Argot culinari i gastronòmic

Persona excessivament primmirada en el menjar.

Persona molt golafre, que no en té mai prou amb el que té al plat.

Dit de la persona a qui agraden les llaminadures.

Menjar llaminadures, especialment dolços, confitures, bombons, etc.

Porció relativament prima i de gruix uniforme treta d'un pa, tallant-lo de banda a banda, per la seva amplada, per poder-lo presentar sencer, torrat, fregat amb all, sucat amb tomàquet i guarnit de fines llenques de pernil. És el famós preparat que sorprèn i admira tants forasters: pa amb tomàquet i pernil del bo.

Tallar en llesques, en làmines o en rodanxes més o menys fines, però d'igual espessor, hortalisses, fruites o carns. L'operació s'executa amb un ganivet adient sobre la fusta de tallar (cogombres, pebrots, porros, bolets, peres, pomes, etc.), però també amb la mandolina (pastanagues, naps o patates), o amb els moderns robots universals, utilitzant els diferents discs que, acoblats a la màquina, produeixen formes diferents. També s'aplica a tallar en llesques el pa, especialment els pans anomenats de pagès, i a tallar llenques llargues i estretes de pernil, cansalada, etc.

Substància alimentària líquida que s'assembla a la llet.

Líquid blanc, opac, lleugerament ensucrat, secretat per les glàndules mamàries de les femelles mamíferes després del part per alimentar el nounat. Actualment l'única llet que es comercialitza és la llet de vaca. Es tracta d'un aliment complet (amb 65 cal per 100 g). Cada litre conté una mitjana de 870 g d'aigua; 39 g de matèries grasses emulsionades (el seu color blanc és causat per la presència de matèries nitrogenades); 35 g, un 95% de proteïnes, una de les quals, la caseïna, coagula en forma de quall; 45 g de lactosa; nombrosos minerals (7 a 10 g especialment de calç), i una gran varietat de vitamines. La llet conté una població microbiana abundant. Aquesta intervé en la coagulació natural de la llet, però pot ser patògena, d'aquí la necessitat de conservar-la sense que s'alteri, gràcies a diversos mètodes de pasteurització i d'esterilització. En cuina la llet és indispensable per a nombroses preparacions, especialment per a les salses blanques, com a acabat de sopes, per als gratinats, el brou curt d'alguns peixos, fins i tot per a la cocció de carns i peixos (rostit de porc i guisat de bacallà). S'empra en postres, flams, cremes, dolços de cuina, gelats, pastes (bunyols), etc.

Secreció de les glàndules genitals dels peixos mascles, que es presenta amb la forma d'una bola blanca i tova, rica en fòsfor i molt apreciada gastronòmicament.

Llet de la qual s'ha extret al voltant del 65% de l'aigua, que s'envasa en pots metàl·lics hermètics i que es pot reconstituir mitjançant l'addició d'aigua.