandes criminals a diversos suburbis de Johannesburg (Sophiatown, Martindales i Alexandra). Tanmateix, a la societat sud-africana de l'apartheid, els criminals tenien cert prestigi als pobles (ja que eren un exemple de lluita contra el govern dels opressors) i el flaaitaal es va expandir pel que fa al nombre de parlants, als àmbits d'ús i a les situacions d'ús, i va esdevenir un símbol d'identitat grupal associat a la modernitat.

De vegades, el flaaitaal s'anomena tsotsitaal, ja que tsotsi significa 'criminal'. Hi ha certa confusió al voltant del terme tsotsitaal, ja que s'utilitza com a terme general per a referir-se als argots, els registres, les varietats o les llengües utilitzades a les àrees urbanes de la República de Sud-àfrica i també per a designar dues d'aquestes varietats: el flaaitaal, desenvolupat a Sophiatown durant els anys cinquanta i basat en l'afrikaans, i l'iscamtho, desenvolupat posteriorment a Soweto i basat en el zulú.
fo fo

Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe, Àfrica > Benín, Àfrica > Nigèria, Àfrica > Togo

  • ca  fon
  • ca  dahomeen sin. compl.
  • ca  djedji sin. compl.
  • ca  fo sin. compl.
  • ca  fogbe sin. compl.
  • ca  fongbe sin. compl.
  • ca  fonnu sin. compl.
  • cod  fongbè
  • ar  فونية
  • cy  Fon
  • cy  Dahomeen sin. compl.
  • cy  Djedji sin. compl.
  • cy  Fo sin. compl.
  • cy  Fogbe sin. compl.
  • cy  Fongbe sin. compl.
  • cy  Fonnu sin. compl.
  • de  Fon
  • de  Dahomeen sin. compl.
  • de  Djedji sin. compl.
  • de  Fo sin. compl.
  • de  Fogbe sin. compl.
  • de  Fongbe sin. compl.
  • de  Fonnu sin. compl.
  • en  Fon
  • en  Dahomeen sin. compl.
  • en  Djedji sin. compl.
  • en  Fo sin. compl.
  • en  Fogbe sin. compl.
  • en  Fon-Gbe sin. compl.
  • en  Fongbe sin. compl.
  • en  Fonnu sin. compl.
  • es  fon
  • es  dahomeen sin. compl.
  • es  djedji sin. compl.
  • es  fo sin. compl.
  • es  fogbe sin. compl.
  • es  fon-be sin. compl.
  • es  fongbe sin. compl.
  • es  fonnu sin. compl.
  • eu  fongbe
  • eu  dahomeen sin. compl.
  • eu  djedji sin. compl.
  • eu  fo sin. compl.
  • eu  fogbe sin. compl.
  • eu  fon sin. compl.
  • eu  fonnu sin. compl.
  • fr  fon
  • fr  dahomeen sin. compl.
  • fr  djedji sin. compl.
  • fr  fo sin. compl.
  • fr  fogbe sin. compl.
  • fr  fongbe sin. compl.
  • fr  fonnu sin. compl.
  • gl  fon
  • gl  dahomeen sin. compl.
  • gl  djedji sin. compl.
  • gl  fo sin. compl.
  • gl  fogbe sin. compl.
  • gl  fongbe sin. compl.
  • gl  fonnu sin. compl.
  • gn  fon
  • gn  dahomeen sin. compl.
  • gn  djedji sin. compl.
  • gn  fo sin. compl.
  • gn  fogve sin. compl.
  • gn  fongbe sin. compl.
  • gn  fonnu sin. compl.
  • it  fon
  • it  dahomeen sin. compl.
  • it  djedji sin. compl.
  • it  fo sin. compl.
  • it  fogbe sin. compl.
  • it  fongbe sin. compl.
  • it  fonnu sin. compl.
  • ja  フォン語
  • ja  フォ語 sin. compl.
  • ja  フォグベ語 sin. compl.
  • ja  フォンヌ語 sin. compl.
  • ja  ジェッディ語 sin. compl.
  • ja  ダホメ-ン語 sin. compl.
  • ja  フォン・グベ語 sin. compl.
  • nl  Fon
  • nl  Dahomeen sin. compl.
  • nl  Djedji sin. compl.
  • nl  Fo sin. compl.
  • nl  Fogbe sin. compl.
  • nl  Fongbe sin. compl.
  • nl  Fonnu sin. compl.
  • pt  fon
  • pt  dahomeen sin. compl.
  • pt  djedji sin. compl.
  • pt  fo sin. compl.
  • pt  fogbe sin. compl.
  • pt  fongbe sin. compl.
  • pt  fonnu sin. compl.
  • ru  Фон
  • ru  Фо sin. compl.
  • ru  Фогбе sin. compl.
  • ru  Фонну sin. compl.
  • ru  Джеджи sin. compl.
  • ru  Фонгбе sin. compl.
  • ru  Дагомейский sin. compl.
  • zh  丰语
  • zh  弗、丰戈贝、丰努、弗戈贝、达霍米恩、德杰吉 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe, Àfrica > Benín, Àfrica > Nigèria, Àfrica > Togo

Definition
Com a llengua del grup gbe de la branca kwa, el fon és molt proper a l'ewe (Ghana i Togo). Els dialectes del fon són l'agbome, l'arohun, el gbekon i el kpase.

Es creu que el poble fon és originari de Tado, un poble situat al sud-est de Togo, a la vora de la frontera amb Benín. Els fons van construir ciutats històricament importants com Abomei (la capital de Dahomei) i Ouidah, que durant l'època colonial van ser centres cabdals en el comerç d'esclaus. El fon va influir força en el crioll haitià.

Malgrat la gran difusió que el fon té a Benín, no hi és llengua oficial i amb prou feines s'usa a l'administració. A l'ensenyament primari i secundari s'usa només de manera informal.
fogbe fogbe

Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe, Àfrica > Benín, Àfrica > Nigèria, Àfrica > Togo

  • ca  fon
  • ca  dahomeen sin. compl.
  • ca  djedji sin. compl.
  • ca  fo sin. compl.
  • ca  fogbe sin. compl.
  • ca  fongbe sin. compl.
  • ca  fonnu sin. compl.
  • cod  fongbè
  • ar  فونية
  • cy  Fon
  • cy  Dahomeen sin. compl.
  • cy  Djedji sin. compl.
  • cy  Fo sin. compl.
  • cy  Fogbe sin. compl.
  • cy  Fongbe sin. compl.
  • cy  Fonnu sin. compl.
  • de  Fon
  • de  Dahomeen sin. compl.
  • de  Djedji sin. compl.
  • de  Fo sin. compl.
  • de  Fogbe sin. compl.
  • de  Fongbe sin. compl.
  • de  Fonnu sin. compl.
  • en  Fon
  • en  Dahomeen sin. compl.
  • en  Djedji sin. compl.
  • en  Fo sin. compl.
  • en  Fogbe sin. compl.
  • en  Fon-Gbe sin. compl.
  • en  Fongbe sin. compl.
  • en  Fonnu sin. compl.
  • es  fon
  • es  dahomeen sin. compl.
  • es  djedji sin. compl.
  • es  fo sin. compl.
  • es  fogbe sin. compl.
  • es  fon-be sin. compl.
  • es  fongbe sin. compl.
  • es  fonnu sin. compl.
  • eu  fongbe
  • eu  dahomeen sin. compl.
  • eu  djedji sin. compl.
  • eu  fo sin. compl.
  • eu  fogbe sin. compl.
  • eu  fon sin. compl.
  • eu  fonnu sin. compl.
  • fr  fon
  • fr  dahomeen sin. compl.
  • fr  djedji sin. compl.
  • fr  fo sin. compl.
  • fr  fogbe sin. compl.
  • fr  fongbe sin. compl.
  • fr  fonnu sin. compl.
  • gl  fon
  • gl  dahomeen sin. compl.
  • gl  djedji sin. compl.
  • gl  fo sin. compl.
  • gl  fogbe sin. compl.
  • gl  fongbe sin. compl.
  • gl  fonnu sin. compl.
  • gn  fon
  • gn  dahomeen sin. compl.
  • gn  djedji sin. compl.
  • gn  fo sin. compl.
  • gn  fogve sin. compl.
  • gn  fongbe sin. compl.
  • gn  fonnu sin. compl.
  • it  fon
  • it  dahomeen sin. compl.
  • it  djedji sin. compl.
  • it  fo sin. compl.
  • it  fogbe sin. compl.
  • it  fongbe sin. compl.
  • it  fonnu sin. compl.
  • ja  フォン語
  • ja  フォ語 sin. compl.
  • ja  フォグベ語 sin. compl.
  • ja  フォンヌ語 sin. compl.
  • ja  ジェッディ語 sin. compl.
  • ja  ダホメ-ン語 sin. compl.
  • ja  フォン・グベ語 sin. compl.
  • nl  Fon
  • nl  Dahomeen sin. compl.
  • nl  Djedji sin. compl.
  • nl  Fo sin. compl.
  • nl  Fogbe sin. compl.
  • nl  Fongbe sin. compl.
  • nl  Fonnu sin. compl.
  • pt  fon
  • pt  dahomeen sin. compl.
  • pt  djedji sin. compl.
  • pt  fo sin. compl.
  • pt  fogbe sin. compl.
  • pt  fongbe sin. compl.
  • pt  fonnu sin. compl.
  • ru  Фон
  • ru  Фо sin. compl.
  • ru  Фогбе sin. compl.
  • ru  Фонну sin. compl.
  • ru  Джеджи sin. compl.
  • ru  Фонгбе sin. compl.
  • ru  Дагомейский sin. compl.
  • zh  丰语
  • zh  弗、丰戈贝、丰努、弗戈贝、达霍米恩、德杰吉 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe, Àfrica > Benín, Àfrica > Nigèria, Àfrica > Togo

Definition
Com a llengua del grup gbe de la branca kwa, el fon és molt proper a l'ewe (Ghana i Togo). Els dialectes del fon són l'agbome, l'arohun, el gbekon i el kpase.

Es creu que el poble fon és originari de Tado, un poble situat al sud-est de Togo, a la vora de la frontera amb Benín. Els fons van construir ciutats històricament importants com Abomei (la capital de Dahomei) i Ouidah, que durant l'època colonial van ser centres cabdals en el comerç d'esclaus. El fon va influir força en el crioll haitià.

Malgrat la gran difusió que el fon té a Benín, no hi és llengua oficial i amb prou feines s'usa a l'administració. A l'ensenyament primari i secundari s'usa només de manera informal.
fon fon

Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe, Àfrica > Benín, Àfrica > Nigèria, Àfrica > Togo

  • ca  fon
  • ca  dahomeen sin. compl.
  • ca  djedji sin. compl.
  • ca  fo sin. compl.
  • ca  fogbe sin. compl.
  • ca  fongbe sin. compl.
  • ca  fonnu sin. compl.
  • cod  fongbè
  • ar  فونية
  • cy  Fon
  • cy  Dahomeen sin. compl.
  • cy  Djedji sin. compl.
  • cy  Fo sin. compl.
  • cy  Fogbe sin. compl.
  • cy  Fongbe sin. compl.
  • cy  Fonnu sin. compl.
  • de  Fon
  • de  Dahomeen sin. compl.
  • de  Djedji sin. compl.
  • de  Fo sin. compl.
  • de  Fogbe sin. compl.
  • de  Fongbe sin. compl.
  • de  Fonnu sin. compl.
  • en  Fon
  • en  Dahomeen sin. compl.
  • en  Djedji sin. compl.
  • en  Fo sin. compl.
  • en  Fogbe sin. compl.
  • en  Fon-Gbe sin. compl.
  • en  Fongbe sin. compl.
  • en  Fonnu sin. compl.
  • es  fon
  • es  dahomeen sin. compl.
  • es  djedji sin. compl.
  • es  fo sin. compl.
  • es  fogbe sin. compl.
  • es  fon-be sin. compl.
  • es  fongbe sin. compl.
  • es  fonnu sin. compl.
  • eu  fongbe
  • eu  dahomeen sin. compl.
  • eu  djedji sin. compl.
  • eu  fo sin. compl.
  • eu  fogbe sin. compl.
  • eu  fon sin. compl.
  • eu  fonnu sin. compl.
  • fr  fon
  • fr  dahomeen sin. compl.
  • fr  djedji sin. compl.
  • fr  fo sin. compl.
  • fr  fogbe sin. compl.
  • fr  fongbe sin. compl.
  • fr  fonnu sin. compl.
  • gl  fon
  • gl  dahomeen sin. compl.
  • gl  djedji sin. compl.
  • gl  fo sin. compl.
  • gl  fogbe sin. compl.
  • gl  fongbe sin. compl.
  • gl  fonnu sin. compl.
  • gn  fon
  • gn  dahomeen sin. compl.
  • gn  djedji sin. compl.
  • gn  fo sin. compl.
  • gn  fogve sin. compl.
  • gn  fongbe sin. compl.
  • gn  fonnu sin. compl.
  • it  fon
  • it  dahomeen sin. compl.
  • it  djedji sin. compl.
  • it  fo sin. compl.
  • it  fogbe sin. compl.
  • it  fongbe sin. compl.
  • it  fonnu sin. compl.
  • ja  フォン語
  • ja  フォ語 sin. compl.
  • ja  フォグベ語 sin. compl.
  • ja  フォンヌ語 sin. compl.
  • ja  ジェッディ語 sin. compl.
  • ja  ダホメ-ン語 sin. compl.
  • ja  フォン・グベ語 sin. compl.
  • nl  Fon
  • nl  Dahomeen sin. compl.
  • nl  Djedji sin. compl.
  • nl  Fo sin. compl.
  • nl  Fogbe sin. compl.
  • nl  Fongbe sin. compl.
  • nl  Fonnu sin. compl.
  • pt  fon
  • pt  dahomeen sin. compl.
  • pt  djedji sin. compl.
  • pt  fo sin. compl.
  • pt  fogbe sin. compl.
  • pt  fongbe sin. compl.
  • pt  fonnu sin. compl.
  • ru  Фон
  • ru  Фо sin. compl.
  • ru  Фогбе sin. compl.
  • ru  Фонну sin. compl.
  • ru  Джеджи sin. compl.
  • ru  Фонгбе sin. compl.
  • ru  Дагомейский sin. compl.
  • zh  丰语
  • zh  弗、丰戈贝、丰努、弗戈贝、达霍米恩、德杰吉 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe, Àfrica > Benín, Àfrica > Nigèria, Àfrica > Togo

Definition
Com a llengua del grup gbe de la branca kwa, el fon és molt proper a l'ewe (Ghana i Togo). Els dialectes del fon són l'agbome, l'arohun, el gbekon i el kpase.

Es creu que el poble fon és originari de Tado, un poble situat al sud-est de Togo, a la vora de la frontera amb Benín. Els fons van construir ciutats històricament importants com Abomei (la capital de Dahomei) i Ouidah, que durant l'època colonial van ser centres cabdals en el comerç d'esclaus. El fon va influir força en el crioll haitià.

Malgrat la gran difusió que el fon té a Benín, no hi és llengua oficial i amb prou feines s'usa a l'administració. A l'ensenyament primari i secundari s'usa només de manera informal.
fongbe fongbe

Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe, Àfrica > Benín, Àfrica > Nigèria, Àfrica > Togo

  • ca  fon
  • ca  dahomeen sin. compl.
  • ca  djedji sin. compl.
  • ca  fo sin. compl.
  • ca  fogbe sin. compl.
  • ca  fongbe sin. compl.
  • ca  fonnu sin. compl.
  • cod  fongbè
  • ar  فونية
  • cy  Fon
  • cy  Dahomeen sin. compl.
  • cy  Djedji sin. compl.
  • cy  Fo sin. compl.
  • cy  Fogbe sin. compl.
  • cy  Fongbe sin. compl.
  • cy  Fonnu sin. compl.
  • de  Fon
  • de  Dahomeen sin. compl.
  • de  Djedji sin. compl.
  • de  Fo sin. compl.
  • de  Fogbe sin. compl.
  • de  Fongbe sin. compl.
  • de  Fonnu sin. compl.
  • en  Fon
  • en  Dahomeen sin. compl.
  • en  Djedji sin. compl.
  • en  Fo sin. compl.
  • en  Fogbe sin. compl.
  • en  Fon-Gbe sin. compl.
  • en  Fongbe sin. compl.
  • en  Fonnu sin. compl.
  • es  fon
  • es  dahomeen sin. compl.
  • es  djedji sin. compl.
  • es  fo sin. compl.
  • es  fogbe sin. compl.
  • es  fon-be sin. compl.
  • es  fongbe sin. compl.
  • es  fonnu sin. compl.
  • eu  fongbe
  • eu  dahomeen sin. compl.
  • eu  djedji sin. compl.
  • eu  fo sin. compl.
  • eu  fogbe sin. compl.
  • eu  fon sin. compl.
  • eu  fonnu sin. compl.
  • fr  fon
  • fr  dahomeen sin. compl.
  • fr  djedji sin. compl.
  • fr  fo sin. compl.
  • fr  fogbe sin. compl.
  • fr  fongbe sin. compl.
  • fr  fonnu sin. compl.
  • gl  fon
  • gl  dahomeen sin. compl.
  • gl  djedji sin. compl.
  • gl  fo sin. compl.
  • gl  fogbe sin. compl.
  • gl  fongbe sin. compl.
  • gl  fonnu sin. compl.
  • gn  fon
  • gn  dahomeen sin. compl.
  • gn  djedji sin. compl.
  • gn  fo sin. compl.
  • gn  fogve sin. compl.
  • gn  fongbe sin. compl.
  • gn  fonnu sin. compl.
  • it  fon
  • it  dahomeen sin. compl.
  • it  djedji sin. compl.
  • it  fo sin. compl.
  • it  fogbe sin. compl.
  • it  fongbe sin. compl.
  • it  fonnu sin. compl.
  • ja  フォン語
  • ja  フォ語 sin. compl.
  • ja  フォグベ語 sin. compl.
  • ja  フォンヌ語 sin. compl.
  • ja  ジェッディ語 sin. compl.
  • ja  ダホメ-ン語 sin. compl.
  • ja  フォン・グベ語 sin. compl.
  • nl  Fon
  • nl  Dahomeen sin. compl.
  • nl  Djedji sin. compl.
  • nl  Fo sin. compl.
  • nl  Fogbe sin. compl.
  • nl  Fongbe sin. compl.
  • nl  Fonnu sin. compl.
  • pt  fon
  • pt  dahomeen sin. compl.
  • pt  djedji sin. compl.
  • pt  fo sin. compl.
  • pt  fogbe sin. compl.
  • pt  fongbe sin. compl.
  • pt  fonnu sin. compl.
  • ru  Фон
  • ru  Фо sin. compl.
  • ru  Фогбе sin. compl.
  • ru  Фонну sin. compl.
  • ru  Джеджи sin. compl.
  • ru  Фонгбе sin. compl.
  • ru  Дагомейский sin. compl.
  • zh  丰语
  • zh  弗、丰戈贝、丰努、弗戈贝、达霍米恩、德杰吉 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe, Àfrica > Benín, Àfrica > Nigèria, Àfrica > Togo

Definition
Com a llengua del grup gbe de la branca kwa, el fon és molt proper a l'ewe (Ghana i Togo). Els dialectes del fon són l'agbome, l'arohun, el gbekon i el kpase.

Es creu que el poble fon és originari de Tado, un poble situat al sud-est de Togo, a la vora de la frontera amb Benín. Els fons van construir ciutats històricament importants com Abomei (la capital de Dahomei) i Ouidah, que durant l'època colonial van ser centres cabdals en el comerç d'esclaus. El fon va influir força en el crioll haitià.

Malgrat la gran difusió que el fon té a Benín, no hi és llengua oficial i amb prou feines s'usa a l'administració. A l'ensenyament primari i secundari s'usa només de manera informal.
fonnu fonnu

Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe, Àfrica > Benín, Àfrica > Nigèria, Àfrica > Togo

  • ca  fon
  • ca  dahomeen sin. compl.
  • ca  djedji sin. compl.
  • ca  fo sin. compl.
  • ca  fogbe sin. compl.
  • ca  fongbe sin. compl.
  • ca  fonnu sin. compl.
  • cod  fongbè
  • ar  فونية
  • cy  Fon
  • cy  Dahomeen sin. compl.
  • cy  Djedji sin. compl.
  • cy  Fo sin. compl.
  • cy  Fogbe sin. compl.
  • cy  Fongbe sin. compl.
  • cy  Fonnu sin. compl.
  • de  Fon
  • de  Dahomeen sin. compl.
  • de  Djedji sin. compl.
  • de  Fo sin. compl.
  • de  Fogbe sin. compl.
  • de  Fongbe sin. compl.
  • de  Fonnu sin. compl.
  • en  Fon
  • en  Dahomeen sin. compl.
  • en  Djedji sin. compl.
  • en  Fo sin. compl.
  • en  Fogbe sin. compl.
  • en  Fon-Gbe sin. compl.
  • en  Fongbe sin. compl.
  • en  Fonnu sin. compl.
  • es  fon
  • es  dahomeen sin. compl.
  • es  djedji sin. compl.
  • es  fo sin. compl.
  • es  fogbe sin. compl.
  • es  fon-be sin. compl.
  • es  fongbe sin. compl.
  • es  fonnu sin. compl.
  • eu  fongbe
  • eu  dahomeen sin. compl.
  • eu  djedji sin. compl.
  • eu  fo sin. compl.
  • eu  fogbe sin. compl.
  • eu  fon sin. compl.
  • eu  fonnu sin. compl.
  • fr  fon
  • fr  dahomeen sin. compl.
  • fr  djedji sin. compl.
  • fr  fo sin. compl.
  • fr  fogbe sin. compl.
  • fr  fongbe sin. compl.
  • fr  fonnu sin. compl.
  • gl  fon
  • gl  dahomeen sin. compl.
  • gl  djedji sin. compl.
  • gl  fo sin. compl.
  • gl  fogbe sin. compl.
  • gl  fongbe sin. compl.
  • gl  fonnu sin. compl.
  • gn  fon
  • gn  dahomeen sin. compl.
  • gn  djedji sin. compl.
  • gn  fo sin. compl.
  • gn  fogve sin. compl.
  • gn  fongbe sin. compl.
  • gn  fonnu sin. compl.
  • it  fon
  • it  dahomeen sin. compl.
  • it  djedji sin. compl.
  • it  fo sin. compl.
  • it  fogbe sin. compl.
  • it  fongbe sin. compl.
  • it  fonnu sin. compl.
  • ja  フォン語
  • ja  フォ語 sin. compl.
  • ja  フォグベ語 sin. compl.
  • ja  フォンヌ語 sin. compl.
  • ja  ジェッディ語 sin. compl.
  • ja  ダホメ-ン語 sin. compl.
  • ja  フォン・グベ語 sin. compl.
  • nl  Fon
  • nl  Dahomeen sin. compl.
  • nl  Djedji sin. compl.
  • nl  Fo sin. compl.
  • nl  Fogbe sin. compl.
  • nl  Fongbe sin. compl.
  • nl  Fonnu sin. compl.
  • pt  fon
  • pt  dahomeen sin. compl.
  • pt  djedji sin. compl.
  • pt  fo sin. compl.
  • pt  fogbe sin. compl.
  • pt  fongbe sin. compl.
  • pt  fonnu sin. compl.
  • ru  Фон
  • ru  Фо sin. compl.
  • ru  Фогбе sin. compl.
  • ru  Фонну sin. compl.
  • ru  Джеджи sin. compl.
  • ru  Фонгбе sin. compl.
  • ru  Дагомейский sin. compl.
  • zh  丰语
  • zh  弗、丰戈贝、丰努、弗戈贝、达霍米恩、德杰吉 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe, Àfrica > Benín, Àfrica > Nigèria, Àfrica > Togo

Definition
Com a llengua del grup gbe de la branca kwa, el fon és molt proper a l'ewe (Ghana i Togo). Els dialectes del fon són l'agbome, l'arohun, el gbekon i el kpase.

Es creu que el poble fon és originari de Tado, un poble situat al sud-est de Togo, a la vora de la frontera amb Benín. Els fons van construir ciutats històricament importants com Abomei (la capital de Dahomei) i Ouidah, que durant l'època colonial van ser centres cabdals en el comerç d'esclaus. El fon va influir força en el crioll haitià.

Malgrat la gran difusió que el fon té a Benín, no hi és llengua oficial i amb prou feines s'usa a l'administració. A l'ensenyament primari i secundari s'usa només de manera informal.
fornió fornió

Aïllada, Amèrica > Brasil

  • ca  fulniô
  • ca  fornió sin. compl.
  • ca  furnió sin. compl.
  • ca  karapotó sin. compl.
  • ca  karnijó sin. compl.
  • ca  yatê sin. compl.
  • cod  iatê
  • ar  فولنيو
  • cy  Fulniô
  • cy  Fornió sin. compl.
  • cy  Furnió sin. compl.
  • cy  Karapotó sin. compl.
  • cy  Karnijó sin. compl.
  • cy  Yatê sin. compl.
  • de  Fulnio
  • de  Carnijo sin. compl.
  • de  Fornió sin. compl.
  • de  Fulniô sin. compl.
  • de  Furnio sin. compl.
  • de  Furnió sin. compl.
  • de  Karapotó sin. compl.
  • de  Karnijó sin. compl.
  • de  Yate sin. compl.
  • de  Yatê sin. compl.
  • en  Fulniô
  • en  Carnijó sin. compl.
  • en  Fornió sin. compl.
  • en  Furniô sin. compl.
  • en  Yatê sin. compl.
  • es  fulnió
  • es  fornió sin. compl.
  • es  fulniô sin. compl.
  • es  furnió sin. compl.
  • es  karapotó sin. compl.
  • es  karnijó sin. compl.
  • es  yatê sin. compl.
  • eu  fulniô
  • eu  fornió sin. compl.
  • eu  furnió sin. compl.
  • eu  karapotó sin. compl.
  • eu  karnijó sin. compl.
  • eu  yatê sin. compl.
  • fr  yate
  • fr  fornió sin. compl.
  • fr  fulnio sin. compl.
  • fr  furnió sin. compl.
  • fr  karapotó sin. compl.
  • fr  karnijó sin. compl.
  • gl  fulniô
  • gl  fornió sin. compl.
  • gl  fulniô sin. compl.
  • gl  furnió sin. compl.
  • gl  karapotó sin. compl.
  • gl  karnijó sin. compl.
  • gl  yatê sin. compl.
  • it  fulniô
  • it  fornió sin. compl.
  • it  furnió sin. compl.
  • it  karapotó sin. compl.
  • it  karnijó sin. compl.
  • it  yatê sin. compl.
  • ja  フルニオ語
  • nl  Fulniô
  • nl  Fornió sin. compl.
  • nl  Furnió sin. compl.
  • nl  Karapotó sin. compl.
  • nl  Karnijó sin. compl.
  • nl  Yatê sin. compl.
  • pt  fulniô
  • pt  fornió sin. compl.
  • pt  furnió sin. compl.
  • pt  karapotó sin. compl.
  • pt  karnijó sin. compl.
  • pt  yatê sin. compl.
  • ru  Фулнио
  • ru  Яте sin. compl.
  • zh  富尔尼奥语
  • zh  福尼奥、佛尼奥、亚特、卡尼霍、卡拉伯托 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

Aïllada, Amèrica > Brasil

Definition
No hi ha gaires estudis sobre aquesta llengua. Alguns autors la classifiquen dins la família macro-je.

Durant molt temps els parlants d'aquesta llengua van ser considerats erròniament els últims descendents dels històrics carirí, el territori dels quals comprenia tot el nord-est brasiler.

Els fulniô són l'únic grup de la zona nord-est del Brasil que encara manté viva la seva llengua i la seva cultura. Tots els parlants de fulniô són bilingües en portuguès.
foute foute

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

  • ca  vute
  • ca  'abotee sin. compl.
  • ca  'abwetee sin. compl.
  • ca  baboute sin. compl.
  • ca  bamboute sin. compl.
  • ca  boute sin. compl.
  • ca  bubure sin. compl.
  • ca  bule sin. compl.
  • ca  bute sin. compl.
  • ca  foute sin. compl.
  • ca  luvure sin. compl.
  • ca  nbule sin. compl.
  • ca  pute sin. compl.
  • ca  voute sin. compl.
  • ca  voutere sin. compl.
  • ca  woute sin. compl.
  • ca  wute sin. compl.
  • cod  nyindi vute
  • de  Vute
  • de  Abotee sin. compl.
  • de  Baboute sin. compl.
  • de  Babute sin. compl.
  • de  Foute sin. compl.
  • en  Bule
  • en  Vute
  • en  Abotee sin. compl.
  • en  'Abwetee sin. compl.
  • en  Baboute sin. compl.
  • en  Bamboute sin. compl.
  • en  Boute sin. compl.
  • en  Bubure sin. compl.
  • en  Bute sin. compl.
  • en  Foute sin. compl.
  • en  Luvure sin. compl.
  • en  Nbule sin. compl.
  • en  Pute sin. compl.
  • en  Voute sin. compl.
  • en  Voutere sin. compl.
  • en  Woute sin. compl.
  • en  Wute sin. compl.
  • es  vute
  • es  abotee sin. compl.
  • es  'abwetee sin. compl.
  • es  baboute sin. compl.
  • es  bamboute sin. compl.
  • es  boute sin. compl.
  • es  bubure sin. compl.
  • es  bule sin. compl.
  • es  bute sin. compl.
  • es  foute sin. compl.
  • es  luvure sin. compl.
  • es  nbule sin. compl.
  • es  pute sin. compl.
  • es  voute sin. compl.
  • es  voutere sin. compl.
  • es  woute sin. compl.
  • es  wute sin. compl.
  • eu  vute
  • eu  abotee sin. compl.
  • eu  'abwetee sin. compl.
  • eu  baboute sin. compl.
  • eu  bamboute sin. compl.
  • eu  boute sin. compl.
  • eu  bubure sin. compl.
  • eu  bule sin. compl.
  • eu  bute sin. compl.
  • eu  foute sin. compl.
  • eu  luvure sin. compl.
  • eu  nbule sin. compl.
  • eu  pute sin. compl.
  • eu  voute sin. compl.
  • eu  voutere sin. compl.
  • eu  woute sin. compl.
  • eu  wute sin. compl.
  • fr  vute
  • fr  'abotee sin. compl.
  • fr  'abwetee sin. compl.
  • fr  baboute sin. compl.
  • fr  bamboute sin. compl.
  • fr  boute sin. compl.
  • fr  bubure sin. compl.
  • fr  bule sin. compl.
  • fr  bute sin. compl.
  • fr  foute sin. compl.
  • fr  luvure sin. compl.
  • fr  nbule sin. compl.
  • fr  pute sin. compl.
  • fr  voute sin. compl.
  • fr  voutere sin. compl.
  • fr  woute sin. compl.
  • fr  wute sin. compl.
  • gl  vute
  • gl  abotee sin. compl.
  • gl  'abwetee sin. compl.
  • gl  baboute sin. compl.
  • gl  bamboute sin. compl.
  • gl  boute sin. compl.
  • gl  bubure sin. compl.
  • gl  bule sin. compl.
  • gl  bute sin. compl.
  • gl  foute sin. compl.
  • gl  luvure sin. compl.
  • gl  nbule sin. compl.
  • gl  pute sin. compl.
  • gl  voute sin. compl.
  • gl  voutere sin. compl.
  • gl  woute sin. compl.
  • gl  wute sin. compl.
  • it  vute
  • it  abotee sin. compl.
  • it  'abwetee sin. compl.
  • it  baboute sin. compl.
  • it  bamboute sin. compl.
  • it  boute sin. compl.
  • it  bubure sin. compl.
  • it  bule sin. compl.
  • it  bute sin. compl.
  • it  foute sin. compl.
  • it  luvure sin. compl.
  • it  nbule sin. compl.
  • it  pute sin. compl.
  • it  voute sin. compl.
  • it  voutere sin. compl.
  • it  woute sin. compl.
  • it  wute sin. compl.
  • nl  Vute
  • nl  Baboute sin. compl.
  • nl  Foute sin. compl.
  • nl  Voute sin. compl.
  • nl  Woute sin. compl.
  • pt  vute
  • pt  abotee sin. compl.
  • pt  'abwetee sin. compl.
  • pt  baboute sin. compl.
  • pt  bamboute sin. compl.
  • pt  boute sin. compl.
  • pt  bubure sin. compl.
  • pt  bule sin. compl.
  • pt  bute sin. compl.
  • pt  foute sin. compl.
  • pt  luvure sin. compl.
  • pt  nbule sin. compl.
  • pt  pute sin. compl.
  • pt  voute sin. compl.
  • pt  voutere sin. compl.
  • pt  woute sin. compl.
  • pt  wute sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definition
El terme vute fa referència al grup ètnic i és l'arrel per al terme persona. Els vutes anomenen la seva llengua nyindi vute, 'la parla dels vutes'. Els alemanys van denominar-los wute; els veïns bantús els anomenaven baboute, terme que fou adoptat per l'administració colonial francesa. Està conformat per unes deu variants dialectals. Segons sembla ha rebut una forta influència de la llengua ful.

El vute s'havia classificat com a llengua aïllada. Posteriorment es va incloure dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun.

Sembla que es van traslladar en direcció sud cap a la ubicació actual des de la regió de Tignère, Tibati i Banyo, on encara hi ha alguns pobles vutes. Era un poble de caçadors i guerrers que va oferir molta resistència contra els fuls i va anar conquerint el territori d'altres grups en la seva avançada.
fox-sauk-kickapoo fox-sauk-kickapoo

Àlgica > Algonquina > Central, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  fox-sauk-kickapoo
  • ca  meskwaki sin. compl.
  • ca  mesquakie sin. compl.
  • cy  Fox-Sauk-Kickapoo
  • cy  Meskwaki sin. compl.
  • cy  Mesquakie sin. compl.
  • de  Fox-Sauk-Kickapoo
  • de  Meskwaki sin. compl.
  • de  Mesquakie sin. compl.
  • en  Fox-Sauk-Kickapoo
  • en  Meskwaki sin. compl.
  • en  Mesquakie sin. compl.
  • es  sauk-fox-kickapú
  • es  meskwaki sin. compl.
  • es  mesquakie sin. compl.
  • eu  fox-sauk-kickapoo
  • eu  fox-sauk-kickapoo sin. compl.
  • eu  meskwaki sin. compl.
  • eu  mesquakie sin. compl.
  • fr  fox-sauk-kickapou
  • fr  fox-sauk-kickapoo sin. compl.
  • fr  meskwaki sin. compl.
  • fr  mesquakie sin. compl.
  • gl  fox-sauk-kickapoo
  • gl  meskwaki sin. compl.
  • gl  mesquakie sin. compl.
  • gn  fox-sauk-kickapu
  • gn  meskwaki sin. compl.
  • gn  mesquakie sin. compl.
  • it  fox-sauk-kickapoo
  • it  meskwaki sin. compl.
  • it  mesquakie sin. compl.
  • pt  fox-sauk-kickapoo
  • pt  meskwaki sin. compl.
  • pt  mesquakie sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Àlgica > Algonquina > Central, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definition
Els mesquakie, els sauk/sac i els kickapoo són tres grups indígenes que parlen varietats de la mateixa llengua. La varietat fox, parlada pels mesquakie, té uns 200 parlants, la varietat kickapoo, uns 1.500 parlants, i la varietat sauk té només els darrers parlants. Hi ha autors que consideren que el kickapoo és una llengua diferent.

Són comunitats originàries de la costa est canadenca que van ser desplaçades cap a la ubicació actual. Cal remarcar que els kickapoos van arribar fins a Mèxic, on hi ha una comunitat que resideix a Coahuila. El desplaçament va provocar un fort desarrelament i, en conseqüència, l'abandonament progressiu de les tradicions culturals ancestrals i de la llengua. Actualment, com que tots els parlants són adults, s'intenta estendre la llengua a les generacions joves.

Els kickapoos eren originàriament veïns dels shawnis. Sembla que el terme kickapoo és una deformació d'una paraula shawni que significa 'passejants'.

La comunitat kickapoo va desenvolupar una llengua xiulada, és a dir, un tipus de codi que imita l'entonació de la llengua parlada mitjançant xiulets. Les llengües xiulades existeixen arreu del món, tot i que cada vegada són menys emprades, i permeten la comunicació a llarga distància en regions muntanyoses, a la selva o en regions molt extenses.

La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.

La classificació de determinades llengües algonquines, com el shawni, dins d'un grup central és merament geogràfica. No s'ha pogut establir un parentiu històric (un origen comú) entre les llengües d'aquesta regió com el que mantenen les llengües algonquines orientals o les algonquines del grup arapaho.
frananglais frananglais

Llengua mixta francès-anglès, Àfrica > Camerun

  • ca  camfranglais
  • ca  frananglais sin. compl.
  • ca  franglais sin. compl.
  • de  Camfranglais
  • en  Camfranglais
  • en  Frananglais sin. compl.
  • en  Franglais sin. compl.
  • es  camfranglais
  • es  frananglais sin. compl.
  • es  franglais sin. compl.
  • eu  camfranglais
  • eu  frananglais sin. compl.
  • eu  franglais sin. compl.
  • fr  camfranglais
  • fr  frananglais sin. compl.
  • fr  franglais sin. compl.
  • gl  camfranglais
  • gl  frananglais sin. compl.
  • gl  franglais sin. compl.
  • it  camfranglais
  • it  frananglais sin. compl.
  • it  franglais sin. compl.
  • nl  Frananglais
  • pt  camfranglais
  • pt  frananglais sin. compl.
  • pt  franglais sin. compl.

Llengua mixta francès-anglès, Àfrica > Camerun

Definition
El camfranglais és una llengua mixta creada a partir d'elements del francès, l'anglès, el pidgin anglès i altres llengües del Camerun. Es tracta d'una llengua amb estructures gramaticals reduïdes, ja que s'empra únicament com a segona llengua en certs contextos. La denominació camfranglais és el resultat de l'aglutinació dels termes camerounais, français i anglais; la va crear el professor Ze Amvela el 1989 per diferenciar-lo del franglais, un terme més general.

Aquesta llengua s'ha desenvolupat entre la població jove de les ciutats, estudiants de primària i secundària, per als quals s'ha consolidat com a llengua vehicular en detriment del pidgin anglès del Camerun; el fan servir també quan no volen ser compresos pels adults. Molts adolescents continuen fent servir el camfranglais quan deixen l'escola, fet que n'explica la ràpida difusió en tot el territori del Camerun. S'està estenent a les zones rurals i molts músics el fan servir en les seves cançons. A l'entorn escolar, en canvi, sovint se'n prohibeix l'ús, ja que es percep com una mala influència en l'aprenentatge de l'anglès i el francès.