Terminologia notarial

Per mitjà de notari.

Funcionari que, en règim professional, exerceix la fe pública extrajudicial i redacta i autoritza documents públics, els conserva i n'expedeix còpies, d'acord amb la voluntat expressada per les persones contractants.

Notari en exercici que en els casos d'absència, malaltia o incompatibilitat d'un altre notari de la mateixa població o districte, i també en els supòsits en què la notaria queda vacant, autoritza els instruments públics que corresponen al protocol del notari substituït.

Acte en què un notari dona a conèixer a una persona una informació o una decisió que ha facilitat o ha adoptat qui ha sol·licitat la intervenció notarial.

Substitució d'una obligació civil per una altra de nova, en virtut d'una causa preexistent, que extingeix la primera.

Situació d'un bé o d'un valor quan el seu usdefruit correspon a una persona diferent del propietari.

Propietari d'un bé o d'un valor l'usdefruit del qual correspon a una altra persona.

Invalidesa total d'un negoci o d'un acte jurídic, determinada per causes diverses fixades per la llei, com ara contradicció de normes imperatives o manca d'algun requisit essencial.