Argot culinari i gastronòmic

Panada de verdura, generalment a base d'espinacs cuits, amb panses crues i pinyons.

Dit de la persona que menja molt de pa
en tots els seus àpats.

Sopa típica mallorquina i menorquina feta simplement amb pa bullit amb aigua i oli, i de vegades amb all i tomàquet.

Dolç de dimensions petites i formes diverses, fet essencialment de massapà enriquit amb pinyons, fruites confitades, ametlles, etc. Els panellets constitueixen la menja típica i tradicional de la nit de Tots Sants i dels dies que li són propers.

Recipient format per un cèrcol i un fons de cordes entrellaçades, usat per a tenir-hi el pa.

Escarabat de cuina que habita en llocs foscos i humits. Quan se'n produeix un plaga, s'ha d'actuar amb rapidesa i efectivitat o clausurar el local.

Preparació a base de figues seques escollides, aixafades o no, mesclades amb altres ingredients, a la qual es dona formes diverses: quadrada, cúbica, rodona, circular, etc.

Transformació en pa d'una barreja de farina, aigua, sal i llevat, i en determinats casos, altres ingredients.

Planta de la família de les gramínies conreada per les seves llavors. És el cereal més utilitzat en la zona sahariana per la seva resistència a la sequera. Es consumeix com els altres cereals, cuit sencer o en farina, però no té la qualitat del blat.

Truita gruixuda, rodona, que es fa amb farina i aigua, sense ous o amb algun ou només per a donar-li color. Es pot fer salada o dolça. Si es fa salada es pot enriquir tallant-la a trossos i acabant-la de coure en un sofregit. Si, contràriament, es fa dolça, serveix de postres o de berenar per als infants i els que no ho són tant. Plat empordanès econòmic per excel·lència. Afegint-hi algun licor és una llaminadura, una llepolia.