Argot culinari i gastronòmic

Ressecar, ennegrir, certes preparacions de cuina o pastisseria sota l'acció d'una calor excessiva, fent-les no aptes per al consum: estan "cremades ". En la crema catalana el cremat és provocat, i és l'acabament del plat abans de servir-lo.

Beguda típica de la costa catalana que s'ha estès a tot el Principat. Hi ha diverses receptes per a preparar-lo, però la base és sempre el sucre i el rom (aquest abrandat-flamejat en el moment de servir-lo). Es prepara amb cafè líquid, sòlid i en gra, pela de llimona o de taronja, canyella, clavells d'espècia, etc., i sempre que es pot i el cas s'hi adiu, s'acompanya de cançons populars, especialment les havaneres, que recorden les antigues excolònies d'on procedeix el rom autèntic.

Truita de farina molt prima (del gruix d'un cartró prim) que es prepara molt líquida amb farina, sucre, ou, llet i de vegades licor o cervesa. És una especialitat francesa molt popular a França, a altres països d'Europa i als Estats Units. Com tots els plats sorgits de la saviesa popular, es prepara de moltes maneres, pot ser dolça o salada, sempre flexible i lleugera, cuita en una paella o en una planxa de ferro colat, sempre que siguin antiadherents. La pasta per a creps es prepara sempre amb antelació, ja que ha de reposar dues hores abans de coure-la. El cos gras que s'incorpora a la pasta pot ser oli, llard, mantega o margarina. Les quantitats són variables, depenent de la recepta i de si han de ser dolces o salades, però la pasta obtinguda ha de ser ben fluida, ni clara ni espessa. Les creps se serveixen com a entremès calent, farcides amb una composició força densa de beixamel amb un picat de pernil, gambes, marisc, pollastre, formatge, cebes, bolets, espinacs, etc., igual que per a fer croquetes. Malgrat tot, és més freqüent que siguin preparades com a dolços de postres, empolsades de sucre o farcides (confitura, crema, xocolata, fruita, nous, etc.). Habitualment se serveixen tèbies, o bé flamejades, bufades o en pastís, segons el gust personal de cadascú. Amb el nom de crespes, aquesta preparació ja es troba en el llibre de cuina catalana del segle XIV El llibre del Sent Soví. A principis del segle XX es coneixien amb el nom de panequets, però actualment s'anomenen creps.

Pasta dolça, bunyol o coca, més aviat prim, generalment ondulat o dentat, que té formes i composicions diferents segons les comarques o els llocs.

Pasta feta d'una mescla de farina, ous, mantega i aigua, farcida de distints ingredients, o d'un de sol, i fregida amb oli abundant; és semblant a l'empanada, però molt més petita. També es fan crestes dolces. Unes i altres tenen forma de semicercle, semblant a la cresta d'un gall, i es poden menjar fredes o calentes. Les salades se serveixen com a entrants o com a entremesos.

Forma de presentació de la llengua escarlata i les làmines de tòfona que recorda la cresta d'un gall.

Excrescència carnosa que tenen damunt el cap algunes gallinàcies, especialment el mascle de la gallina. Si és grossa, s'empra (rostida, fregida o, fins i tot, farcida) com a guarnició de barquetes i de crostades, junt amb ronyons de gall, en nombroses guarnicions clàssiques.

Bolet d'uns 10 cm d'alçada i 3 d'amplada. Té forma d'embut cargolat, amb la base del peu atenuada. De carn gruixuda, gelatinosa, elàstica i translúcida. De color taronja i de cama blanquinosa. Fins i tot es consumeix cru en amanida. De bona qualitat.

Boc o mascle de la cabra que ha sigut castrat. També es diu del porc. La intervenció de castració se'ls fa de joves, perquè les bèsties, en sacrificar-les i després cuinar-les, no tinguin un regust, com la carn de xai quan es diu que xaieja, cosa que igualment està causada per no haver castrat els animals quan eren joves.

Envelliment controlat del vi, d'una durada mínima de mig any en bota, amb possibilitat de continuar un temps similar en ampolla, que és establert per a cada denominació d'origen pel seu consell regulador, a fi d'obtenir un producte final amb unes característiques determinades.