tim
tim
Sida
- ca tim, n m
- ca timus, n m sin. compl.
- es timo, n m
- fr thymus, n m
- en thymus
- en thymus gland sin. compl.
Sida
Definition
Òrgan limfoide primari situat al mediastí en què té lloc la maduració dels limfòcits T.
tim
tim
Malalties infeccioses
- ca tim, n m
- ca glàndula tímica, n f sin. compl.
- ca timus, n m sin. compl.
- es timo, n m
- fr thymus, n m
- en thymus, n
Malalties infeccioses
Definition
Òrgan limfoide primari situat al mediastí en què té lloc la maduració dels limfòcits T.
Note
- La denominació tim prové del grec thymos 'excrescència, exhalació, alè, tremp'.
tim accessori
tim accessori
Fisioteràpia
- ca tim accessori, n m
- es timo accesorio, n m
- en accessory thymus
Fisioteràpia
Definition
Porció separada del tim, que es troba ocasionalment.
tim persistent
tim persistent
Fisioteràpia
- ca tim persistent, n m
- es timo persistente, n m
- en persistent thymus
Fisioteràpia
Definition
Tim que no ha sofert la involució postpuberal normal i, fins i tot, s'ha hipertrofiat.
timbre
timbre
Otorrinolaringologia
- ca timbre, n m
- es timbre
- en timbre
Otorrinolaringologia
Definition
Qualitat física d'un so determinada per la intensitat relativa dels harmònics d'una ona sonora.
Note
- El timbre depèn de les variacions que es produeixen en el pas de l'aire per la caixa de ressonància durant la fonació i de la forma d'aquesta mateixa caixa de ressonància.
timectomia
timectomia
Immunologia
- ca timectomia, n f
- es timectomía
- fr thymectomie
- en thymectomy
Immunologia
Definition
Ablació quirúrgica del timus.
timòcit
timòcit
Immunologia
- ca timòcit, n m
- es timocito
- fr thymocyte
- en thymocyte
Immunologia
Definition
Cèl·lula que encara no és immunocompetent, procedent de les cèl·lules hematopoètiques indiferenciades de la medul·la òssia, i que es desenvolupa al timus, on passa un procés de maduració i es transforma en un limfòcit T naïf.
timoma
timoma
Immunologia
- ca timoma, n m
- es timoma
- fr thymome
- en thymoma
Immunologia
Definition
Tumor maligne que s'origina a partir de les cèl·lules epitelials del timus, independentment de la presència i el nombre de limfòcits.
timosina
timosina
Immunologia
- ca timosina, n f
- es timosina
- fr thymosine
- en thymosin
Immunologia
Definition
Hormona tímica que indueix la diferenciació i maduració dels limfòcits T i que pot restaurar parcialment la immunitat dels limfòcits T en animals que han patit timectomia.
timpà
timpà
Neurociència
- ca membrana timpànica, n f
- ca timpà, n m sin. compl.
- es membrana timpánica
- es tímpano
- en tympanic membrane
- en tympanum
Neurociència
Definition
Membrana circular que se situa a l'extrem intern del conducte auditiu extern i que, per l'acció de les ones sonores, vibra i activa la cadena d'ossets que fan la transducció d'estímuls sonors fins a la còclea.
Note
- El timpà separa l'orella externa de l'orella mitjana.
