Noms dels cims del Tour: Galibier, Aup d'Uès, Ventor, Puèi Domat, Pèira Sorda, Tormalet i Aubisca
Noms dels cims del Tour: Galibier, Aup d'Uès, Ventor, Puèi Domat, Pèira Sorda, Tormalet i Aubisca
Criteris d'especialitat > Esports
- ca Noms dels cims del Tour: Galibier, Aup d'Uès, Ventor, Puèi Domat, Pèira Sorda, Tormalet i Aubisca
- fr Alp d'Huez (Aup d'Uès), n m
- fr Aubisque (Aubisca), n m
- fr Galibier (Galibier), n m
- fr Izoard (Izoard), n m
- fr Mont Ventoux (Ventor), n m
- fr Peyresourde (Pèira Sorda), n m
- fr Puy de Dôme (Puèi Domat), n m
- fr Tourmalet (Tormalet), n m
Criteris d'especialitat > Esports
Definició
La majoria de ports de muntanya més coneguts del Tour estan situats a Occitània i tenen, per tant, un nom original en occità. D'acord amb el criteri habitual en català d'intentar respectar la toponímia de les llengües originals en cas de no haver-hi una forma històrica catalana, es considera preferible fer servir les formes originals occitanes quan s'hi fa referència, en comptes de recórrer a les formes franceses amb què són coneguts habitualment.
Convé tenir en compte que les formes franceses corresponents són adaptacions fonètiques i ortogràfiques de l'occità, que de vegades també en canvien el sentit original.
Els principals ports dels Alps són els següents:
- el Galibier (de 2.642 m, en francès també anomenat Galibier)
- l'Izoard (2.361 m, en francès també anomenat Izoard)
- el Ventor (1.912 m, en francès Mont Ventoux)
- l'Aup d'Uès (1.850 m, en francès Alp d'Huez)
El principal port del massís central és el següent:
- el Puèi Domat (1.465 m, en francès Puy de Dôme)
Els principals ports del Pirineu són els següents:
- el Tormalet (2.115 m, en francès Tourmalet)
- l'Aubisca (1.709 m, en francès Aubisque)
- el Pèira Sorda (1.569 m, en francès Peyresourde)
Convé tenir en compte que les formes franceses corresponents són adaptacions fonètiques i ortogràfiques de l'occità, que de vegades també en canvien el sentit original.
Els principals ports dels Alps són els següents:
- el Galibier (de 2.642 m, en francès també anomenat Galibier)
- l'Izoard (2.361 m, en francès també anomenat Izoard)
- el Ventor (1.912 m, en francès Mont Ventoux)
- l'Aup d'Uès (1.850 m, en francès Alp d'Huez)
El principal port del massís central és el següent:
- el Puèi Domat (1.465 m, en francès Puy de Dôme)
Els principals ports del Pirineu són els següents:
- el Tormalet (2.115 m, en francès Tourmalet)
- l'Aubisca (1.709 m, en francès Aubisque)
- el Pèira Sorda (1.569 m, en francès Peyresourde)
Nota
-
1. Com a termes comuns habituals en les etapes del Tour, es poden citar els següents:
- els trams de llambordes (pavé en francès)
- l'alta muntanya (amb ports de tercera categoria, ports de segona categoria, ports de primera categoria i ports de categoria especial), la muntanya mitjana i el pla
- el desnivell a superar, el pendent mitjà i les rampes màximes
- el nombre de revolts - 2. Podeu consultar el document de criteri original, Canvi de torn al Tour, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/canvi-torn-al-tour).
Noms dels esports de pilota: Adaptats al català o sense adaptar?
Noms dels esports de pilota: Adaptats al català o sense adaptar?
Criteris d'especialitat > Esports
- ca Noms dels esports de pilota: Adaptats al català o sense adaptar?
Criteris d'especialitat > Esports
Definició
Molts dels noms dels principals esports de pilota tenen origen anglès, perquè la majoria d'aquests esports van quedar regularitzats en països de parla anglesa durant el segle XIX o l'inici del segle XX, i va ser des d'aquests països que es van escampar per Europa.
El tractament que el català dona en general al noms d'aquests esports és el següent:
(1) No traducció de les formes originals (a diferència del que va fer el castellà amb balompié, baloncesto, balonmano).
(2) Adaptació a l'ortografia catalana dels noms amb grafies que no s'adapten a l'ortografia o la pronúncia del català. (Aquesta acció es va fer de manera espontània quan es popularitzava un esport o de manera conscient en els casos més moderns, per comparació amb els noms ja adaptats abans.)
(2.1) Noms amb el formant -ball (--> -bol):
Exemples:
- football --> futbol
- basketball --> basquetbol, bàsquet
- handball --> handbol
- voleyball --> voleibol
- baseball --> beisbol
[Sobre aquest patró, modernament s'han fet les adaptacions corfbol (del neerlandès korfball ), raquetbol (de racquetball), softbol (de softball), golbol (de goalball), etc.]
(2.2) Noms amb altres particularitats:
Exemples:
- rugby [pronúncia aproximada: ràgbi] --> rugbi
- hockey [pronúncia aproximada: hòqui] --> hoquei
- cricket [pronúncia aproximada: críquit] --> criquet
- squash --> esquaix
(3) No adaptació de les formes que, tot i ser no catalanes, no presenten dificultats ortogràfiques o de pronúncia.
Exemples:
- golf
- polo
- waterpolo
- tennis (o tenis)
Aquest tractament respecta la llaga tradició que ja tenen molts d'aquests esports en català (ja que el nom català s'allunya poc o gens de l'original) i, alhora, facilita la pronúncia als catalanoparlants sense necessitat de conèixer l'original.
Els noms d'aquests esports, doncs, s'han de considerar paraules catalanes, del tot integrades a la llengua.
El tractament que el català dona en general al noms d'aquests esports és el següent:
(1) No traducció de les formes originals (a diferència del que va fer el castellà amb balompié, baloncesto, balonmano).
(2) Adaptació a l'ortografia catalana dels noms amb grafies que no s'adapten a l'ortografia o la pronúncia del català. (Aquesta acció es va fer de manera espontània quan es popularitzava un esport o de manera conscient en els casos més moderns, per comparació amb els noms ja adaptats abans.)
(2.1) Noms amb el formant -ball (--> -bol):
Exemples:
- football --> futbol
- basketball --> basquetbol, bàsquet
- handball --> handbol
- voleyball --> voleibol
- baseball --> beisbol
[Sobre aquest patró, modernament s'han fet les adaptacions corfbol (del neerlandès korfball ), raquetbol (de racquetball), softbol (de softball), golbol (de goalball), etc.]
(2.2) Noms amb altres particularitats:
Exemples:
- rugby [pronúncia aproximada: ràgbi] --> rugbi
- hockey [pronúncia aproximada: hòqui] --> hoquei
- cricket [pronúncia aproximada: críquit] --> criquet
- squash --> esquaix
(3) No adaptació de les formes que, tot i ser no catalanes, no presenten dificultats ortogràfiques o de pronúncia.
Exemples:
- golf
- polo
- waterpolo
- tennis (o tenis)
Aquest tractament respecta la llaga tradició que ja tenen molts d'aquests esports en català (ja que el nom català s'allunya poc o gens de l'original) i, alhora, facilita la pronúncia als catalanoparlants sense necessitat de conèixer l'original.
Els noms d'aquests esports, doncs, s'han de considerar paraules catalanes, del tot integrades a la llengua.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de tots aquests esports al Cercaterm, i també el document de criteri original, Tan catalans com l'atzavara, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/tan-catalans-com-latzavara).
Noms dels flocs de neu i les nevades
Noms dels flocs de neu i les nevades
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra
- ca Noms dels flocs de neu i les nevades
- es copo (floc), n m
- es gragea (neviscó), n f
- es nevada (nevada), n f
- es nevisca (borrascall), n f
- fr chute de neige (nevada), n f
- fr flocon de neige (floc), n m
- fr neige en grains (neviscó), n f
- en light snowfall (borrascall), n
- en snow grains (neviscó), n pl
- en snowfall (nevada), n
- en snowflake (floc), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra
Definició
En català hi ha noms diversos per a referir-se a les porcions de neu més o menys compactes que cauen quan neva (els flocs) i a les precipitacions de neu mateixes (les nevades). Molts d'aquests noms són sinònims, mentre que d'altres serveixen per a delimitar sentits diferents.
Pel que fa a les porcions de neu, són normatives les formes següents, totes sinònimes:
- floc (metàfora a partir del floc de llana)
- volva (segurament la forma més estesa; és una especialització per a la neu del sentit general de partícula petita en suspensió en l'aire o en un líquid)
- borralló (metàfora a partir de borra, que designa una fibra curta d'una matèria tèxtil)
- ballarusca (segurament propi d'algunes localitats de Girona o del català septentrional)
- cop (propi sobretot del sud del País Valencià)
- flòbia (propi de les Illes Balears)
L'equivalent castellà és copo; el francès, flocon de neige, i l'anglès, snowflake.
Pel que fa a la precipitació, es distingeixen:
- nevada Precipitació de flocs de neu de qualsevol mida.
L'equivalent castellà és nevada; el francès, chute de neige, i l'anglès, snowfall.
- borrascall (o també neviscarda) Precipitació de flocs de neu molt petits.
L'equivalent castellà és nevisca, i l'anglès, light snowfall.
- neviscó Precipitació de flocs de neu molt petits produïda per la boira o per estrats baixos.
És una forma creada recentment per experts a partir de nevisquejar (seguint el model de la parella ja existent plovisquejar-ploviscó).
. Els equivalents castellans són cinarra i gragea; el francès, neige en grains, i l'anglès, snow grains.
Pel que fa a les porcions de neu, són normatives les formes següents, totes sinònimes:
- floc (metàfora a partir del floc de llana)
- volva (segurament la forma més estesa; és una especialització per a la neu del sentit general de partícula petita en suspensió en l'aire o en un líquid)
- borralló (metàfora a partir de borra, que designa una fibra curta d'una matèria tèxtil)
- ballarusca (segurament propi d'algunes localitats de Girona o del català septentrional)
- cop (propi sobretot del sud del País Valencià)
- flòbia (propi de les Illes Balears)
L'equivalent castellà és copo; el francès, flocon de neige, i l'anglès, snowflake.
Pel que fa a la precipitació, es distingeixen:
- nevada Precipitació de flocs de neu de qualsevol mida.
L'equivalent castellà és nevada; el francès, chute de neige, i l'anglès, snowfall.
- borrascall (o també neviscarda) Precipitació de flocs de neu molt petits.
L'equivalent castellà és nevisca, i l'anglès, light snowfall.
- neviscó Precipitació de flocs de neu molt petits produïda per la boira o per estrats baixos.
És una forma creada recentment per experts a partir de nevisquejar (seguint el model de la parella ja existent plovisquejar-ploviscó).
. Els equivalents castellans són cinarra i gragea; el francès, neige en grains, i l'anglès, snow grains.
Nota
- 1. La boira que causa el neviscó s'anomena boira nevadora (que també és una creació neològica, paral·lela a boira ploranera o boira pixanera). Convé tenir en compte que en català és més freqüent referir-se al fenomen (boira nevadora) que no pas a la precipitació (neviscó).
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de floc, nevada, borrascall (o neviscarda), neviscó i boira nevadora al Cercaterm, i també el document de criteri original, La neu quan neva, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-neu-quan-neva).
Noms dels núvols (1): gènere i espècie
Noms dels núvols (1): gènere i espècie
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra
- ca Noms dels núvols (1): gènere i espècie
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra
Definició
Des d'un punt de vista meteorològic, els núvols es designen principalment amb uns noms binomials, és a dir compostos de dos noms: un nom de gènere i un nom d'espècie. Aquest sistema permet classificar els núvols d'una manera precisa segons quines siguin les seves característiques, especialment pel que fa a la seva altura i pel que fa a la forma, les dimensions, etc.
A continuació s'exposen les propietats de cadascun d'aquests dos noms.
A. Gènere
L'Organització Meteorològica Mundial tipifica deu gèneres amb noms d'estructura llatina, segons l'altura de la troposfera on es trobi el núvol.
En l'adaptació al català, sovint es generen doblets per a cada gènere, amb un valor de registre diferent:
- Adaptació gràfica mínima del nom llatí: Forma sempre possible, comporta només l'aplicació de l'accentuació catalana o l'aplicació d'una vocal de suport; correspon a un ús especialitzat, propi del treball científic.
Exemple: estratocumulus (nom original: stratocumulus)
- Adaptació morfològica del nom llatí: Forma existent en molts casos però no en tots, comporta l'aplicació d'accent i de vocal de suport però també l'adaptació de la terminació de la paraula; correspon a contextos d'ús no especialitzat, sovint de caire divulgatiu.
Exemple: estratocúmul (nom original: stratocumulus)
D'aquesta manera, la llista de noms catalans dels gèneres de núvols és la següent:
- cirrus
- cirrocúmulus (o cirrocúmul)
- cirroestratus (o cirroestrat)
- altocúmulus (o altocúmul)
- altoestratus (o altoestrat)
- nimboestratus (o nimboestrat)
- estratus (o estrat)
- estratocúmulus (o estratocúmul)
- cúmulus (o cúmul)
- cumulonimbus
B. Espècie
L'Organització Meteorològica Mundial estableix diverses espècies, aplicables a uns gèneres o altres, segons la forma dels núvols, les dimensions, l'estructura interna o el procés de formació.
En l'adaptació al català, s'agafen els noms llatins sense cap mena d'adaptació gràfica o morfològica.
. Excepció: En alguns casos també es considera vàlida una forma catalana complementària que correspon a un nom popular o a una adaptació consolidada de la forma llatina original. (Per exemple, castellanus > emmerletat -ada o lenticularis > lenticular.)
La llista dels principals noms catalans d'espècies de núvols és la següent:
- Per a cirrus: castellanus (o emmerletat -ada); fibratus (o fibrat -ada); floccus; spissatus; uncinus
- Per a cirrocúmulus: castellanus (o emmerletat -ada); stratiformis (o estratiforme)
- Per a cirroestratus: fibratus (o fibrat -ada); floccus; nebulosus
- Per a altocúmulus: castellanus (o emmerletat -ada); floccus; lenticularis (o lenticular); mediocris; stratiformis (o estratiforme); volutus (o de corró o enrotllat -ada)
- Per a estratus: fractus; nebulosus
- Per a estratocúmulus: castellanus (o emmerletat -ada); stratiformis (o estratiforme); volutus (o de corró o enrotllat -ada)
- Per a cúmulus: congestus; fractus; humilis (o de bon temps)
- Per a cumulonimbus: calvus; capillatus
A continuació s'exposen les propietats de cadascun d'aquests dos noms.
A. Gènere
L'Organització Meteorològica Mundial tipifica deu gèneres amb noms d'estructura llatina, segons l'altura de la troposfera on es trobi el núvol.
En l'adaptació al català, sovint es generen doblets per a cada gènere, amb un valor de registre diferent:
- Adaptació gràfica mínima del nom llatí: Forma sempre possible, comporta només l'aplicació de l'accentuació catalana o l'aplicació d'una vocal de suport; correspon a un ús especialitzat, propi del treball científic.
Exemple: estratocumulus (nom original: stratocumulus)
- Adaptació morfològica del nom llatí: Forma existent en molts casos però no en tots, comporta l'aplicació d'accent i de vocal de suport però també l'adaptació de la terminació de la paraula; correspon a contextos d'ús no especialitzat, sovint de caire divulgatiu.
Exemple: estratocúmul (nom original: stratocumulus)
D'aquesta manera, la llista de noms catalans dels gèneres de núvols és la següent:
- cirrus
- cirrocúmulus (o cirrocúmul)
- cirroestratus (o cirroestrat)
- altocúmulus (o altocúmul)
- altoestratus (o altoestrat)
- nimboestratus (o nimboestrat)
- estratus (o estrat)
- estratocúmulus (o estratocúmul)
- cúmulus (o cúmul)
- cumulonimbus
B. Espècie
L'Organització Meteorològica Mundial estableix diverses espècies, aplicables a uns gèneres o altres, segons la forma dels núvols, les dimensions, l'estructura interna o el procés de formació.
En l'adaptació al català, s'agafen els noms llatins sense cap mena d'adaptació gràfica o morfològica.
. Excepció: En alguns casos també es considera vàlida una forma catalana complementària que correspon a un nom popular o a una adaptació consolidada de la forma llatina original. (Per exemple, castellanus > emmerletat -ada o lenticularis > lenticular.)
La llista dels principals noms catalans d'espècies de núvols és la següent:
- Per a cirrus: castellanus (o emmerletat -ada); fibratus (o fibrat -ada); floccus; spissatus; uncinus
- Per a cirrocúmulus: castellanus (o emmerletat -ada); stratiformis (o estratiforme)
- Per a cirroestratus: fibratus (o fibrat -ada); floccus; nebulosus
- Per a altocúmulus: castellanus (o emmerletat -ada); floccus; lenticularis (o lenticular); mediocris; stratiformis (o estratiforme); volutus (o de corró o enrotllat -ada)
- Per a estratus: fractus; nebulosus
- Per a estratocúmulus: castellanus (o emmerletat -ada); stratiformis (o estratiforme); volutus (o de corró o enrotllat -ada)
- Per a cúmulus: congestus; fractus; humilis (o de bon temps)
- Per a cumulonimbus: calvus; capillatus
Nota
- 1. Per mitjà d'aquest sistema, es creen noms de núvols com ara cirrus fibratus (cirrus fibrat en contextos de divulgació), altocúmulus stratiformis (altocúmul estratiforme en contextos de divulgació) o cúmulus humilis (cúmul de bon temps en contextos de divulgació).
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa Noms dels núvols (2): complements, núvols accessoris i núvols especials, que exposa altres precisions utilitzades per l'Organització Meteorològica Mundial per a classificar els núvols.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, Els noms dels núvols: gèneres i espècies, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/els-noms-dels-nuvols-generes-i-especies).
Noms dels núvols (2): complements, núvols accessoris i núvols especials
Noms dels núvols (2): complements, núvols accessoris i núvols especials
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra
- ca Noms dels núvols (2): complements, núvols accessoris i núvols especials
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra
Definició
Des d'un punt de vista meteorològic, per a classificar els núvols s'utilitza una designació binomial (composta del nom de gènere i el nom d'espècie) i també tres categories addicionals:
- complements de núvol
- núvols accessoris
- núvols especials
Aquest sistema permet classificar els núvols d'una manera precisa segons quines siguin les seves característiques, especialment pel que fa a la seva altura i pel que fa a la forma, les dimensions, etc.
En català, per a designar els complements de núvol, els núvols accessoris i els núvols especials, el Consell Supervisor del TERMCAT considera prioritàries les formes llatines sense cap mena d'adaptació, pels motius següents:
(1) Són les utilitzades internacionalment.
(2) Són les més documentades en català.
(3) Són les que fan servir habitualment els experts.
Tot i això, en alguns casos hi ha formes catalanes documentades (algunes de populars, d'altres creades pels especialistes a partir dels llatinismes d'origen), que també són adequades com a sinònims secundaris respecte de les formes llatines, especialment per a registres menys especialitzats.
A continuació s'exposen les propietats de cadascuna de les tres categories addicionals.
A. Complements de núvol
L'Organització Meteorològica Mundial estableix onze complements de núvol, que tipifiquen les característiques i les formes diverses que poden presentar les parts accessòries dels núvols.
La llista de noms aprovats en català per als complements de núvol (composta per la forma llatina i de vegades una forma catalana per a registres menys especialitzats) és la següent:
- arcus (o arc fosc)
- incus (o enclusa)
- mamma
- praecipitatio
- tuba (o núvol d'embut)
- virga
- asperitas
- cauda (o núvol de coa o núvol de cua, segons la varietat dialectal)
- cavum (o cavitat de núvol)
- fluctus (o ones de Kelvin-Helmholtz)
- murus (o núvol de paret)
B. Núvols accessoris
L'Organització Meteorològica Mundial estableix quatre tipus de núvols accessoris, que són els núvols que acompanyen un altre núvol més gran.
La llista de noms aprovats en català per als núvols accessoris (composta per la forma llatina i de vegades una forma catalana per a registres menys especialitzats) és la següent:
- pileus (o núvol de capell o núvol de caputxa o píleu)
- velum
- pannus
- flumen (o coa de castor o cua de castor, segons la varietat dialectal)
C. Núvols especials
L'Organització Meteorològica Mundial estableix cinc tipus de núvols especials, que són els núvols que es formen com a conseqüència d'un factor concret sovint localitzat, natural o resultant de l'activitat humana (per exemple, un salt d'aigua, un volcà, un incendi, un avió o un bosc)
La llista d'adjectius aprovats en català per als núvols accessoris (composta per la forma llatina i de vegades una forma catalana per a registres menys especialitzats) és la següent:
- cataractagenitus
- flammagenitus (o de foc)
- homogenitus (o antropogènic -a)
- homomutatus
- silvagenitus
- complements de núvol
- núvols accessoris
- núvols especials
Aquest sistema permet classificar els núvols d'una manera precisa segons quines siguin les seves característiques, especialment pel que fa a la seva altura i pel que fa a la forma, les dimensions, etc.
En català, per a designar els complements de núvol, els núvols accessoris i els núvols especials, el Consell Supervisor del TERMCAT considera prioritàries les formes llatines sense cap mena d'adaptació, pels motius següents:
(1) Són les utilitzades internacionalment.
(2) Són les més documentades en català.
(3) Són les que fan servir habitualment els experts.
Tot i això, en alguns casos hi ha formes catalanes documentades (algunes de populars, d'altres creades pels especialistes a partir dels llatinismes d'origen), que també són adequades com a sinònims secundaris respecte de les formes llatines, especialment per a registres menys especialitzats.
A continuació s'exposen les propietats de cadascuna de les tres categories addicionals.
A. Complements de núvol
L'Organització Meteorològica Mundial estableix onze complements de núvol, que tipifiquen les característiques i les formes diverses que poden presentar les parts accessòries dels núvols.
La llista de noms aprovats en català per als complements de núvol (composta per la forma llatina i de vegades una forma catalana per a registres menys especialitzats) és la següent:
- arcus (o arc fosc)
- incus (o enclusa)
- mamma
- praecipitatio
- tuba (o núvol d'embut)
- virga
- asperitas
- cauda (o núvol de coa o núvol de cua, segons la varietat dialectal)
- cavum (o cavitat de núvol)
- fluctus (o ones de Kelvin-Helmholtz)
- murus (o núvol de paret)
B. Núvols accessoris
L'Organització Meteorològica Mundial estableix quatre tipus de núvols accessoris, que són els núvols que acompanyen un altre núvol més gran.
La llista de noms aprovats en català per als núvols accessoris (composta per la forma llatina i de vegades una forma catalana per a registres menys especialitzats) és la següent:
- pileus (o núvol de capell o núvol de caputxa o píleu)
- velum
- pannus
- flumen (o coa de castor o cua de castor, segons la varietat dialectal)
C. Núvols especials
L'Organització Meteorològica Mundial estableix cinc tipus de núvols especials, que són els núvols que es formen com a conseqüència d'un factor concret sovint localitzat, natural o resultant de l'activitat humana (per exemple, un salt d'aigua, un volcà, un incendi, un avió o un bosc)
La llista d'adjectius aprovats en català per als núvols accessoris (composta per la forma llatina i de vegades una forma catalana per a registres menys especialitzats) és la següent:
- cataractagenitus
- flammagenitus (o de foc)
- homogenitus (o antropogènic -a)
- homomutatus
- silvagenitus
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa Noms dels núvols (1): gènere i espècie, que exposa el sistema binomial utilitzat principalment per l'Organització Meteorològica Mundial per a classificar els núvols.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Els noms dels núvols: complements, núvols accessoris i núvols especials, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/els-noms-dels-nuvols-complements-nuvols-accessoris-i-nuvols-especials).
Noms dels núvols: complements, núvols accessoris i núvols especials
Noms dels núvols: complements, núvols accessoris i núvols especials
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra
- ca Noms dels núvols (2): complements, núvols accessoris i núvols especials
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra
Definició
Des d'un punt de vista meteorològic, per a classificar els núvols s'utilitza una designació binomial (composta del nom de gènere i el nom d'espècie) i també tres categories addicionals:
- complements de núvol
- núvols accessoris
- núvols especials
Aquest sistema permet classificar els núvols d'una manera precisa segons quines siguin les seves característiques, especialment pel que fa a la seva altura i pel que fa a la forma, les dimensions, etc.
En català, per a designar els complements de núvol, els núvols accessoris i els núvols especials, el Consell Supervisor del TERMCAT considera prioritàries les formes llatines sense cap mena d'adaptació, pels motius següents:
(1) Són les utilitzades internacionalment.
(2) Són les més documentades en català.
(3) Són les que fan servir habitualment els experts.
Tot i això, en alguns casos hi ha formes catalanes documentades (algunes de populars, d'altres creades pels especialistes a partir dels llatinismes d'origen), que també són adequades com a sinònims secundaris respecte de les formes llatines, especialment per a registres menys especialitzats.
A continuació s'exposen les propietats de cadascuna de les tres categories addicionals.
A. Complements de núvol
L'Organització Meteorològica Mundial estableix onze complements de núvol, que tipifiquen les característiques i les formes diverses que poden presentar les parts accessòries dels núvols.
La llista de noms aprovats en català per als complements de núvol (composta per la forma llatina i de vegades una forma catalana per a registres menys especialitzats) és la següent:
- arcus (o arc fosc)
- incus (o enclusa)
- mamma
- praecipitatio
- tuba (o núvol d'embut)
- virga
- asperitas
- cauda (o núvol de coa o núvol de cua, segons la varietat dialectal)
- cavum (o cavitat de núvol)
- fluctus (o ones de Kelvin-Helmholtz)
- murus (o núvol de paret)
B. Núvols accessoris
L'Organització Meteorològica Mundial estableix quatre tipus de núvols accessoris, que són els núvols que acompanyen un altre núvol més gran.
La llista de noms aprovats en català per als núvols accessoris (composta per la forma llatina i de vegades una forma catalana per a registres menys especialitzats) és la següent:
- pileus (o núvol de capell o núvol de caputxa o píleu)
- velum
- pannus
- flumen (o coa de castor o cua de castor, segons la varietat dialectal)
C. Núvols especials
L'Organització Meteorològica Mundial estableix cinc tipus de núvols especials, que són els núvols que es formen com a conseqüència d'un factor concret sovint localitzat, natural o resultant de l'activitat humana (per exemple, un salt d'aigua, un volcà, un incendi, un avió o un bosc)
La llista d'adjectius aprovats en català per als núvols accessoris (composta per la forma llatina i de vegades una forma catalana per a registres menys especialitzats) és la següent:
- cataractagenitus
- flammagenitus (o de foc)
- homogenitus (o antropogènic -a)
- homomutatus
- silvagenitus
- complements de núvol
- núvols accessoris
- núvols especials
Aquest sistema permet classificar els núvols d'una manera precisa segons quines siguin les seves característiques, especialment pel que fa a la seva altura i pel que fa a la forma, les dimensions, etc.
En català, per a designar els complements de núvol, els núvols accessoris i els núvols especials, el Consell Supervisor del TERMCAT considera prioritàries les formes llatines sense cap mena d'adaptació, pels motius següents:
(1) Són les utilitzades internacionalment.
(2) Són les més documentades en català.
(3) Són les que fan servir habitualment els experts.
Tot i això, en alguns casos hi ha formes catalanes documentades (algunes de populars, d'altres creades pels especialistes a partir dels llatinismes d'origen), que també són adequades com a sinònims secundaris respecte de les formes llatines, especialment per a registres menys especialitzats.
A continuació s'exposen les propietats de cadascuna de les tres categories addicionals.
A. Complements de núvol
L'Organització Meteorològica Mundial estableix onze complements de núvol, que tipifiquen les característiques i les formes diverses que poden presentar les parts accessòries dels núvols.
La llista de noms aprovats en català per als complements de núvol (composta per la forma llatina i de vegades una forma catalana per a registres menys especialitzats) és la següent:
- arcus (o arc fosc)
- incus (o enclusa)
- mamma
- praecipitatio
- tuba (o núvol d'embut)
- virga
- asperitas
- cauda (o núvol de coa o núvol de cua, segons la varietat dialectal)
- cavum (o cavitat de núvol)
- fluctus (o ones de Kelvin-Helmholtz)
- murus (o núvol de paret)
B. Núvols accessoris
L'Organització Meteorològica Mundial estableix quatre tipus de núvols accessoris, que són els núvols que acompanyen un altre núvol més gran.
La llista de noms aprovats en català per als núvols accessoris (composta per la forma llatina i de vegades una forma catalana per a registres menys especialitzats) és la següent:
- pileus (o núvol de capell o núvol de caputxa o píleu)
- velum
- pannus
- flumen (o coa de castor o cua de castor, segons la varietat dialectal)
C. Núvols especials
L'Organització Meteorològica Mundial estableix cinc tipus de núvols especials, que són els núvols que es formen com a conseqüència d'un factor concret sovint localitzat, natural o resultant de l'activitat humana (per exemple, un salt d'aigua, un volcà, un incendi, un avió o un bosc)
La llista d'adjectius aprovats en català per als núvols accessoris (composta per la forma llatina i de vegades una forma catalana per a registres menys especialitzats) és la següent:
- cataractagenitus
- flammagenitus (o de foc)
- homogenitus (o antropogènic -a)
- homomutatus
- silvagenitus
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa Noms dels núvols (1): gènere i espècie, que exposa el sistema binomial utilitzat principalment per l'Organització Meteorològica Mundial per a classificar els núvols.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Els noms dels núvols: complements, núvols accessoris i núvols especials, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/els-noms-dels-nuvols-complements-nuvols-accessoris-i-nuvols-especials).
Notes (1): Naturalesa
Notes (1): Naturalesa
Criteris metodològics > Nota
- ca Notes (1): Naturalesa
Criteris metodològics > Nota
Definició
En una fitxa terminològica, el camp de la nota pot contenir informació de tipus molt divers:
(1) Notes d'informació complementària: Recullen referències enciclopèdiques (precisions, evolució històrica, distribució geogràfica, valoracions, escales diferents de mesura, data de creació del terme...), que complementen els trets essencials i més característics del concepte aportats per la definició.
Exemple: zona UTM n f Cada una de les vuit parts de 8º de latitud en què és dividit cada un dels 60 fusos de la xarxa bàsica UTM. | Nota: La designació de cada zona s'expressa pel número del fus i la lletra de la faixa latitudinal als quals pertany.
(2) Notes amb referències a exemples o a altres termes: Recullen exemples concrets de la denominació (introduïts per fórmules del tipus Per exemple, Com ara, És el cas de, etc.) o bé altres termes que mantenen alguna relació de proximitat amb el definit pel que fa a la forma o al significat.
. Quan no es tracta d'exemples sinó de casos prototípics (poden ser introduïts per especialment, sobretot, sovint, generalment, etc.), és preferible recollir-los dintre la definició.
Exemple: abreviatura n f Representació gràfica reduïda d'un mot o un sintagma per una o algunes de les seves lletres. | Nota: Per exemple, av. per avinguda o op. cit.,'opus citatum', 'obra citada'.
(3) Notes amb consideracions lingüístiques: Recullen informació lingüística sobre una denominació o un equivalent, amb relació a l'etimologia, el registre, l'estructura sintàctica, la bondat, l'abast, etc.
Exemple: acetat butirat de cel·lulosa n m Nota: La sigla CAB prové de l'anglès cellulose acetate butyrate.
(4) Notes de caracterització essencial: En casos de termes sense definició, fan una definició essencial per orientar l'usuari, sovint només amb el descriptor i algun tret essencial.
Exemple: abrònia umbel·lada n f Nota: Planta de la família de les nictaginàcies.
(1) Notes d'informació complementària: Recullen referències enciclopèdiques (precisions, evolució històrica, distribució geogràfica, valoracions, escales diferents de mesura, data de creació del terme...), que complementen els trets essencials i més característics del concepte aportats per la definició.
Exemple: zona UTM n f Cada una de les vuit parts de 8º de latitud en què és dividit cada un dels 60 fusos de la xarxa bàsica UTM. | Nota: La designació de cada zona s'expressa pel número del fus i la lletra de la faixa latitudinal als quals pertany.
(2) Notes amb referències a exemples o a altres termes: Recullen exemples concrets de la denominació (introduïts per fórmules del tipus Per exemple, Com ara, És el cas de, etc.) o bé altres termes que mantenen alguna relació de proximitat amb el definit pel que fa a la forma o al significat.
. Quan no es tracta d'exemples sinó de casos prototípics (poden ser introduïts per especialment, sobretot, sovint, generalment, etc.), és preferible recollir-los dintre la definició.
Exemple: abreviatura n f Representació gràfica reduïda d'un mot o un sintagma per una o algunes de les seves lletres. | Nota: Per exemple, av. per avinguda o op. cit.,'opus citatum', 'obra citada'.
(3) Notes amb consideracions lingüístiques: Recullen informació lingüística sobre una denominació o un equivalent, amb relació a l'etimologia, el registre, l'estructura sintàctica, la bondat, l'abast, etc.
Exemple: acetat butirat de cel·lulosa n m Nota: La sigla CAB prové de l'anglès cellulose acetate butyrate.
(4) Notes de caracterització essencial: En casos de termes sense definició, fan una definició essencial per orientar l'usuari, sovint només amb el descriptor i algun tret essencial.
Exemple: abrònia umbel·lada n f Nota: Planta de la família de les nictaginàcies.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes Notes (2): Presentació i Notes (3): Fórmules.
- 2. Per a ampliar la informació sobre les definicions, podeu consultar l'apartat Criteris terminològics > Criteris metodològics > Notes, sota la pestanya Recursos, del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/recursos/criteris).
Notes (2): Presentació
Notes (2): Presentació
Criteris metodològics > Nota
- ca Notes (2): Presentació
Criteris metodològics > Nota
Definició
A l'hora de redactar les notes de les fitxes terminològiques, convé tenir en compte tant l'estructura interna de cada nota com la disposició de les diverses notes pertanyents a un mateix terme.
(1) Pel que fa a l'estructura interna de cada nota, és bo que al començament de la nota es faci referència a la denominació principal del terme (si la nota apunta al conjunt del terme) o bé la denominació o l'equivalent concrets a què apunta la nota.
Exemple: comandament de joc n m Perifèric consistent en un dispositiu proveït de diversos botons o manetes que permet controlar l'acció d'un videojoc. | Nota: Els botons i les manetes d'un comandament de joc poden ser digitals o analògics.
(2) Pel que fa a la disposició de les notes d'un mateix terme, es poden seguir aquests criteris:
- Separar-les amb un punt i a part quan facin referència a qüestions de naturalesa diferents.
- Numerar-les per facilitar-ne la localització.
- Ordenar-les segons la seva naturalesa. L'ordre que segueix el TERMCAT és el següent:
. Notes conceptuals (informació complementària a la definició)
. Notes exemplificadores (informació sobre exemples no prototípics; els prototípics, s'inclouen en la definició)
. Notes relacionals (informació sobre termes relacionats per la forma o el significat)
. Notes lingüístiques (informació sobre la forma d'una denominació o un equivalent).
Exemple: migtub n m Pista de forma semicilíndrica excavada a la neu [...]. | Nota: 1. El migtub està format per dues parets i un pla. | 2. En un registre col·loquial també es denomina u, en al·lusió a la seva forma.
(1) Pel que fa a l'estructura interna de cada nota, és bo que al començament de la nota es faci referència a la denominació principal del terme (si la nota apunta al conjunt del terme) o bé la denominació o l'equivalent concrets a què apunta la nota.
Exemple: comandament de joc n m Perifèric consistent en un dispositiu proveït de diversos botons o manetes que permet controlar l'acció d'un videojoc. | Nota: Els botons i les manetes d'un comandament de joc poden ser digitals o analògics.
(2) Pel que fa a la disposició de les notes d'un mateix terme, es poden seguir aquests criteris:
- Separar-les amb un punt i a part quan facin referència a qüestions de naturalesa diferents.
- Numerar-les per facilitar-ne la localització.
- Ordenar-les segons la seva naturalesa. L'ordre que segueix el TERMCAT és el següent:
. Notes conceptuals (informació complementària a la definició)
. Notes exemplificadores (informació sobre exemples no prototípics; els prototípics, s'inclouen en la definició)
. Notes relacionals (informació sobre termes relacionats per la forma o el significat)
. Notes lingüístiques (informació sobre la forma d'una denominació o un equivalent).
Exemple: migtub n m Pista de forma semicilíndrica excavada a la neu [...]. | Nota: 1. El migtub està format per dues parets i un pla. | 2. En un registre col·loquial també es denomina u, en al·lusió a la seva forma.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes Notes (1): Naturalesa i Notes (3): Fórmules.
- 2. Per a ampliar la informació sobre les definicions, podeu consultar l'apartat Criteris terminològics > Criteris metodològics > Notes, sota la pestanya Recursos, del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/recursos/criteris).
Notes (3): Fórmules
Notes (3): Fórmules
Criteris metodològics > Nota
- ca Notes (3): Fórmules
Criteris metodològics > Nota
Definició
Amb la finalitat de sistematitzar la redacció de les notes de les fitxes terminològiques, el TERMCAT proposa diverses fórmules que permetin donar el mateix tractament a un mateix tipus de notes. Aquestes fórmules, ordenades segons la naturalesa de les notes, són les següents:
(1) Notes conceptuals
- Per a fer més precisa una àrea temàtica que resulta massa extensa : "X s'utilitza sobretot en l'àmbit de y | és propi de l'àmbit de y" | Ex., carboximetria n f | Nota: La carboximetria s'utilitza sobretot en l'àmbit de control del tabaquisme.
- Per a fer una precisió o una ampliació que afecta només una part dels referents continguts a l'àrea temàtica: "En x, ..." | Ex.: a roda adv | Nota: En ciclisme, es considera falta posar-se a roda d'un vehicle seguidor.
- Per a explicar qui va crear un terme determinat : "El terme x va ser encunyat per..." | Ex.: abstracció postpictòrica n f | Nota: El terme abstracció postpictòrica va ser encunyat pel crític Clement Greenberg.
(2) Notes exemplificadores
- Per a aportar exemples dels referents del terme: "Per exemple, és un x...", "Per exemple, són x..." | Ex.: abreviatura n f | Nota: Per exemple, són abreviatures av. per avinguda o op. cit. per opus citatum 'obra citada'.
(3) Notes relacionals
- Per a aportar els subordinats del terme: "És un x el...", "Són x el..." | "Els x es classifiquen, segons y, en..." | Ex. 1: accés aleatori n m | Nota: Són dispositius d'accés aleatori la memòria d'accés aleatori (RAM), la memòria només de lectura (ROM) i la memòria només de lectura programable (PROM). | Ex. 2: aire n m | Nota: Els aires es classifiquen, segons l'origen, en aires naturals i aires artificials […].
- Per a aportar els partitius d'un terme que són parts del terme: "Un x està format per..." | "És una part de x...", "Són una part de x..." | Ex. 1: arma n f | Nota: Una arma està formada per la fulla, l'empunyadura i la cassoleta. | Ex. 2: carrosseria n f | Nota: És una part de la carrosseria la volada.
- Per a aportar els partitius d'un terme que són fases del terme: "Un x es compon de..." | Ex.: braçada n f | Nota: Una braçada es compon de les fases d'atac, empenta i recuperació.
- Per a aportar un terme associat: "Els x s'utilitzen en...", etc. | Ex.: aeromodel n m | Nota: Els aeromodels s'utilitzen en la pràctica de l'aeromodelisme.
- Per a distingir termes pròxims per la forma: "Convé distingir un x d'un y, (que / en què)..." | Ex.: bròcoli n m | Nota: Convé distingir el bròcoli (Brassica oleracea var. italica) del bròquil (Brassica oleracea var. botrytis).
- Per a distingir termes pròxims pel concepte: "Convé distingir un x d'un y, (que / en què)..." | Ex.: al·lucinació n f | Nota: Convé distingir una al·lucinació d'una il·lusió, en què un estímul extern real es percep o interpreta de manera errònia.
(4) Notes lingüístiques
- Per a indicar l'origen etimològic d'una denominació o un equivalent: "La denominació x prové de..." | "L'equivalent (anglès, etc.) x prové de..." | Ex.: romanita n f | Nota: La denominació romanita prové del lloc de procedència, Romania.
- Per a indicar el significat d'una sigla presa d'una altra llengua: "La sigla x correspon a l'equivalent (anglès, etc.) y ('z')" | Ex.: circuit de microones híbrid n f, HMIC n m sigla | Nota: La sigla HMIC correspon a l'equivalent anglès hybrid microwave integrated circuit ('circuit integrat de microones híbrid').
- Per a indicar el significat d'una sigla inclosa en una denominació: "La denominació x conté una sigla, y, que correspon a..." | Ex.: anàlisi DAFO n f | Nota: La denominació anàlisi DAFO conté una sigla, DAFO, que correspon a debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats.
- Per a indicar l'origen com a sigla d'una denominació: "La denominació x és una lexicalització de la sigla d'origen (anglès, etc.) y " | Ex.: radar n m | Nota: La denominació radar és una lexicalització de la sigla d'origen anglès RADAR (radio detection and ranging, 'detecció i localització mitjançant ones de ràdio').
- Per a explicar l'origen com a acrònim d'una denominació: "La denominació x és un acrònim format a partir de y" Ex.: bit n m | Nota La denominació bit és un acrònim format a partir de la denominació anglesa binary digit ('dígit binari').
- Per a indicar un plural difícil per a una forma que les llengües d'equivalència no tenen: "El plural de x és y" | Ex.: assegurança multirisc n f | Nota: El plural de assegurança multirisc és assegurances multirisc.
- Per a indicar un plural difícil per a una forma existent també en les llengües d'equivalència: "En (català, etc.), el plural de x és y" | Ex.: box n m | Nota: En català, el plural de box és boxs.
- Per a indicar un plural invariable per a una forma que les llengües d'equivalència no tenen: "X té la mateixa forma en singular i en plural" | Ex.: antirovell adj | Nota: Antirovell té la mateixa forma en singular i en plural.
- Per a indicar un plural invariable per a una forma existent també en les llengües d'equivalència: "En (català, etc.), x té la mateixa forma en singular i en plural" | Ex.: amish n m, f | Nota En català, amish té la mateixa forma en singular i en plural.
- Per a indicar el règim preposicional d'un verb transitiu i preposicional: "El verb x, en un ús preposicional, regeix habitualment la preposició y. (Per exemple, ...)" Ex.: clicar v tr/prep | Nota: El verb clicar, en un ús preposicional, regeix habitualment les preposicions sobre, damunt, a i en. Per exemple, clicar sobre un enllaç.
- Per a indicar la col·loquialitat d'una forma recollida com a denominació: "La denominació x és pròpia d'un registre col·loquial" | Ex.: neu sal n f sin. compl. | Nota: La denominació neu sal és pròpia d'un registre col·loquial.
- Per a aportar una forma col·loquial no recollida com a denominació: "En un registre col·loquial, també es denomina x, en al·lusió a..." | Ex.: malamut d'Alaska n m | Nota: En un registre col·loquial, també es denomina locomotora de l'Àrtic o locomotora de les neus, en al·lusió a la seva gran resistència.
- Per a recollir l'abast més reduït d'una denominació o un equivalent respecte als altres: "La denominació x no té un valor genèric, sinó que..." | "L'equivalent (anglès, etc.) x no té un valor genèric, sinó que..." | Ex.: joquei n m, f | Nota: La denominació menador -a i l'equivalent castellà conductor -a no tenen un valor genèric, sinó que s'utilitzen únicament en la modalitat de trot enganxat.
- Per a recollir l'abast més ampli d'una denominació o un equivalent respecte als altres: "La denominació x té un valor genèric que..." | "L'equivalent (anglès, etc.) x té un valor genèric que..." | Ex.: mesurament de llançament n m | Nota: L'equivalent anglès measurment of field events té un valor genèric, que val tant per al terme mesurament del llançament com per al terme mesurament del salt.
(1) Notes conceptuals
- Per a fer més precisa una àrea temàtica que resulta massa extensa : "X s'utilitza sobretot en l'àmbit de y | és propi de l'àmbit de y" | Ex., carboximetria n f | Nota: La carboximetria s'utilitza sobretot en l'àmbit de control del tabaquisme.
- Per a fer una precisió o una ampliació que afecta només una part dels referents continguts a l'àrea temàtica: "En x, ..." | Ex.: a roda adv | Nota: En ciclisme, es considera falta posar-se a roda d'un vehicle seguidor.
- Per a explicar qui va crear un terme determinat : "El terme x va ser encunyat per..." | Ex.: abstracció postpictòrica n f | Nota: El terme abstracció postpictòrica va ser encunyat pel crític Clement Greenberg.
(2) Notes exemplificadores
- Per a aportar exemples dels referents del terme: "Per exemple, és un x...", "Per exemple, són x..." | Ex.: abreviatura n f | Nota: Per exemple, són abreviatures av. per avinguda o op. cit. per opus citatum 'obra citada'.
(3) Notes relacionals
- Per a aportar els subordinats del terme: "És un x el...", "Són x el..." | "Els x es classifiquen, segons y, en..." | Ex. 1: accés aleatori n m | Nota: Són dispositius d'accés aleatori la memòria d'accés aleatori (RAM), la memòria només de lectura (ROM) i la memòria només de lectura programable (PROM). | Ex. 2: aire n m | Nota: Els aires es classifiquen, segons l'origen, en aires naturals i aires artificials […].
- Per a aportar els partitius d'un terme que són parts del terme: "Un x està format per..." | "És una part de x...", "Són una part de x..." | Ex. 1: arma n f | Nota: Una arma està formada per la fulla, l'empunyadura i la cassoleta. | Ex. 2: carrosseria n f | Nota: És una part de la carrosseria la volada.
- Per a aportar els partitius d'un terme que són fases del terme: "Un x es compon de..." | Ex.: braçada n f | Nota: Una braçada es compon de les fases d'atac, empenta i recuperació.
- Per a aportar un terme associat: "Els x s'utilitzen en...", etc. | Ex.: aeromodel n m | Nota: Els aeromodels s'utilitzen en la pràctica de l'aeromodelisme.
- Per a distingir termes pròxims per la forma: "Convé distingir un x d'un y, (que / en què)..." | Ex.: bròcoli n m | Nota: Convé distingir el bròcoli (Brassica oleracea var. italica) del bròquil (Brassica oleracea var. botrytis).
- Per a distingir termes pròxims pel concepte: "Convé distingir un x d'un y, (que / en què)..." | Ex.: al·lucinació n f | Nota: Convé distingir una al·lucinació d'una il·lusió, en què un estímul extern real es percep o interpreta de manera errònia.
(4) Notes lingüístiques
- Per a indicar l'origen etimològic d'una denominació o un equivalent: "La denominació x prové de..." | "L'equivalent (anglès, etc.) x prové de..." | Ex.: romanita n f | Nota: La denominació romanita prové del lloc de procedència, Romania.
- Per a indicar el significat d'una sigla presa d'una altra llengua: "La sigla x correspon a l'equivalent (anglès, etc.) y ('z')" | Ex.: circuit de microones híbrid n f, HMIC n m sigla | Nota: La sigla HMIC correspon a l'equivalent anglès hybrid microwave integrated circuit ('circuit integrat de microones híbrid').
- Per a indicar el significat d'una sigla inclosa en una denominació: "La denominació x conté una sigla, y, que correspon a..." | Ex.: anàlisi DAFO n f | Nota: La denominació anàlisi DAFO conté una sigla, DAFO, que correspon a debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats.
- Per a indicar l'origen com a sigla d'una denominació: "La denominació x és una lexicalització de la sigla d'origen (anglès, etc.) y " | Ex.: radar n m | Nota: La denominació radar és una lexicalització de la sigla d'origen anglès RADAR (radio detection and ranging, 'detecció i localització mitjançant ones de ràdio').
- Per a explicar l'origen com a acrònim d'una denominació: "La denominació x és un acrònim format a partir de y" Ex.: bit n m | Nota La denominació bit és un acrònim format a partir de la denominació anglesa binary digit ('dígit binari').
- Per a indicar un plural difícil per a una forma que les llengües d'equivalència no tenen: "El plural de x és y" | Ex.: assegurança multirisc n f | Nota: El plural de assegurança multirisc és assegurances multirisc.
- Per a indicar un plural difícil per a una forma existent també en les llengües d'equivalència: "En (català, etc.), el plural de x és y" | Ex.: box n m | Nota: En català, el plural de box és boxs.
- Per a indicar un plural invariable per a una forma que les llengües d'equivalència no tenen: "X té la mateixa forma en singular i en plural" | Ex.: antirovell adj | Nota: Antirovell té la mateixa forma en singular i en plural.
- Per a indicar un plural invariable per a una forma existent també en les llengües d'equivalència: "En (català, etc.), x té la mateixa forma en singular i en plural" | Ex.: amish n m, f | Nota En català, amish té la mateixa forma en singular i en plural.
- Per a indicar el règim preposicional d'un verb transitiu i preposicional: "El verb x, en un ús preposicional, regeix habitualment la preposició y. (Per exemple, ...)" Ex.: clicar v tr/prep | Nota: El verb clicar, en un ús preposicional, regeix habitualment les preposicions sobre, damunt, a i en. Per exemple, clicar sobre un enllaç.
- Per a indicar la col·loquialitat d'una forma recollida com a denominació: "La denominació x és pròpia d'un registre col·loquial" | Ex.: neu sal n f sin. compl. | Nota: La denominació neu sal és pròpia d'un registre col·loquial.
- Per a aportar una forma col·loquial no recollida com a denominació: "En un registre col·loquial, també es denomina x, en al·lusió a..." | Ex.: malamut d'Alaska n m | Nota: En un registre col·loquial, també es denomina locomotora de l'Àrtic o locomotora de les neus, en al·lusió a la seva gran resistència.
- Per a recollir l'abast més reduït d'una denominació o un equivalent respecte als altres: "La denominació x no té un valor genèric, sinó que..." | "L'equivalent (anglès, etc.) x no té un valor genèric, sinó que..." | Ex.: joquei n m, f | Nota: La denominació menador -a i l'equivalent castellà conductor -a no tenen un valor genèric, sinó que s'utilitzen únicament en la modalitat de trot enganxat.
- Per a recollir l'abast més ampli d'una denominació o un equivalent respecte als altres: "La denominació x té un valor genèric que..." | "L'equivalent (anglès, etc.) x té un valor genèric que..." | Ex.: mesurament de llançament n m | Nota: L'equivalent anglès measurment of field events té un valor genèric, que val tant per al terme mesurament del llançament com per al terme mesurament del salt.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes Notes (1): Presentació i Notes (2): Naturalesa.
- 2. Per a ampliar la informació sobre les definicions, podeu consultar l'apartat Criteris terminològics > Criteris metodològics > Notes, sota la pestanya Recursos, del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/recursos/criteris).
Notes musicals: plica, pal, cap, barra, ganxo i cua
Notes musicals: plica, pal, cap, barra, ganxo i cua
Criteris d'especialitat > Arts
- ca Notes musicals: plica, pal, cap, barra, ganxo i cua
- es barra (barra), n f
- es cabeza (cap), n f
- es plica (plica), n f
- es rabillo (ganxo), n m
- fr barre (barra), n f
- fr crochet (ganxo), n m
- fr hampe (plica), n f
- fr tête (cap), n f
- en beam (barra), n
- en notehead (cap), n
- en stem (plica), n
- en tail (ganxo), n
Criteris d'especialitat > Arts
Definició
Es considera que tant cap, com plica i pal, com barra i com ganxo i cua són formes adequades per a referir-se a les diverses parts del traç d'una nota musical, si bé tenen significats complementaris:
- El cap és la forma rodona o oval d'una nota musical que se situa sobre una de les línies del pentagrama o bé immediatament a sobre o a sota, per a establir-ne el valor.
. Es representa com una forma amb l'interior sense color (en la rodona i la blanca) o bé com una forma amb l'interior de color negre (en les notes de menys durada).
. En altres tradicions el cap pot prendre formes diferents; per exemple, un quadrat (en la notació aquitana), un triangle, un rombe o un diamant.
. L'equivalent castellà és cabeza; el francès, tête, i l'anglès, notehead.
- La plica, o el sinònim complementari pal, és la línia vertical d'una nota musical que va unida al cap.
. Segons la posició de la nota en el pentagrama, la plica pot estar enganxada a la dreta del cap i anar cap amunt o bé pot estar enganxada a l'esquerra del cap i anar cap avall.
. L'equivalent castellà és cabeza; el francès, tête, i l'anglès, notehead.
- La barra és la línia horitzontal o inclinada que uneix dues o més notes de valor igual o inferior a una corxera, habitualment amb la funció d'indicar una unitat mètrica determinada.
. L'equivalent castellà és barra; el francès, barre, i els anglesos, beam, cross bar i cross-stroke.
- El ganxo, o el sinònim complementari cua, és un llaç petit d'una nota musical enganxat a l'extrem de la plica, que indica un valor inferior a una negra.
. Els equivalents castellans són corchete, gancho i rabillo; el francès, crochet, i els anglesos, flag, hook i tail.
- El cap és la forma rodona o oval d'una nota musical que se situa sobre una de les línies del pentagrama o bé immediatament a sobre o a sota, per a establir-ne el valor.
. Es representa com una forma amb l'interior sense color (en la rodona i la blanca) o bé com una forma amb l'interior de color negre (en les notes de menys durada).
. En altres tradicions el cap pot prendre formes diferents; per exemple, un quadrat (en la notació aquitana), un triangle, un rombe o un diamant.
. L'equivalent castellà és cabeza; el francès, tête, i l'anglès, notehead.
- La plica, o el sinònim complementari pal, és la línia vertical d'una nota musical que va unida al cap.
. Segons la posició de la nota en el pentagrama, la plica pot estar enganxada a la dreta del cap i anar cap amunt o bé pot estar enganxada a l'esquerra del cap i anar cap avall.
. L'equivalent castellà és cabeza; el francès, tête, i l'anglès, notehead.
- La barra és la línia horitzontal o inclinada que uneix dues o més notes de valor igual o inferior a una corxera, habitualment amb la funció d'indicar una unitat mètrica determinada.
. L'equivalent castellà és barra; el francès, barre, i els anglesos, beam, cross bar i cross-stroke.
- El ganxo, o el sinònim complementari cua, és un llaç petit d'una nota musical enganxat a l'extrem de la plica, que indica un valor inferior a una negra.
. Els equivalents castellans són corchete, gancho i rabillo; el francès, crochet, i els anglesos, flag, hook i tail.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de plica, cap, barra i ganxo al Cercaterm, i també el document de criteri original, Les parts de la nota musical, en una nova infografia terminològica, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2018/06/21/les-parts-de-la-nota-musical-en-una-nova-infografia-terminologica/).
