Vuelva a la lista de diccionarios online

Terminologia de ciències de la salut

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  tim, n m
  • ca  timus, n m sin. compl.
  • es  timo, n m
  • fr  thymus, n m
  • en  thymus
  • en  thymus gland sin. compl.

Sida

Definición
Òrgan limfoide primari situat al mediastí en què té lloc la maduració dels limfòcits T.
  • ca  tim, n m
  • ca  glàndula tímica, n f sin. compl.
  • ca  timus, n m sin. compl.
  • es  timo, n m
  • fr  thymus, n m
  • en  thymus, n

Malalties infeccioses

Definición
Òrgan limfoide primari situat al mediastí en què té lloc la maduració dels limfòcits T.

Nota

  • La denominació tim prové del grec thymos 'excrescència, exhalació, alè, tremp'.
  • ca  tim accessori, n m
  • es  timo accesorio, n m
  • en  accessory thymus

Fisioteràpia

Definición
Porció separada del tim, que es troba ocasionalment.
  • ca  tim persistent, n m
  • es  timo persistente, n m
  • en  persistent thymus

Fisioteràpia

Definición
Tim que no ha sofert la involució postpuberal normal i, fins i tot, s'ha hipertrofiat.
  • ca  timbre, n m
  • es  timbre
  • en  timbre

Otorrinolaringologia

Definición
Qualitat física d'un so determinada per la intensitat relativa dels harmònics d'una ona sonora.

Nota

  • El timbre depèn de les variacions que es produeixen en el pas de l'aire per la caixa de ressonància durant la fonació i de la forma d'aquesta mateixa caixa de ressonància.
  • ca  timectomia, n f
  • es  timectomía
  • fr  thymectomie
  • en  thymectomy

Immunologia

Definición
Ablació quirúrgica del timus.
  • ca  timòcit, n m
  • es  timocito
  • fr  thymocyte
  • en  thymocyte

Immunologia

Definición
Cèl·lula que encara no és immunocompetent, procedent de les cèl·lules hematopoètiques indiferenciades de la medul·la òssia, i que es desenvolupa al timus, on passa un procés de maduració i es transforma en un limfòcit T naïf.
  • ca  timoma, n m
  • es  timoma
  • fr  thymome
  • en  thymoma

Immunologia

Definición
Tumor maligne que s'origina a partir de les cèl·lules epitelials del timus, independentment de la presència i el nombre de limfòcits.
  • ca  timosina, n f
  • es  timosina
  • fr  thymosine
  • en  thymosin

Immunologia

Definición
Hormona tímica que indueix la diferenciació i maduració dels limfòcits T i que pot restaurar parcialment la immunitat dels limfòcits T en animals que han patit timectomia.
  • ca  membrana timpànica, n f
  • ca  timpà, n m sin. compl.
  • es  membrana timpánica
  • es  tímpano
  • en  tympanic membrane
  • en  tympanum

Neurociència

Definición
Membrana circular que se situa a l'extrem intern del conducte auditiu extern i que, per l'acció de les ones sonores, vibra i activa la cadena d'ossets que fan la transducció d'estímuls sonors fins a la còclea.

Nota

  • El timpà separa l'orella externa de l'orella mitjana.