tanana
tanana
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca baix tanana
- ca lower tanana sin. compl.
- ca minto sin. compl.
- ca tanana sin. compl.
- cy Isel Tanana
- cy Lower tanana sin. compl.
- cy Minto sin. compl.
- cy Tanana sin. compl.
- de Lower Tanana
- de Minto sin. compl.
- de Tanana sin. compl.
- de Unteres Tanana sin. compl.
- en Lower Tanana
- en Minto sin. compl.
- en Tanana sin. compl.
- es tanana bajo
- eu behe tananera
- eu lower tanana sin. compl.
- eu minto sin. compl.
- eu tanana sin. compl.
- fr lower tanana
- fr bas tanana sin. compl.
- fr minto sin. compl.
- fr tanana sin. compl.
- gl baixo tanana
- gl lower tanana sin. compl.
- gl minto sin. compl.
- gl tanana sin. compl.
- gn vájo tanana
- gn lower tanana sin. compl.
- gn minto sin. compl.
- gn tanana sin. compl.
- it basso tanana
- it lower tanana sin. compl.
- it minto sin. compl.
- it tanana sin. compl.
- pt tanana inferior
- pt lower tanana sin. compl.
- pt minto sin. compl.
- pt tanana sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els 30 parlants de baix tanana són tots adults grans. Les generacions joves ja no aprenen la llengua. Dos dels tres dialectes que la integraven, el chena i el salcha-goodpastor, es van extingir durant el darrer terç del segle XX. La llengua viu un procés d'extinció en fase molt avançada.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els 30 parlants de baix tanana són tots adults grans. Les generacions joves ja no aprenen la llengua. Dos dels tres dialectes que la integraven, el chena i el salcha-goodpastor, es van extingir durant el darrer terç del segle XX. La llengua viu un procés d'extinció en fase molt avançada.
tanimuca-retuama
tanimuca-retuama
Tucano, Amèrica > Colòmbia
- ca tanimuca-retuama
- ca letuarã sin. compl.
- ca retuarã sin. compl.
- ca retuarna sin. compl.
- ca tanimuka sin. compl.
- cod ufaina
- ar تانيموكا ريتواما
- cy Tanimuka-retuama
- cy Letuarã sin. compl.
- cy Retuama sin. compl.
- cy Retuarã sin. compl.
- cy Tanimuka sin. compl.
- de Tanimuka-Retuama
- de Letuarã sin. compl.
- de Retuama sin. compl.
- de Retuarã sin. compl.
- de Tanimuca-Letuama sin. compl.
- de Tanimuca-Retuara sin. compl.
- de Tanimuka sin. compl.
- de Ufaina sin. compl.
- en Tanimuca-Retuarã
- en Letuama sin. compl.
- en Letuarã sin. compl.
- en Retuama sin. compl.
- en Retuarã sin. compl.
- en Tanimuka sin. compl.
- es tanimuca-retuara
- es letuarã sin. compl.
- es retuama sin. compl.
- es retuarã sin. compl.
- es tanimuka sin. compl.
- eu tanimukera
- eu letuarã sin. compl.
- eu retuama sin. compl.
- eu retuarã sin. compl.
- eu tanimuka sin. compl.
- eu tanimuka-retuama sin. compl.
- fr tanimuca
- fr letuarã sin. compl.
- fr retuama sin. compl.
- fr retuarã sin. compl.
- fr tanimuka sin. compl.
- gl tanimuca-retuama
- gl letuarã sin. compl.
- gl retuama sin. compl.
- gl retuarã sin. compl.
- gl tanimuka sin. compl.
- it tanimuca-retuama
- it letuarã sin. compl.
- it retuama sin. compl.
- it retuarã sin. compl.
- it tanimuka sin. compl.
- ja タニムカ・レトゥアマ語
- ja タニムカ語 sin. compl.
- ja レトゥアマ語 sin. compl.
- nl Tanimuka-Retuama
- nl Letuarã sin. compl.
- nl Retuama sin. compl.
- nl Retuarã sin. compl.
- nl Tanimuka sin. compl.
- pt tanimuka-retuama
- pt letuarã sin. compl.
- pt retuama sin. compl.
- pt retuarã sin. compl.
- pt tanimuka sin. compl.
- ru Танимука-ретуама
- ru Яуна sin. compl.
- ru Ретуара sin. compl.
- ru Ретуама sin. compl.
- ru Танимука sin. compl.
- zh 塔尼姆卡－勒图瓦马语
- zh 勒图瓦劳、勒图瓦马、雷图瓦劳、塔尼姆卡 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Tucano, Amèrica > Colòmbia
Definition
Els tanimuques i els retuames formen part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic. En aquesta àrea, que comprèn territori colombià i brasiler, hi ha un conjunt d'ètnies que mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Es tracta de grups que parlen majoritàriament llengües de la família tucano, tot i que també en formen part alguns que parlen llengües de la família arawak. Segons aquest sistema, cada persona ha de casar-se amb algú que parli una llengua diferent de la seva (és a dir, de la del seu pare). Les dones casades van a viure al poble del marit, però transmeten la seva llengua als fills. Així, doncs, trobem un sistema multilingüe en què tothom parla dues llengües, la de la mare i la del pare, i sovint també tucano.
Els tanimuques i els retuames són dues ètnies que parlen la mateixa llengua. Alguns autors els situen dins del grup yukuna, que estaria format per quatre subgrups que no fan intercanvi matrimonial: dos de llengua arawak, yukuna i matapí, i dos de llengua tucano, tanimuca i retuama. Sembla que els tanimuques i els retuames parlen majoritàriament la llengua yukuna i, alguns, també la llengua makuna. Entre els retuames el monolingüisme és més elevat que entre els tanimuques.
No hi ha acord pel que fa a la classificació d'aquesta llengua dins la família tucano.
Els tanimuques i els retuames són dues ètnies que parlen la mateixa llengua. Alguns autors els situen dins del grup yukuna, que estaria format per quatre subgrups que no fan intercanvi matrimonial: dos de llengua arawak, yukuna i matapí, i dos de llengua tucano, tanimuca i retuama. Sembla que els tanimuques i els retuames parlen majoritàriament la llengua yukuna i, alguns, també la llengua makuna. Entre els retuames el monolingüisme és més elevat que entre els tanimuques.
No hi ha acord pel que fa a la classificació d'aquesta llengua dins la família tucano.
tanimuka
tanimuka
Tucano, Amèrica > Colòmbia
- ca tanimuca-retuama
- ca letuarã sin. compl.
- ca retuarã sin. compl.
- ca retuarna sin. compl.
- ca tanimuka sin. compl.
- cod ufaina
- ar تانيموكا ريتواما
- cy Tanimuka-retuama
- cy Letuarã sin. compl.
- cy Retuama sin. compl.
- cy Retuarã sin. compl.
- cy Tanimuka sin. compl.
- de Tanimuka-Retuama
- de Letuarã sin. compl.
- de Retuama sin. compl.
- de Retuarã sin. compl.
- de Tanimuca-Letuama sin. compl.
- de Tanimuca-Retuara sin. compl.
- de Tanimuka sin. compl.
- de Ufaina sin. compl.
- en Tanimuca-Retuarã
- en Letuama sin. compl.
- en Letuarã sin. compl.
- en Retuama sin. compl.
- en Retuarã sin. compl.
- en Tanimuka sin. compl.
- es tanimuca-retuara
- es letuarã sin. compl.
- es retuama sin. compl.
- es retuarã sin. compl.
- es tanimuka sin. compl.
- eu tanimukera
- eu letuarã sin. compl.
- eu retuama sin. compl.
- eu retuarã sin. compl.
- eu tanimuka sin. compl.
- eu tanimuka-retuama sin. compl.
- fr tanimuca
- fr letuarã sin. compl.
- fr retuama sin. compl.
- fr retuarã sin. compl.
- fr tanimuka sin. compl.
- gl tanimuca-retuama
- gl letuarã sin. compl.
- gl retuama sin. compl.
- gl retuarã sin. compl.
- gl tanimuka sin. compl.
- it tanimuca-retuama
- it letuarã sin. compl.
- it retuama sin. compl.
- it retuarã sin. compl.
- it tanimuka sin. compl.
- ja タニムカ・レトゥアマ語
- ja タニムカ語 sin. compl.
- ja レトゥアマ語 sin. compl.
- nl Tanimuka-Retuama
- nl Letuarã sin. compl.
- nl Retuama sin. compl.
- nl Retuarã sin. compl.
- nl Tanimuka sin. compl.
- pt tanimuka-retuama
- pt letuarã sin. compl.
- pt retuama sin. compl.
- pt retuarã sin. compl.
- pt tanimuka sin. compl.
- ru Танимука-ретуама
- ru Яуна sin. compl.
- ru Ретуара sin. compl.
- ru Ретуама sin. compl.
- ru Танимука sin. compl.
- zh 塔尼姆卡－勒图瓦马语
- zh 勒图瓦劳、勒图瓦马、雷图瓦劳、塔尼姆卡 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Tucano, Amèrica > Colòmbia
Definition
Els tanimuques i els retuames formen part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic. En aquesta àrea, que comprèn territori colombià i brasiler, hi ha un conjunt d'ètnies que mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Es tracta de grups que parlen majoritàriament llengües de la família tucano, tot i que també en formen part alguns que parlen llengües de la família arawak. Segons aquest sistema, cada persona ha de casar-se amb algú que parli una llengua diferent de la seva (és a dir, de la del seu pare). Les dones casades van a viure al poble del marit, però transmeten la seva llengua als fills. Així, doncs, trobem un sistema multilingüe en què tothom parla dues llengües, la de la mare i la del pare, i sovint també tucano.
Els tanimuques i els retuames són dues ètnies que parlen la mateixa llengua. Alguns autors els situen dins del grup yukuna, que estaria format per quatre subgrups que no fan intercanvi matrimonial: dos de llengua arawak, yukuna i matapí, i dos de llengua tucano, tanimuca i retuama. Sembla que els tanimuques i els retuames parlen majoritàriament la llengua yukuna i, alguns, també la llengua makuna. Entre els retuames el monolingüisme és més elevat que entre els tanimuques.
No hi ha acord pel que fa a la classificació d'aquesta llengua dins la família tucano.
Els tanimuques i els retuames són dues ètnies que parlen la mateixa llengua. Alguns autors els situen dins del grup yukuna, que estaria format per quatre subgrups que no fan intercanvi matrimonial: dos de llengua arawak, yukuna i matapí, i dos de llengua tucano, tanimuca i retuama. Sembla que els tanimuques i els retuames parlen majoritàriament la llengua yukuna i, alguns, també la llengua makuna. Entre els retuames el monolingüisme és més elevat que entre els tanimuques.
No hi ha acord pel que fa a la classificació d'aquesta llengua dins la família tucano.
tanka
tanka
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Grassfields sud-occidental, Àfrica > Camerun
- ca tanka
- de Tanka
- en Tanka
- es tanka
- eu tanka
- fr tanka
- gl tanka
- it tanka
- nl Tanka
- pt tanka
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Grassfields sud-occidental, Àfrica > Camerun
Definition
El tanka és parlat al poble de Tanka, a la subdivisió Akwaya, al sud-oest del Camerun. Els habitants de Tanka, que s'autodenominen kekwa, pertanyen al clan ambele, però la llengua que parlen, que anomenen tentwa, és molt més pròxima al manta o l'atong; de fet, alguns mantes consideren Tanka dins els seu territori lingüístic. Algunes fonts classifiquen el tanka com a llengua independent propera al manta i al bantakpa.
No hi ha dades sobre el nombre de parlants del tanka; les estimacions disponibles sobre el manta, amb unes 5.300 persones, inclouen també el tanka. La població de Tanka sembla trobar-se al voltant de les 700-800 persones.
Pel que fa a la classificació, el tanka i el manta han estat inclosos dins del grup tivoide; també s'han considerat part del grup anomenat momo occidental. En aquest darrer grup se solien incloure tan sols tres llengües, l'atong, el busam i l'ambele. Hi ha una proposta recent de classificació que hi incorpora unes quantes llengües, anteriorment incloses en altres grups lingüístics (el tivoide o el momo): l'alunfa, el balo, el bantakpa, el manta, el menka, l'osatu i el tanka. Aquesta proposta n'exclou, en canvi, l'ambele, una llengua de classificació difícil. La mateixa font proposa substituir el nom d'aquest grup, momo occidental, basat únicament en criteris geogràfics, pel de Grassfields del sud-oest.
No hi ha dades sobre el nombre de parlants del tanka; les estimacions disponibles sobre el manta, amb unes 5.300 persones, inclouen també el tanka. La població de Tanka sembla trobar-se al voltant de les 700-800 persones.
Pel que fa a la classificació, el tanka i el manta han estat inclosos dins del grup tivoide; també s'han considerat part del grup anomenat momo occidental. En aquest darrer grup se solien incloure tan sols tres llengües, l'atong, el busam i l'ambele. Hi ha una proposta recent de classificació que hi incorpora unes quantes llengües, anteriorment incloses en altres grups lingüístics (el tivoide o el momo): l'alunfa, el balo, el bantakpa, el manta, el menka, l'osatu i el tanka. Aquesta proposta n'exclou, en canvi, l'ambele, una llengua de classificació difícil. La mateixa font proposa substituir el nom d'aquest grup, momo occidental, basat únicament en criteris geogràfics, pel de Grassfields del sud-oest.
tano
tano
Kiowa-Tanoa > Tanoa > Tewa, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca tewa
- ca tano sin. compl.
- cy Tewa
- de Tewa
- de Tano sin. compl.
- en Tewa
- en Tano sin. compl.
- es tegua
- es tano sin. compl.
- fr tewa
- fr tano sin. compl.
- gl tewa
- gl tano sin. compl.
- gn tewa
- gn tano sin. compl.
- it tewa
- it tano sin. compl.
- pt tewa
- pt tano sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Kiowa-Tanoa > Tanoa > Tewa, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
Les llengües de la família kiowa-tanoa, situades a la zona sud de les Grans Planes (una ampla extensió de territori que s'estén de nord a sud al centre dels Estats Units i que també comprèn una petita part del sud del Canadà), es divideixen en quatre branques: kiowa, tiwa, tewa i towa.
El parentiu entre les llengües tanoa es va establir a final del segle XIX. La relació d'aquestes llengües amb el kiowa no es va confirmar definitivament fins als anys seixanta del segle XX, i la diferenciació del kiowa respecte de les llengües tanoa respondria a una separació geogràfica relativament allunyada en el temps. De tota manera, les diferències principals són lèxiques, ja que les llengües tanoa comparteixen molt vocabulari que no trobem en kiowa, però la gramàtica és molt similar en tota la família.
Els indis pueblo de Nou Mèxic i d'Arizona parlen les llengües tanoa. Els pueblo, segons la pròpia tradició oral, serien descendents de l'antiga civilització Anasazi i tindrien, per tant, un origen comú. Tanmateix, els pueblo presenten una gran diversitat lingüística, ja que parlen llengües pertanyents a quatre famílies lingüístiques diferents: keres, kiowa-tanoa, utoasteca i zuni.
El tewa es parla a diverses localitats al llarg del Rio Grande, a Nou Mèxic i a Arizona. Santa Clara, San Juan (només unes quantes famílies de Santa Clara i de San Juan), San Ildefonso, Nambe, Pojoaque i Tesuque són les comunitats de Nou Mèxic on es parla la varietat que s'anomena tewa de Rio Grande. A Arizona, el tewa és parlat per un grup que va abandonar Nou Mèxic després de la Pueblo Revolt del 1680 i que es va establir a la reserva Hopi, on va fundar el poble de Hano. Aquesta varietat s'anomena tewa d'Arizona, hopi-tewa, tano o hano.
El tewa té actualment entre 1.300 i 1.500 parlants, incloent-hi alguns nens, 300 dels quals viuen a Arizona. Des de fa alguns anys, s'està duent a terme un projecte de revitalització de la llengua tewa mitjançant la creació de materials multimèdia (diccionari, gramàtica, textos, etc.).
El parentiu entre les llengües tanoa es va establir a final del segle XIX. La relació d'aquestes llengües amb el kiowa no es va confirmar definitivament fins als anys seixanta del segle XX, i la diferenciació del kiowa respecte de les llengües tanoa respondria a una separació geogràfica relativament allunyada en el temps. De tota manera, les diferències principals són lèxiques, ja que les llengües tanoa comparteixen molt vocabulari que no trobem en kiowa, però la gramàtica és molt similar en tota la família.
Els indis pueblo de Nou Mèxic i d'Arizona parlen les llengües tanoa. Els pueblo, segons la pròpia tradició oral, serien descendents de l'antiga civilització Anasazi i tindrien, per tant, un origen comú. Tanmateix, els pueblo presenten una gran diversitat lingüística, ja que parlen llengües pertanyents a quatre famílies lingüístiques diferents: keres, kiowa-tanoa, utoasteca i zuni.
El tewa es parla a diverses localitats al llarg del Rio Grande, a Nou Mèxic i a Arizona. Santa Clara, San Juan (només unes quantes famílies de Santa Clara i de San Juan), San Ildefonso, Nambe, Pojoaque i Tesuque són les comunitats de Nou Mèxic on es parla la varietat que s'anomena tewa de Rio Grande. A Arizona, el tewa és parlat per un grup que va abandonar Nou Mèxic després de la Pueblo Revolt del 1680 i que es va establir a la reserva Hopi, on va fundar el poble de Hano. Aquesta varietat s'anomena tewa d'Arizona, hopi-tewa, tano o hano.
El tewa té actualment entre 1.300 i 1.500 parlants, incloent-hi alguns nens, 300 dels quals viuen a Arizona. Des de fa alguns anys, s'està duent a terme un projecte de revitalització de la llengua tewa mitjançant la creació de materials multimèdia (diccionari, gramàtica, textos, etc.).
taos
taos
Kiowa-Tanoa > Tanoa > Tiwa, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca taos
- ca tiwa sin. compl.
- ca tiwa del nord sin. compl.
- cy Taos
- cy Tiwa sin. compl.
- cy Tiwa gogleddol sin. compl.
- de Taos
- de Nord-Tiwa sin. compl.
- de Tiwa sin. compl.
- en Taos
- en Northern Tiwa sin. compl.
- en Tiwa sin. compl.
- es taos
- es tigua sin. compl.
- es tigua del norte sin. compl.
- fr taos
- fr tiwa sin. compl.
- fr tiwa du nord sin. compl.
- gl taos
- gl tiwa sin. compl.
- gl tiwa do norte sin. compl.
- gn taos
- gn tiwa sin. compl.
- gn tiwa yvateogua sin. compl.
- it taos
- it tiwa sin. compl.
- it tiwa settentrionale sin. compl.
- pt taos
- pt tiwa sin. compl.
- pt tiwa do norte sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Kiowa-Tanoa > Tanoa > Tiwa, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
Les llengües de la família kiowa-tanoa, situades a la zona sud de les Grans Planes (una ampla extensió de territori que s'estén de nord a sud al centre dels Estats Units i que també comprèn una petita part del sud del Canadà), es divideixen en quatre branques: kiowa, tiwa, tewa i towa.
El parentiu entre les llengües tanoa es va establir a final del segle XIX. La relació d'aquestes llengües amb el kiowa no es va confirmar definitivament fins als anys seixanta del segle XX, i la diferenciació del kiowa respecte de les llengües tanoa respondria a una separació geogràfica relativament allunyada en el temps. De tota manera, les diferències principals són lèxiques, ja que les llengües tanoa comparteixen molt vocabulari que no trobem en kiowa, però la gramàtica és molt similar en tota la família.
Els indis pueblo de Nou Mèxic i d'Arizona parlen les llengües tanoa. Els pueblo, segons la pròpia tradició oral, serien descendents de l'antiga civilització Anasazi i tindrien, per tant, un origen comú. Tanmateix, els pueblo presenten una gran diversitat lingüística, ja que parlen llengües pertanyents a quatre famílies lingüístiques diferents: keres, kiowa-tanoa, utoasteca i zuni.
La llengua taos és parlada per unes 800 persones de totes les edats (segons el cens de 1980) a Taos, a 70 milles de Santa Fe, a Nou Mèxic.
El taos i el picurís són llengües força pròximes, però sembla que no hi ha intercomprensió entre els parlants. Malgrat tot, algunes fonts les consideren variants dialectals d'una mateixa llengua, el tiwa del nord.
Els darrers anys s'ha desenvolupat a Taos un programa d'immersió lingüística entre els infants d'edat preescolar per mirar de revitalitzar la llengua.
El parentiu entre les llengües tanoa es va establir a final del segle XIX. La relació d'aquestes llengües amb el kiowa no es va confirmar definitivament fins als anys seixanta del segle XX, i la diferenciació del kiowa respecte de les llengües tanoa respondria a una separació geogràfica relativament allunyada en el temps. De tota manera, les diferències principals són lèxiques, ja que les llengües tanoa comparteixen molt vocabulari que no trobem en kiowa, però la gramàtica és molt similar en tota la família.
Els indis pueblo de Nou Mèxic i d'Arizona parlen les llengües tanoa. Els pueblo, segons la pròpia tradició oral, serien descendents de l'antiga civilització Anasazi i tindrien, per tant, un origen comú. Tanmateix, els pueblo presenten una gran diversitat lingüística, ja que parlen llengües pertanyents a quatre famílies lingüístiques diferents: keres, kiowa-tanoa, utoasteca i zuni.
La llengua taos és parlada per unes 800 persones de totes les edats (segons el cens de 1980) a Taos, a 70 milles de Santa Fe, a Nou Mèxic.
El taos i el picurís són llengües força pròximes, però sembla que no hi ha intercomprensió entre els parlants. Malgrat tot, algunes fonts les consideren variants dialectals d'una mateixa llengua, el tiwa del nord.
Els darrers anys s'ha desenvolupat a Taos un programa d'immersió lingüística entre els infants d'edat preescolar per mirar de revitalitzar la llengua.
tapacua
tapacua
Je > Branca central o akwen, Amèrica > Brasil
- ca akwe-xavante
- ca a'we sin. compl.
- ca a'wé sin. compl.
- ca shavante sin. compl.
- ca tapacua sin. compl.
- cod a'we
- ar اكوي شافانتي
- cy Akwe-xavante
- cy A'we sin. compl.
- cy A'wé sin. compl.
- cy Shavante sin. compl.
- cy Tapacua sin. compl.
- de Akwe-Shavante
- de A'we sin. compl.
- de A'wé sin. compl.
- de Akwe-Xavante sin. compl.
- de Shavante sin. compl.
- de Tapacua sin. compl.
- en Akwe-Xavante
- en A'uwe sin. compl.
- en A'we sin. compl.
- en Akwen sin. compl.
- en Chavante sin. compl.
- en Shavante sin. compl.
- en Tapacua sin. compl.
- es akwe-xavante
- es a'we sin. compl.
- es a'wé sin. compl.
- es shavante sin. compl.
- es tapacua sin. compl.
- eu akwe-xavanteera
- eu a'we sin. compl.
- eu a'wé sin. compl.
- eu shavante sin. compl.
- eu tapacua sin. compl.
- fr akwe-Xavante
- fr a'we sin. compl.
- fr a'wé sin. compl.
- fr chavante sin. compl.
- fr shavante sin. compl.
- fr tapacua sin. compl.
- gn akwe-xavante
- gn a'we sin. compl.
- gn a'wé sin. compl.
- gn shavante sin. compl.
- gn tapakua sin. compl.
- it akwe-xavante
- it a'we sin. compl.
- it a'wé sin. compl.
- it shavante sin. compl.
- it tapacua sin. compl.
- ja シャバンテ語
- ja シャヴァンチ語、アウェ語、アクウェン・シャバンテ語、タパクワ語 sin. compl.
- nl Akwe-Xavante
- nl A'we sin. compl.
- nl A'wé sin. compl.
- nl Shavante sin. compl.
- nl Tapacua sin. compl.
- pt akwe-xavante
- pt a'we sin. compl.
- pt a'wé sin. compl.
- pt shavante sin. compl.
- pt tapacua sin. compl.
- ru Акве-шаванте
- ru Ауэ sin. compl.
- ru Акуэн sin. compl.
- ru Тапакуа sin. compl.
- ru Чаванте sin. compl.
- ru Шаванте sin. compl.
- zh 阿克维－查望特语
- zh 亚卫 sin. compl.
- zh 阿维 sin. compl.
- zh 塔帕瓜 sin. compl.
- zh 莎望特 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Je > Branca central o akwen, Amèrica > Brasil
Definition
Durant segles els xavantes i els xerentes van integrar un sol poble, els akwes. Els dos grups van conviure al costat del riu Tocantins fins al 1824, any en què els xavantes van decidir migrar cap a les planes del Rio das Mortes, al Mato Grosso. El motiu era distanciar-se, aïllar-se, dels habitants no indígenes de la zona, fet pel qual se'ls va aplicar l'apel·latiu de sacreqúa ('tancats').
A partir de 1940 es va reiniciar el contacte -forçós- amb el govern brasiler i va començar l'interès privat per les terres on habiten.
L'akwe-xavante no s'ha de confondre amb l'ofaié-xavante (je, extingida) i l'oti-xavante (aïllada, extingida). Durant la història, diversos pobles de l'interior del Brasil s'han conegut amb el nom de xavante.
Actualment, la llengua té bona vitalitat.
A partir de 1940 es va reiniciar el contacte -forçós- amb el govern brasiler i va començar l'interès privat per les terres on habiten.
L'akwe-xavante no s'ha de confondre amb l'ofaié-xavante (je, extingida) i l'oti-xavante (aïllada, extingida). Durant la història, diversos pobles de l'interior del Brasil s'han conegut amb el nom de xavante.
Actualment, la llengua té bona vitalitat.
tapajúna-goronã
tapajúna-goronã
Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil
- ca suyà
- ca beiço de pau sin. compl.
- ca suiá sin. compl.
- ca tapajúna-goronã sin. compl.
- ca tapanhúna sin. compl.
- cod mê-kin-se-ji
- ar سويا
- cy Suyá
- cy Beiço de pau sin. compl.
- cy Suiá sin. compl.
- cy Tapajúna-goronã sin. compl.
- cy Tapanhúna sin. compl.
- de Suyá
- de Beiço de Pau sin. compl.
- de Suiá sin. compl.
- de Tapajúna-Goronã sin. compl.
- de Tapanhúna sin. compl.
- en Suyá
- en Beiço de Pau sin. compl.
- en Suiá sin. compl.
- en Tapajúna-Goronã sin. compl.
- en Tapanhúna sin. compl.
- en Tapayúna sin. compl.
- es suyá
- es beiço de pau sin. compl.
- es suiá sin. compl.
- es tapajúna-goronã sin. compl.
- es tapanhúna sin. compl.
- eu suiera
- eu beiço de pau sin. compl.
- eu suiá sin. compl.
- eu suyá sin. compl.
- eu tapajúna-goronã sin. compl.
- eu tapanhúna sin. compl.
- fr suya
- fr beiço de pau sin. compl.
- fr suiá sin. compl.
- fr tapajúna-goronã sin. compl.
- fr tapanhúna sin. compl.
- gl suiá
- gl beiço de pau sin. compl.
- gl suyá sin. compl.
- gl tapajúna-goronã sin. compl.
- gl tapanhúna sin. compl.
- it suyà
- it beiço de pau sin. compl.
- it suiá sin. compl.
- it tapajúna-goronã sin. compl.
- it tapanhúna sin. compl.
- ja スヤ語
- ja スイア語、 ベイソ・デ・パウ語、タパヌナ語、 タパユナ語 sin. compl.
- nl Suyá
- nl Beiço de Pau sin. compl.
- nl Suiá sin. compl.
- nl Tapajúna-Goronã sin. compl.
- nl Tapanhúna sin. compl.
- pt suyá
- pt beiço de pau sin. compl.
- pt suiá sin. compl.
- pt tapajúna-goronã sin. compl.
- pt tapanhúna sin. compl.
- ru Суйя
- ru Суя sin. compl.
- ru Тапаюна sin. compl.
- ru Тапаньюна sin. compl.
- ru Бейсо-де-пау sin. compl.
- zh 苏亚语
- zh 遂亚、贝乔德帕乌、塔帕尤纳－格罗那、塔潘胡纳 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil
Definition
Els suyàs es van establir al Xingu fa uns 150 anys, procedents de l'est, seguint el curs del riu Ronuro. Tradicionalment hi ha hagut dos grups suyàs: el suyà oriental, anomenat també suyà del Xingu o suyà miçu, i el suyà occidental, conegut també com a beiço de pau, tapanhúna o tapayuna. No es va contactar amb aquests darrers, que vivien entre els rius Arinos i Sangue, fins al 1967, en què van ser traslladats al poble dels primers. Aquests dos grups parlen variants d'una mateixa llengua.
Les primeres referències als suyàs són de Von den Steinen, que els va trobar durant la seva primera expedició al Xingu l'any 1884. Però fins al 1959 una expedició governamental no va contactar amb ells. Des d'aleshores viuen en una reserva multiètnica, però el seu territori es veu amenaçat per l'establiment de colons i la contaminació del seus rius. Els tapayunes es van establir separadament el 1980.
Les primeres referències als suyàs són de Von den Steinen, que els va trobar durant la seva primera expedició al Xingu l'any 1884. Però fins al 1959 una expedició governamental no va contactar amb ells. Des d'aleshores viuen en una reserva multiètnica, però el seu territori es veu amenaçat per l'establiment de colons i la contaminació del seus rius. Els tapayunes es van establir separadament el 1980.
tapanhúna
tapanhúna
Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil
- ca suyà
- ca beiço de pau sin. compl.
- ca suiá sin. compl.
- ca tapajúna-goronã sin. compl.
- ca tapanhúna sin. compl.
- cod mê-kin-se-ji
- ar سويا
- cy Suyá
- cy Beiço de pau sin. compl.
- cy Suiá sin. compl.
- cy Tapajúna-goronã sin. compl.
- cy Tapanhúna sin. compl.
- de Suyá
- de Beiço de Pau sin. compl.
- de Suiá sin. compl.
- de Tapajúna-Goronã sin. compl.
- de Tapanhúna sin. compl.
- en Suyá
- en Beiço de Pau sin. compl.
- en Suiá sin. compl.
- en Tapajúna-Goronã sin. compl.
- en Tapanhúna sin. compl.
- en Tapayúna sin. compl.
- es suyá
- es beiço de pau sin. compl.
- es suiá sin. compl.
- es tapajúna-goronã sin. compl.
- es tapanhúna sin. compl.
- eu suiera
- eu beiço de pau sin. compl.
- eu suiá sin. compl.
- eu suyá sin. compl.
- eu tapajúna-goronã sin. compl.
- eu tapanhúna sin. compl.
- fr suya
- fr beiço de pau sin. compl.
- fr suiá sin. compl.
- fr tapajúna-goronã sin. compl.
- fr tapanhúna sin. compl.
- gl suiá
- gl beiço de pau sin. compl.
- gl suyá sin. compl.
- gl tapajúna-goronã sin. compl.
- gl tapanhúna sin. compl.
- it suyà
- it beiço de pau sin. compl.
- it suiá sin. compl.
- it tapajúna-goronã sin. compl.
- it tapanhúna sin. compl.
- ja スヤ語
- ja スイア語、 ベイソ・デ・パウ語、タパヌナ語、 タパユナ語 sin. compl.
- nl Suyá
- nl Beiço de Pau sin. compl.
- nl Suiá sin. compl.
- nl Tapajúna-Goronã sin. compl.
- nl Tapanhúna sin. compl.
- pt suyá
- pt beiço de pau sin. compl.
- pt suiá sin. compl.
- pt tapajúna-goronã sin. compl.
- pt tapanhúna sin. compl.
- ru Суйя
- ru Суя sin. compl.
- ru Тапаюна sin. compl.
- ru Тапаньюна sin. compl.
- ru Бейсо-де-пау sin. compl.
- zh 苏亚语
- zh 遂亚、贝乔德帕乌、塔帕尤纳－格罗那、塔潘胡纳 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil
Definition
Els suyàs es van establir al Xingu fa uns 150 anys, procedents de l'est, seguint el curs del riu Ronuro. Tradicionalment hi ha hagut dos grups suyàs: el suyà oriental, anomenat també suyà del Xingu o suyà miçu, i el suyà occidental, conegut també com a beiço de pau, tapanhúna o tapayuna. No es va contactar amb aquests darrers, que vivien entre els rius Arinos i Sangue, fins al 1967, en què van ser traslladats al poble dels primers. Aquests dos grups parlen variants d'una mateixa llengua.
Les primeres referències als suyàs són de Von den Steinen, que els va trobar durant la seva primera expedició al Xingu l'any 1884. Però fins al 1959 una expedició governamental no va contactar amb ells. Des d'aleshores viuen en una reserva multiètnica, però el seu territori es veu amenaçat per l'establiment de colons i la contaminació del seus rius. Els tapayunes es van establir separadament el 1980.
Les primeres referències als suyàs són de Von den Steinen, que els va trobar durant la seva primera expedició al Xingu l'any 1884. Però fins al 1959 una expedició governamental no va contactar amb ells. Des d'aleshores viuen en una reserva multiètnica, però el seu territori es veu amenaçat per l'establiment de colons i la contaminació del seus rius. Els tapayunes es van establir separadament el 1980.
tapi rape
tapi rape
Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Amèrica > Brasil
- ca tapirapè
- ca tapi rape sin. compl.
- ca tapirapé sin. compl.
- cod tapi'irape
- ar تابيرابية
- cy Tapirapé
- cy Tapi rape sin. compl.
- de Tapirapé
- de Tapi Rape sin. compl.
- de Tapirape sin. compl.
- en Tapirapé
- en Tapirape sin. compl.
- es tapirapé
- es tapi rape sin. compl.
- eu tapirapeera
- eu tapi rape sin. compl.
- eu tapirapé sin. compl.
- fr tapirapé
- fr tapi rape sin. compl.
- gn tapirape
- gn tapi rape sin. compl.
- gn tapirapé sin. compl.
- it tapirape
- it tapi rape sin. compl.
- it tapirapé sin. compl.
- ja タピラペ語
- ja タピ・ラペ語 sin. compl.
- nl Tapirapé
- nl Tapi Rape sin. compl.
- nl Tapirapè sin. compl.
- pt tapirapé
- pt tapi rape sin. compl.
- ru Тапирапе
- ru Тапирапи sin. compl.
- zh 塔皮拉佩语
- zh 塔皮 拉佩、塔皮拉贝 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Amèrica > Brasil
Definition
Són veïns dels xavantes i els carajàs, amb qui han intensificat els lligams en la lluita contra els colonitzadors i explotadors del territori. Van començar a tenir contactes amb els blancs el 1910. Les malalties importades van fer reduir la població tapirapè a menys de 100 individus en 30 anys.
Sembla que els tapirapès són originaris de la costa atlàntica, d'on van emigrar vers el 1500 fugint dels blancs. Des del segle XVIII ocupen el territori nord del riu Tapirapè.
La transmissió de la llengua pròpia als infants encara es manté. La llengua, tanmateix, va perdent àmbits d'ús. L'ús del portuguès es fa inevitable fins i tot dins dels poblats indígenes, on viuen també ciutadans no indígenes (metges, professors, etc.).
Tota la població menor de 30 anys ha estat alfabetitzada i sap llegir i escriure en portuguès i en tapirapè. S'observa un esforç conscient per preservar la llengua.
El tapirapè actual inclou força vocabulari portuguès adaptat a la fonètica de la llengua, però no ha deixat de produir paraules noves per a les realitats modernes. D'altra banda, en el portuguès parlat i escrit també es nota la influència de la llengua pròpia de la comunitat, sobretot en l'ordre dels mots dins de la frase.
Sembla que els tapirapès són originaris de la costa atlàntica, d'on van emigrar vers el 1500 fugint dels blancs. Des del segle XVIII ocupen el territori nord del riu Tapirapè.
La transmissió de la llengua pròpia als infants encara es manté. La llengua, tanmateix, va perdent àmbits d'ús. L'ús del portuguès es fa inevitable fins i tot dins dels poblats indígenes, on viuen també ciutadans no indígenes (metges, professors, etc.).
Tota la població menor de 30 anys ha estat alfabetitzada i sap llegir i escriure en portuguès i en tapirapè. S'observa un esforç conscient per preservar la llengua.
El tapirapè actual inclou força vocabulari portuguès adaptat a la fonètica de la llengua, però no ha deixat de produir paraules noves per a les realitats modernes. D'altra banda, en el portuguès parlat i escrit també es nota la influència de la llengua pròpia de la comunitat, sobretot en l'ordre dels mots dins de la frase.
