Argot culinari i gastronòmic

Preparació que conté una terrina. Les preparacions de les anomenades terrines són nombroses i variades: sovint a base de carns mesclades amb fetges i altres ingredients, però també de peix, de marisc i d'hortalisses. Se serveixen com a entrant fred en el recipient de cocció (o a rodanxes tallades en aquest), acompanyades de cogombres i cebetes en vinagre, de cireres o grans de raïm en agredolç i, de vegades, amb una salsa adient.

Recipient rectangular, oval o rodó, de vores dretes i força altes, proveït d'orelles o nanses i tancat per una tapadora que encaixa en una revora interior. La terrina pot ser de fang envernissat, de porcellana, de vidre, fins i tot de ferro colat esmaltat. La seva mida és molt variable.

Objecte (olles, cassoles, gerres, càntirs, etc.) fet de terra argilosa afaiçonada quan és molla, i després cuita.

Material de què són fets els estris de terrissa, com ara plats, cassoles, plates, etc.

Conjunt d'objectes (olles, cassoles, gerres, càntirs, etc.) fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla, i després cuita.

Tros petit i solt de sal, sucre o una altra matèria.

Recipient panxut, proveït d'un broc abocador i d'una nansa o un mànec, que s'utilitza per a preparar una infusió de te i també per a servir-la. Segons la mida, la tetera pot ser per a una infusió individual o per a diverses tasses. El material varia: porcellana, pisa, fang, metall, etc. La tetera sempre té una tapa, alguns models tenen també un colador interior que s'adapta a l'obertura de la tetera, en el qual es posen les fulles de te abans d'abocar-hi l'aigua bullent.

Pastisset sec, mena de galeta prima i bombada que per la seva forma té semblança amb una teula àrab. Les teules són típiques de Santa Coloma de Farners. La seva recepta és un secret de l'industrial que les va posar al mercat.

Disposició recíproca de les parts que componen una cosa.

Conjunt de propietats físiques d'un aliment que depenen de la disposició i les característiques fisicoquímiques (densitat, viscositat, tensió superficial) i biològiques de les partícules que l'integren.