Go back to the list of Online Dictionaries

Terminologia de ciències de la salut

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  disfàsia, n f
  • es  disfasia
  • en  dysphasia

Otorrinolaringologia

Definition
Trastorn específic de l'adquisició del llenguatge, en què es produeix una pèrdua o un deteriorament de la capacitat comunicativa amb afectació de l'expressió, la comprensió o de totes dues coses, que no evoluciona espontàniament i és resistent a la intervenció logopèdica.
  • ca  disfèmia, n f
  • es  disfemia
  • en  disphemia

Neurociència

Definition
Síndrome caracteritzada per alteracions lingüístiques, alteracions psicològiques i alteracions motores, en relació amb la parla.

Note

  • Una de les alteracions més freqüents associades amb la disfèmia és la quequesa.
  • ca  disfibrinogenèmia familiar, n f
  • es  disfibrinogenemia familiar, n f
  • fr  dysfibrinogénémie familiale, n f
  • en  familial dysfibrinogenemia, n
  • cod  98881

Malalties minoritàries

  • ca  disfonia, n f
  • es  disfonía
  • en  dysphonia

Neurociència

Definition
Trastorn de la fonació caracteritzat per la dificultat de produir sons vocàlics, causat per una afecció en el nervi vague o en els nervis laringis, per trastorns psíquics o per una alteració estructural de la laringe.
  • ca  disfonia, n f
  • oc  disfonia, n f
  • es  disfonía, n f
  • fr  dysphonie, n f
  • gl  disfonía, n f
  • pt  disfonia, n f
  • en  dysphonia, n
  • nl  dysfonie, n
  • eu  disfonia, n
  • ar  خلل النطق

COVID-19

Definition
Trastorn de la fonació degut a canvis en les cordes vocals que causen una alteració en els paràmetres normals de to, intensitat o timbre.

Note

  • La disfonia pot ser fisiològica, com en el cas del canvi de veu dels nois en la pubertat, o patològica, en casos d'inflamacions de la laringe o per una lesió nerviosa de les cordes vocals.
  • ca  disfonia, n f
  • es  disfonía
  • en  dysphonia

Otorrinolaringologia

Definition
Trastorn consistent en una pèrdua del timbre normal de la veu produït, habitualment, per alteracions de la laringe.
  • ca  disfonia espasmòdica, n f
  • ca  disfonia espàstica, n f sin. compl.
  • es  disfonía espasmódica
  • es  disfonía espástica
  • en  spasmodic dysphonia
  • en  spastic dysphonia

Otorrinolaringologia

Definition
Disfonia produïda per una contracció espasmòdica dels músculs de la laringe.
  • ca  disfonia espasmòdica, n f
  • ca  disfonia espàstica, n f sin. compl.
  • es  disfonía espasmódica
  • es  disfonía espástica
  • en  spasmodic dysphonia
  • en  spastic dysphonia

Otorrinolaringologia

Definition
Disfonia produïda per una contracció espasmòdica dels músculs de la laringe.
  • ca  disfonia funcional, n f
  • es  disfonía funcional
  • en  functional dysphonia

Otorrinolaringologia

Definition
Disfonia produïda per una execució defectuosa de la veu, sense que hi hagi cap alteració orgànica aparent a la laringe.
  • ca  disfonia psicogènica, n f
  • es  disfonía psicógena
  • en  psychogenic dysphonia

Otorrinolaringologia

Definition
Disfonia intensa, que sovint es converteix en afonia, produïda per un trastorn psíquic.