Argot culinari i gastronòmic

Vi de poc grau.

Relatiu o pertanyent a l'elaboració del vi, a la vinicultura.

Aparell mesurador del color del vi.

Elaboració, conservació, condicionament i comerç del vi.

Conjunt de les tècniques i els processos de transformació del raïm o del most en vi.

Aparell que permet mesurar la graduació alcohòlica del vi.

Relatiu o pertanyent al vi.

Dit del gust, l'olor i el color del vi negre.

Liana caducifòlia de la família de les vitàcies, de branques noves llargues i primes, circells ramificats, oposats a les fulles, fulles cordiformes palmatilobades i irregularment dentades, flors petites, verdoses, en panícules oposades a les fulles, que en estat fructífer porten nombrosos fruits en baia, cultivada a gran escala, sovint en forma d'arbust baix, i de vegades subespontània, o potser silvestre, als boscos de ribera mediterranis (Vitis vinifera). La vinya, cultivada a gran escala als Països Catalans i a la resta de zones temperades del món, té el seu origen en alguns indrets de l'Àsia occidental, d'on procedeixen les vinyes cultivades. De la vinya se n'aprofita el raïm.

Planta molt apreciada en medicina per les seves propietats refrescants, tonificants, expectorants, antisèptiques, etc. Les flors de la violeta aporten un sabor delicat a les amanides i s'empren en la decoració de pastissos i per a elaborar dolços i caramels.