Argot culinari i gastronòmic

Cobrir completament els ingredients d'un plat que s'està cuinant amb aigua, brou, vi, llet, etc.

Posar una cosa, un aliment, sota l'aigua o un altre líquid.

Proveir algú d'allò que necessita.

Part essencial, vertaderament important d'una cosa, que la fa ésser el que és i li dona el valor que té.

Líquid orgànic extret d'un teixit vegetal o animal per pressió o per qualsevol altre procediment. Hi ha el suc de fruita, utilitzat sobretot en confiteria; els sucs d'alguns vegetals, emprats en la cuina per a confeccionar sucs d'hortalisses. En cuina, els rostits o la cocció d'una carn també alliberen uns sucs que es caramel·litzen al fons del recipient de cocció i que es desglacen.

Líquid substanciós i condimentat que acompanya i dona gust a una vianda cuinada.

Vi o altra beguda alcohòlica.

Líquid més o menys ric en sabors i en principis nutritius que es forma durant la cocció d'una carn o d'una hortalissa. És més abundant quan aquesta cocció s'efectua coberta amb la tapadora posada, però també se'n desprèn de les carns rostides i serveix per a regar-les. Algunes preparacions es diuen amb suc quan s'acaben amb un suc de cocció sàpid i ben assaonat, sobretot les hortalisses (cards, penques de bledes, naps, etc.), les pastes alimentàries (fideus a la cassola), l'arròs (a la cassola) o els llegums (mongetes guisades, amb bacallà, cloïsses, costelló, salsitxes).

Preparació feta únicament amb bocins o rosegons de pa fets a casa amb diverses farines (gairebé mai candial) coberts de vi ordinari. Es prenia calent en començar el dia i la feina, cosa que permetia afrontar els dies freds de l'hivern al matí. Era el plat, de vegades plat únic, que la gent gran (els vells) prenien ben calent a l'hivern abans d'anar a dormir a la vora de la llar de foc, per fer front a l'estat glacial de la cambra i del llit al vespre, abans que al nostre país la calefacció fos a l'abast de la majoria. Com ara les píndoles de la farmàcia per a dormir. A l'Empordà a algunes de les persones que s'atipaven de xupina cada dia els anomenaven gats d'escon.

Fer que determinada quantitat d'un suc o líquid qualsevol penetri una cosa (un aliment, un tros o bocí de pa), s'hi adhereixi, especialment ficant-la-hi i traient-la'n.