tchede
tchede
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca tsuvan
- ca matsuvan sin. compl.
- ca motsuvan sin. compl.
- ca tchede sin. compl.
- ca telaki sin. compl.
- ca teleki sin. compl.
- ca terki sin. compl.
- cod matsuvan
- cod motsuvan
- de Tsuvan
- de Tchede sin. compl.
- de Teleki sin. compl.
- de Terki sin. compl.
- en Tsuvan
- en Chede sin. compl.
- en Matsuvan sin. compl.
- en Motsuvan sin. compl.
- en Telaki sin. compl.
- en Teleki sin. compl.
- en Terki sin. compl.
- es tsuvan
- es chede sin. compl.
- es matsuvan sin. compl.
- es motsuvan sin. compl.
- es telaki sin. compl.
- es teleki sin. compl.
- es terki sin. compl.
- eu tsuvan
- eu chede sin. compl.
- eu matsuvan sin. compl.
- eu motsuvan sin. compl.
- eu telaki sin. compl.
- eu teleki sin. compl.
- eu terki sin. compl.
- fr tsuvan
- fr tchédé sin. compl.
- fr téléki sin. compl.
- fr terki sin. compl.
- gl tsuvan
- gl chede sin. compl.
- gl matsuvan sin. compl.
- gl motsuvan sin. compl.
- gl telaki sin. compl.
- gl teleki sin. compl.
- gl terki sin. compl.
- it tsuvan
- it chede sin. compl.
- it matsuvan sin. compl.
- it motsuvan sin. compl.
- it telaki sin. compl.
- it teleki sin. compl.
- it terki sin. compl.
- nl Tsuvan
- nl Tchede sin. compl.
- nl Teleki sin. compl.
- nl Terki sin. compl.
- pt tsuvan
- pt chede sin. compl.
- pt matsuvan sin. compl.
- pt motsuvan sin. compl.
- pt telaki sin. compl.
- pt teleki sin. compl.
- pt terki sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definition
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El tsuvan és molt proper lingüísticament al jimi, el sharwa i el gude.
El grup ètnic tsuvan era originari de Nigèria. Va migrar cap al territori actual al mateix temps que altres pobles veïns, com el jimi.
Els tsuvans utilitzen la llengua pròpia en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. En les interaccions amb els grups veïns, empren el ful; sembla que les generacions més grans de 50 anys no coneixen el ful, a diferència de les més joves. A causa del contacte més freqüent i dels matrimonis interètnics, una part dels tsuvans entenen el jimi, el daba i el sharwa.
A les escoles els infants són alfabetitzats en francès. Es calcula que segueixen l'escolarització primària un 50% dels infants. No hi ha programes d'alfabetització en tsuvan.
L'ús de les designacions pròpies de la llengua, motsuvan i matsuvan, depèn de la població d'origen del parlant. De fet, la llengua no presenta variacions dialectals remarcables.
El grup ètnic tsuvan era originari de Nigèria. Va migrar cap al territori actual al mateix temps que altres pobles veïns, com el jimi.
Els tsuvans utilitzen la llengua pròpia en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. En les interaccions amb els grups veïns, empren el ful; sembla que les generacions més grans de 50 anys no coneixen el ful, a diferència de les més joves. A causa del contacte més freqüent i dels matrimonis interètnics, una part dels tsuvans entenen el jimi, el daba i el sharwa.
A les escoles els infants són alfabetitzats en francès. Es calcula que segueixen l'escolarització primària un 50% dels infants. No hi ha programes d'alfabetització en tsuvan.
L'ús de les designacions pròpies de la llengua, motsuvan i matsuvan, depèn de la població d'origen del parlant. De fet, la llengua no presenta variacions dialectals remarcables.
tchevi
tchevi
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca sharwa
- ca sarwaye sin. compl.
- ca sherwin sin. compl.
- ca tchevi sin. compl.
- cod sarwaye
- de Sharwa
- de Sharwaye sin. compl.
- de Sherwin sin. compl.
- de Tchevi sin. compl.
- en Sharwa
- en Chevi sin. compl.
- en Sarwaye sin. compl.
- en Sherwin sin. compl.
- es sharwa
- es chevi sin. compl.
- es sarwaye sin. compl.
- es sherwin sin. compl.
- eu sharwa
- eu chevi sin. compl.
- eu sarwaye sin. compl.
- eu sherwin sin. compl.
- fr sharwa
- fr sharwaye sin. compl.
- fr sherwin sin. compl.
- fr tchévi sin. compl.
- gl sharwa
- gl chevi sin. compl.
- gl sarwaye sin. compl.
- gl sherwin sin. compl.
- it sharwa
- it chevi sin. compl.
- it sarwaye sin. compl.
- it sherwin sin. compl.
- nl Sharwa
- nl Sharwaye sin. compl.
- nl Sherwin sin. compl.
- nl Tchevi sin. compl.
- pt sharwa
- pt chevi sin. compl.
- pt sarwaye sin. compl.
- pt sherwin sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definition
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El sharwa és molt proper lingüísticament al jimi, el gude i el tsuvan.
El gruix més important de parlants de sharwa es localitza a la província Extrem-nord. A la província Nord hi ha uns 600 parlants.
La llengua sharwa és força homogènia. De les diverses localitats on es parla, a les de Djeki, Duva', Movoy i Tchevi no s'observa variació. A Guijiguiji la llengua mostra influències del daba i, a Sedifi, del gude, en tots dos casos a causa del contacte.
Tots els membres de la comunitat sharwa saben el ful i l'utilitzen per a comunicar-se amb altres grups de la regió. A més, a les escoles s'ensenya francès als infants, si bé l'índex d'escolarització és globalment baix.
La llengua sharwa gaudeix de bona vitalitat. S'utilitza en tots els àmbits de la vida quotidiana de les comunitats. Només a Djeki, població amb la taxa d'alfabetització més alta, s'observa entre els joves la tendència a alternar la llengua pròpia i el francès.
No s'ha de confondre amb el sarua o sarwa, llengua del Txad.
El gruix més important de parlants de sharwa es localitza a la província Extrem-nord. A la província Nord hi ha uns 600 parlants.
La llengua sharwa és força homogènia. De les diverses localitats on es parla, a les de Djeki, Duva', Movoy i Tchevi no s'observa variació. A Guijiguiji la llengua mostra influències del daba i, a Sedifi, del gude, en tots dos casos a causa del contacte.
Tots els membres de la comunitat sharwa saben el ful i l'utilitzen per a comunicar-se amb altres grups de la regió. A més, a les escoles s'ensenya francès als infants, si bé l'índex d'escolarització és globalment baix.
La llengua sharwa gaudeix de bona vitalitat. S'utilitza en tots els àmbits de la vida quotidiana de les comunitats. Només a Djeki, població amb la taxa d'alfabetització més alta, s'observa entre els joves la tendència a alternar la llengua pròpia i el francès.
No s'ha de confondre amb el sarua o sarwa, llengua del Txad.
tchouvok
tchouvok
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca cuvok
- ca tchouvok sin. compl.
- cod cuvok
- de Cuvok
- de Tchouvok sin. compl.
- de Tchuvok sin. compl.
- en Cuvok
- en Chouvok sin. compl.
- es cuvok
- es chouvok sin. compl.
- eu cuvok
- eu chouvok sin. compl.
- fr cuvok
- fr tchouvok sin. compl.
- gl cuvok
- gl chouvok sin. compl.
- it cuvok
- it chouvok sin. compl.
- nl Cuvok
- nl Tchouvok sin. compl.
- nl Tchuvok sin. compl.
- pt cuvok
- pt chouvok sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definition
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més directament emparentades amb el cuvok són el dugwor, el giziga (tant el del nord com el del sud), el mbuko, el mofu-gudur, el mofu del nord i el vamé, entre d'altres.
Els cuvoks són originaris del mont Mogode, a la frontera del Camerun i Nigèria. Es van traslladar a la regió actual en temps de guerra.
No hi ha censos demogràfics de totes les localitats on es parla cuvok. Les dues de les quals hi ha dades, Tchouvok i Moudal, sumaven 6.800 habitants el 2001. Comptant l'augment demogràfic i la població estimada en altres localitats, el nombre de parlants de cuvok es deu situar al voltant dels 10.000.
La llengua cuvok és molt homogènia. Les variacions entre els parlars de les diverses poblacions són escasses i afecten només la pronúncia.
Els parlants de cuvok utilitzen la llengua pròpia en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. Per relacionar-se amb els grups veïns (de llengua mofu-gudur, mafa, buwal i mina) fan servir el ful, llengua dominant a la regió.
A les escoles els infants són alfabetitzats en francès. Tanmateix, la taxa d'escolarització és baixa.
La designació administrativa de la llengua és tchouvok.
Els cuvoks són originaris del mont Mogode, a la frontera del Camerun i Nigèria. Es van traslladar a la regió actual en temps de guerra.
No hi ha censos demogràfics de totes les localitats on es parla cuvok. Les dues de les quals hi ha dades, Tchouvok i Moudal, sumaven 6.800 habitants el 2001. Comptant l'augment demogràfic i la població estimada en altres localitats, el nombre de parlants de cuvok es deu situar al voltant dels 10.000.
La llengua cuvok és molt homogènia. Les variacions entre els parlars de les diverses poblacions són escasses i afecten només la pronúncia.
Els parlants de cuvok utilitzen la llengua pròpia en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. Per relacionar-se amb els grups veïns (de llengua mofu-gudur, mafa, buwal i mina) fan servir el ful, llengua dominant a la regió.
A les escoles els infants són alfabetitzats en francès. Tanmateix, la taxa d'escolarització és baixa.
La designació administrativa de la llengua és tchouvok.
teco
teco
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > Mam > Teco-mam, Amèrica > Guatemala
- ca tektiteko
- ca b'a'aj sin. compl.
- ca teco sin. compl.
- ca tectitán sin. compl.
- ca tectiteco sin. compl.
- ca teko sin. compl.
- cy Tektiteko
- cy B'a'aj sin. compl.
- cy Teco sin. compl.
- cy Tectitán sin. compl.
- cy Tectiteco sin. compl.
- cy Teko sin. compl.
- de Tectiteco
- de B'a'aj sin. compl.
- de Teco sin. compl.
- de Tectitán sin. compl.
- de Teko sin. compl.
- de Tektiteko sin. compl.
- en Tektiteko
- en B'a'aj sin. compl.
- en Teco sin. compl.
- en Tectitán Mam sin. compl.
- en Tectitec sin. compl.
- en Tectiteco sin. compl.
- en Teko sin. compl.
- en Tektitek sin. compl.
- es tectiteco
- es b'a'aj sin. compl.
- es teco sin. compl.
- es tectitán sin. compl.
- es teko sin. compl.
- es tektiteko sin. compl.
- eu tektitekera
- eu b'a'aj sin. compl.
- eu teco sin. compl.
- eu tectitán sin. compl.
- eu tectiteco sin. compl.
- eu teko sin. compl.
- eu tektitekera sin. compl.
- eu tektiteko sin. compl.
- fr tectitèque
- fr b'a'aj sin. compl.
- fr teco sin. compl.
- fr tectitán sin. compl.
- fr tectiteco sin. compl.
- fr teko sin. compl.
- gl tektiteko
- gl b'a'aj sin. compl.
- gl teco sin. compl.
- gl tectitán sin. compl.
- gl tectiteco sin. compl.
- gl teko sin. compl.
- gn tektitéko
- gn b'a'aj sin. compl.
- gn teco sin. compl.
- gn tectitan sin. compl.
- gn tectiteco sin. compl.
- gn teko sin. compl.
- it tektiteko
- it b'a'aj sin. compl.
- it teco sin. compl.
- it tectitán sin. compl.
- it tectiteco sin. compl.
- it teko sin. compl.
- pt tektiteco
- pt b'a'aj sin. compl.
- pt teco sin. compl.
- pt tectitán sin. compl.
- pt tectiteco sin. compl.
- pt teko sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > Mam > Teco-mam, Amèrica > Guatemala
Definition
A Mèxic, i més concretament a l'estat de Chiapas, hi ha població tektiteka, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX.
La denominació b'a'aj significa 'han marxat' i té l'origen en l'arribada dels espanyols a la població de Tectitán, ja que en aquella època els habitants van marxar cap a zones rurals per escapar dels abusos dels invasors.
El tektiteko es considera una llengua seriosament amenaçada, tot i que els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació i sembla que hi ha alguns nens i joves que el parlen.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
La denominació b'a'aj significa 'han marxat' i té l'origen en l'arribada dels espanyols a la població de Tectitán, ja que en aquella època els habitants van marxar cap a zones rurals per escapar dels abusos dels invasors.
El tektiteko es considera una llengua seriosament amenaçada, tot i que els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació i sembla que hi ha alguns nens i joves que el parlen.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
tectitán
tectitán
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > Mam > Teco-mam, Amèrica > Guatemala
- ca tektiteko
- ca b'a'aj sin. compl.
- ca teco sin. compl.
- ca tectitán sin. compl.
- ca tectiteco sin. compl.
- ca teko sin. compl.
- cy Tektiteko
- cy B'a'aj sin. compl.
- cy Teco sin. compl.
- cy Tectitán sin. compl.
- cy Tectiteco sin. compl.
- cy Teko sin. compl.
- de Tectiteco
- de B'a'aj sin. compl.
- de Teco sin. compl.
- de Tectitán sin. compl.
- de Teko sin. compl.
- de Tektiteko sin. compl.
- en Tektiteko
- en B'a'aj sin. compl.
- en Teco sin. compl.
- en Tectitán Mam sin. compl.
- en Tectitec sin. compl.
- en Tectiteco sin. compl.
- en Teko sin. compl.
- en Tektitek sin. compl.
- es tectiteco
- es b'a'aj sin. compl.
- es teco sin. compl.
- es tectitán sin. compl.
- es teko sin. compl.
- es tektiteko sin. compl.
- eu tektitekera
- eu b'a'aj sin. compl.
- eu teco sin. compl.
- eu tectitán sin. compl.
- eu tectiteco sin. compl.
- eu teko sin. compl.
- eu tektitekera sin. compl.
- eu tektiteko sin. compl.
- fr tectitèque
- fr b'a'aj sin. compl.
- fr teco sin. compl.
- fr tectitán sin. compl.
- fr tectiteco sin. compl.
- fr teko sin. compl.
- gl tektiteko
- gl b'a'aj sin. compl.
- gl teco sin. compl.
- gl tectitán sin. compl.
- gl tectiteco sin. compl.
- gl teko sin. compl.
- gn tektitéko
- gn b'a'aj sin. compl.
- gn teco sin. compl.
- gn tectitan sin. compl.
- gn tectiteco sin. compl.
- gn teko sin. compl.
- it tektiteko
- it b'a'aj sin. compl.
- it teco sin. compl.
- it tectitán sin. compl.
- it tectiteco sin. compl.
- it teko sin. compl.
- pt tektiteco
- pt b'a'aj sin. compl.
- pt teco sin. compl.
- pt tectitán sin. compl.
- pt tectiteco sin. compl.
- pt teko sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > Mam > Teco-mam, Amèrica > Guatemala
Definition
A Mèxic, i més concretament a l'estat de Chiapas, hi ha població tektiteka, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX.
La denominació b'a'aj significa 'han marxat' i té l'origen en l'arribada dels espanyols a la població de Tectitán, ja que en aquella època els habitants van marxar cap a zones rurals per escapar dels abusos dels invasors.
El tektiteko es considera una llengua seriosament amenaçada, tot i que els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació i sembla que hi ha alguns nens i joves que el parlen.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
La denominació b'a'aj significa 'han marxat' i té l'origen en l'arribada dels espanyols a la població de Tectitán, ja que en aquella època els habitants van marxar cap a zones rurals per escapar dels abusos dels invasors.
El tektiteko es considera una llengua seriosament amenaçada, tot i que els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació i sembla que hi ha alguns nens i joves que el parlen.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
tectiteco
tectiteco
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > Mam > Teco-mam, Amèrica > Guatemala
- ca tektiteko
- ca b'a'aj sin. compl.
- ca teco sin. compl.
- ca tectitán sin. compl.
- ca tectiteco sin. compl.
- ca teko sin. compl.
- cy Tektiteko
- cy B'a'aj sin. compl.
- cy Teco sin. compl.
- cy Tectitán sin. compl.
- cy Tectiteco sin. compl.
- cy Teko sin. compl.
- de Tectiteco
- de B'a'aj sin. compl.
- de Teco sin. compl.
- de Tectitán sin. compl.
- de Teko sin. compl.
- de Tektiteko sin. compl.
- en Tektiteko
- en B'a'aj sin. compl.
- en Teco sin. compl.
- en Tectitán Mam sin. compl.
- en Tectitec sin. compl.
- en Tectiteco sin. compl.
- en Teko sin. compl.
- en Tektitek sin. compl.
- es tectiteco
- es b'a'aj sin. compl.
- es teco sin. compl.
- es tectitán sin. compl.
- es teko sin. compl.
- es tektiteko sin. compl.
- eu tektitekera
- eu b'a'aj sin. compl.
- eu teco sin. compl.
- eu tectitán sin. compl.
- eu tectiteco sin. compl.
- eu teko sin. compl.
- eu tektitekera sin. compl.
- eu tektiteko sin. compl.
- fr tectitèque
- fr b'a'aj sin. compl.
- fr teco sin. compl.
- fr tectitán sin. compl.
- fr tectiteco sin. compl.
- fr teko sin. compl.
- gl tektiteko
- gl b'a'aj sin. compl.
- gl teco sin. compl.
- gl tectitán sin. compl.
- gl tectiteco sin. compl.
- gl teko sin. compl.
- gn tektitéko
- gn b'a'aj sin. compl.
- gn teco sin. compl.
- gn tectitan sin. compl.
- gn tectiteco sin. compl.
- gn teko sin. compl.
- it tektiteko
- it b'a'aj sin. compl.
- it teco sin. compl.
- it tectitán sin. compl.
- it tectiteco sin. compl.
- it teko sin. compl.
- pt tektiteco
- pt b'a'aj sin. compl.
- pt teco sin. compl.
- pt tectitán sin. compl.
- pt tectiteco sin. compl.
- pt teko sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > Mam > Teco-mam, Amèrica > Guatemala
Definition
A Mèxic, i més concretament a l'estat de Chiapas, hi ha població tektiteka, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX.
La denominació b'a'aj significa 'han marxat' i té l'origen en l'arribada dels espanyols a la població de Tectitán, ja que en aquella època els habitants van marxar cap a zones rurals per escapar dels abusos dels invasors.
El tektiteko es considera una llengua seriosament amenaçada, tot i que els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació i sembla que hi ha alguns nens i joves que el parlen.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
La denominació b'a'aj significa 'han marxat' i té l'origen en l'arribada dels espanyols a la població de Tectitán, ja que en aquella època els habitants van marxar cap a zones rurals per escapar dels abusos dels invasors.
El tektiteko es considera una llengua seriosament amenaçada, tot i que els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació i sembla que hi ha alguns nens i joves que el parlen.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
tedoray
tedoray
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mindanao del sud, Àsia > Filipines
- ca tiruray
- ca tedoray sin. compl.
- ca teduray sin. compl.
- ca teguray sin. compl.
- ca tidulay sin. compl.
- cod etew teduray
- cod tiruray
- ar تيروراي
- cy Tiruray
- cy Tedoray sin. compl.
- cy Teduray sin. compl.
- cy Teguray sin. compl.
- cy Tidulay sin. compl.
- de Tiruray
- de Teduray sin. compl.
- de Tirurai sin. compl.
- en Tiruray
- en Teduray sin. compl.
- en Teguray sin. compl.
- en Tidulay sin. compl.
- en Tirurai sin. compl.
- es tiruray
- es tedoray sin. compl.
- es teduray sin. compl.
- es teguray sin. compl.
- es tidulay sin. compl.
- eu tirurayera
- eu tedoray sin. compl.
- eu teduray sin. compl.
- eu teguray sin. compl.
- eu tidulay sin. compl.
- eu tiruray sin. compl.
- fr tiruray
- fr tedoray sin. compl.
- fr teduray sin. compl.
- fr teguray sin. compl.
- fr tidulay sin. compl.
- gl tiruray
- gl tedoray sin. compl.
- gl teduray sin. compl.
- gl teguray sin. compl.
- gl tidulay sin. compl.
- gn tiruray
- gn tedoray sin. compl.
- gn teduray sin. compl.
- gn teguray sin. compl.
- gn tidulay sin. compl.
- it tiruray
- it tedoray sin. compl.
- it teduray sin. compl.
- it teguray sin. compl.
- it tidulay sin. compl.
- pt tiruray
- pt tedoray sin. compl.
- pt teduray sin. compl.
- pt teguray sin. compl.
- pt tidulay sin. compl.
- zh 提禄勒语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mindanao del sud, Àsia > Filipines
Definition
El grup etnolingüístic tiruray és un dels principals grups indígenes del sud de Mindanao, on viuen també els tboli, els blaan i els bagobo.
El nom tiruray prové de tiru, 'lloc d'origen, naixement o residència' i ray, 'part alta d'un riu'. Els tiruray es refereixen a si mateixos com a etew teduray o poble tiruray, però també utilitzen altres denominacions segons la seva situació geogràfica: etew rotor, etew dogot, etew Teran; etew Awang, o etew Ufi.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els tiruray s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, bagobo, mansaka, mandaya, subanen i manobo.
El nom tiruray prové de tiru, 'lloc d'origen, naixement o residència' i ray, 'part alta d'un riu'. Els tiruray es refereixen a si mateixos com a etew teduray o poble tiruray, però també utilitzen altres denominacions segons la seva situació geogràfica: etew rotor, etew dogot, etew Teran; etew Awang, o etew Ufi.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els tiruray s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, bagobo, mansaka, mandaya, subanen i manobo.
teduray
teduray
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mindanao del sud, Àsia > Filipines
- ca tiruray
- ca tedoray sin. compl.
- ca teduray sin. compl.
- ca teguray sin. compl.
- ca tidulay sin. compl.
- cod etew teduray
- cod tiruray
- ar تيروراي
- cy Tiruray
- cy Tedoray sin. compl.
- cy Teduray sin. compl.
- cy Teguray sin. compl.
- cy Tidulay sin. compl.
- de Tiruray
- de Teduray sin. compl.
- de Tirurai sin. compl.
- en Tiruray
- en Teduray sin. compl.
- en Teguray sin. compl.
- en Tidulay sin. compl.
- en Tirurai sin. compl.
- es tiruray
- es tedoray sin. compl.
- es teduray sin. compl.
- es teguray sin. compl.
- es tidulay sin. compl.
- eu tirurayera
- eu tedoray sin. compl.
- eu teduray sin. compl.
- eu teguray sin. compl.
- eu tidulay sin. compl.
- eu tiruray sin. compl.
- fr tiruray
- fr tedoray sin. compl.
- fr teduray sin. compl.
- fr teguray sin. compl.
- fr tidulay sin. compl.
- gl tiruray
- gl tedoray sin. compl.
- gl teduray sin. compl.
- gl teguray sin. compl.
- gl tidulay sin. compl.
- gn tiruray
- gn tedoray sin. compl.
- gn teduray sin. compl.
- gn teguray sin. compl.
- gn tidulay sin. compl.
- it tiruray
- it tedoray sin. compl.
- it teduray sin. compl.
- it teguray sin. compl.
- it tidulay sin. compl.
- pt tiruray
- pt tedoray sin. compl.
- pt teduray sin. compl.
- pt teguray sin. compl.
- pt tidulay sin. compl.
- zh 提禄勒语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mindanao del sud, Àsia > Filipines
Definition
El grup etnolingüístic tiruray és un dels principals grups indígenes del sud de Mindanao, on viuen també els tboli, els blaan i els bagobo.
El nom tiruray prové de tiru, 'lloc d'origen, naixement o residència' i ray, 'part alta d'un riu'. Els tiruray es refereixen a si mateixos com a etew teduray o poble tiruray, però també utilitzen altres denominacions segons la seva situació geogràfica: etew rotor, etew dogot, etew Teran; etew Awang, o etew Ufi.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els tiruray s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, bagobo, mansaka, mandaya, subanen i manobo.
El nom tiruray prové de tiru, 'lloc d'origen, naixement o residència' i ray, 'part alta d'un riu'. Els tiruray es refereixen a si mateixos com a etew teduray o poble tiruray, però també utilitzen altres denominacions segons la seva situació geogràfica: etew rotor, etew dogot, etew Teran; etew Awang, o etew Ufi.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els tiruray s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, bagobo, mansaka, mandaya, subanen i manobo.
teguray
teguray
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mindanao del sud, Àsia > Filipines
- ca tiruray
- ca tedoray sin. compl.
- ca teduray sin. compl.
- ca teguray sin. compl.
- ca tidulay sin. compl.
- cod etew teduray
- cod tiruray
- ar تيروراي
- cy Tiruray
- cy Tedoray sin. compl.
- cy Teduray sin. compl.
- cy Teguray sin. compl.
- cy Tidulay sin. compl.
- de Tiruray
- de Teduray sin. compl.
- de Tirurai sin. compl.
- en Tiruray
- en Teduray sin. compl.
- en Teguray sin. compl.
- en Tidulay sin. compl.
- en Tirurai sin. compl.
- es tiruray
- es tedoray sin. compl.
- es teduray sin. compl.
- es teguray sin. compl.
- es tidulay sin. compl.
- eu tirurayera
- eu tedoray sin. compl.
- eu teduray sin. compl.
- eu teguray sin. compl.
- eu tidulay sin. compl.
- eu tiruray sin. compl.
- fr tiruray
- fr tedoray sin. compl.
- fr teduray sin. compl.
- fr teguray sin. compl.
- fr tidulay sin. compl.
- gl tiruray
- gl tedoray sin. compl.
- gl teduray sin. compl.
- gl teguray sin. compl.
- gl tidulay sin. compl.
- gn tiruray
- gn tedoray sin. compl.
- gn teduray sin. compl.
- gn teguray sin. compl.
- gn tidulay sin. compl.
- it tiruray
- it tedoray sin. compl.
- it teduray sin. compl.
- it teguray sin. compl.
- it tidulay sin. compl.
- pt tiruray
- pt tedoray sin. compl.
- pt teduray sin. compl.
- pt teguray sin. compl.
- pt tidulay sin. compl.
- zh 提禄勒语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mindanao del sud, Àsia > Filipines
Definition
El grup etnolingüístic tiruray és un dels principals grups indígenes del sud de Mindanao, on viuen també els tboli, els blaan i els bagobo.
El nom tiruray prové de tiru, 'lloc d'origen, naixement o residència' i ray, 'part alta d'un riu'. Els tiruray es refereixen a si mateixos com a etew teduray o poble tiruray, però també utilitzen altres denominacions segons la seva situació geogràfica: etew rotor, etew dogot, etew Teran; etew Awang, o etew Ufi.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els tiruray s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, bagobo, mansaka, mandaya, subanen i manobo.
El nom tiruray prové de tiru, 'lloc d'origen, naixement o residència' i ray, 'part alta d'un riu'. Els tiruray es refereixen a si mateixos com a etew teduray o poble tiruray, però també utilitzen altres denominacions segons la seva situació geogràfica: etew rotor, etew dogot, etew Teran; etew Awang, o etew Ufi.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els tiruray s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, bagobo, mansaka, mandaya, subanen i manobo.
tehuelche
tehuelche
Chon, Amèrica > Argentina
- ca tehuelche
- ca aonik'enk o inaken sin. compl.
- ca aoniken sin. compl.
- ca gununa-kena sin. compl.
- ca hongote sin. compl.
- ca inaquean sin. compl.
- ca patagones sin. compl.
- ca tsoneka sin. compl.
- cod aonek'enk (tawenkenkt)
- ar تويلتشية
- cy Tehuelche
- cy Aonik'enk neu inaken sin. compl.
- cy Aoniken sin. compl.
- cy Gununa-kena sin. compl.
- cy Hongote sin. compl.
- cy Inaquean sin. compl.
- cy Patagones sin. compl.
- cy Tsoneka sin. compl.
- de Tehuelche
- de Aonek'enk sin. compl.
- de Aoniken sin. compl.
- de Gününa-Küne sin. compl.
- de Patagones sin. compl.
- de Tsoneka sin. compl.
- en Tehuelche
- en Aonik'enk or Inaquen sin. compl.
- en Aoniken sin. compl.
- en Gununa-Kena sin. compl.
- en Hongote sin. compl.
- en Inaquean sin. compl.
- en Patagones sin. compl.
- en Tsoneka sin. compl.
- es tehuelche
- es aonik'enk o inaken sin. compl.
- es aoniken sin. compl.
- es gununa-kena sin. compl.
- es hongote sin. compl.
- es inaquean sin. compl.
- es patagones sin. compl.
- es tsoneka sin. compl.
- eu tehuelcheera
- eu aonik'enk o inaken sin. compl.
- eu aoniken sin. compl.
- eu gununa-kena sin. compl.
- eu hongote sin. compl.
- eu inaquean sin. compl.
- eu patagones sin. compl.
- eu tsoneka sin. compl.
- fr tehuelche
- fr aonnikén sin. compl.
- fr aonnikenk ou inaken sin. compl.
- fr gününa këna sin. compl.
- fr hongote sin. compl.
- fr patagones sin. compl.
- fr tsonek sin. compl.
- gl tehuelche
- gl aonik'enk ou inaken sin. compl.
- gl aoniken sin. compl.
- gl gununa-kena sin. compl.
- gl hongote sin. compl.
- gl inaquean sin. compl.
- gl patagones sin. compl.
- gl tsoneka sin. compl.
- gn tehuelche
- gn aonik'enk o inaken sin. compl.
- gn aoniken sin. compl.
- gn gununa-kena sin. compl.
- gn hongote sin. compl.
- gn inakean sin. compl.
- gn patagones sin. compl.
- gn tsoneka sin. compl.
- it tehuelche
- it aonik'enk o inaken sin. compl.
- it aoniken sin. compl.
- it gununa-kena sin. compl.
- it hongote sin. compl.
- it inaquean sin. compl.
- it patagones sin. compl.
- it tsoneka sin. compl.
- ja テウェルチェ語
- ja アオニケン語、アオニク・エンク語、イナケン語、イナケアン語、グヌナ・ケナ語、ツォネカ語、パタゴネス語、オンゴテ語 sin. compl.
- nl Tehuelche
- nl Aonik'enk of Inaken sin. compl.
- nl Aoniken sin. compl.
- nl Gununa-Kena sin. compl.
- nl Hongote sin. compl.
- nl Inaquean sin. compl.
- nl Patagones sin. compl.
- nl Tsoneka sin. compl.
- pt tehuelche
- pt aonik'enk ou inaken sin. compl.
- pt aoniken sin. compl.
- pt gununa-kena sin. compl.
- pt hongote sin. compl.
- pt inaquean sin. compl.
- pt patagones sin. compl.
- pt tsoneka sin. compl.
- ru Теуэльче
- ru Аоник-енк или инакен sin. compl.
- ru Онготе sin. compl.
- ru Цонека sin. compl.
- ru Аоникен sin. compl.
- ru Инакеан sin. compl.
- ru Техуэльче sin. compl.
- ru Гынына-кена sin. compl.
- ru Патагонский sin. compl.
- sw Tehuelche
- sw Aonik'enk o inaken sin. compl.
- sw Aoniken sin. compl.
- sw Gununa-kena sin. compl.
- sw Hongote sin. compl.
- sw Inaquean sin. compl.
- sw Patagones sin. compl.
- sw Tsoneka sin. compl.
- tmh Tahwalcit
- zh 特华尔切
- zh 奥尼肯 sin. compl.
- zh 洪干特 sin. compl.
- zh 依纳格安 sin. compl.
- zh 塔索尼卡 sin. compl.
- zh 巴塔岗内斯 sin. compl.
- zh 古诺纳-肯纳 sin. compl.
- zh 奥尼克恩克或依纳根 sin. compl.
Chon, Amèrica > Argentina
Definition
La família chon està formada per unes cinc llengües, totes extingides o pràcticament extingides: gününa-kena (no és clar que pertanyi a aquesta família), teushen, tehuelche, selknam o ona i haush.
El terme tehuelche és ambigu, ja que sovint s'ha fet servir com a nom genèric per a diferents grups ètnics de la Patagònia, des del Río Negro fins a l'estret de Magallanes. És a dir que tehuelche pot fer referència de manera indiscriminada a qualsevol dels pobles de la Patagònia, els quals parlaven com a mínim tres llengües diferents.
Segons alguns autors, les llengües tehuelche i teushen (llengua extingida a la primera dècada del segle XX) tenen lèxic emparentat.
El terme tehuelche és ambigu, ja que sovint s'ha fet servir com a nom genèric per a diferents grups ètnics de la Patagònia, des del Río Negro fins a l'estret de Magallanes. És a dir que tehuelche pot fer referència de manera indiscriminada a qualsevol dels pobles de la Patagònia, els quals parlaven com a mínim tres llengües diferents.
Segons alguns autors, les llengües tehuelche i teushen (llengua extingida a la primera dècada del segle XX) tenen lèxic emparentat.
