disfàsia
disfàsia
Otorrinolaringologia
- ca disfàsia, n f
- es disfasia
- en dysphasia
Otorrinolaringologia
Definición
Trastorn específic de l'adquisició del llenguatge, en què es produeix una pèrdua o un deteriorament de la capacitat comunicativa amb afectació de l'expressió, la comprensió o de totes dues coses, que no evoluciona espontàniament i és resistent a la intervenció logopèdica.
disfèmia
disfèmia
Neurociència
- ca disfèmia, n f
- es disfemia
- en disphemia
Neurociència
Definición
Síndrome caracteritzada per alteracions lingüístiques, alteracions psicològiques i alteracions motores, en relació amb la parla.
Nota
- Una de les alteracions més freqüents associades amb la disfèmia és la quequesa.
disfibrinogenèmia familiar
disfibrinogenèmia familiar
Malalties minoritàries
- ca disfibrinogenèmia familiar, n f
- es disfibrinogenemia familiar, n f
- fr dysfibrinogénémie familiale, n f
- en familial dysfibrinogenemia, n
- cod 98881
Malalties minoritàries
disfonia
disfonia
Neurociència
- ca disfonia, n f
- es disfonía
- en dysphonia
Neurociència
Definición
Trastorn de la fonació caracteritzat per la dificultat de produir sons vocàlics, causat per una afecció en el nervi vague o en els nervis laringis, per trastorns psíquics o per una alteració estructural de la laringe.
disfonia
disfonia
COVID-19
- ca disfonia, n f
- oc disfonia, n f
- es disfonía, n f
- fr dysphonie, n f
- gl disfonía, n f
- pt disfonia, n f
- en dysphonia, n
- nl dysfonie, n
- eu disfonia, n
- ar خلل النطق
COVID-19
Definición
Trastorn de la fonació degut a canvis en les cordes vocals que causen una alteració en els paràmetres normals de to, intensitat o timbre.
Nota
- La disfonia pot ser fisiològica, com en el cas del canvi de veu dels nois en la pubertat, o patològica, en casos d'inflamacions de la laringe o per una lesió nerviosa de les cordes vocals.
disfonia
disfonia
Otorrinolaringologia
- ca disfonia, n f
- es disfonía
- en dysphonia
Otorrinolaringologia
Definición
Trastorn consistent en una pèrdua del timbre normal de la veu produït, habitualment, per alteracions de la laringe.
disfonia espasmòdica
disfonia espasmòdica
Otorrinolaringologia
- ca disfonia espasmòdica, n f
- ca disfonia espàstica, n f sin. compl.
- es disfonía espasmódica
- es disfonía espástica
- en spasmodic dysphonia
- en spastic dysphonia
Otorrinolaringologia
Definición
Disfonia produïda per una contracció espasmòdica dels músculs de la laringe.
disfonia espàstica
disfonia espàstica
Otorrinolaringologia
- ca disfonia espasmòdica, n f
- ca disfonia espàstica, n f sin. compl.
- es disfonía espasmódica
- es disfonía espástica
- en spasmodic dysphonia
- en spastic dysphonia
Otorrinolaringologia
Definición
Disfonia produïda per una contracció espasmòdica dels músculs de la laringe.
disfonia funcional
disfonia funcional
Otorrinolaringologia
- ca disfonia funcional, n f
- es disfonía funcional
- en functional dysphonia
Otorrinolaringologia
Definición
Disfonia produïda per una execució defectuosa de la veu, sense que hi hagi cap alteració orgànica aparent a la laringe.
disfonia psicogènica
disfonia psicogènica
Otorrinolaringologia
- ca disfonia psicogènica, n f
- es disfonía psicógena
- en psychogenic dysphonia
Otorrinolaringologia
Definición
Disfonia intensa, que sovint es converteix en afonia, produïda per un trastorn psíquic.
