NOMS SISTEMÀTICS, NOMS TRIVIALS I NOMS SEMISISTEMÀTICS
NOMS SISTEMÀTICS, NOMS TRIVIALS I NOMS SEMISISTEMÀTICS
Criteris d'especialitat > Química
- ca NOMS SISTEMÀTICS, NOMS TRIVIALS I NOMS SEMISISTEMÀTICS
- ex aigua (EXEMPLE de nom trivial), n f
- ex glicerina (EXEMPLE de nom trivial), n f
- ex glicerol (EXEMPLE de nom semisistemàtic), n m
- ex propan-1,2,3-triol (EXEMPLE de nom sistemàtic), n m
Criteris d'especialitat > Química
Definition
Tant els noms sistemàtics, com els noms trivials, com els noms semisistemàtics són denominacions que fan referència als compostos químics, encara que tenen graus de validesa diferents:
1. Noms sistemàtics
- Els noms sistemàtics són noms que descriuen la composició o l'estructura dels compostos de manera inequívoca, establerts generalment per la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC). Són els noms, per tant, considerats vàlids en l'àmbit de la química.
Ex.: propan-1,2,3-triol (propan- indica una cadena de tres àtoms de carboni: -1-2-3-triol, que conté un grup hidroxil en cada carboni)
2. Noms trivials
- Els noms trivials són noms històrics que denominaven els compostos químics per mitjà d'una referència al seu origen o a alguna característica funcional. Són propis d'un estadi de la química anterior a la seva consolidació com a ciència, en què el nombre de compostos coneguts era relativament baix i, per tant, la sistematització no era imprescindible.
. En general es consideren denominacions obsoletes, encara que algunes han sobreviscut per a l'ús corrent.
Ex.: glicerina (format sobre el grec glykerós 'dolcenc' + -ina)
. Convé tenir en compte, però, que en casos molt concrets els noms trivials també han perviscut en l'àmbit de la química i, fins i tot, poden tenir la consideració de formes preferents.
Ex. aigua (nom recomanat per la IUPAC, enfront del nom sistemàtic monòxid de dihidrogen)
3. Noms semisistemàtics
- Els noms semisistemàtics combinen una part de nom trivial i una part de nom sistemàtica. Només es conserven per a compostos d'ús corrent molt coneguts, ja que, tot i facilitar-ne la identificació, no en transmeten tota la informació estructural i, per tant, són menys adequats en química que els noms sistemàtics.
Ex.: glicerol (format sobre glicerina + -ol, com a indicació que pertany als grups hidroxils que generen els alcohols)
1. Noms sistemàtics
- Els noms sistemàtics són noms que descriuen la composició o l'estructura dels compostos de manera inequívoca, establerts generalment per la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC). Són els noms, per tant, considerats vàlids en l'àmbit de la química.
Ex.: propan-1,2,3-triol (propan- indica una cadena de tres àtoms de carboni: -1-2-3-triol, que conté un grup hidroxil en cada carboni)
2. Noms trivials
- Els noms trivials són noms històrics que denominaven els compostos químics per mitjà d'una referència al seu origen o a alguna característica funcional. Són propis d'un estadi de la química anterior a la seva consolidació com a ciència, en què el nombre de compostos coneguts era relativament baix i, per tant, la sistematització no era imprescindible.
. En general es consideren denominacions obsoletes, encara que algunes han sobreviscut per a l'ús corrent.
Ex.: glicerina (format sobre el grec glykerós 'dolcenc' + -ina)
. Convé tenir en compte, però, que en casos molt concrets els noms trivials també han perviscut en l'àmbit de la química i, fins i tot, poden tenir la consideració de formes preferents.
Ex. aigua (nom recomanat per la IUPAC, enfront del nom sistemàtic monòxid de dihidrogen)
3. Noms semisistemàtics
- Els noms semisistemàtics combinen una part de nom trivial i una part de nom sistemàtica. Només es conserven per a compostos d'ús corrent molt coneguts, ja que, tot i facilitar-ne la identificació, no en transmeten tota la informació estructural i, per tant, són menys adequats en química que els noms sistemàtics.
Ex.: glicerol (format sobre glicerina + -ol, com a indicació que pertany als grups hidroxils que generen els alcohols)
Note
- 1. Podeu consultar la fitxa completa de glicerol al Cercaterm, i també el document de criteri original, Glicerina o glicerol?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/318/).
- 2. Per a ampliar la informació podeu acudir a l'annex "Nomenclatura i formulació de química inorgànica" del Diccionari de química: química orgànica i inorgànica (www.termcat.cat/docs/DL/Quimica_AnnexNomenclaturaFormulacioQI.pdf).
NOTA MUSICAL: PLICA, PAL, CAP, BARRA, GANXO I CUA
NOTA MUSICAL: PLICA, PAL, CAP, BARRA, GANXO I CUA
Criteris d'especialitat > Arts
- ca NOTA MUSICAL: PLICA, PAL, CAP, BARRA, GANXO I CUA
- es barra (barra), n f
- es cabeza (cap), n f
- es corchete (ganxo), n m
- es gancho (ganxo), n m
- es plica (plica), n f
- es rabillo (ganxo), n m
- fr barre (barra), n f
- fr crochet (ganxo), n m
- fr hampe (plica), n f
- fr tête (cap), n f
- en beam (barra), n
- en cross bar (barra), n
- en cross-stroke (barra), n
- en flag (ganxo), n
- en hook (ganxo), n
- en notehead (cap), n
- en stem (plica), n
- en tail (ganxo), n
Criteris d'especialitat > Arts
Definition
Es considera que tant cap, com plica i pal, com barra i com ganxo i cua són formes adequades per a referir-se a les diverses parts del traç d'una nota musical, si bé tenen significats complementaris:
- El cap és la forma rodona o oval d'una nota musical que se situa sobre una de les línies del pentagrama o bé immediatament a sobre o a sota, per a establir-ne el valor.
. Es representa com una forma amb l'interior sense color (en la rodona i la blanca) o bé com una forma amb l'interior de color negre (en les notes de menys durada).
. En altres tradicions el cap pot prendre formes diferents; per exemple, un quadrat (en la notació aquitana), un triangle, un rombe o un diamant.
. L'equivalent castellà és cabeza; el francès, tête, i l'anglès, notehead.
- La plica, o el sinònim complementari pal, és la línia vertical d'una nota musical que va unida al cap.
. Segons la posició de la nota en el pentagrama, la plica pot estar enganxada a la dreta del cap i anar cap amunt o bé pot estar enganxada a l'esquerra del cap i anar cap avall.
. L'equivalent castellà és cabeza; el francès, tête, i l'anglès, notehead.
- La barra és la línia horitzontal o inclinada que uneix dues o més notes de valor igual o inferior a una corxera, habitualment amb la funció d'indicar una unitat mètrica determinada.
. L'equivalent castellà és barra; el francès, barre, i els anglesos, beam, cross bar i cross-stroke.
- El ganxo, o el sinònim complementari cua, és un llaç petit d'una nota musical enganxat a l'extrem de la plica, que indica un valor inferior a una negra.
. Els equivalents castellans són corchete, gancho i rabillo; el francès, crochet, i els anglesos, flag, hook i tail.
- El cap és la forma rodona o oval d'una nota musical que se situa sobre una de les línies del pentagrama o bé immediatament a sobre o a sota, per a establir-ne el valor.
. Es representa com una forma amb l'interior sense color (en la rodona i la blanca) o bé com una forma amb l'interior de color negre (en les notes de menys durada).
. En altres tradicions el cap pot prendre formes diferents; per exemple, un quadrat (en la notació aquitana), un triangle, un rombe o un diamant.
. L'equivalent castellà és cabeza; el francès, tête, i l'anglès, notehead.
- La plica, o el sinònim complementari pal, és la línia vertical d'una nota musical que va unida al cap.
. Segons la posició de la nota en el pentagrama, la plica pot estar enganxada a la dreta del cap i anar cap amunt o bé pot estar enganxada a l'esquerra del cap i anar cap avall.
. L'equivalent castellà és cabeza; el francès, tête, i l'anglès, notehead.
- La barra és la línia horitzontal o inclinada que uneix dues o més notes de valor igual o inferior a una corxera, habitualment amb la funció d'indicar una unitat mètrica determinada.
. L'equivalent castellà és barra; el francès, barre, i els anglesos, beam, cross bar i cross-stroke.
- El ganxo, o el sinònim complementari cua, és un llaç petit d'una nota musical enganxat a l'extrem de la plica, que indica un valor inferior a una negra.
. Els equivalents castellans són corchete, gancho i rabillo; el francès, crochet, i els anglesos, flag, hook i tail.
Note
- Podeu consultar les fitxes completes de plica, cap, barra i ganxo al Cercaterm, i també el document de criteri original, Les parts de la nota musical, en una nova infografia terminològica, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2018/06/21/les-parts-de-la-nota-musical-en-una-nova-infografia-terminologica/).
NOTA, NOTA DE CAP, NOTA DE SORTIDA, NOTA DE COR, NOTA MITJANA, NOTA DE BASE O NOTA DE FONS?
NOTA, NOTA DE CAP, NOTA DE SORTIDA, NOTA DE COR, NOTA MITJANA, NOTA DE BASE O NOTA DE FONS?
Criteris d'especialitat > Imatge personal
- ca NOTA, NOTA DE CAP, NOTA DE SORTIDA, NOTA DE COR, NOTA MITJANA, NOTA DE BASE O NOTA DE FONS?
- es nota (nota), n f
- es nota alta (nota de cap), n f
- es nota baja (nota de base), n f
- es nota de base (nota de base), n f
- es nota de cabeza (nota de cap), n f
- es nota de corazón (nota de cor), n f
- es nota de cuerpo (nota de cor), n f
- es nota de fondo (nota de base), n f
- es nota de salida (nota de cap), n f
- es nota media (nota de cor), n f
- fr note (nota), n f
- fr note de base (nota de base), n f
- fr note de coeur (nota de cor), n f
- fr note de corps (nota de cor), n f
- fr note de fond (nota de base), n f
- fr note de tête (nota de cap), n f
- en back note (nota de base), n
- en background note (nota de base), n
- en base note (nota de base), n
- en body note (nota de cor), n
- en bottom note (nota de base), n
- en head note (nota de cap), n
- en heart note (nota de cor), n
- en mid note (nota de cor), n
- en middle note (nota de cor), n
- en note (nota), n
- en top note (nota de cap), n
Criteris d'especialitat > Imatge personal
Definition
Tant nota, com nota de cap i nota de sortida, com nota de cor i nota mitjana, com nota de base i nota de fons es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:
- Una nota (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és cadascun dels constituents bàsics que es poden percebre en la fragància d'un perfum.
. L'equivalent castellà és nota; el francès, note, i l'anglès, note.
En canvi, els termes següents designen tipus concrets de notes:
- Les notes de cap, o les notes de sortida (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), són les notes fresques i lleugeres que desprenen els components més volàtils del perfum, de manera que només es perceben en el moment que s'aplica o que se n'obre un flascó, ja que es fan imperceptibles al cap d'uns minuts.
. Els equivalents castellans són nota alta, nota de cabeza i nota de salida; el francès, note de tête, i els anglesos, head note i top note.
- Les notes de cor, o les notes mitjanes (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), són les notes que constitueixen l'essència del perfum i li donen la identitat; les notes de cor es comencen a percebre a mesura que es deixen de percebre les notes de cap.
. Els equivalents castellans són nota de corazón, nota de cuerpo i nota media; els francesos, note de coeur i note de corps, i els anglesos, heard note, mid note i middle note.
- Les notes de base, o les notes de fons (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), són les notes que desprenen els components menys volàtils d'un perfum i, per tant les que fixen el perfum i li donen profunditat i solidesa; les notes de base es comencen a percebre a mesura que es deixen de percebre les notes de cor i s'evaporen lentament, fins al punt que poden persistir durant hores o durant dies.
. Els equivalents castellans són nota baja, nota de base i nota de fondo; els francesos, note de base i note de fond, i els anglesos, back note, background note, base note i bottom note.
Els motius de la tria de totes aquestes formes són els següents:
(1) Són d'ús habitual en l'àmbit de la perfumeria.
(2) Tenen l'aval de diversos especialistes del sector.
(3) Es documenten formes anàlogues en les altres llengües.
- Una nota (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és cadascun dels constituents bàsics que es poden percebre en la fragància d'un perfum.
. L'equivalent castellà és nota; el francès, note, i l'anglès, note.
En canvi, els termes següents designen tipus concrets de notes:
- Les notes de cap, o les notes de sortida (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), són les notes fresques i lleugeres que desprenen els components més volàtils del perfum, de manera que només es perceben en el moment que s'aplica o que se n'obre un flascó, ja que es fan imperceptibles al cap d'uns minuts.
. Els equivalents castellans són nota alta, nota de cabeza i nota de salida; el francès, note de tête, i els anglesos, head note i top note.
- Les notes de cor, o les notes mitjanes (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), són les notes que constitueixen l'essència del perfum i li donen la identitat; les notes de cor es comencen a percebre a mesura que es deixen de percebre les notes de cap.
. Els equivalents castellans són nota de corazón, nota de cuerpo i nota media; els francesos, note de coeur i note de corps, i els anglesos, heard note, mid note i middle note.
- Les notes de base, o les notes de fons (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), són les notes que desprenen els components menys volàtils d'un perfum i, per tant les que fixen el perfum i li donen profunditat i solidesa; les notes de base es comencen a percebre a mesura que es deixen de percebre les notes de cor i s'evaporen lentament, fins al punt que poden persistir durant hores o durant dies.
. Els equivalents castellans són nota baja, nota de base i nota de fondo; els francesos, note de base i note de fond, i els anglesos, back note, background note, base note i bottom note.
Els motius de la tria de totes aquestes formes són els següents:
(1) Són d'ús habitual en l'àmbit de la perfumeria.
(2) Tenen l'aval de diversos especialistes del sector.
(3) Es documenten formes anàlogues en les altres llengües.
Note
- Podeu consultar les fitxes completes de nota, nota de cap, nota de cor i nota de base al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, En clau de fragància, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/89/).
NOTES (1): NATURALESA
NOTES (1): NATURALESA
Criteris metodològics > Nota
- ca NOTES (1): NATURALESA
Criteris metodològics > Nota
Definition
En una fitxa terminològica, el camp de la nota pot contenir informació de tipus molt divers:
(1) Notes d'informació complementària: Recullen referències enciclopèdiques (precisions, evolució històrica, distribució geogràfica, valoracions, escales diferents de mesura, data de creació del terme...), que complementen els trets essencials i més característics del concepte aportats per la definició.
Ex.: zona UTM n f CARTOGRAFIA Cada una de les vuit parts de 8º de latitud en què és dividit cada un dels 60 fusos de la xarxa bàsica UTM. | Nota: La designació de cada zona s'expressa pel número del fus i la lletra de la faixa latitudinal als quals pertany.
(2) Notes amb referències a exemples o a altres termes: Recullen exemples concrets de la denominació (introduïts per fórmules del tipus Per exemple, Com ara, És el cas de, etc.) o bé altres termes que mantenen alguna relació de proximitat amb el definit pel que fa a la forma o al significat.
. Quan no es tracta d'exemples sinó de casos prototípics (poden ser introduïts per especialment, sobretot, sovint, generalment, etc.), és preferible recollir-los dintre la definició.
Ex.: abreviatura n f LINGÜÍSTICA Representació gràfica reduïda d'un mot o un sintagma per una o algunes de les seves lletres. | Nota: Per exemple, av. per avinguda o op. cit.,'opus citatum', 'obra citada'.
(3) Notes amb consideracions lingüístiques: Recullen informació lingüística sobre una denominació o un equivalent, amb relació a l'etimologia, el registre, l'estructura sintàctica, la bondat, l'abast, etc.
Ex.: acetat butirat de cel·lulosa n m PRODUCTES QUÍMICS | Nota: La sigla CAB prové de l'anglès cellulose acetate butyrate.
(4) Notes de caracterització essencial: En casos de termes sense definició, fan una definició essencial per orientar l'usuari, sovint només amb el descriptor i algun tret essencial.
Ex.: abrònia umbel·lada n f BOTÀNICA | Nota: Planta de la família de les nictaginàcies.
(1) Notes d'informació complementària: Recullen referències enciclopèdiques (precisions, evolució històrica, distribució geogràfica, valoracions, escales diferents de mesura, data de creació del terme...), que complementen els trets essencials i més característics del concepte aportats per la definició.
Ex.: zona UTM n f CARTOGRAFIA Cada una de les vuit parts de 8º de latitud en què és dividit cada un dels 60 fusos de la xarxa bàsica UTM. | Nota: La designació de cada zona s'expressa pel número del fus i la lletra de la faixa latitudinal als quals pertany.
(2) Notes amb referències a exemples o a altres termes: Recullen exemples concrets de la denominació (introduïts per fórmules del tipus Per exemple, Com ara, És el cas de, etc.) o bé altres termes que mantenen alguna relació de proximitat amb el definit pel que fa a la forma o al significat.
. Quan no es tracta d'exemples sinó de casos prototípics (poden ser introduïts per especialment, sobretot, sovint, generalment, etc.), és preferible recollir-los dintre la definició.
Ex.: abreviatura n f LINGÜÍSTICA Representació gràfica reduïda d'un mot o un sintagma per una o algunes de les seves lletres. | Nota: Per exemple, av. per avinguda o op. cit.,'opus citatum', 'obra citada'.
(3) Notes amb consideracions lingüístiques: Recullen informació lingüística sobre una denominació o un equivalent, amb relació a l'etimologia, el registre, l'estructura sintàctica, la bondat, l'abast, etc.
Ex.: acetat butirat de cel·lulosa n m PRODUCTES QUÍMICS | Nota: La sigla CAB prové de l'anglès cellulose acetate butyrate.
(4) Notes de caracterització essencial: En casos de termes sense definició, fan una definició essencial per orientar l'usuari, sovint només amb el descriptor i algun tret essencial.
Ex.: abrònia umbel·lada n f BOTÀNICA | Nota: Planta de la família de les nictaginàcies.
Note
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes NOTES (2): PRESENTACIÓ i NOTES (3): FÓRMULES.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Notes: Naturalesa, presentació i fórmules, en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/docs/docs/Notes.pdf).
NOTES (2): PRESENTACIÓ
NOTES (2): PRESENTACIÓ
Criteris metodològics > Nota
- ca NOTES (2): PRESENTACIÓ
Criteris metodològics > Nota
Definition
A l'hora de redactar les notes de les fitxes terminològiques, convé tenir en compte tant l'estructura interna de cada nota com la disposició de les diverses notes pertanyents a un mateix terme.
(1) Pel que fa a l'estructura interna de cada nota, és bo que al començament de la nota es faci referència a la denominació principal del terme (si la nota apunta al conjunt del terme) o bé la denominació o l'equivalent concrets a què apunta la nota.
Ex.: comandament de joc n m PRODUCTES INFORMÀTICS Perifèric consistent en un dispositiu proveït de diversos botons o manetes que permet controlar l'acció d'un videojoc. | Nota: Els botons i les manetes d'un comandament de joc poden ser digitals o analògics.
(2) Pel que fa a la disposició de les notes d'un mateix terme, es poden seguir aquests criteris:
- Separar-les amb un punt i a part quan facin referència a qüestions de naturalesa diferents.
- Numerar-les per facilitar-ne la localització.
- Ordenar-les segons la seva naturalesa. L'ordre que segueix el TERMCAT és el següent:
. Notes conceptuals (informació complementària a la definició)
. Notes exemplificadores (informació sobre exemples no prototípics; els prototípics, s'inclouen en la definició)
. Notes relacionals (informació sobre termes relacionats per la forma o el significat)
. Notes lingüístiques (informació sobre la forma d'una denominació o un equivalent).
Ex.: migtub n m SURF DE NEU Pista de forma semicilíndrica excavada a la neu [...]. | Nota: 1. El migtub està format per dues parets i un pla. | 2. En un registre col·loquial també es denomina u, en al·lusió a la seva forma.
(1) Pel que fa a l'estructura interna de cada nota, és bo que al començament de la nota es faci referència a la denominació principal del terme (si la nota apunta al conjunt del terme) o bé la denominació o l'equivalent concrets a què apunta la nota.
Ex.: comandament de joc n m PRODUCTES INFORMÀTICS Perifèric consistent en un dispositiu proveït de diversos botons o manetes que permet controlar l'acció d'un videojoc. | Nota: Els botons i les manetes d'un comandament de joc poden ser digitals o analògics.
(2) Pel que fa a la disposició de les notes d'un mateix terme, es poden seguir aquests criteris:
- Separar-les amb un punt i a part quan facin referència a qüestions de naturalesa diferents.
- Numerar-les per facilitar-ne la localització.
- Ordenar-les segons la seva naturalesa. L'ordre que segueix el TERMCAT és el següent:
. Notes conceptuals (informació complementària a la definició)
. Notes exemplificadores (informació sobre exemples no prototípics; els prototípics, s'inclouen en la definició)
. Notes relacionals (informació sobre termes relacionats per la forma o el significat)
. Notes lingüístiques (informació sobre la forma d'una denominació o un equivalent).
Ex.: migtub n m SURF DE NEU Pista de forma semicilíndrica excavada a la neu [...]. | Nota: 1. El migtub està format per dues parets i un pla. | 2. En un registre col·loquial també es denomina u, en al·lusió a la seva forma.
Note
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes NOTES (1): NATURALESA i NOTES (3): FÓRMULES.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Notes: Naturalesa, presentació i fórmules, en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/docs/docs/Notes.pdf).
NOTES (3): FÓRMULES
NOTES (3): FÓRMULES
Criteris metodològics > Nota
- ca NOTES (3): FÓRMULES
Criteris metodològics > Nota
Definition
Amb la finalitat de sistematitzar la redacció de les notes de les fitxes terminològiques, el TERMCAT proposa diverses fórmules que permetin donar el mateix tractament a un mateix tipus de notes. Aquestes fórmules, ordenades segons la naturalesa de les notes, són les següents:
(1) Notes conceptuals
- Per a fer més precisa una àrea temàtica que resulta massa extensa : "X s'utilitza sobretot en l'àmbit de y | és propi de l'àmbit de y" | Ex., carboximetria n f | Nota: La carboximetria s'utilitza sobretot en l'àmbit de control del tabaquisme.
- Per a fer una precisió o una ampliació que afecta només una part dels referents continguts a l'àrea temàtica: "En x, ..." | Ex.: a roda adv | Nota: En ciclisme, es considera falta posar-se a roda d'un vehicle seguidor.
- Per a explicar qui va crear un terme determinat : "El terme x va ser encunyat per..." | Ex.: abstracció postpictòrica n f | Nota: El terme abstracció postpictòrica va ser encunyat pel crític Clement Greenberg.
(2) Notes exemplificadores
- Per a aportar exemples dels referents del terme: "Per exemple, és un x...", "Per exemple, són x..." | Ex.: abreviatura n f | Nota: Per exemple, són abreviatures av. per avinguda o op. cit. per opus citatum 'obra citada'.
(3) Notes relacionals
- Per a aportar els subordinats del terme: "És un x el...", "Són x el..." | "Els x es classifiquen, segons y, en..." | Ex. 1: accés aleatori n m | Nota: Són dispositius d'accés aleatori la memòria d'accés aleatori (RAM), la memòria només de lectura (ROM) i la memòria només de lectura programable (PROM). | Ex. 2: aire n m | Nota: Els aires es classifiquen, segons l'origen, en aires naturals i aires artificials […].
- Per a aportar els partitius d'un terme que són parts del terme: "Un x està format per..." | "És una part de x...", "Són una part de x..." | Ex. 1: arma n f | Nota: Una arma està formada per la fulla, l'empunyadura i la cassoleta. | Ex. 2: carrosseria n f | Nota: És una part de la carrosseria la volada.
- Per a aportar els partitius d'un terme que són fases del terme: "Un x es compon de..." | Ex.: braçada n f | Nota: Una braçada es compon de les fases d'atac, empenta i recuperació.
- Per a aportar un terme associat: "Els x s'utilitzen en...", etc. | Ex.: aeromodel n m | Nota: Els aeromodels s'utilitzen en la pràctica de l'aeromodelisme.
- Per a distingir termes pròxims per la forma: "Convé distingir un x d'un y, (que / en què)..." | Ex.: bròcoli n m | Nota: Convé distingir el bròcoli (Brassica oleracea var. italica) del bròquil (Brassica oleracea var. botrytis).
- Per a distingir termes pròxims pel concepte: "Convé distingir un x d'un y, (que / en què)..." | Ex.: al·lucinació n f | Nota: Convé distingir una al·lucinació d'una il·lusió, en què un estímul extern real es percep o interpreta de manera errònia.
(4) Notes lingüístiques
- Per a indicar l'origen etimològic d'una denominació o un equivalent: "La denominació x prové de..." | "L'equivalent (anglès, etc.) x prové de..." | Ex.: romanita n f | Nota: La denominació romanita prové del lloc de procedència, Romania.
- Per a indicar el significat d'una sigla presa d'una altra llengua: "La sigla x correspon a l'equivalent (anglès, etc.) y ('z')" | Ex.: circuit de microones híbrid n f, HMIC n m sigla | Nota: La sigla HMIC correspon a l'equivalent anglès hybrid microwave integrated circuit ('circuit integrat de microones híbrid').
- Per a indicar el significat d'una sigla inclosa en una denominació: "La denominació x conté una sigla, y, que correspon a..." | Ex.: anàlisi DAFO n f | Nota: La denominació anàlisi DAFO conté una sigla, DAFO, que correspon a debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats.
- Per a indicar l'origen com a sigla d'una denominació: "La denominació x és una lexicalització de la sigla d'origen (anglès, etc.) y " | Ex.: radar n m | Nota: La denominació radar és una lexicalització de la sigla d'origen anglès RADAR (radio detection and ranging, 'detecció i localització mitjançant ones de ràdio').
- Per a explicar l'origen com a acrònim d'una denominació: "La denominació x és un acrònim format a partir de y" Ex.: bit n m | Nota La denominació bit és un acrònim format a partir de la denominació anglesa binary digit ('dígit binari').
- Per a indicar un plural difícil per a una forma que les llengües d'equivalència no tenen: "El plural de x és y" | Ex.: assegurança multirisc n f | Nota: El plural de assegurança multirisc és assegurances multirisc.
- Per a indicar un plural difícil per a una forma existent també en les llengües d'equivalència: "En (català, etc.), el plural de x és y" | Ex.: box n m | Nota: En català, el plural de box és boxs.
- Per a indicar un plural invariable per a una forma que les llengües d'equivalència no tenen: "X té la mateixa forma en singular i en plural" | Ex.: antirovell adj | Nota: Antirovell té la mateixa forma en singular i en plural.
- Per a indicar un plural invariable per a una forma existent també en les llengües d'equivalència: "En (català, etc.), x té la mateixa forma en singular i en plural" | Ex.: amish n m, f | Nota En català, amish té la mateixa forma en singular i en plural.
- Per a indicar el règim preposicional d'un verb transitiu i preposicional: "El verb x, en un ús preposicional, regeix habitualment la preposició y. (Per exemple, ...)" Ex.: clicar v tr/prep | Nota: El verb clicar, en un ús preposicional, regeix habitualment les preposicions sobre, damunt, a i en. Per exemple, clicar sobre un enllaç.
- Per a indicar la col·loquialitat d'una forma recollida com a denominació: "La denominació x és pròpia d'un registre col·loquial" | Ex.: neu sal n f sin. compl. | Nota: La denominació neu sal és pròpia d'un registre col·loquial.
- Per a aportar una forma col·loquial no recollida com a denominació: "En un registre col·loquial, també es denomina x, en al·lusió a..." | Ex.: malamut d'Alaska n m | Nota: En un registre col·loquial, també es denomina locomotora de l'Àrtic o locomotora de les neus, en al·lusió a la seva gran resistència.
- Per a recollir l'abast més reduït d'una denominació o un equivalent respecte als altres: "La denominació x no té un valor genèric, sinó que..." | "L'equivalent (anglès, etc.) x no té un valor genèric, sinó que..." | Ex.: joquei n m, f | Nota: La denominació menador -a i l'equivalent castellà conductor -a no tenen un valor genèric, sinó que s'utilitzen únicament en la modalitat de trot enganxat.
- Per a recollir l'abast més ampli d'una denominació o un equivalent respecte als altres: "La denominació x té un valor genèric que..." | "L'equivalent (anglès, etc.) x té un valor genèric que..." | Ex.: mesurament de llançament n m | Nota: L'equivalent anglès measurment of field events té un valor genèric, que val tant per al terme mesurament del llançament com per al terme mesurament del salt.
(1) Notes conceptuals
- Per a fer més precisa una àrea temàtica que resulta massa extensa : "X s'utilitza sobretot en l'àmbit de y | és propi de l'àmbit de y" | Ex., carboximetria n f | Nota: La carboximetria s'utilitza sobretot en l'àmbit de control del tabaquisme.
- Per a fer una precisió o una ampliació que afecta només una part dels referents continguts a l'àrea temàtica: "En x, ..." | Ex.: a roda adv | Nota: En ciclisme, es considera falta posar-se a roda d'un vehicle seguidor.
- Per a explicar qui va crear un terme determinat : "El terme x va ser encunyat per..." | Ex.: abstracció postpictòrica n f | Nota: El terme abstracció postpictòrica va ser encunyat pel crític Clement Greenberg.
(2) Notes exemplificadores
- Per a aportar exemples dels referents del terme: "Per exemple, és un x...", "Per exemple, són x..." | Ex.: abreviatura n f | Nota: Per exemple, són abreviatures av. per avinguda o op. cit. per opus citatum 'obra citada'.
(3) Notes relacionals
- Per a aportar els subordinats del terme: "És un x el...", "Són x el..." | "Els x es classifiquen, segons y, en..." | Ex. 1: accés aleatori n m | Nota: Són dispositius d'accés aleatori la memòria d'accés aleatori (RAM), la memòria només de lectura (ROM) i la memòria només de lectura programable (PROM). | Ex. 2: aire n m | Nota: Els aires es classifiquen, segons l'origen, en aires naturals i aires artificials […].
- Per a aportar els partitius d'un terme que són parts del terme: "Un x està format per..." | "És una part de x...", "Són una part de x..." | Ex. 1: arma n f | Nota: Una arma està formada per la fulla, l'empunyadura i la cassoleta. | Ex. 2: carrosseria n f | Nota: És una part de la carrosseria la volada.
- Per a aportar els partitius d'un terme que són fases del terme: "Un x es compon de..." | Ex.: braçada n f | Nota: Una braçada es compon de les fases d'atac, empenta i recuperació.
- Per a aportar un terme associat: "Els x s'utilitzen en...", etc. | Ex.: aeromodel n m | Nota: Els aeromodels s'utilitzen en la pràctica de l'aeromodelisme.
- Per a distingir termes pròxims per la forma: "Convé distingir un x d'un y, (que / en què)..." | Ex.: bròcoli n m | Nota: Convé distingir el bròcoli (Brassica oleracea var. italica) del bròquil (Brassica oleracea var. botrytis).
- Per a distingir termes pròxims pel concepte: "Convé distingir un x d'un y, (que / en què)..." | Ex.: al·lucinació n f | Nota: Convé distingir una al·lucinació d'una il·lusió, en què un estímul extern real es percep o interpreta de manera errònia.
(4) Notes lingüístiques
- Per a indicar l'origen etimològic d'una denominació o un equivalent: "La denominació x prové de..." | "L'equivalent (anglès, etc.) x prové de..." | Ex.: romanita n f | Nota: La denominació romanita prové del lloc de procedència, Romania.
- Per a indicar el significat d'una sigla presa d'una altra llengua: "La sigla x correspon a l'equivalent (anglès, etc.) y ('z')" | Ex.: circuit de microones híbrid n f, HMIC n m sigla | Nota: La sigla HMIC correspon a l'equivalent anglès hybrid microwave integrated circuit ('circuit integrat de microones híbrid').
- Per a indicar el significat d'una sigla inclosa en una denominació: "La denominació x conté una sigla, y, que correspon a..." | Ex.: anàlisi DAFO n f | Nota: La denominació anàlisi DAFO conté una sigla, DAFO, que correspon a debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats.
- Per a indicar l'origen com a sigla d'una denominació: "La denominació x és una lexicalització de la sigla d'origen (anglès, etc.) y " | Ex.: radar n m | Nota: La denominació radar és una lexicalització de la sigla d'origen anglès RADAR (radio detection and ranging, 'detecció i localització mitjançant ones de ràdio').
- Per a explicar l'origen com a acrònim d'una denominació: "La denominació x és un acrònim format a partir de y" Ex.: bit n m | Nota La denominació bit és un acrònim format a partir de la denominació anglesa binary digit ('dígit binari').
- Per a indicar un plural difícil per a una forma que les llengües d'equivalència no tenen: "El plural de x és y" | Ex.: assegurança multirisc n f | Nota: El plural de assegurança multirisc és assegurances multirisc.
- Per a indicar un plural difícil per a una forma existent també en les llengües d'equivalència: "En (català, etc.), el plural de x és y" | Ex.: box n m | Nota: En català, el plural de box és boxs.
- Per a indicar un plural invariable per a una forma que les llengües d'equivalència no tenen: "X té la mateixa forma en singular i en plural" | Ex.: antirovell adj | Nota: Antirovell té la mateixa forma en singular i en plural.
- Per a indicar un plural invariable per a una forma existent també en les llengües d'equivalència: "En (català, etc.), x té la mateixa forma en singular i en plural" | Ex.: amish n m, f | Nota En català, amish té la mateixa forma en singular i en plural.
- Per a indicar el règim preposicional d'un verb transitiu i preposicional: "El verb x, en un ús preposicional, regeix habitualment la preposició y. (Per exemple, ...)" Ex.: clicar v tr/prep | Nota: El verb clicar, en un ús preposicional, regeix habitualment les preposicions sobre, damunt, a i en. Per exemple, clicar sobre un enllaç.
- Per a indicar la col·loquialitat d'una forma recollida com a denominació: "La denominació x és pròpia d'un registre col·loquial" | Ex.: neu sal n f sin. compl. | Nota: La denominació neu sal és pròpia d'un registre col·loquial.
- Per a aportar una forma col·loquial no recollida com a denominació: "En un registre col·loquial, també es denomina x, en al·lusió a..." | Ex.: malamut d'Alaska n m | Nota: En un registre col·loquial, també es denomina locomotora de l'Àrtic o locomotora de les neus, en al·lusió a la seva gran resistència.
- Per a recollir l'abast més reduït d'una denominació o un equivalent respecte als altres: "La denominació x no té un valor genèric, sinó que..." | "L'equivalent (anglès, etc.) x no té un valor genèric, sinó que..." | Ex.: joquei n m, f | Nota: La denominació menador -a i l'equivalent castellà conductor -a no tenen un valor genèric, sinó que s'utilitzen únicament en la modalitat de trot enganxat.
- Per a recollir l'abast més ampli d'una denominació o un equivalent respecte als altres: "La denominació x té un valor genèric que..." | "L'equivalent (anglès, etc.) x té un valor genèric que..." | Ex.: mesurament de llançament n m | Nota: L'equivalent anglès measurment of field events té un valor genèric, que val tant per al terme mesurament del llançament com per al terme mesurament del salt.
Note
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes NOTES (1): PRESENTACIÓ i NOTES (2): NATURALESA.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Notes: Naturalesa, presentació i fórmules, en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/docs/docs/Notes.pdf).
NUMERALS (1): EN XIFRES O EN LLETRES?
NUMERALS (1): EN XIFRES O EN LLETRES?
Criteris lingüístics > 01 Aspectes generals
- ca NUMERALS (1): EN XIFRES O EN LLETRES?
Criteris lingüístics > 01 Aspectes generals
Definition
En el treball terminològic, es poden seguir alguns criteris força estesos per establir quan és preferible representar un numeral en xifres, quan és preferible representar-lo en lletres i quina opció és millor en cas de contraposició de criteris.
A. REPRESENTACIÓ DELS NUMERALS EN XIFRES
A1. Valor precís
El valor precís d'un numeral (i no aproximat ni arrodonit) afavoreix la representació en xifres.
Ex.: adopció n f NOTARIA Lligam jurídic que uneix una persona menor d'edat amb una altra de major de 25 anys d'una manera pràcticament idèntica a la filiació per naturalesa.
. La precisió és especialment visible quan el numeral va acompanyat d'una unitat de mesura d'una magnitud; en aquests casos, la unitat de mesura se sol escriure amb el símbol corresponent.
Ex.: autorització federativa n f Autorització que dona dret a conduir una embarcació d'eslora no superior a 6 m i de potència de motor no superior a 40 kW.
A2. Valor comparatiu
El valor comparatiu d'un numeral (tant a l'interior del mateix terme com entre un grup de termes) afavoreix també la representació en xifres.
Ex.: cinturó d'asteroides principal n m Regió del Sistema Solar situada a una distància mitjana del Sol de 2,8 unitats astronòmiques, que està poblada per milers de petits cossos formats de silicats i metalls. | cinturó de Kuiper n m Regió del Sistema Solar situada a una distància del Sol compresa entre 30 i 50 unitats astronòmiques, que està poblada per milions de petits cossos formats de gel i roca.
B. REPRESENTACIÓ DELS NUMERALS EN LLETRES
B1. Valor aproximat
El valor aproximat d'un numeral aconsella la representació en lletres. Poden indicar que un numeral és aproximat tant alguns elements lingüístics (aproximadament, al voltant de, uns, etc.) com l'absència d'unitats i decimals
Ex.: cornal n m Cadascuna de les dues cordes d'uns dos metres de llargada lligades una a cada costat del cop en l'ormeig del bou, que serveixen per a agafar i estirar millor l'ormeig quan és molt pesant.
B2. Falta de símbol
El fet que una magnitud no tingui un símbol assignat, i fins i tot que hi sigui possible la sinonímia (capacitat d'un sofà expressada en places, seients, persones, etc.), aconsella també la representació en lletres. Això passa sovint, quan la distància respecte a la llengua general és mínima .
Ex.: moto de neu n f Vehicle autopropulsat d'una o dues places, carenat i proveït d'un parell d'esquís curts al davant i d'una eruga al darrere, que està preparat per a desplaçar-se sobre la neu.
B3. Recompte d'elements
Quan un numeral no mesura una magnitud sinó que fa, senzillament, un recompte d'elements, és preferible representar-lo en lletres. Els noms modificats, doncs, són noms comptables (taula, persona, llapis, etc.), i no unitats de propietats mesurables (temps, potència, massa, etc.).
Ex.: automòbil n m Vehicle autopropulsat de quatre rodes, amb dues rodes anteriors directrius i dues rodes posteriors únicament amb moviment de rotació [...].
B4. Nombre de formants
Tots els criteris anteriors per a la representació en lletres són aplicables en cas que el numeral pugui ser expressat amb un màxim de tres formants (sense comptar-hi conjuncions); si té més de tres formants, és preferible la representació en xifres.
Ex.: backgammon [en] n m Joc d'atzar i estratègia que es juga sobre un tauler amb vint-i-quatre caselles generalment triangulars i allargades, en què cadascun dels dos jugadors que hi participen intenta avançar, mitjançant la tirada de dos daus, les seves quinze fitxes [...].
C. CONTRAPOSICIÓ DE CRITERIS
En cas de contextos que reuneixen característiques que portarien a escriure'ls en números i característiques que portarien a escriure'ls en lletres, és convenient triar un dels criteris i aplicar-lo amb coherència en l'interior del terme i també en l'interior d'un mateix producte terminològic.
A. REPRESENTACIÓ DELS NUMERALS EN XIFRES
A1. Valor precís
El valor precís d'un numeral (i no aproximat ni arrodonit) afavoreix la representació en xifres.
Ex.: adopció n f NOTARIA Lligam jurídic que uneix una persona menor d'edat amb una altra de major de 25 anys d'una manera pràcticament idèntica a la filiació per naturalesa.
. La precisió és especialment visible quan el numeral va acompanyat d'una unitat de mesura d'una magnitud; en aquests casos, la unitat de mesura se sol escriure amb el símbol corresponent.
Ex.: autorització federativa n f Autorització que dona dret a conduir una embarcació d'eslora no superior a 6 m i de potència de motor no superior a 40 kW.
A2. Valor comparatiu
El valor comparatiu d'un numeral (tant a l'interior del mateix terme com entre un grup de termes) afavoreix també la representació en xifres.
Ex.: cinturó d'asteroides principal n m Regió del Sistema Solar situada a una distància mitjana del Sol de 2,8 unitats astronòmiques, que està poblada per milers de petits cossos formats de silicats i metalls. | cinturó de Kuiper n m Regió del Sistema Solar situada a una distància del Sol compresa entre 30 i 50 unitats astronòmiques, que està poblada per milions de petits cossos formats de gel i roca.
B. REPRESENTACIÓ DELS NUMERALS EN LLETRES
B1. Valor aproximat
El valor aproximat d'un numeral aconsella la representació en lletres. Poden indicar que un numeral és aproximat tant alguns elements lingüístics (aproximadament, al voltant de, uns, etc.) com l'absència d'unitats i decimals
Ex.: cornal n m Cadascuna de les dues cordes d'uns dos metres de llargada lligades una a cada costat del cop en l'ormeig del bou, que serveixen per a agafar i estirar millor l'ormeig quan és molt pesant.
B2. Falta de símbol
El fet que una magnitud no tingui un símbol assignat, i fins i tot que hi sigui possible la sinonímia (capacitat d'un sofà expressada en places, seients, persones, etc.), aconsella també la representació en lletres. Això passa sovint, quan la distància respecte a la llengua general és mínima .
Ex.: moto de neu n f Vehicle autopropulsat d'una o dues places, carenat i proveït d'un parell d'esquís curts al davant i d'una eruga al darrere, que està preparat per a desplaçar-se sobre la neu.
B3. Recompte d'elements
Quan un numeral no mesura una magnitud sinó que fa, senzillament, un recompte d'elements, és preferible representar-lo en lletres. Els noms modificats, doncs, són noms comptables (taula, persona, llapis, etc.), i no unitats de propietats mesurables (temps, potència, massa, etc.).
Ex.: automòbil n m Vehicle autopropulsat de quatre rodes, amb dues rodes anteriors directrius i dues rodes posteriors únicament amb moviment de rotació [...].
B4. Nombre de formants
Tots els criteris anteriors per a la representació en lletres són aplicables en cas que el numeral pugui ser expressat amb un màxim de tres formants (sense comptar-hi conjuncions); si té més de tres formants, és preferible la representació en xifres.
Ex.: backgammon [en] n m Joc d'atzar i estratègia que es juga sobre un tauler amb vint-i-quatre caselles generalment triangulars i allargades, en què cadascun dels dos jugadors que hi participen intenta avançar, mitjançant la tirada de dos daus, les seves quinze fitxes [...].
C. CONTRAPOSICIÓ DE CRITERIS
En cas de contextos que reuneixen característiques que portarien a escriure'ls en números i característiques que portarien a escriure'ls en lletres, és convenient triar un dels criteris i aplicar-lo amb coherència en l'interior del terme i també en l'interior d'un mateix producte terminològic.
Note
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes NUMERALS (2): MILERS I DECIMALS i NUMERALS (3): INDICACIÓ DE MILER.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Qüestions numèriques: Numerals en lletres o en xifres, separació de milers i decimals, en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/docs/docs/QuestionsNumeriques.pdf).
NUMERALS (2): MILERS I DECIMALS
NUMERALS (2): MILERS I DECIMALS
Criteris lingüístics > 01 Aspectes generals
- ca NUMERALS (2): MILERS I DECIMALS
Criteris lingüístics > 01 Aspectes generals
Definition
En l'escriptura en xifres dels numerals, no hi ha un únic sistema compartit per totes les llengües per a marcar la separació entre milers i centenes (no sempre s'ha de marcar; veg. CRITERI Qüestions numèriques: Indicació de miler) ni tampoc entre enters i decimals, sinó que hi ha uns quants sistemes. Entre les diverses llengües de treball habituals en el nostre àmbit terminològic, podem distingir-hi almenys quatre sistemes:
(1) Català, castellà, italià i portuguès: Separen els milers de les centenes amb un punt, i els enters dels decimals amb una coma.
Ex.: (català) 1.500 m llisos | pel·lícula de 9,5 mm
(castellà) 1.500 m lisos | película de 9,5 mm
(italià)1.500 m piani | 9,5 mm
(portuguès) 1.500 metros | filme de 9,5 mm
(2) Francès (excepte francès del Quebec): Separa els milers de les centenes amb un espai, i els enters dels decimals, amb una coma. (Per al francès del Quebec, vegeu el grup 4.)
Ex.: 1 500 m | film de 9,5 mm
(3) Alemany: Separa els milers de les centenes amb un espai en blanc per a quantitats de més de quatre xifres, però no els separa de cap manera per a quantitats de quatre xifres; pel que fa als enters i els decimals, els separa amb una coma.
Ex.: 1500-Meter-Lauf, 42 195 Meter | 9,5-mm-Film
(4) Anglès (i francès del Quebec): Separa els milers de les centenes amb una coma, i els enters dels decimals, amb un punt.
Ex.: 1,500 metres | 9.5 mm film
(1) Català, castellà, italià i portuguès: Separen els milers de les centenes amb un punt, i els enters dels decimals amb una coma.
Ex.: (català) 1.500 m llisos | pel·lícula de 9,5 mm
(castellà) 1.500 m lisos | película de 9,5 mm
(italià)1.500 m piani | 9,5 mm
(portuguès) 1.500 metros | filme de 9,5 mm
(2) Francès (excepte francès del Quebec): Separa els milers de les centenes amb un espai, i els enters dels decimals, amb una coma. (Per al francès del Quebec, vegeu el grup 4.)
Ex.: 1 500 m | film de 9,5 mm
(3) Alemany: Separa els milers de les centenes amb un espai en blanc per a quantitats de més de quatre xifres, però no els separa de cap manera per a quantitats de quatre xifres; pel que fa als enters i els decimals, els separa amb una coma.
Ex.: 1500-Meter-Lauf, 42 195 Meter | 9,5-mm-Film
(4) Anglès (i francès del Quebec): Separa els milers de les centenes amb una coma, i els enters dels decimals, amb un punt.
Ex.: 1,500 metres | 9.5 mm film
Note
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes NUMERALS (1): EN XIFRES O EN LLETRES? i NUMERALS (3): INDICACIÓ DE MILER.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Qüestions numèriques: Numerals en lletres o en xifres, separació de milers i decimals, en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/docs/docs/QuestionsNumeriques.pdf).
NUMERALS (3): INDICACIÓ DE MILER
NUMERALS (3): INDICACIÓ DE MILER
Criteris lingüístics > 01 Aspectes generals
- ca NUMERALS (3): INDICACIÓ DE MILER
Criteris lingüístics > 01 Aspectes generals
Definition
En català, la separació entre els milers i les centenes d'un numeral escrit en xifres es marca en determinats casos amb un punt i, en uns altres casos, no es marca de cap manera:
- Marcatge entre milers i centenes: Hi ha un punt de separació entre milers i centenes quan el numeral expressa el nombre total d'elements que té un conjunt o bé quan es refereix a un nombre matemàtic. D'acord amb la normativa, aquests numerals són nombres (i no *números).
Ex.: El Diccionari terminològic de cartografia té 1.712 termes. | El nombre 1.712 és un nombre enter.
- Sense marcatge entre milers i centenes: No hi ha cap mena de marcatge (ni punt, ni tampoc espai) quan el numeral indica una determinada situació dintre una sèrie establerta (anys d'una datació, números d'una revista, pàgines d'un llibre, números de casa d'un carrer, etc.). D'acord amb la normativa, aquests numerals són números (i no *nombres).
Ex.: El terme 1712 del Diccionari terminològic de cartografia és zoom. | action-painting [en] n f PINTURA Tendència pictòrica de l'expressionisme abstracte, que posa l'èmfasi en el gest, l'acció i l'espontaneïtat dels traços, sorgida l'any 1945 als Estats Units d'Amèrica.
- Marcatge entre milers i centenes: Hi ha un punt de separació entre milers i centenes quan el numeral expressa el nombre total d'elements que té un conjunt o bé quan es refereix a un nombre matemàtic. D'acord amb la normativa, aquests numerals són nombres (i no *números).
Ex.: El Diccionari terminològic de cartografia té 1.712 termes. | El nombre 1.712 és un nombre enter.
- Sense marcatge entre milers i centenes: No hi ha cap mena de marcatge (ni punt, ni tampoc espai) quan el numeral indica una determinada situació dintre una sèrie establerta (anys d'una datació, números d'una revista, pàgines d'un llibre, números de casa d'un carrer, etc.). D'acord amb la normativa, aquests numerals són números (i no *nombres).
Ex.: El terme 1712 del Diccionari terminològic de cartografia és zoom. | action-painting [en] n f PINTURA Tendència pictòrica de l'expressionisme abstracte, que posa l'èmfasi en el gest, l'acció i l'espontaneïtat dels traços, sorgida l'any 1945 als Estats Units d'Amèrica.
Note
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes NUMERALS (1): EN XIFRES O EN LLETRES? i NUMERALS (2): MILERS I DECIMALS.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Qüestions numèriques: Numerals en lletres o en xifres, separació de milers i decimals, en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/docs/docs/QuestionsNumeriques.pdf).
