francès
francès
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Àfrica > Benín, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Burundi, Àfrica > Camerun, Àfrica > Comores, Àfrica > Congo, Àfrica > Costa d'Ivori, Àfrica > Djibouti, Àfrica > Gabon, Àfrica > Guinea, Àfrica > Guinea Equatorial, Àfrica > Illa de la Reunió, Àfrica > Illes Glorioso, Àfrica > Madagascar, Àfrica > Mali, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Mayotte, Àfrica > Níger, Àfrica > República Centreafricana, Àfrica > República Democràtica del Congo, Àfrica > Ruanda, Àfrica > Senegal, Àfrica > Seychelles, Àfrica > Togo, Àfrica > Txad, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Guaiana Francesa, Amèrica > Haití, Amèrica > Saint-Pierre-et-Miquelon, Amèrica > Surinam, Europa > Bèlgica, Europa > França, Europa > Guernsey, Europa > Illes Fèroe, Europa > Jan Mayen, Europa > Jersey, Europa > Luxemburg, Europa > Mònaco, Oceania > Nova Caledònia, Oceania > Pitcairn, Oceania > Polinèsia Francesa, Oceania > Vanuatu
- ca francès
- cod français
- ar الفرنسية
- cy Ffrangeg
- de Französisch
- en French
- es francés
- eu frantsesa
- fr français
- gl francés
- gn franse
- it francese
- ja フランス語
- nl Frans
- oc francés
- pt francês
- ru Французский язык
- sw Kifaransa
- tmh Tafransist
- zh 法语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Àfrica > Benín, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Burundi, Àfrica > Camerun, Àfrica > Comores, Àfrica > Congo, Àfrica > Costa d'Ivori, Àfrica > Djibouti, Àfrica > Gabon, Àfrica > Guinea, Àfrica > Guinea Equatorial, Àfrica > Illa de la Reunió, Àfrica > Illes Glorioso, Àfrica > Madagascar, Àfrica > Mali, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Mayotte, Àfrica > Níger, Àfrica > República Centreafricana, Àfrica > República Democràtica del Congo, Àfrica > Ruanda, Àfrica > Senegal, Àfrica > Seychelles, Àfrica > Togo, Àfrica > Txad, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Guaiana Francesa, Amèrica > Haití, Amèrica > Saint-Pierre-et-Miquelon, Amèrica > Surinam, Europa > Bèlgica, Europa > França, Europa > Guernsey, Europa > Illes Fèroe, Europa > Jan Mayen, Europa > Jersey, Europa > Luxemburg, Europa > Mònaco, Oceania > Nova Caledònia, Oceania > Pitcairn, Oceania > Polinèsia Francesa, Oceania > Vanuatu
Definition
La història de la llengua es pot dividir en quatre períodes: el del francès antic (des dels orígens fins al segle XIII), el del francès mitjà (segles XIV-XVI), el del francès clàssic (segles XVII-XVIII) i el del francès modern (d'ençà del segle XIX).
Les evolucions que l'havien de dur a la seva fesomia actual van tenir lloc durant el segon període. Tots els dialectes francesos, excepte el francià, base de la llengua estàndard, es troben poc o molt en procés de substitució, després d'haver estat ja ben modificats per l'influx de la llengua oficial. Amb tot, aquests parlars, usats sobretot a pagès i pels quals avui hi ha un cert interès renovat, encara es fan servir en literatura i en publicacions locals, i se n'ocupen associacions diverses.
El francès és la més evolucionada de les llengües romàniques, és a dir, la més allunyada del llatí. Les primeres innovacions es van originar ja ben a l'inici de l'edat mitjana, a causa de la forta influència en el francès naixent de l'idioma germànic que parlaven els nombrosos colons francs establerts al nord de l'actual França.
Les evolucions que l'havien de dur a la seva fesomia actual van tenir lloc durant el segon període. Tots els dialectes francesos, excepte el francià, base de la llengua estàndard, es troben poc o molt en procés de substitució, després d'haver estat ja ben modificats per l'influx de la llengua oficial. Amb tot, aquests parlars, usats sobretot a pagès i pels quals avui hi ha un cert interès renovat, encara es fan servir en literatura i en publicacions locals, i se n'ocupen associacions diverses.
El francès és la més evolucionada de les llengües romàniques, és a dir, la més allunyada del llatí. Les primeres innovacions es van originar ja ben a l'inici de l'edat mitjana, a causa de la forta influència en el francès naixent de l'idioma germànic que parlaven els nombrosos colons francs establerts al nord de l'actual França.
francès de les Petites Antilles
francès de les Petites Antilles
Crioll de base francesa, Amèrica > Trinitat i Tobago
- ca crioll francès de Trinitat
- ca francès de les Petites Antilles sin. compl.
- ca patois sin. compl.
- ca patwa sin. compl.
- de Trinidad-French-Kreolisch
- de Antillen-Kreolisch sin. compl.
- de Trinidadian Creole French sin. compl.
- en Trinidad French Creole
- en Commonwealth Antillean Creole French sin. compl.
- en Commonwealth Antillean Creole French sin. compl.
- en creole french sin. compl.
- en Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- en lesser antillean creole french sin. compl.
- en patois sin. compl.
- en patwa sin. compl.
- en Trinidanian Creole French sin. compl.
- es crioll francés de Trinitat
- es commonwealth antillean creole french sin. compl.
- es creole french sin. compl.
- es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- es lesser antillean creole french sin. compl.
- es patois sin. compl.
- es patwa sin. compl.
- eu trinidad Frantses jatorriko kreolera
- eu commonwealth antillean creole french sin. compl.
- eu creole french sin. compl.
- eu frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
- eu lesser antillean creole french sin. compl.
- eu patois sin. compl.
- eu patwa sin. compl.
- fr créole français de Trinité
- fr créole français des Petites Antilles sin. compl.
- fr french patois sin. compl.
- fr patois trinidadien sin. compl.
- fr trinidadian Creole French sin. compl.
- gl crioll francés de Trinidad
- gl commonwealth antillean creole french sin. compl.
- gl creole french sin. compl.
- gl crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- gl lesser antillean creole french sin. compl.
- gl patois sin. compl.
- gl patwa sin. compl.
- it crioll francese di Trinitat
- it commonwealth antillean creole french sin. compl.
- it creole french sin. compl.
- it creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
- it lesser antillean creole french sin. compl.
- it patois sin. compl.
- it patwa sin. compl.
- nl Creools Frans op Trinidad
- nl Frans-Creools van Trinidad sin. compl.
- nl French patois sin. compl.
- nl Trinidadian Creole French sin. compl.
- pt crioll francês da Trinidad
- pt commonwealth antillean creole french sin. compl.
- pt creole french sin. compl.
- pt crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
- pt lesser antillean creole french sin. compl.
- pt patois sin. compl.
- pt patwa sin. compl.
Crioll de base francesa, Amèrica > Trinitat i Tobago
Definition
Descobertes per Colom el 1498, l'illa de Trinitat fou colonitzada pels espanyols (1532), mentre que Tobago no fou ocupada fins al 1642, en primer lloc per holandesos i després per francesos. Les dues illes van ser unides políticament el 1888 i van accedir a la independència el 1960.
Trinitat es va mantenir sota domini espanyol fins al final del segle XVII, però la major part dels colons que s'hi van instal·lar eren francesos. Així, doncs, el francès, i no pas l'espanyol, es va establir com a llengua vehicular, i també s'hi va desenvolupar un crioll de base francesa. L'illa fou conquerida pels anglesos el 1797. El francès, però, es va mantenir com a llengua del comerç i la justícia fins ben entrat el segle XIX; la població d'origen africà parlava el crioll de base francesa de manera general. El 1823, l'anglès va esdevenir la llengua oficial i al cap d'un segle la major part de la població parlava anglès o crioll anglès.
Tobago va canviar de mans nombroses vegades: holandesos, francesos, espanyols i anglesos. Fins al 1815 no va esdevenir definitivament anglesa. Sembla que el nom de l'illa és una alteració del terme tobacco, 'tabac'.
El crioll de base francesa de Trinitat es considera una variant d'un crioll parlat també a les illes Windward, Dominica, Saint Lucia i Grenada, que van esdevenir britàniques el segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès. Igualment es considera la mateixa llengua que el crioll francès de Martinica i Guadeloupe, però en aquestes illes no s'hi trobala influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.
Actualment el crioll francès de Trinitat es troba en procés de substitució. Es manté tan sols en alguns illots lingüístics disseminats principalment per la zona nord de l'illa i ja només el parlen persones grans. Les dades sobre parlants difereixen molt segons les fonts: van des dels 300 fins als 3.800. Si bé aquesta variant s'ha vist molt influïda pel crioll anglès de Trinitat, al seu torn també ha deixat certa empremta en el crioll anglès.
Pel que fa al crioll anglès, la informació no és gaire clara. Algunes fonts distingeixen entre l'anglès local, parlat per prop del 95% de la població, i un crioll de base anglesa que tindria tan sols uns 9.600 parlants. Altres autors fan referència únicament a aquest anglès local, que podria ser actualment un postcrioll, és a dir, que s'hauria aproximat a la llengua base fins a esdevenir-ne una varietat, o no haver estat mai pròpiament un crioll. Tampoc és gaire clar si cal considerar de manera independent el crioll de Tobago, o bé es tracta d'una variant de la mateixa llengua, més conservadora pel que fa als trets criolls.
A Trinitat i Tobago es parlen, a més, altres llengües fruit de migracions diverses. El més important numèricament és l'hindustaní del Carib o bhojpuri, parlat per unes 15.000-20.000 persones, descendents de treballadors originaris de l'Índia arribats després de l'abolició de l'esclavatge; una bona part (37,5%), però, ha adoptat l'anglès local com a primera llengua. En segon lloc, l'espanyol, amb uns 4.100 parlants. També hi ha parlants de llengües com ara el xinès, l'àrab, el japonès, etc.
Des de 2004 s'està duent a terme en aquest estat una política lingüística de promoció de l'aprenentatge de l'espanyol, motivada pel desig de reforçar els intercanvis comercials amb l'Amèrica Llatina. Així, des de 2005 hi ha cursos obligatoris d'espanyol a les escoles i s'hi estan fent classes d'espanyol també per als funcionaris.
Trinitat es va mantenir sota domini espanyol fins al final del segle XVII, però la major part dels colons que s'hi van instal·lar eren francesos. Així, doncs, el francès, i no pas l'espanyol, es va establir com a llengua vehicular, i també s'hi va desenvolupar un crioll de base francesa. L'illa fou conquerida pels anglesos el 1797. El francès, però, es va mantenir com a llengua del comerç i la justícia fins ben entrat el segle XIX; la població d'origen africà parlava el crioll de base francesa de manera general. El 1823, l'anglès va esdevenir la llengua oficial i al cap d'un segle la major part de la població parlava anglès o crioll anglès.
Tobago va canviar de mans nombroses vegades: holandesos, francesos, espanyols i anglesos. Fins al 1815 no va esdevenir definitivament anglesa. Sembla que el nom de l'illa és una alteració del terme tobacco, 'tabac'.
El crioll de base francesa de Trinitat es considera una variant d'un crioll parlat també a les illes Windward, Dominica, Saint Lucia i Grenada, que van esdevenir britàniques el segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès. Igualment es considera la mateixa llengua que el crioll francès de Martinica i Guadeloupe, però en aquestes illes no s'hi trobala influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.
Actualment el crioll francès de Trinitat es troba en procés de substitució. Es manté tan sols en alguns illots lingüístics disseminats principalment per la zona nord de l'illa i ja només el parlen persones grans. Les dades sobre parlants difereixen molt segons les fonts: van des dels 300 fins als 3.800. Si bé aquesta variant s'ha vist molt influïda pel crioll anglès de Trinitat, al seu torn també ha deixat certa empremta en el crioll anglès.
Pel que fa al crioll anglès, la informació no és gaire clara. Algunes fonts distingeixen entre l'anglès local, parlat per prop del 95% de la població, i un crioll de base anglesa que tindria tan sols uns 9.600 parlants. Altres autors fan referència únicament a aquest anglès local, que podria ser actualment un postcrioll, és a dir, que s'hauria aproximat a la llengua base fins a esdevenir-ne una varietat, o no haver estat mai pròpiament un crioll. Tampoc és gaire clar si cal considerar de manera independent el crioll de Tobago, o bé es tracta d'una variant de la mateixa llengua, més conservadora pel que fa als trets criolls.
A Trinitat i Tobago es parlen, a més, altres llengües fruit de migracions diverses. El més important numèricament és l'hindustaní del Carib o bhojpuri, parlat per unes 15.000-20.000 persones, descendents de treballadors originaris de l'Índia arribats després de l'abolició de l'esclavatge; una bona part (37,5%), però, ha adoptat l'anglès local com a primera llengua. En segon lloc, l'espanyol, amb uns 4.100 parlants. També hi ha parlants de llengües com ara el xinès, l'àrab, el japonès, etc.
Des de 2004 s'està duent a terme en aquest estat una política lingüística de promoció de l'aprenentatge de l'espanyol, motivada pel desig de reforçar els intercanvis comercials amb l'Amèrica Llatina. Així, des de 2005 hi ha cursos obligatoris d'espanyol a les escoles i s'hi estan fent classes d'espanyol també per als funcionaris.
francoprovençal
francoprovençal
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Europa > França, Europa > Itàlia, Europa > Suïssa
- ca francoprovençal
- ca arpità sin. compl.
- cod francoprovençal
- ar البروفانسية
- cy Profensaleg
- de Franko-Provenzalisch
- en Franco-Provençal
- es francoprovenzal
- eu franko-proventzera
- eu arpitana sin. compl.
- fr franco-provençal
- gl francoprovenzal
- gn frankoprovensal
- it francoprovenzale
- ja フランコ・プロバンス語
- nl Francoprovençaals
- oc francoprovençau
- pt franco-provençal
- ru Франко-провансальский язык
- sw Franco-Provençal
- tmh Tafrankupruvinsit
- zh 弗朗科普罗文萨语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Europa > França, Europa > Itàlia, Europa > Suïssa
Definition
El francoprovençal no és altra cosa que un conjunt de parlars afins que, a causa de circumstàncies històriques diverses, mai no han arribat a tenir una llengua estàndard de referència que els unís, per la qual cosa avui són molt diversificats. Ja a l'edat mitjana i al començament de la moderna el francès va esdevenir la llengua de cultura de les terres on es parlen les varietats francoprovençals, i d'aleshores ençà n'ha anat reduint el territori fins que s'ha arribat a la situació actual, en què les fan servir sobretot persones grans de contrades rurals i, doncs, es troben en ple procés de substitució lingüística.
Els parlants del francoprovençal no han tingut mai consciència de parlar una única llengua diferenciada, i per això només utilitzen el nom del seu parlar local o designacions pejoratives com ara patois i desconeixen el terme francoprovençal. Aquesta denominació, amb la idea d'unitat que implica, l'usen solament els lingüistes, que la necessiten per indicar que aquests parlars presenten una sèrie de trets comuns que els aglutinen i els distingeixen clarament de les llengües veïnes, el francès, l'occità i l'italià.
Malgrat aquests trets, però, no tots els autors consideren el francoprovençal una llengua separada. Amb tot, cal dir que la idea de l'existència d'una llengua francoprovençal autònoma -i amb la idea el nom unitari- ha començat a arrelar darrerament més enllà dels entorns científics on va néixer.
Els parlants del francoprovençal no han tingut mai consciència de parlar una única llengua diferenciada, i per això només utilitzen el nom del seu parlar local o designacions pejoratives com ara patois i desconeixen el terme francoprovençal. Aquesta denominació, amb la idea d'unitat que implica, l'usen solament els lingüistes, que la necessiten per indicar que aquests parlars presenten una sèrie de trets comuns que els aglutinen i els distingeixen clarament de les llengües veïnes, el francès, l'occità i l'italià.
Malgrat aquests trets, però, no tots els autors consideren el francoprovençal una llengua separada. Amb tot, cal dir que la idea de l'existència d'una llengua francoprovençal autònoma -i amb la idea el nom unitari- ha començat a arrelar darrerament més enllà dels entorns científics on va néixer.
franglais
franglais
Llengua mixta francès-anglès, Àfrica > Camerun
- ca camfranglais
- ca frananglais sin. compl.
- ca franglais sin. compl.
- de Camfranglais
- en Camfranglais
- en Frananglais sin. compl.
- en Franglais sin. compl.
- es camfranglais
- es frananglais sin. compl.
- es franglais sin. compl.
- eu camfranglais
- eu frananglais sin. compl.
- eu franglais sin. compl.
- fr camfranglais
- fr frananglais sin. compl.
- fr franglais sin. compl.
- gl camfranglais
- gl frananglais sin. compl.
- gl franglais sin. compl.
- it camfranglais
- it frananglais sin. compl.
- it franglais sin. compl.
- nl Frananglais
- pt camfranglais
- pt frananglais sin. compl.
- pt franglais sin. compl.
Llengua mixta francès-anglès, Àfrica > Camerun
Definition
El camfranglais és una llengua mixta creada a partir d'elements del francès, l'anglès, el pidgin anglès i altres llengües del Camerun. Es tracta d'una llengua amb estructures gramaticals reduïdes, ja que s'empra únicament com a segona llengua en certs contextos. La denominació camfranglais és el resultat de l'aglutinació dels termes camerounais, français i anglais; la va crear el professor Ze Amvela el 1989 per diferenciar-lo del franglais, un terme més general.
Aquesta llengua s'ha desenvolupat entre la població jove de les ciutats, estudiants de primària i secundària, per als quals s'ha consolidat com a llengua vehicular en detriment del pidgin anglès del Camerun; el fan servir també quan no volen ser compresos pels adults. Molts adolescents continuen fent servir el camfranglais quan deixen l'escola, fet que n'explica la ràpida difusió en tot el territori del Camerun. S'està estenent a les zones rurals i molts músics el fan servir en les seves cançons. A l'entorn escolar, en canvi, sovint se'n prohibeix l'ús, ja que es percep com una mala influència en l'aprenentatge de l'anglès i el francès.
Aquesta llengua s'ha desenvolupat entre la població jove de les ciutats, estudiants de primària i secundària, per als quals s'ha consolidat com a llengua vehicular en detriment del pidgin anglès del Camerun; el fan servir també quan no volen ser compresos pels adults. Molts adolescents continuen fent servir el camfranglais quan deixen l'escola, fet que n'explica la ràpida difusió en tot el territori del Camerun. S'està estenent a les zones rurals i molts músics el fan servir en les seves cançons. A l'entorn escolar, en canvi, sovint se'n prohibeix l'ús, ja que es percep com una mala influència en l'aprenentatge de l'anglès i el francès.
frisó
frisó
Indoeuropea > Germànica > Occidental, Europa > Alemanya, Europa > Països Baixos
- ca frisó
- cod friisk
- cod frysk
- cod seeltersk
- ar الفريزية
- cy Ffriseg
- de Friesisch
- en Frisian
- es frisón
- eu frisiera
- fr frison
- gl frisón
- gn frison
- it frisone
- ja フリジア語
- ja 北部フリジア語 sin. compl.
- ja 東部フリジア語 sin. compl.
- ja 西部フリジア語 sin. compl.
- nl Fries
- oc frison
- pt frísico
- ru Фризский язык
- sw Frisian
- tmh Tafrizunt
- zh 费里斯语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Indoeuropea > Germànica > Occidental, Europa > Alemanya, Europa > Països Baixos
Definition
Llengua parlada en tres àrees separades entre elles, a cadascuna de les quals correspon un dels grans blocs dialectals frisons: l'occidental (províncies neerlandeses de Fryslân i Groningen), l'oriental (land alemany de la Baixa Saxònia) i el septentrional (land alemany de Slesvig-Holstein).
Hi ha diferències importants entre les diferents variants dialectals del frisó, que en alguns casos fins i tot impossibiliten la intel·ligibilitat mútua. Des d'aquest punt de vista, no és del tot clar que actualment s'hagi de considerar com una única llengua. El sentiment de formar part d'una mateixa comunitat lingüística i cultural tampoc no és compartit de manera general pels parlants de frisó. Hi ha una organització, l'Ynterfryske Rie (Consell Interfrisó), que s'ocupa de fomentar les relacions entre les tres regions frisones. Raons històriques expliquen la discontinuïtat present del domini lingüístic frisó.
Hi ha diferències importants entre les diferents variants dialectals del frisó, que en alguns casos fins i tot impossibiliten la intel·ligibilitat mútua. Des d'aquest punt de vista, no és del tot clar que actualment s'hagi de considerar com una única llengua. El sentiment de formar part d'una mateixa comunitat lingüística i cultural tampoc no és compartit de manera general pels parlants de frisó. Hi ha una organització, l'Ynterfryske Rie (Consell Interfrisó), que s'ocupa de fomentar les relacions entre les tres regions frisones. Raons històriques expliquen la discontinuïtat present del domini lingüístic frisó.
friülà
friülà
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Europa > Itàlia, Europa > Suïssa
- ca retoromànic
- ca friülà sin. compl.
- ca friülès sin. compl.
- ca furlà sin. compl.
- ca ladí sin. compl.
- ca romanx sin. compl.
- cod furlan (a Itàlia)
- cod rumantsch (a Suïssa)
- ar الريترومانسية
- cy Rhetoromaneg
- cy Ladineg sin. compl.
- cy Románsh sin. compl.
- de Rätoromanisch
- de Ladinisch sin. compl.
- de Rätofrialulisch sin. compl.
- de Rumantsch sin. compl.
- en Rhaeto-Romanic
- en Ladin sin. compl.
- en Rhaeto-Friulian sin. compl.
- en Romansch sin. compl.
- es retorománico
- es ladino sin. compl.
- es retofriülés sin. compl.
- es romanche sin. compl.
- eu erretorromaniera
- eu erromantxera sin. compl.
- fr rhéto-roman
- fr ladin sin. compl.
- fr rhéto-frioulan sin. compl.
- fr romanche sin. compl.
- gl retorrománico
- gl ladino sin. compl.
- gl retofriulano sin. compl.
- gl romanche sin. compl.
- gn retoromániko
- gn ladi sin. compl.
- gn rretofriüle sin. compl.
- gn rretofriüle térâ rromany sin. compl.
- gn rromany sin. compl.
- it retoromanico
- it ladino sin. compl.
- it reto-friulano sin. compl.
- it romancio sin. compl.
- ja レトロマンス語
- nl Retoromaans
- nl Friulaans sin. compl.
- nl Ladinisch sin. compl.
- nl Romanx sin. compl.
- oc retoromanic
- oc ladin sin. compl.
- oc retofriolan sin. compl.
- oc romanch sin. compl.
- pt reto-românico
- pt ladino sin. compl.
- pt reto-friulano romanche sin. compl.
- ru Ретороманский язык
- ru Ладинский sin. compl.
- ru Фриульский sin. compl.
- sw Rhaeto-Romanic
- sw Ladin sin. compl.
- sw Rhaeto-friulian sin. compl.
- sw Romansch sin. compl.
- tmh Tariturumaniskt
- tmh Taladit sin. compl.
- tmh taritufriyulist sin. compl.
- tmh tarumanskt sin. compl.
- zh 列托罗马语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Europa > Itàlia, Europa > Suïssa
Definition
Actualment hi ha tres blocs de dialectes retoromànics, estesos en sengles àrees separades les unes de les altres: l'occidental o romanx, el central o ladí, i l'oriental o friülès. Malgrat aquest aïllament geogràfic i les importants diferències que hi ha entre les diverses varietats, que dificulten la comunicació entre els seus parlants, es considera que el retoromànic constitueix una sola llengua.
Socialment hi ha consciència de la germanor entre els diversos pobles de parla retoromànica, però les diferents trajectòries històriques i tradicions culturals fan de cadascun dels tres grans dialectes una entitat autònoma.
Socialment hi ha consciència de la germanor entre els diversos pobles de parla retoromànica, però les diferents trajectòries històriques i tradicions culturals fan de cadascun dels tres grans dialectes una entitat autònoma.
friülès
friülès
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Europa > Itàlia, Europa > Suïssa
- ca retoromànic
- ca friülà sin. compl.
- ca friülès sin. compl.
- ca furlà sin. compl.
- ca ladí sin. compl.
- ca romanx sin. compl.
- cod furlan (a Itàlia)
- cod rumantsch (a Suïssa)
- ar الريترومانسية
- cy Rhetoromaneg
- cy Ladineg sin. compl.
- cy Románsh sin. compl.
- de Rätoromanisch
- de Ladinisch sin. compl.
- de Rätofrialulisch sin. compl.
- de Rumantsch sin. compl.
- en Rhaeto-Romanic
- en Ladin sin. compl.
- en Rhaeto-Friulian sin. compl.
- en Romansch sin. compl.
- es retorománico
- es ladino sin. compl.
- es retofriülés sin. compl.
- es romanche sin. compl.
- eu erretorromaniera
- eu erromantxera sin. compl.
- fr rhéto-roman
- fr ladin sin. compl.
- fr rhéto-frioulan sin. compl.
- fr romanche sin. compl.
- gl retorrománico
- gl ladino sin. compl.
- gl retofriulano sin. compl.
- gl romanche sin. compl.
- gn retoromániko
- gn ladi sin. compl.
- gn rretofriüle sin. compl.
- gn rretofriüle térâ rromany sin. compl.
- gn rromany sin. compl.
- it retoromanico
- it ladino sin. compl.
- it reto-friulano sin. compl.
- it romancio sin. compl.
- ja レトロマンス語
- nl Retoromaans
- nl Friulaans sin. compl.
- nl Ladinisch sin. compl.
- nl Romanx sin. compl.
- oc retoromanic
- oc ladin sin. compl.
- oc retofriolan sin. compl.
- oc romanch sin. compl.
- pt reto-românico
- pt ladino sin. compl.
- pt reto-friulano romanche sin. compl.
- ru Ретороманский язык
- ru Ладинский sin. compl.
- ru Фриульский sin. compl.
- sw Rhaeto-Romanic
- sw Ladin sin. compl.
- sw Rhaeto-friulian sin. compl.
- sw Romansch sin. compl.
- tmh Tariturumaniskt
- tmh Taladit sin. compl.
- tmh taritufriyulist sin. compl.
- tmh tarumanskt sin. compl.
- zh 列托罗马语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Europa > Itàlia, Europa > Suïssa
Definition
Actualment hi ha tres blocs de dialectes retoromànics, estesos en sengles àrees separades les unes de les altres: l'occidental o romanx, el central o ladí, i l'oriental o friülès. Malgrat aquest aïllament geogràfic i les importants diferències que hi ha entre les diverses varietats, que dificulten la comunicació entre els seus parlants, es considera que el retoromànic constitueix una sola llengua.
Socialment hi ha consciència de la germanor entre els diversos pobles de parla retoromànica, però les diferents trajectòries històriques i tradicions culturals fan de cadascun dels tres grans dialectes una entitat autònoma.
Socialment hi ha consciència de la germanor entre els diversos pobles de parla retoromànica, però les diferents trajectòries històriques i tradicions culturals fan de cadascun dels tres grans dialectes una entitat autònoma.
ful
ful
Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Benín, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Camerun, Àfrica > Ghana, Àfrica > Guinea, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Mali, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Níger, Àfrica > Nigèria, Àfrica > República Centreafricana, Àfrica > Senegal, Àfrica > Togo, Àfrica > Txad
- ca ful
- ca fula sin. compl.
- ca fulani sin. compl.
- ca fulbe sin. compl.
- ca fulfulde sin. compl.
- ca futa-jalon sin. compl.
- ca pël sin. compl.
- ca peul sin. compl.
- ca pulaar sin. compl.
- cod fulfulde
- cod pulaar
- ar فول
- cy Ful
- cy Fula sin. compl.
- cy Fulani sin. compl.
- cy Fulbe sin. compl.
- cy Fulfulde sin. compl.
- cy Futa-jalon sin. compl.
- cy Pël sin. compl.
- cy Peul sin. compl.
- cy Pulaar sin. compl.
- de Ful
- de Fula sin. compl.
- de Fulani sin. compl.
- de Fulbe sin. compl.
- de Fulfulde sin. compl.
- de Futa-Jalon sin. compl.
- de Pël sin. compl.
- de Peul sin. compl.
- de Pulaar sin. compl.
- en Fula
- en Fulani sin. compl.
- en Fulbe sin. compl.
- en Fulfulde sin. compl.
- en Futa-Jalon sin. compl.
- en Pël sin. compl.
- en Peul sin. compl.
- en Pulaar sin. compl.
- es fulaní
- es fula sin. compl.
- es fulani sin. compl.
- es fulbe sin. compl.
- es fulfulde sin. compl.
- es futa-jalon sin. compl.
- es pël sin. compl.
- es peul sin. compl.
- es pulaar sin. compl.
- es pular sin. compl.
- eu fulaniera
- eu ful sin. compl.
- eu fula sin. compl.
- eu fulani sin. compl.
- eu fulbe sin. compl.
- eu fulfulde sin. compl.
- eu futa-jalon sin. compl.
- eu pël sin. compl.
- eu peul sin. compl.
- eu pulaar sin. compl.
- fr peul
- fr fouta djalon sin. compl.
- fr fula sin. compl.
- fr fulani sin. compl.
- fr fulbe sin. compl.
- fr fulfulde sin. compl.
- fr pël sin. compl.
- fr peulh sin. compl.
- fr poular sin. compl.
- fr pulaar sin. compl.
- fr pular sin. compl.
- gl fulbe
- gl ful sin. compl.
- gl fula sin. compl.
- gl fulani sin. compl.
- gl fulfulde sin. compl.
- gl futa-jalon sin. compl.
- gl pël sin. compl.
- gl peul sin. compl.
- gl pulaar sin. compl.
- gn fulani
- gn fula sin. compl.
- gn fulani sin. compl.
- gn fulfulde sin. compl.
- gn fulve sin. compl.
- gn futa-jalon sin. compl.
- gn pël sin. compl.
- gn peul sin. compl.
- gn pulaar sin. compl.
- it ful
- it fula sin. compl.
- it fulani sin. compl.
- it fulbe sin. compl.
- it fulfulde sin. compl.
- it futa-jalon sin. compl.
- it pël sin. compl.
- it peul sin. compl.
- it pulaar sin. compl.
- ja フラニ語
- ja フラ sin. compl.
- ja プル sin. compl.
- ja フルベ sin. compl.
- ja プール sin. compl.
- ja フルフベ sin. compl.
- nl Ful
- nl Fula sin. compl.
- nl Fulani sin. compl.
- nl Fulbe sin. compl.
- nl Fulfulde sin. compl.
- nl Futa-Jalon sin. compl.
- nl Pël sin. compl.
- nl Peul sin. compl.
- nl Pulaar sin. compl.
- pt ful
- pt fula sin. compl.
- pt fulani sin. compl.
- pt fulbe sin. compl.
- pt fulfulde sin. compl.
- pt futa-jalon sin. compl.
- pt pël sin. compl.
- pt peul sin. compl.
- pt pulaar sin. compl.
- ru Фула
- ru Фуль sin. compl.
- ru Пёль sin. compl.
- ru Пулар sin. compl.
- ru Фулани sin. compl.
- ru Фульбе sin. compl.
- ru Тукулор sin. compl.
- ru Фульфульде sin. compl.
- ru Фута-джалон sin. compl.
- zh 弗尔语
- zh 弗尔贝、弗拉尼、弗拉、弗尔弗尔德、普拉尔、弗塔－加隆、佩乌尔、佩尔 sin. compl.
- scr Alfabet aràbic
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Benín, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Camerun, Àfrica > Ghana, Àfrica > Guinea, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Mali, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Níger, Àfrica > Nigèria, Àfrica > República Centreafricana, Àfrica > Senegal, Àfrica > Togo, Àfrica > Txad
Definition
El poble nòmada ramader dels fuls habita una àmplia zona de l'Àfrica occidental, de Senegàmbia i Guinea al Sudan i el Camerun.
El ful és la llengua del poble que s'autodenomina fulɓe. Els hausses els anomenen fulani, els mandings fula i els wòlof pël.
Els fuls anomenen la seva llengua fulfulde en els dialectes centrals i orientals, i pulaar en els dialectes occidentals.
L'origen geogràfic dels fuls ha estat objecte de llargues discussions entre els africanistes i alhora és objecte de llegendes entre els fuls mateixos i entre els pobles veïns. Actualment es creu que són originaris de l'actual Senegal. A partir d'aquest origen occidental s'hauria produït l'expansió dels fuls cap a l'est al segle XVI.
Malgrat la dispersió geogràfica, les diferències dialectals del ful no són gaire accentuades. Es distingeixen quatre blocs dialectals principals: dialectes del centre-est (fulfulde de l'oest del Níger, centre-est del Níger i Nigèria), dialectes orientals (fulfulde adamawa del Camerun, el Txad i el Sudan; el fulfulde bagirmi del Txad i la República Centreafricana), dialectes del centre-oest (fulfulde massina de Mali i de Ghana, fulfulde borgu de Benín i Togo, i el pular de Guinea, Mali, el Senegal i Sierra Leone) i dialectes occidentals (pulaar de Mauritània, el Senegal i Gàmbia).
En algunes regions, com ara al nord del Camerun, el ful és emprat com a llengua franca. La majoria de fuls són plurilingües.
El ful és la llengua del poble que s'autodenomina fulɓe. Els hausses els anomenen fulani, els mandings fula i els wòlof pël.
Els fuls anomenen la seva llengua fulfulde en els dialectes centrals i orientals, i pulaar en els dialectes occidentals.
L'origen geogràfic dels fuls ha estat objecte de llargues discussions entre els africanistes i alhora és objecte de llegendes entre els fuls mateixos i entre els pobles veïns. Actualment es creu que són originaris de l'actual Senegal. A partir d'aquest origen occidental s'hauria produït l'expansió dels fuls cap a l'est al segle XVI.
Malgrat la dispersió geogràfica, les diferències dialectals del ful no són gaire accentuades. Es distingeixen quatre blocs dialectals principals: dialectes del centre-est (fulfulde de l'oest del Níger, centre-est del Níger i Nigèria), dialectes orientals (fulfulde adamawa del Camerun, el Txad i el Sudan; el fulfulde bagirmi del Txad i la República Centreafricana), dialectes del centre-oest (fulfulde massina de Mali i de Ghana, fulfulde borgu de Benín i Togo, i el pular de Guinea, Mali, el Senegal i Sierra Leone) i dialectes occidentals (pulaar de Mauritània, el Senegal i Gàmbia).
En algunes regions, com ara al nord del Camerun, el ful és emprat com a llengua franca. La majoria de fuls són plurilingües.
fula
fula
Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Benín, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Camerun, Àfrica > Ghana, Àfrica > Guinea, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Mali, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Níger, Àfrica > Nigèria, Àfrica > República Centreafricana, Àfrica > Senegal, Àfrica > Togo, Àfrica > Txad
- ca ful
- ca fula sin. compl.
- ca fulani sin. compl.
- ca fulbe sin. compl.
- ca fulfulde sin. compl.
- ca futa-jalon sin. compl.
- ca pël sin. compl.
- ca peul sin. compl.
- ca pulaar sin. compl.
- cod fulfulde
- cod pulaar
- ar فول
- cy Ful
- cy Fula sin. compl.
- cy Fulani sin. compl.
- cy Fulbe sin. compl.
- cy Fulfulde sin. compl.
- cy Futa-jalon sin. compl.
- cy Pël sin. compl.
- cy Peul sin. compl.
- cy Pulaar sin. compl.
- de Ful
- de Fula sin. compl.
- de Fulani sin. compl.
- de Fulbe sin. compl.
- de Fulfulde sin. compl.
- de Futa-Jalon sin. compl.
- de Pël sin. compl.
- de Peul sin. compl.
- de Pulaar sin. compl.
- en Fula
- en Fulani sin. compl.
- en Fulbe sin. compl.
- en Fulfulde sin. compl.
- en Futa-Jalon sin. compl.
- en Pël sin. compl.
- en Peul sin. compl.
- en Pulaar sin. compl.
- es fulaní
- es fula sin. compl.
- es fulani sin. compl.
- es fulbe sin. compl.
- es fulfulde sin. compl.
- es futa-jalon sin. compl.
- es pël sin. compl.
- es peul sin. compl.
- es pulaar sin. compl.
- es pular sin. compl.
- eu fulaniera
- eu ful sin. compl.
- eu fula sin. compl.
- eu fulani sin. compl.
- eu fulbe sin. compl.
- eu fulfulde sin. compl.
- eu futa-jalon sin. compl.
- eu pël sin. compl.
- eu peul sin. compl.
- eu pulaar sin. compl.
- fr peul
- fr fouta djalon sin. compl.
- fr fula sin. compl.
- fr fulani sin. compl.
- fr fulbe sin. compl.
- fr fulfulde sin. compl.
- fr pël sin. compl.
- fr peulh sin. compl.
- fr poular sin. compl.
- fr pulaar sin. compl.
- fr pular sin. compl.
- gl fulbe
- gl ful sin. compl.
- gl fula sin. compl.
- gl fulani sin. compl.
- gl fulfulde sin. compl.
- gl futa-jalon sin. compl.
- gl pël sin. compl.
- gl peul sin. compl.
- gl pulaar sin. compl.
- gn fulani
- gn fula sin. compl.
- gn fulani sin. compl.
- gn fulfulde sin. compl.
- gn fulve sin. compl.
- gn futa-jalon sin. compl.
- gn pël sin. compl.
- gn peul sin. compl.
- gn pulaar sin. compl.
- it ful
- it fula sin. compl.
- it fulani sin. compl.
- it fulbe sin. compl.
- it fulfulde sin. compl.
- it futa-jalon sin. compl.
- it pël sin. compl.
- it peul sin. compl.
- it pulaar sin. compl.
- ja フラニ語
- ja フラ sin. compl.
- ja プル sin. compl.
- ja フルベ sin. compl.
- ja プール sin. compl.
- ja フルフベ sin. compl.
- nl Ful
- nl Fula sin. compl.
- nl Fulani sin. compl.
- nl Fulbe sin. compl.
- nl Fulfulde sin. compl.
- nl Futa-Jalon sin. compl.
- nl Pël sin. compl.
- nl Peul sin. compl.
- nl Pulaar sin. compl.
- pt ful
- pt fula sin. compl.
- pt fulani sin. compl.
- pt fulbe sin. compl.
- pt fulfulde sin. compl.
- pt futa-jalon sin. compl.
- pt pël sin. compl.
- pt peul sin. compl.
- pt pulaar sin. compl.
- ru Фула
- ru Фуль sin. compl.
- ru Пёль sin. compl.
- ru Пулар sin. compl.
- ru Фулани sin. compl.
- ru Фульбе sin. compl.
- ru Тукулор sin. compl.
- ru Фульфульде sin. compl.
- ru Фута-джалон sin. compl.
- zh 弗尔语
- zh 弗尔贝、弗拉尼、弗拉、弗尔弗尔德、普拉尔、弗塔－加隆、佩乌尔、佩尔 sin. compl.
- scr Alfabet aràbic
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Benín, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Camerun, Àfrica > Ghana, Àfrica > Guinea, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Mali, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Níger, Àfrica > Nigèria, Àfrica > República Centreafricana, Àfrica > Senegal, Àfrica > Togo, Àfrica > Txad
Definition
El poble nòmada ramader dels fuls habita una àmplia zona de l'Àfrica occidental, de Senegàmbia i Guinea al Sudan i el Camerun.
El ful és la llengua del poble que s'autodenomina fulɓe. Els hausses els anomenen fulani, els mandings fula i els wòlof pël.
Els fuls anomenen la seva llengua fulfulde en els dialectes centrals i orientals, i pulaar en els dialectes occidentals.
L'origen geogràfic dels fuls ha estat objecte de llargues discussions entre els africanistes i alhora és objecte de llegendes entre els fuls mateixos i entre els pobles veïns. Actualment es creu que són originaris de l'actual Senegal. A partir d'aquest origen occidental s'hauria produït l'expansió dels fuls cap a l'est al segle XVI.
Malgrat la dispersió geogràfica, les diferències dialectals del ful no són gaire accentuades. Es distingeixen quatre blocs dialectals principals: dialectes del centre-est (fulfulde de l'oest del Níger, centre-est del Níger i Nigèria), dialectes orientals (fulfulde adamawa del Camerun, el Txad i el Sudan; el fulfulde bagirmi del Txad i la República Centreafricana), dialectes del centre-oest (fulfulde massina de Mali i de Ghana, fulfulde borgu de Benín i Togo, i el pular de Guinea, Mali, el Senegal i Sierra Leone) i dialectes occidentals (pulaar de Mauritània, el Senegal i Gàmbia).
En algunes regions, com ara al nord del Camerun, el ful és emprat com a llengua franca. La majoria de fuls són plurilingües.
El ful és la llengua del poble que s'autodenomina fulɓe. Els hausses els anomenen fulani, els mandings fula i els wòlof pël.
Els fuls anomenen la seva llengua fulfulde en els dialectes centrals i orientals, i pulaar en els dialectes occidentals.
L'origen geogràfic dels fuls ha estat objecte de llargues discussions entre els africanistes i alhora és objecte de llegendes entre els fuls mateixos i entre els pobles veïns. Actualment es creu que són originaris de l'actual Senegal. A partir d'aquest origen occidental s'hauria produït l'expansió dels fuls cap a l'est al segle XVI.
Malgrat la dispersió geogràfica, les diferències dialectals del ful no són gaire accentuades. Es distingeixen quatre blocs dialectals principals: dialectes del centre-est (fulfulde de l'oest del Níger, centre-est del Níger i Nigèria), dialectes orientals (fulfulde adamawa del Camerun, el Txad i el Sudan; el fulfulde bagirmi del Txad i la República Centreafricana), dialectes del centre-oest (fulfulde massina de Mali i de Ghana, fulfulde borgu de Benín i Togo, i el pular de Guinea, Mali, el Senegal i Sierra Leone) i dialectes occidentals (pulaar de Mauritània, el Senegal i Gàmbia).
En algunes regions, com ara al nord del Camerun, el ful és emprat com a llengua franca. La majoria de fuls són plurilingües.
fulani
fulani
Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Benín, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Camerun, Àfrica > Ghana, Àfrica > Guinea, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Mali, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Níger, Àfrica > Nigèria, Àfrica > República Centreafricana, Àfrica > Senegal, Àfrica > Togo, Àfrica > Txad
- ca ful
- ca fula sin. compl.
- ca fulani sin. compl.
- ca fulbe sin. compl.
- ca fulfulde sin. compl.
- ca futa-jalon sin. compl.
- ca pël sin. compl.
- ca peul sin. compl.
- ca pulaar sin. compl.
- cod fulfulde
- cod pulaar
- ar فول
- cy Ful
- cy Fula sin. compl.
- cy Fulani sin. compl.
- cy Fulbe sin. compl.
- cy Fulfulde sin. compl.
- cy Futa-jalon sin. compl.
- cy Pël sin. compl.
- cy Peul sin. compl.
- cy Pulaar sin. compl.
- de Ful
- de Fula sin. compl.
- de Fulani sin. compl.
- de Fulbe sin. compl.
- de Fulfulde sin. compl.
- de Futa-Jalon sin. compl.
- de Pël sin. compl.
- de Peul sin. compl.
- de Pulaar sin. compl.
- en Fula
- en Fulani sin. compl.
- en Fulbe sin. compl.
- en Fulfulde sin. compl.
- en Futa-Jalon sin. compl.
- en Pël sin. compl.
- en Peul sin. compl.
- en Pulaar sin. compl.
- es fulaní
- es fula sin. compl.
- es fulani sin. compl.
- es fulbe sin. compl.
- es fulfulde sin. compl.
- es futa-jalon sin. compl.
- es pël sin. compl.
- es peul sin. compl.
- es pulaar sin. compl.
- es pular sin. compl.
- eu fulaniera
- eu ful sin. compl.
- eu fula sin. compl.
- eu fulani sin. compl.
- eu fulbe sin. compl.
- eu fulfulde sin. compl.
- eu futa-jalon sin. compl.
- eu pël sin. compl.
- eu peul sin. compl.
- eu pulaar sin. compl.
- fr peul
- fr fouta djalon sin. compl.
- fr fula sin. compl.
- fr fulani sin. compl.
- fr fulbe sin. compl.
- fr fulfulde sin. compl.
- fr pël sin. compl.
- fr peulh sin. compl.
- fr poular sin. compl.
- fr pulaar sin. compl.
- fr pular sin. compl.
- gl fulbe
- gl ful sin. compl.
- gl fula sin. compl.
- gl fulani sin. compl.
- gl fulfulde sin. compl.
- gl futa-jalon sin. compl.
- gl pël sin. compl.
- gl peul sin. compl.
- gl pulaar sin. compl.
- gn fulani
- gn fula sin. compl.
- gn fulani sin. compl.
- gn fulfulde sin. compl.
- gn fulve sin. compl.
- gn futa-jalon sin. compl.
- gn pël sin. compl.
- gn peul sin. compl.
- gn pulaar sin. compl.
- it ful
- it fula sin. compl.
- it fulani sin. compl.
- it fulbe sin. compl.
- it fulfulde sin. compl.
- it futa-jalon sin. compl.
- it pël sin. compl.
- it peul sin. compl.
- it pulaar sin. compl.
- ja フラニ語
- ja フラ sin. compl.
- ja プル sin. compl.
- ja フルベ sin. compl.
- ja プール sin. compl.
- ja フルフベ sin. compl.
- nl Ful
- nl Fula sin. compl.
- nl Fulani sin. compl.
- nl Fulbe sin. compl.
- nl Fulfulde sin. compl.
- nl Futa-Jalon sin. compl.
- nl Pël sin. compl.
- nl Peul sin. compl.
- nl Pulaar sin. compl.
- pt ful
- pt fula sin. compl.
- pt fulani sin. compl.
- pt fulbe sin. compl.
- pt fulfulde sin. compl.
- pt futa-jalon sin. compl.
- pt pël sin. compl.
- pt peul sin. compl.
- pt pulaar sin. compl.
- ru Фула
- ru Фуль sin. compl.
- ru Пёль sin. compl.
- ru Пулар sin. compl.
- ru Фулани sin. compl.
- ru Фульбе sin. compl.
- ru Тукулор sin. compl.
- ru Фульфульде sin. compl.
- ru Фута-джалон sin. compl.
- zh 弗尔语
- zh 弗尔贝、弗拉尼、弗拉、弗尔弗尔德、普拉尔、弗塔－加隆、佩乌尔、佩尔 sin. compl.
- scr Alfabet aràbic
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Benín, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Camerun, Àfrica > Ghana, Àfrica > Guinea, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Mali, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Níger, Àfrica > Nigèria, Àfrica > República Centreafricana, Àfrica > Senegal, Àfrica > Togo, Àfrica > Txad
Definition
El poble nòmada ramader dels fuls habita una àmplia zona de l'Àfrica occidental, de Senegàmbia i Guinea al Sudan i el Camerun.
El ful és la llengua del poble que s'autodenomina fulɓe. Els hausses els anomenen fulani, els mandings fula i els wòlof pël.
Els fuls anomenen la seva llengua fulfulde en els dialectes centrals i orientals, i pulaar en els dialectes occidentals.
L'origen geogràfic dels fuls ha estat objecte de llargues discussions entre els africanistes i alhora és objecte de llegendes entre els fuls mateixos i entre els pobles veïns. Actualment es creu que són originaris de l'actual Senegal. A partir d'aquest origen occidental s'hauria produït l'expansió dels fuls cap a l'est al segle XVI.
Malgrat la dispersió geogràfica, les diferències dialectals del ful no són gaire accentuades. Es distingeixen quatre blocs dialectals principals: dialectes del centre-est (fulfulde de l'oest del Níger, centre-est del Níger i Nigèria), dialectes orientals (fulfulde adamawa del Camerun, el Txad i el Sudan; el fulfulde bagirmi del Txad i la República Centreafricana), dialectes del centre-oest (fulfulde massina de Mali i de Ghana, fulfulde borgu de Benín i Togo, i el pular de Guinea, Mali, el Senegal i Sierra Leone) i dialectes occidentals (pulaar de Mauritània, el Senegal i Gàmbia).
En algunes regions, com ara al nord del Camerun, el ful és emprat com a llengua franca. La majoria de fuls són plurilingües.
El ful és la llengua del poble que s'autodenomina fulɓe. Els hausses els anomenen fulani, els mandings fula i els wòlof pël.
Els fuls anomenen la seva llengua fulfulde en els dialectes centrals i orientals, i pulaar en els dialectes occidentals.
L'origen geogràfic dels fuls ha estat objecte de llargues discussions entre els africanistes i alhora és objecte de llegendes entre els fuls mateixos i entre els pobles veïns. Actualment es creu que són originaris de l'actual Senegal. A partir d'aquest origen occidental s'hauria produït l'expansió dels fuls cap a l'est al segle XVI.
Malgrat la dispersió geogràfica, les diferències dialectals del ful no són gaire accentuades. Es distingeixen quatre blocs dialectals principals: dialectes del centre-est (fulfulde de l'oest del Níger, centre-est del Níger i Nigèria), dialectes orientals (fulfulde adamawa del Camerun, el Txad i el Sudan; el fulfulde bagirmi del Txad i la República Centreafricana), dialectes del centre-oest (fulfulde massina de Mali i de Ghana, fulfulde borgu de Benín i Togo, i el pular de Guinea, Mali, el Senegal i Sierra Leone) i dialectes occidentals (pulaar de Mauritània, el Senegal i Gàmbia).
En algunes regions, com ara al nord del Camerun, el ful és emprat com a llengua franca. La majoria de fuls són plurilingües.
