Argot culinari i gastronòmic

Taula petita.

Peix que té cartílags en lloc d'ossos i la pell del qual, en lloc d'escates, té el toc d'un paper de vidre. Entre aquests peixos, s'hi troben el ca o gos marí, el peix espasa o emperador, la rajada, el gatvaire, la guilla de mar, la mussola, el solraig, la tintorera, etc. Tots són venuts fraudulentament com a espècies que no són per la semblança que tenen entre ells.

Peix blau que, pel to blau fosc de la seva pell esquitxada de taques de diferent tonalitat, ofereix l'aparença d'un tauró, cosa que permet la substitució enganyosa de la seva carn per la de la tonyina o l'emperador i que es vengui fraudulentament. Però convé recordar que la seva espina central no és òssia, sinó cartilaginosa com tots els del seu grup (selacis). La seva carn, insípida i lleugerament amargant, no és apta per a requisits gastronòmics. Admet els mateixos guisats que la tonyina i el bonítol, encara que amb resultats força pitjors.

Embolcall o beina d'un llegum on s'ha format el fruit, com ara mongetes, faves, pèsols, cigrons, etc.

Establiment, botiga, on es ven vi al detall i on gairebé sempre també serveixen algunes altres begudes alcohòliques. Però, segons les èpoques, aquest establiment no té les mateixes característiques. Avui, és un local públic, en general modest, en el qual, a més de vendre i servir begudes, de vegades també serveixen menjars senzills, menús del dia casolans i, sobretot, entreteniments i entrepans.

Arbust perenne d'origen asiàtic, de fulles coriàcies i dentades, flors blanques o rosades i fruits en càpsula amb tres llavors. Existeixen dues classes principals de te, el de la Xina i el de l'Índia, amb innombrables varietats, segons el lloc on es cultiven. Els millors tes es cultiven cap als 2.000 m d'altitud i es recullen a la primavera. L'arbre de te silvestre pot arribar fins als 10 m d'alçària, però les plantes cultivades es mantenen a 1,20 m de terra. La producció mundial de te en diverses zones i en milers de tones és de 2.600, i l'Índia, amb 750, i la Xina, amb 600, en són els dos principals productors. Per la seva part, Gran Bretanya és el primer importador mundial, amb el 15% de les importacions. A Kenya (Àfrica), el te és una de les principals exportacions del país i una de les seves principals riqueses. Hi ha milers d'hectàrees i moltes fàbriques que industrialitzen el te. En una sola d'aquestes fàbriques hi poden tenir 25.000 persones treballant. El te fou importat pels anglesos a Kenya durant el seu imperi colonial. Les fulles assecades s'utilitzen per a preparar una infusió del mateix nom. En diverses cuines exòtiques, el te intervé com a planta aromàtica de cocció.

Beguda que s'obté per infusió de les fulles de te. És la beguda més consumida del món després de l'aigua. Les fulles recol·lectades, segons l'assecat al qual el te és sotmès, poden tractar-se de dues maneres, amb l'objectiu de produir el te verd o el te negre. Per al te negre s'assequen, es fan fermentar i llavors es torren; per al te verd es prescindeix de l'assecat i es passen les fulles directament a la torrefacció. El te és una beguda sense calories ni sodi, les seves propietats tonificants i estimulants del sistema nerviós es deuen a la cafeïna, la teofil·lina i la teobromina que conté, d'acció més moderada que el cafè. A més, facilita la digestió, pels seus tanins astringents, activa la circulació sanguínia, ajuda el cor (gràcies a la teofil·lina) i exerceix una acció diürètica. És ric en coure, en iode i en manganès.

Moderadament calent, ni fred ni calent.

Menjada, àpat abundant i festívol, especialment per a celebrar alguna cosa.

Allò que es menja per a nodrir-se i passar-s'ho bé.